dijous, 18 de juliol de 2013

MONUMENTS, ARQUITECTES I RAIGS SOLARS





San Juan de Ortega, Burgos


Hi ha uns pocs monuments al Planeta que tenen una singularitat única, molt especial, que està estretament lligada amb la il.luminació del sol i això és del que parlaré en el present article:

Aquest fenomen tan especial consisteix en què durant un/s dia/es determinat/s de l’any els raigs solars il.luminen directament un punt concret del monument, i no per casualitat, sino que és resultat de càlculs arquitectònics i astronòmics realitzats prèviament, i que com veurem, implica una elevada simbologia.

Els monuments seleccionats són 3 – existeixen alguns més - , però he triat aquests 3 perquè he tingut el privilegi d’haver-los visitat en persona, i perquè a més de compartir aquest fenomen tan excepcional són d’un enorme interès artístic i cultural. Anem a veure quins són:

Catedral de Chartres (França)

A Chartres, ciutat francesa situada uns 80 km al Sudoest de París, es troba la Catedral de Notre-Dame, una de les més representatives del gòtic no només francès, sino també europeu, i amb unes característiques que la fan única:

-Després de l’incendi de 1194 va reconstruir-se molt ràpidament - en 26 anys-, de manera que la nova catedral gòtica va estar gairebé del tot finalitzada el 1220.


Catedral de Chartres (font: web.educastur.princast.es)


-Té un fantàstic conjunt de vitralls de gran qualitat artística, que s’han mantingut intactes des de l’Edat Mitjana, la majoria del S XIII, tot i que se’n conserven alguns del S XII, de la catedral romànica que es va incendiar el 1194.
 Aquests vitralls són coneguts com “bleu de Chartres”, pel seu color blau cobalt,  i a més de representar passatges bíblics, també hi ha escenes de la vida de Carlemany i dels oficis medievals.

-Laberint: Una altra gran particularitat de la Catedral de Chartres, situat a l’eix de la nau central, i que es manté intacte, amb les mateixes lloses que van col.locar-se possiblement al voltant del 1220. Una dada molt interessant d’aquest laberint és que té el mateix diàmetre que la rosassa de la portada Oest, 13 metres, i a més a més ambdós són a la mateixa distància de l’entrada, un en alçada, i l’altre en longitud. Molts autors han volgut veure en el laberint un camí iniciàtic i de penitència amb forta càrrega esotèrica.

-Al mateix indret on està emplaçada la catedral hi ha importants indicis que apunten  que existia prèviament  un lloc de culte preromà, de més de 2000 anys d’antiguitat. En aquest sentit hi ha un pou a la cripta, anomenat Pou dels Sants Forts, que algunes fonts han interpretat com a lloc relacionat amb un santuari pagà, d’època celta, anterior a Roma.
No obstant, de moment el que han demostrat les excavacions arqueològiques és que a la catedral només hi ha restes anteriors d`època romana, però no pas celta.

Bé, ara passem a comentar el fenomen de la llum solar:
Solament 1 cop l’any, el migdia del 21 de juny, el dia del solstici d’estiu, un raig de sol penetra per un punt concret del vitrall de Saint-Apollinaire i incideix directament sobre una llosa del paviment que és diferent de les del seu voltant.

Ara bé, segons el prestigiós periodista i escriptor Javier Sierra, aquest fenomen no succeeix des quan s’acaba de construir la catedral gòtica al S XIII, sino que és posterior, del S XVIII, quan el canonge de la catedral, Claude Estienne, va fer perforar el vitrall de Saint-Apollinaire havent calculat molt bé el cicle solar i que incidiria sobre la llosa concreta.
No obstant, Javier Sierra ens descriu un altre fenomen relacionat amb els raigs solars i no menys espectacular:
La imatge de Notre Dame, la Mare de Déu, un dels més destacats vitralls de la catedral, es reflexa al centre del Laberint de la Catedral només durant 1 cop l’any i aquest moment són les 3 de la tarda de cada 22 d’agost,  però que segons J Sierra degut a la modificació del calendari julià durant el Papat de Gregori XIII al S XIII hauria de correspondre en aquella època amb el dia 15 d’agost, el dia de la MARE DE DÉU.  Senzillament impressionant.


Vitrall de Notre-Dame conegut com a Notre-Dame de la Belle Verrière, de finals de S XII
(font: lankaart.org)



Abu Simbel (Egipte)

Ara anem més de 2000 anys enrere respecte el gòtic per contemplar un altre fenomen excepcional i certament similar.


Temple de Ramsès II, Abu Simbel


Abu Simbel són 2 temples excavats en la roca durant el regnat del Faraó Ramsès II, per a commemorar la victòria a Qadesh contra els hitites succeïda vers l’any 1274 a C, victòria per cert, que la majoria d’historiadors opinen que no va ser tal, sino que la batalla hauria acabat en taules. Una demostració que en aquella època ja existia la manipulació informativa.

