MONTBLANC, L'ESCENARI OBLIDAT PER JOC DE TRONS
Si heu començat a llegir aquest article pensant-vos que parlaria de Joc de Trons, no cal que continueu, perquè no hi dedicaré cap línia. Simplement era un titular sensacionalista, amb sentit metafòric, per a “denunciar” que la productora nord-americana que finança aquesta conegudíssima sèrie de televisió ha comès un error al no triar la vila medieval de Montblanc com un dels seus escenaris de rodatge.
En aquest article intentaré
descobrir-vos el Montblanc medieval, vila situada a uns 40 km al Nord de Tarragona, i que vam visitar el 2n cap de setmana de
març de 2016, convidats per l’Oficina de Turisme de Montblanc, junt
amb altres membres i bloggers de bcnTB.
Primer de tot us situaré en el marc
històric:
Marc històric de Montblanc
Montblanc va ser fundada cap l’any 1150 en una zona acabada de
conquerir als sarraïns per part de l’exèrcit de Ramon Berenguer IV.
Inicialment va rebre el nom de
Vila-salva – vila lliure d’impostos- i
estava situada en un altre indret proper, a la confluència dels rius Francolí i
d’Anguera, però per tal d’evitar riscs d’inundacions, i per tal de poder
aconseguir una millor defensa natural, va traslladar-se a l’actual emplaçament.
La nova vila va passar a
anomenar-se definitivament Montblanc, en referència a la seva ubicació a un
turó pelat, mancat de vegetació, i el Rei Alfons I l’any 1163 va atorgar-li una
nova carta de poblament, en la què respectava els privilegis econòmics i
fiscals de l’anterior carta.
Poc a poc la vila va anar
creixent tant a nivell econòmic com urbanístic, de manera que a la 1a meitat
del S XIV va assolir l’època de màxim esplendor, moment en què es construeixen
les actuals muralles.
A partir de mitjan de S XIV va
entrar en un llarg període de decadència, del què no es va recuperar fins el S
XVIII, gràcies a les activitats agrícoles.
PRINCIPALS ELEMENTS D'INTERÈS DE MONTBLANC
La Muralla medieval
Contemplar i visitar la
impressionant muralla medieval ja justifica de per sí una escapada a Montblanc.
Amb un perímetre de 1.500 m i un total de 31 torres la muralla va
ser construïda a partir de l’any 1366, quan el Rei Pere III el Cerimoniós va
ordenar fortificar diferents viles del Regne a causa de la guerra contra Castella, coneguda com la Guerra dels dos Peres, perquè ambdos sobirans compartien el mateix nom.
Atesa la urgència de l’obra, van
obligar a treballar-hi als habitants de la vila i de la rodalia, de manera que
els treballs de construcció van finalitzar en només 30 anys.
L’estat de la muralla va anar
deteriorant-se amb el pas dels segles i de diferents guerres, de forma que al S
XVIII la seva funció defensiva era pràcticament inexistent.
Així a partir de mitjan de S
XVIII les autoritats de la vila van arrendar les torres i els fossars de la muralla com a habitatges i terres de
pastura respectivament.
Més endavant, molts trams de la
muralla van ser aprofitats per a construir-hi habitatges adossats.
A partir de l’any 1925 van
començar els primers treballs de restauració i recuperació de la muralla, que havia quedat oculta a bona part del traçat a causa dels mencionats
habitatges adossats.
Gràcies a aquestes intervencions
que s’han anat fent al llarg del S XX i XXI, una part de la muralla és
visitable, i l’Ajuntament ha habilitat un recorregut entre algunes torres a
través del pas de ronda.
L’Oficina de Turisme de Montblanc
és qui gestiona aquestes visites guiades de la muralla, que opcionalment poden fer-se combinades amb una degustació gastronòmica i tast de vins, tal com ens ho van preparar a nosaltres.
Església de Santa Maria la Major
Escales d'accés a l'església de Santa Maria la Major.
Perfectament podrien ser un escenari de Joc de Trons
És un gran temple gòtic del S
XIV, construït damunt la primitiva església romànica, però la gran epidèmia de
Pesta Negra de mitjan de S XIV va impedir que pogués finalitzar-se, de manera
que la nau és incomplerta i per tant és més curta amb relació a la seva
amplada.
