divendres, 31 d’octubre de 2014

UNA RUTA SENDERISTA DE TARDOR A LA VALL DE RIBES


  Versión en español


 English version


Fageda a la Vall de Ribes Bruguera Sant Amand Ripolles


La tardor és una de les millors èpoques per a fer excursions a peu, atès que ja no fa calor i et permet gaudir d’un dels millors espectacles visuals de la natura: els canvis de colors de les fulles dels arbres caducifolis.

Enguany hem triat una zona del Pirineu de Girona amb altituds superiors als 1.200 m, per tal de tenir més garanties de poder trobar els boscos amb els contrastos dels colors , ja que una climatologia benigna d’inicis de tardor  - tal com va succeint aquests darrers anys - endarrereix aquest procés.

L’excursió comença a Bruguera, un petit i bonic poble de la Vall de Ribes, situat a 5 km. de Ribes de Freser, a la comarca gironina del Ripollès.

Bruguera Vall de Ribes Ripolles

Bruguera, punt de sortida de l'excursió


L’accés és molt fàcil: des de Barcelona agafem l’autovia C-17 fins Ripoll, on hem de continuar per la carretera N-260 direcció Collada de Toses, Puigcerdà i França. Per la N-260 arribarem fins a Ribes de Freser, on haurem d’estar atents a les indicacions de la carretera de Bruguera, que s’agafa a mà dreta i uns 100 m després de passar sota el pont del Cremallera de Núria.
Un cop a Bruguera haurem de seguir les indicacions de “Centre del poble” i continuar fins el Serrat Roig, un petit llogarret situat als afores de Bruguera, on aparcarem el cotxe.

Mapa de la Vall de Ribes Bruguera Sant Amand Ripolles

Mapa detallat de l'excursió


Des de Serrat Roig comencem a caminar per una pista que deixem als 5-10 minuts per agafar un camí a mà esquerra amb  marques grogues. Aquest camí va pujant per un bonic bosc mixt de pi i faig, fins que arribem a una pista, en què haurem de girar a la dreta tot seguint els senyals de pintura groga. Arribarà un moment que les marques grogues abandonen la pista i tornen a enfilar-se per un corriol que haurem de seguir.

Finalment després d’1.5 hores de caminar arribem a una collada amb bones vistes, i un centenar de metres més endavant trobem Sant Julià de Saltor, una església d’origen romànic que ja apareix documentada a finals de S IX, i situada en un bucòlic indret, als peus d’una fageda.

Sant Julia de Saltor Bruguera Vall de Ribes Ripolles

Sant Julià de Saltor


Des de la collada i sense perdre altura continuem per la pista uns 300 m. fins que trobem unes fites amb marques vermelles, que ens obliguen a desviar-nos a l’esquerra per un corriol que puja molt directe fins al capdamunt de la Serra Sant Amand, a 1.851 m

Durant la forta ascensió passarem per un bonic tram de bosc mixt de pi i faig, i podrem contemplar un faig de grans dimensions anomenat “Faig Gros”que malauradament és mort. Haureu d’estar atents a no passar de llarg, ja que és a uns metres del camí. Una bona referència són 2 grans bidons metàl·lics partits per la meitat i posats en horitzontal com a abeuradors del bestiar, que són uns 100 m abans del faig.

Quan arribeu al punt més alt de la Serra de Sant Amand, us aconsello de descansar una bona estona i aprofitar per a gaudir de l’excepcional panorama en totes direccions:  Montseny, la Mola, Montserrat, Pedraforca, Montgrony, Taga...

Fageda de Sant Amand a la tardor Bruguera Vall de Ribes Ripolles

Espectacular fageda que travessem en el descens de Sant Amand


Afortunadament encara ens esperen més agradables sorpreses, ja que de baixada al Coll de Jou passarem per una fageda que ja ha agafat els colors de tardor, un meravellós espectacle visual.

Un cop arribats al Coll de Jou trobem una pista asfaltada i alguns cotxes aparcats, atès que és un dels punts de partida més populars  per a pujar el Taga, de 2.040 m, un cim del Ripollès amb molt de “ganxo” per a molts excursionistes i amb un accés fàcil i curt – menys d’1 hora de pujada-.