El Temple de Ramsès II  d’Abu Simbel és un dels monuments més espectaculars de l’Antic Egipte, atès que a la façana hi ha 4 colosals estàtues de Ramsès II de 20 m d’alçada.
L’interior del temple, excavat a la roca, no és menys espectacular, doncs al vestíbul, la primera gran sala hipòstila, hi trobem 8 grans pilars a banda i banda de la sala principal que representen el déu Osiris caracteritzat com Ramsès II. A més a més per tot l’interior trobem pintures i baixrelleus de gran qualitat artística, els més importants dels quals corresponen a escenes de la batalla de Qadesh.


Vestíbul i gran sala hipòstila del Temple de Ramsès II

A la sala situada més al fons de tot el Temple és on es produeix l’especial fenomen solar: és un santuari amb 4 estàtues assegudes que representen Ramsès II divinitzat, i els deus Ra-Horajti, Amon-Ra i Ptah.
Els dies 21 d’octubre i 21 de febrer, els raigs solars il.luminen directament 3 d’aquestes estàtues, excepte la de Ptah, divinitat relacionada amb l’obscuritat, que precisament continua a la penombra.
Alguns egiptòlegs creuen que aquestes 2 dates corresponien al dia del naixement i al de l’ascens al tro de Ramsès II respectivament, tot i que no està del tot demostrat.


Santuari on es produeix el fenomen solar els dies 22 de febrer i 22 d'octubre
(font: egiptologia.org)

Amb el trasllat del temple uns metres més amunt a causa de  la construcció de la gegant Presa d’Assuan l’any 1968, el fenomen es produeix un dia més tard, el 22 d’octubre i 22 de febrer.


San Juan de Ortega (Burgos)

Tornem a l’Edat Mitja, però en aquesta ocasió al romànic de Castella i Lleó.

San Juan de Ortega és un monestir situat a uns 28 km a l’Est de  Burgos, proper al mundialment conegut jaciment arqueològic d’Atapuerca, i punt de pas important del no menys conegut Camino de Santiago.


El Camino de Santiago al seu pas per San Juan de Ortega, al fons, en un indret privilegiat


El monestir va ser fundat per Juan Velázquez, més conegut com a San Juan de Ortega, deixeble de Santo Domingo que va viure de l’any 1.080 al 1.163, i que va decidir construir inicialment una capella i un refugi per als pelegrins que feien el Camino de Santiago, atès que l’etapa que creuava aquells territoris, els Monts d’Oca, era molt perillosa per la constant presència de bandits. Posteriorment s’amplia i es crea un monestir més gran amb més dependències.

El monestir és una construcció de finals del S XII en estil romànic tardà, però que no va ser acabat fins a finals de S XV; per tant algunes parts de l’edifici són d’estil gòtic.


Portada de Ponent de San Juan de Ortega

A l’absis septentrional de l’església és on es produeix el fenòmen solar, similar al que hem vist a Chartres i Abu Simbel.
Concretament es tracta d’un triple capitell romànic, que té escolpides escenes relacionades amb el cicle de la Nativitat de Jesús. Una d’aquestes escenes és la de l’Anunciació, quan l’Arcàngel Gabriel comunica a Maria que per obra i gràcia de l’Esperit Sant tindrà un fill.

Coincidint amb els equinoccis de primavera i de tardor,  el dia 21 de març i 22 de setembre respectivament, a les 17 hores solars un raig de sol il.lumina directament l’escena de l’Anunciació. Aquest fenomen és conegut com el “Milagro de la luz” i és un altre exemple d’obra mestra on es combinen els càlculs astronòmics i arquitectònics, per a transmetre un profund missatge simbòlic de la llum de Déu.


Capitell de l'Anunciació

Com a anècdota de San Juan de Ortega, comentaré que aquest fenomen no va ser descobert fins l’any 1974 per 2 joves estudiants d’art.

Si us interessa aprofundir coneixements aquí us deixo un interessant enllaç de San Juan de Ortega:
 http://www.arquivoltas.com/15-Burgos/02-SanJuandeOrtega%201.htm


Finalitzaré el present article citant altres monuments on es produeixen aquests fenòmens solars tan especials: Catedral de Palma de Mallorca, Església de Santa Marta de Tera (Zamora) i Monestir de Santa María de Obarra (Osca).