També hi destaca un retaule del S
XIV i la bella portada barroca, que va reemplaçar la gòtica, destruida durant
la Guerra dels Segadors del S XVII.
La Plaça Major
Es tracta del centre neuràlgic de
Montblanc, i durant molts anys s’hi va celebrar el mercat.
Es un conjunt de gran bellesa, parcialment porxat, i amb
elements de gran interès, com la Casa de la Vila, d’origen medieval, el Casal Desclergue, del S XVI, o la Font
Major, dels S XVIII.
El Call
El call és el barri de la ciutat
on van instal·lar-se els jueus a l’Edat Mitjana, i tot i ser petit, és un bonic
indret que encara conserva el caràcter medieval.
Església de Sant Miquel
És una església d’estil romànic
de transició o proto-gòtic del S XIII, amb un enteixinat de fusta policromat de
gran valor artístic.
Una dada històrica d’interès és
que va ser la seu on es van celebrar les corts generals de Catalunya dels anys
1307, 1333 i 1370.
És el punt més elevat de
Montblanc, on es va construir el primer castell de la vila, del què encara es
conserven algunes restes.
En aquest mateix indret hi va existir molts segles abans un poblat ibèric, excavat durant els anys 70 del S XX.
En aquest mateix indret hi va existir molts segles abans un poblat ibèric, excavat durant els anys 70 del S XX.
És molt recomanable pujar al turó
de Santa Bàrbara per la dilatada panoràmica que ens ofereix, no només de
Montblanc i les seves muralles, sinó també dels voltants.
Antic Hospital de Santa Magdalena
Com molts altres hospitals
medievals que tenien la missió d’atendre els indigents, peregrins i malalts va
construir-se fora del recinte emmurallat per raons d’higiene, i el seu element
més destacat és el bonic claustre gòtic.
Actualment és la seu de l’Arxiu
Comarcal, tot i que la seva funció al llarg de la història ha estat ben
diversa: hospital, centre educatiu, consultori mèdic o empresa tèxtil
Antiga Església de Sant Francesc
A l’igual que l’Antic Hospital de
Santa Magdalena es va construir fora muralles, havent-se iniciat les obres
possiblement a finals de S XIII.
De l’antic convent només resta
dempeus l’església gòtica, atès que la resta de dependències es van veure
afectades a partir del S XIX per saqueigs i per l’exclaustració i
desamortització.
Actualment és la seu de l’Oficina
de Turisme, però també s’aprofita per a exposicions, concerts i altres
actes.
No forma part del patrimoni material arquitectònic o museístic de Montblanc, però és una festa molt popular i consolidada que se celebra cada any des del 1988, amb la representació de la Llegenda de Sant Jordi com l'acte més emblemàtic. És important tenir present que l'erudit Joan Amades va situar la matança del drac per part de Sant Jordi a Montblanc.
ALGUNES DADES PRÀCTIQUES DE MONTBLANC:
Com arribar:
El transport públic tant d’autobusos de línia
com de ferrocarril arriba a Montblanc, tot i que la freqüència de trens és
baixa, sobretot si veniu des de Barcelona.
L’accés amb vehicle particular és molt ràpid i
còmode, atès que la sortida 9 de l’autopista AP7 és a només 3 km de Montblanc.
On menjar i beure
Durant el blogtrip vàrem anar a 2
restaurants, en els què vam menjar molt bé:
És un restaurant nou, situat en
un lloc privilegiat amb vistes directes a la muralla, amb una cuina molt
elaborada, moderna i creativa.
Carles Barneda és el seu xef, amb una dilatada trajectòria professional a diferents restaurants de prestigi, així com uns quants reconeixements i guardons oficials a la seva feina.
Els menús de migdia tenen el preu 15 euros els dies laborables, i 25 euros els festius, molt bon preu tenint en compte la qualitat del restaurant.