Coll de Jou Taga Bruguera Vall de Ribes Ripolles

El Coll de Jou 


Des del Coll de Jou només falta el descens final fins Bruguera, i el Serrat Roig. Podeu baixar seguint la pista o bé per una drecera que s’agafa uns 400 m després del Coll de Jou i just al costat d’un pal indicador. Si aneu per la drecera haureu d’estar atents, perquè el primer tram baixa per uns prats on no hi ha cap senyal ni fites; només trobareu marques grogues a l’acabar els prats.

Arribarà un moment en què la drecera finalitza a la pista asfaltada; a partir d’aquest punt seguirem la pista asfaltada fins arribar a Bruguera.

En total és 1 hora aproximada de baixada des del Coll de Jou fins Bruguera, i uns 10 minuts més fins Serrat Roig.
La baixada per la drecera és una altra meravella visual de colors de tardor per un bosc mixt de pi i faig i a més ens depara  una agradable sorpresa: BOLETS!!!! Afortunadament hem estat previsors i amb una bossa de plàstic que dúiem a la motxilla agafem uns quants camagrocs, fredolics i rovellons.


Bolets fredolics a la vall de Ribes Ripolles

Bolets, una de les sorpreses de l'excursió


A Bruguera val la pena perdre uns minuts per a visitar l’església romànica ( reformada al S XVIII ) de Sant Feliu com a punt final d’una excursió d’una durada superior a les 6 hores comptant totes les parades per dinar, fer fotos i descansar. Per als que tingueu aparells GPS, aquí us deixo un enllaç de la ruta al wikilok

Si voleu “arrodonir” el dia, us deixo una altra recomanació cultural – gairebé ho faig sempre-:

De tornada podeu aturar-vos a Ripoll, històrica vil.la que compta amb un monument que és una de les joies del romànic català:

Es tracta del Monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat l’any 879-880 pel  Comte Guifré el Pelós, i destaca especialment per la portalada, una obra mestra de l’escultura romànica de meitat de S XII.

Cal fer esment també que a mitjans de S XIX el monestir amenaçava ruïna i va haver d’emprendre’s una important tasca de restauració sota la direcció d’Elies Rogent ( l’arquitecte que va construir l’edifici històric de la Universitat de Barcelona a la cèntrica Pl. Universitat).

Monestir romanic de Santa Maria de Ripoll Ripolles

Santa Maria de Ripoll


Si us interessa ampliar informació aquí teniu un enllaç molt interessant: Monestir de Ripoll

Finalment acabaré amb un consell gastronòmic: el Ripollès és una comarca que destaca per la qualitat de la carn i de l’embotit i a Ripoll podeu comprar-ne a Can Mullol, situat a la Pl. Gran, núm. 14. Tenen un fuet i un pa de fetge d’el.laboració pròpia excel.lents.


- Altres #posts del blog relacionats:

Caminant per Catalunya: El Puigsacalm


Puigsacalm Garrotxa Riplles muntanya excursio





dilluns, 27 d’octubre de 2014

11 DIES DE RUTA PER BÈLGICA I PAÏSOS BAIXOS (agost 2014) - 1a part: BRUSSEL.LES


  Versión en español


 English version




Grand Place de Brussel.les Belgica


Dia 1 -  dilluns 18 d’agost

Finalment, després de més de 22 hores de viatge amb autocar -comptant el transbord a París- aconseguim arribar a Brussel.les a darrera hora del matí. I pensar que amb avió tardes menys de 2 hores des de Barcelona.
Bé, tampoc podem queixar-nos, perquè el preu dels bitllets de l’autobús ha estat el que es diu un autèntic “xollo”, contractats a través de l’empresa Megabus , una companyia britànica que a mitjans de 2014 ha obert noves línies que connecten Barcelona amb altres capitals europees  a uns preus sense competència, especialment els 1rs seients de cada trajecte que es posen a la venda. 

Després de deixar tot l’equipatge a l’hotel ( Hotel Prestige, reservat via booking.com ) i d’una més que necessària dutxa, ja estem a punt per recórrer els carrers de la capital belga.

La 1a zona que hem escollit per a  visitar és el Barri Europeu, i aquesta decisió només obeeix a la seva relativa proximitat a l’hotel.