Postamigo


- Mis viajes y sensaciones ha dedicat un interessant article a La Catedral de Chartres y sus secretos




MONUMENTOS, ARQUITECTOS Y RAYOS SOLARES


Hay unos pocos monumentos en el Planeta que tienen una singularidad única, muy especial, que está estrechamente ligada con la iluminación del sol y esto es de lo que hablaré en el presente artículo:

Este fenómeno tan especial consiste en qué durante un/os día/s determinado/s del año los rayos solares iluminan directamente un punto concreto del monumento, y no por casualidad, sino que es resultado de cálculos arquitectónicos y astronómicos realizados previamente, y que como veremos, implican una elevada simbología.

Los monumentos seleccionados son 3 – existen algunos más - , pero he elegido estos 3 porque he tenido el privilegio de haberlos visitado en persona, y porque además de compartir este fenómeno tan excepcional son de un enorme interés artístico y cultural.

Vamos a ver cuáles son:

Catedral de Chartres (Francia)


En Chartres, ciudad francesa situada unos 80 km al Sudoeste de París, se encuentra la Catedral de Notre-Dame, una de las más representativas del gótico no sólo francés, sino también europeo, y con unas características que la hacen única:

-Después del incendio de 1194 se reconstruyó muy rápidamente - en 26 años-, de forma que la nueva catedral gótica estuvo casi del todo finalizada en el 1220.

-Tiene un fantástico conjunto de vitrales de gran calidad artística, que se han mantenido intactos desde la Edad Media, la mayoría del S XIII, si bien todavía se conservan algunos del S XII, de la catedral románica que se incendió en el 1194.
Estos vitrales son conocidos como “bleu de Chartres”, por su color azul cobalto, y además de representar pasajes bíblicos, también hay escenas de la vida de Carlemagno y de los oficios medievales.

-Laberinto: Otra gran particularidad de la Catedral de Chartres, situado en el eje de la nave central, y que se mantiene intacto, con las mismas losas que se colocaron posiblemente alrededor del 1220. Un dato muy interesante de este laberinto es que tiene el mismo diámetro que el rosetón de la portada Oeste, 13 metros, y además ambos están a la misma distancia de la entrada, uno en altura, y el otro en longitud. Muchos autores han querido ver en el laberinto un camino iniciático y de penitencia con fuerte carga esotérica.

-En el mismo lugar donde está emplazada la catedral hay importantes indicios que apuntan que existía previamente un lugar de culto preromano, de más de 2000 años de antigüedad. En este sentido hay un pozo en la cripta, llamado Pozo de los Santos Fuertes, que algunas fuentes han interpretado como lugar relacionado con un santuario pagano, de época celta, anterior a Roma.
No obstante, de momento lo que han demostrado las excavaciones arqueológicas es que en la catedral hay restos anteriores, pero sólo de época romana y no celta.

Bien, ahora pasamos a comentar el fenómeno de la luz solar:

Sólamente una vez el año, el mediodía del 21 de junio, el día del solsticio de verano, un rayo de sol penetra por un punto concreto del vitral de Saint-Apollinaire e incide directamente sobre una losa del pavimento que es diferente de las otras.

Ahora bien, según el prestigioso periodista y escritor Javier Sierra, este fenómeno no sucede desde cuando se acaba de construir la catedral gótica en el S XIII, sino que es posterior, del S XVIII, cuando el canónigo de la catedral, Claude Estienne, hizo perforar el vitral de Saint-Apollinaire habiendo calculado muy bien el ciclo solar y que incidiría sobre la losa concreta.

No obstante, Javier Sierra nos describe otro fenómeno relacionado con los rayos solares y no menos espectacular:
La imagen de Notre Dame, la Virgen María, uno de los más destacados vitrales de la catedral, se refleja en el centro del Laberinto de la Catedral sólo durante 1 vez al año y este momento son las 3 de la tarde de cada 22 de agosto, pero que según J Sierra debido a la modificación del calendario juliano durante el Papado de Gregori XIII en el S. XIII tendría que corresponder en aquella época con el día 15 de agosto, el día de la VIRGEN MARÍA. Sencillamente impresionante.


Abu Simbel (Egipto)


Ahora vamos más de 2000 años atrás respeto el gótico para contemplar otro fenómeno excepcional y ciertamente similar.

Abu Simbel son 2 templos excavados en la roca durante el reinado del Faraón Ramsés II, para conmemorar la victoria de Qadesh contra los hititas  que se produjo hacia el 1274 a C., victoria por cierto, que la mayoría de historiadores opinan que Ramsés II no consiguió, sino que la batalla habría acabado en tablas; una demostración de que en aquella época ya existía la manipulación informativa.

El Templo de Ramsès II de Abu Simbel es uno de los monumentos más espectaculares del Antiguo Egipto, dado que en la fachada hay 4 colosales estatuas de Ramsès II de 20 m. de altura.
El interior del templo, excavado en la roca, no es menos espectacular, pues encontramos 8 grandes pilares a ambos lados de la sala principal que representan al dios Osiris caracterizado como Ramsés II. Además por todo el interior encontramos pinturas y bajorelieves de gran calidad artística, los más importantes de los cuales corresponden a escenas de la batalla de Qadesh.