-Restaurant “Cal Jordi”
És un restaurant que funciona des
de l’any 2003, dirigit amb molt entusiasme per en Jordi Silvestre, el xef i
propietari, que va tenir el gran detall de preparar-nos personalment “les tres
cassoles”, un original i deliciós plat en què va mesclar tres tipus de carn: conill, galtes, i
peus de porc.
Es caracteritza per una cuina
casolana amb productes de la terra, amb una interessant fusió de cuina
tradicional amb moderna i està situat al bell mig del nucli antic de Montblanc.
A l’igual que el restaurant Sant
Francesc els menús de migdia tenen un preu molt assequible: 10 euros els
laborables i 19 euros els festius.
-BonÀrea:
És un restaurant que pertany a
l’Area de Guissona, que té una petita cadena de locals amb bufet lliure oberts
ininterrompudament des de 1a hora del matí. Hem dinat a algun dels restaurants
de la cadena, si bé no al de Montblanc
És l’opció més “lowcost”, atès
que el preu del bufet és de 5 euros els dies laborables i 6 els festius. Això
sí, no espereu qualitat ni cambrers que
us recullin els plats, perquè ho heu de fer vosaltres.
- Vins de Pedra
Montblanc, a més de tenir un
excepcional patrimoni monumental, és zona de vins amb denominació d’origen (DO)
pròpia: Conca de Barberà.
Fent el tast de vins a Vins de Pedra
A Vins de Pedra, un celler familiar amb vinyes i bodegues pròpies, podreu fer degustació i
compra de vins d’aquesta DO.
Alguns dels vins que produeixen han rebut premis internacionals.
Alguns dels vins que produeixen han rebut premis internacionals.
Si aneu al seu local a més a més
tindreu l’oportunitat de visitar una part de la muralla, atès que aprofita una
de les torres del recinte emmurallat.
On Dormir
És l’allotjament on vam dormir
durant el blogtrip, uns apartaments situats a l’entrada del recinte emmurallat
de Montblanc.
Estan equipats amb totes les
comoditats: ampli menjador i dormitori, cuina moderna, calefacció, wifi..., i tenen una òptima il.luminació natural.
A més a més la Neus, la
propietària, va solucionar de manera
molt eficient un imprevist que ens va sortir, i li estem molt agraïts.
-----
Finalitzo amb un altre agraïment a l'Oficina de Turisme de Montblanc per haver-nos convidat al blogtrip, a la Marta, la guia que ens va acompanyar durant el recorregut per la vila, i especialment al Quim, el responsable de l'Oficina de Turisme, que va desviure's per nosaltres.
-----
Finalitzo amb un altre agraïment a l'Oficina de Turisme de Montblanc per haver-nos convidat al blogtrip, a la Marta, la guia que ens va acompanyar durant el recorregut per la vila, i especialment al Quim, el responsable de l'Oficina de Turisme, que va desviure's per nosaltres.
Montblanc és una vil·la encantadora, ideal per passar-hi un cap de setmana. No sé si encara ho fan, però em va encantar la ruta teatralitzada pels principals monuments que es fa coincidint amb la setmana medieval. M'ho van regalar els amics quan vaig fer els 50, coneixen bé els meus gustos! De restaurants, també està molt bé el Molí del Mallol.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Hola, tindré molt en compte el teu consell del restaurant Molí del Mallol. Segur que la visita teatralitzada val la pena fer-la. Una abraçada
EliminaMe encanta tu post, Dani. Esta muy interesante con la información historica de Montblanc y todo lo que se puede hacer en la ciudad. En Montblanc se come de maravilla. Un saludo.
ResponEliminaHola Cristina. La verdad es que comimos muy bien en Montblanc, sobretodo el 2º día, que teníamos más hambre después de haber hecho la pequeña excursión a pie. Saludos
EliminaUna població amb la que tinc un deute pendent, doncs per naps o per cols no l'he arribat a visitar mai. M'ha agradat molt l'enfocament del post.
ResponEliminaHola Jordi, no pateixis, que al final hi acabaràs anant. Jo també he tingut - i tinc - molts deutes pendents. Sense anar més lluny no conec Berlin, ni cap de les Illes Canàries... Salutacions
EliminaDeute saldat aquest cap de setmana!
Elimina