Barri Europeu de Brussel.les Comissio Europea

Barri Europeu


El Barri Europeu s’anomena popularment així, perquè aquí s’ubiquen la majoria de seus de les institucions de la Unió Europea (UE): la Comissió Europea, el Consell, el Parlament ( excepte el Ple i la Secretaria General), el Comitè de les Regions... en fi la llista és llarga.

De tots aquests edificis, la majoria d’ells construïts o remodelats  al llarg dels darrers 15 anys, el més emblemàtic és sens dubte l’anomenat edifici Berlaymont, la seu de la Comissió Europea, dissenyat per l’arquitecte Lucien de Vestel, i aixecat entre 1963 i 1969  amb una peculiar forma de creu amb els costats desiguals.


Edifici Berlaymont Brussel.les Comissio Europea

Edifici Berlaymont, seu de la Comissió Europea


No obstant l’atractiu del Barri Europeu no només es limita  a les noves tendències arquitectòniques del S. XXI, sinó que també és un gran pulmó verd de la ciutat; alguns dels parcs més bonics de la ciutat són molt a prop de  les modernes seus de la UE. Tant el Parc del Cinquantenari com el Parc Leopold són mereixedors d’un  “relaxing” passeig.

El Parc del Cinquantenari s’anomena així perquè es va crear l’any 1880 amb motiu del 50è aniversari de la independència de Bèlgica i està presidit pel Palau del Cinquantenari, que té com a elements més notables una gran columnata que recorda la del Vaticà i un monumental Arc de Triomf. Cal precisar que aquest arc no va ser construït fins l’any 1905, gràcies a la insistència del Rei belga, que volia un monument de grans dimensions.
Cal destacar també, que el Palau del Cinquantenari actualment allotja 3 museus: el Museu d’Història Militar, el Museu del Cinquantenari i un Museu de l’Automòbil.

Parc del Cinquantenari Brussel.les


Parc del Cinquantenari



El Parc Leopold és més petit que el proper Parc del Cinquantenari, però és una zona verda que ens va agradar molt, especialment pel bucòlic llac que té, rodejat d’arbres i vegetació.

A més a més va ser un digníssim escenari del nostre “glamourós” berenar-sopar, ja que molt a prop d’aquest parc hi ha un local anomenat Maison Antoine  que prepara únicament menjar per emportar, i que és famós sobretot per les “frites” – les patates fregides –,  un dels plats nacionals de Bèlgica.
Nosaltres òbviament no vam poder evitar caure en la temptació de tastar les 1es “frites” belgues, que vam acompanyar d’una immensa ració de carbonara a la flamenca, un altre plat típic de Flandes, molt similar a l’estofat.

Parc Leopold Brussel.les

Parc Leopold


Afortunadament a la vora del llac vam trobar un banc lliure on poder sopar tranquil·lament el menjar comprat a Maison Antoine, que personalment l’hi vam donar el vistiplau, amb una bona relació qualitat-preu.
Havent sopat vàrem donar per finalitzat el 1r dia, amb una positiva primera impressió de Brussel.les.



Dia 2 - dimarts 19 d’agost

Avui serà un dia d’una intensa activitat, atès que Brussel.les és una gran ciutat amb molts atractius turístics.

Comencem amb una ràpida visita del Jardí Botànic, ja que és molt a prop de l’hotel.

El  Jardí Botànic és un bonic espai verd inaugurat l’any 1829 que té un cuidat disseny amb unes interessants escultures en bronze, i un  elegant hivernacle amb rotonda central i cúpula, actualment  reconvertit en un centre cultural.


Jardi Botanic Brussel.les Belgica

Jardí Botànic


Després del Jardí Botànic ens encaminem al centre històric, i el 1r element destacat que ens trobem és la Catedral.

La Catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula és un temple d’estil gòtic que es va començar a construir l’any 1220 damunt les restes de la primitiva església romànica.
És un monument amb molts elements d’interès (naus, cor gòtic, cripta romànica, vitralls, escultures, púlpit barroc...) i que considero com a visita “obligada”.
 Malauradament el seu emplaçament és deslluït, rodejat d’edificis moderns sense interès i això li resta encant, a diferència de moltes altres ciutats, que tenen les catedrals al bell mig del casc antic i rodejades d’altres immobles emblemàtics.