En la sala situada más al fondo de todo el Templo es donde se produce el especial fenómeno solar: es un santuario con 4 estatuas sedentes que representan Ramsès II divinizado, y los dioses Ra-Horajti, Amon-Ra y Ptah.

Los días 21 de octubre y 21 de febrero, los rayos solares iluminan directamente 3 de estas estatuas, excepto la de Ptah, divinidad relacionada con la oscuridad, que precisamente continúa en la penumbra.
Algunos egiptólogos creen que estas 2 fechas correspondían al día del nacimiento y al del ascenso al trono de Ramsès II respectivamente, aunque no está del todo demostrado.

Con el traslado del templo unos metros más arriba debido a la construcción de la gigante Presa de Asuan en 1968, el fenómeno se produce un día más tarde, el 22 de octubre y 22 de febrero.

San Juan de Ortega (Burgos)


Volvemos a la Edad Media, pero en esta ocasión al románico de Castilla y León

San Juan de Ortega es un monasterio situado  unos 28 km al Este de Burgos, cercano al mundialmente conocido yacimiento arqueológico de Atapuerca, y punto de paso importante del no menos conocido Camino de Santiago.

El monasterio fue fundado por Juan Velázquez, más conocido como San Juan de Ortega, discípulo de Santo Domingo que vivió del año 1.080 al 1.163, y que decidió construir inicialmente una capilla y un refugio para los peregrinos que hacían el Camino de Santiago, dado que la etapa que cruzaba aquellos territorios, los Montes de Oca, era muy peligrosa por la constante presencia de bandidos. Posteriormente se amplía y se crea un monasterio más grande con más dependencias.

El monasterio es una construcción de finales del S XII en estilo románico tardío, pero que no fue acabado hasta finales de S XV; por lo tanto algunas partes del edificio son de estilo gótico.

En el ábside septentrional de la iglesia es donde se produce el fenómeno solar, similar al que hemos visto en Chartres y Abu Simbel.
Concretamente se trata de un triple capitel románico, que tiene esculpidas escenas relacionadas con el ciclo de la Natividad de Jesús. Una de estas escenas es la de la Anunciación, cuando el Arcángel Gabriel comunica a Maria que por obra y gracia del Espíritu Santo tendrá un hijo.

Coincidiendo con los equinocios de primavera y de otoño, el día 21 de marzo y 22 de septiembre respectivamente, a las 17 horas solares un rayo de sol ilumina directamente la escena de la Anunciación. Este fenómeno es conocido como el “Milagro de la luz” y es otro ejemplo de obra maestra donde se combinan los cálculos astronómicos y arquitectónicos, para transmitir un profundo mensaje simbólico de la luz de Dios.
Como anécdota de San Juan de Ortega, comentaré que este fenómeno no fue descubierto hasta el año 1974 por 2 jóvenes estudiantes de arte.

Si os interesa profundizar conocimientos aquí os dejo un interesante enlace de San Juan de Ortega:
 http://www.arquivoltas.com/15-burgos/02-sanjuandeortega%201.htm


Finalizaré el presente artículo citando otros monumentos donde se producen estos fenómenos solares tan especiales: Catedral de Palma de Mallorca, Iglesia de Santa Marta de Tera (Zamora) y Monasterio de Santa María de Obarra (Huesca).





8 comentaris:

  1. Molt interessant! És increbile com s'arriben a pensar els petits detalls ens aquests monuments tan grans

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment és impressionant que fa 3.000 tinguessin uns coneixements astronòmics i geomètrics tan avançats

      Elimina
  2. Abu simbel fue el unico sitio que no pude ir durante mi estancia en Egipto, tengo que volver si o si :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reconozco que la visita a Abu Simbel en autocar es un palizón, porque te despiertan a las 3 de la mañana, pero merece la pena. A ver si pronto puedes ir.

      Elimina
  3. La màgia de la llum i raigs solars a l'Edat Mitjana devien fer molta por e impressió.
    Al Perú també hi han molts llocs on dins els solsticis hi succeïxen "miracles solars". Curiós el tema dels alumnes d'art, quina casualitat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és curiós que ho descobrissin uns alumnes d'història de l'art i a l'any 1974, gairebé 1.000 anys més tard

      Elimina
  4. Ostres, que interessant això que expliques de la llum! Sabia que hi havia llocs on succeïen fenòmens així però no en coneixia cap en concret. Els apunto a la llista, si pot ser en les dates assenyalades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abu Simbel queda una mica lluny, però Chartres i San Juan de Ortega són molt factibles. A més aquest darrer és molt a prop del jaciment d'Atapuerca i de Burgos capital, 2 llocs molt interessants

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...