Catedral de Sant Miquel i Santa Gudula Brussel.les Belgica

Catedral de Brussel.les


A 5 minuts a peu de la Catedral trobem l’indret més bonic de tota Brussel.les, i no es tracta sinó de la Grand Place, un impressionant conjunt arquitectònic d’origen medieval que és Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1998. Només per la Grand Place ja val la pena visitar Brussel.les.

No em detindré a fer una descripció minuciosa de tots els edificis que formen la Grand Place, tot i que cadascun d’ells és mereixedor per sí sol d’un article. Únicament donaré alguna dada que considero interessant alhora que us facilito aquest enllaç per si voleu aprofundir coneixements:  Grand Place

Grand Place de Brussel.les Belgica

La Grand Place

La Grand Place va ser bombardejada l’any 1695 per l’artilleria de l’exèrcit francès, de tal manera que excepte l’Ajuntament i la Casa del Rei, la resta d’edificis van haver de ser construïts gairebé de nou en molt pocs anys.
Per tant, la majoria d’edificis són de finals de S XVII i fan un digníssim acompanyament d’un sensacional conjunt harmònic del qual l’Ajuntament,  d’estil gòtic flamíger del S XV, i amb una gegantesca torre de 96 m d’alçada, és la cirereta del pastís.


Ajuntament gotic de Brussel.les Grand Place Belgica

Grand Place, l'Ajuntament gòtic


L’altre edifici més emblemàtic de la Grand Place, la Maison du Roi (Casa del Rei), es construeix a finals de S XIX en estil neogòtic, atès que l’immoble de l'Edat Mitjana tenia els fonaments molt malmesos i era un perill que continués dempeus.

A uns pocs carrers de la Grand Place trobem un altre “gran “ monument de Brussel.les, el Manneken Pis, l’estàtua del nen “descarat” que orina públicament; i no cal que pregunteu com arribar-hi: allà on veieu una gran gentada en una cantonada, és que l’heu trobat.
És una escultura-font en bronze d’uns 60 cm. d’alçada encarregada l’any 1619 a l’artista Hieronymus Duquesnoy el Vell. No obstant  un text del S XV ja fa referència a un Manneken Pis i per tant és del tot versemblant que substituís una anterior escultura medieval. 


Manneken Pis de Brussel.les

El "desconegut" i solitari Manneken Pis


Existeixen diverses llegendes sobre el seu origen, la més popular de les quals és la que parla d’un nen que amb l’acció d’orinar hauria apagat la metxa d’una bomba que havia d’explotar a la Grand Place.

Després del Manneken Pis ens allunyem del centre històric per visitar un altre element singular de la ciutat: es tracta del Palau de Justícia, un majestuós edifici inaugurat l’any 1883, i  rematat per una cúpula que supera els 100 m. d’alçada.

Palau  de Justicia de Brussel.les Belgica

Palau de Justícia


És un monument que es pot visitar lliurement per dins i que sens dubte us aconsello de fer: les elegants escalinates, les estàtues, i la gran sala interior sota la cúpula de ben segur que no us deixaran indiferents.

Palau  de Justicia de Brussel.les Belgica

Suplicant clemència al Palau de Justícia


Finalitzat el recorregut pel Palau de Justícia ens encaminem al Palau Reial, que té una part de les dependències que es poden visitar lliurement i només entre el 21 de juliol i inicis de setembre.
El Palau Reial va començar a construir-se l’any 1820 en el mateix solar que havia ocupat el Palau dels Ducs de Brabant, destruït per un incendi l’any 1731.
L’interior del Palau Reial és tot una mostra de luxe i refinament de les diferents sales i estances que van ser la llar de la família Reial belga, fins que  Leopold III va decidir traslladar la residència privada dels reis al Castell de Laeken, situat als afores de Brussel.les.

Palau Reial de Brussel.les Belgica

Palau Reial

Al costat del Palau Reial trobem un altre bonica zona verda, el Parc de Brussel.les, creat a finals de S XVIII en els terrenys que havien estat reserva de caça dels Ducs de Brabant i que us aconsello recórrer pausadament.

Bé, després de passejar pel Parc de Brussel.les, toca agafar per 1r cop el transport públic de la capital belga: farem una ràpida visita exterior al monument possiblement més conegut de Brussel.les després de la Grand Place: l’Atomium, una original construcció que representa un cristall de ferro format per 9 àtoms, ampliat 165.000 milions de vegades, amb una alçada total de 102 m, i construït amb motiu de l’Exposició Universal de 1958.

Atomium de Brussel.les Heyzel Belgica

L'Atomium


De tornada al centre històric el sol és a punt d’amagar-se per l’horitzó, però encara ens falta la darrera activitat del dia: contemplar la Grand Place de NIT!!!; és un espectacle que no us podeu perdre si visiteu Brussel.les.

Grand Place de Brussel.les de nit Belgica

La Grand Place de nit

Molt cansats, però amb molt bones sensacions– a diferència de moltes opinions desfavorables, a nosaltres sí que ens ha agradat Brussel.les; potser és que som viatgers amb gustors “rars” -  tornem definitivament a l’hotel.


Altres  #Posts del blog relacionats

11 dies de ruta per Bèlgica i Països Baixos (2a part): Valònia i Aachen (Alemanya)






 >>>>>>



11 dies de ruta per Bèlgica i Països Baixos (3a part): Maastricht i Utrecht





>>>>>>







Relats d'altres viatgers #Postamic

Postamigo

- Ameseros Viajeros dediquen un article a Brussel.les
- Donde Vamos Eva? ha publicat Bruselas en un día. Chocolate, cerveza, cómic

dilluns, 13 d’octubre de 2014

UNA RUTA PEL CONJUNT ARQUEOLÒGIC DE TARRACO, PATRIMONI DE LA HUMANITAT


  Versión en español


 English version

Aqueducte de les Ferreres Tarragona Conjunt arqueologic de Tarraco Patrimoni de la Humanitat

Aqüeducte de les Ferreres, Tarragona


El passat 27 de setembre, aprofitant l’avinentesa del cap de setmana de les Jornades Europees del Patrimoni 2014 , durant el qual molts monuments i museus tenien portes obertes, vàrem visitar alguns monuments i jaciments de la Tarragona romana.

Tarraco -el nom romà de Tarragona- és un assentament fundat  pels romans amb finalitats bàsicament estratègiques als inicis de la 2a Guerra Púnica, cap l’any 218 a C.
No obstant, tal com era pràctica habitual dels romans a la Península Ibèrica, Tarraco no és una ciutat de nova fundació, sinó que ja existia  prèviament al territori un “oppidum” ibèric que algunes fonts clàssiques escrites anomenen Kesse.

El que inicialment va ser una mica més que un campament militar ja esdevé al S II a C. la ciutat més important de la Hispania Citerior junt amb Cartago Nova (Cartagena), i en època de l’Emperador August, S I a C., és nomenada la Capital de la Província romana de la Hispania Citerior.

Òbviament al tractar-se d’una ciutat amb rang de Capital de Província romana, va haver de construir grans infraestructures per als equipaments tant administratius (fòrums, residència del governador...), com de serveis (aqüeductes, vies), religiosos (temples), o de lleure (circ, amfiteatre, teatre).

Afortunadament en l’actualitat continuen dempeus una part d’aquestes construccions, i això ha estat motiu més que suficient per a que la Unesco hagués declarat el Conjunt arqueològic de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat l’any 2000.


Vil.la romana de Centcelles mosaics Constanti Conjunt Arqueologic de Tarraco

Detalls dels mosaics de la vil.la romana de Centcelles, a Constantí, un dels 13 jaciments que formen part del Conjunt arqueològic de Tarraco, Patrimoni de la Humanitat



En total són 13 els béns culturals protegits per la Unesco, alguns d’ells situats fora de Tarragona ciutat, i nosaltres vàrem visitar els 4 següents:



La 1a visita del dia és Altafulla, municipi de la Costa Daurada situat a uns 12 km. al NordEst de Tarragona, on trobem la Vil.la romana dels Munts, construïda al S I d C., l’època altimperial.


vil.la romana dels munts Altafulla Termes romanes Conjunt Arqueologic de Tarraco

Termes de la vil.la romana dels Munts, Altafulla


La Vil.la dels Munts va tenir una doble funció; per una part com a centre agrícola i productor, i d’altra banda com a habitatge residencial. En aquest últim aspecte és en  què destaca especialment, atès que les excavacions arqueològiques han posat al descobert que es tractava d’una luxosa vil.la, propietat d’un alt funcionari de l’imperi Romà.

El  fet de tenir un mínim de 2 termes, així com la important presència de mosaics, de decoració pictòrica a diferents àmbits de la part residencial, o per les estàtues trobades, és una clara evidència del luxe excepcional de la Vil.la dels Munts.

La visita de la vil.la es centra en 2 sectors diferenciats:

1- En primer lloc les termes, que permeten apreciar les restes dels diferents espais que formaven el complexe: l’hipocaust (forn per escalfar l’aire), el tepidarium (banys calents) , el frigidarium (banys freds) , les latrines, ...

2- D’altra banda la zona residencial, que és on trobem els mosaics, i les pintures.


Vil.la romana dels Munts Altafulla Mosaics Conjunt arqueologic de Tarraco Patrimoni de la Humanitat Unesco

Mosaics i pintures de la zona residencial de la vil.la dels Munts



Finalitzada la visita de la Vil.la dels Munts ens desplacem al Mèdol, un paratge molt proper a Tarragona, amb un accés molt còmode i ben senyalitzat des de l’àrea de servei el Mèdol de l’autopista AP-7. No va ser el nostre cas, ja que vam entrar des de l’autovia A7 i ens va costar de trobar-ho.

El Mèdol és una antiga pedrera romana que va proporcionar la pedra per edificar molts edificis romans de Tarraco; per tant ens trobem davant d’un jaciment atípic i original, que no té restes de cap edifici o construcció, però que no deixa de ser atractiu per a la visita.

El Mèdol és un clar exemple de la capacitat humana de transformar un paisatge i un territori, tot i que no és tant espectacular com l’antiga explotació minera romana de “las Médulas”, a la província de León.

Possiblement l’element més destacat del Mèdol és una gran agulla de pedra aïllada de 16 m. d’alçada, que va quedar sense excavar i que és testimoni de la profunditat fins la que van arribar a perforar el terreny calcari els romans.


Pedrera romana del Medol Tarragona Conjunt Arqueologic de Tarraco Patrimoni de la Humanitat  Unesco

Gran agulla calcària a la pedrera romana del Mèdol


Cal remarcar que la pedrera té un itinerari senyalitzat amb diferents plafons explicatius, que faciliten molt la visita i ajuden a entendre el procés d’extracció del material calcari.


Després del Mèdol ens dirigim al municipi de Constantí, situat a només 6 km. al Nord de Tarragona, on trobem la Vil.la romana de Centcelles.

Centcelles és un vil.la romana que es construeix al S I d C. – II d C., tot i que existeixen restes anteriors del S II – I a C. que possiblement corresponen a un petit assentament rural.

De tot el conjunt de Centcelles sens dubte el que més destaca és la sala de planta circular amb la cúpula decorada de mosaics policromats que representen escenes bíbliques, de cacera i de les 4 estacions; llàstima que aquests mosaics no es conserven en la seva totalitat.


Vil.la romana de Centcelles mosaics Constanti Conjunt Arqueologic de Tarraco Patrimoni de la Humanitat Unesco

Mosaics de la vil.la romana de Centcelles


Estem davant del mosaic de cúpula amb temàtica cristiana més antic del món romà, datat del S IV d C.
En quant a les interpretacions i ús d’aquest espai, hi ha diversitat d’opinions: alguns investigadors opinen que es tracta del mausoleu de l’Emperador Constant, altres que és el d’un dignatari eclesiàstic, altres que seria el d’un matrimoni de l’aristocràcia local, i fins i tot alguns dubten del seu ús funerari.



La 4a i darrera visita del dia correspon a un monument que és un dels més ben conservats de tota Tarraco:

És l’Aqüeducte de les Ferreres - també anomenat Pont del Diable - , construït al S I d C. i situat a 4 km. del centre de Tarragona.

L’aqüeducte és una obra d’enginyeria construïda amb la finalitat de transportar l’aigua d’un punt a un altre en indrets on existeix una depressió del terreny, en una època en què no hi havia mecanismes per a bombejar l’aigua.

L’Aqüeducte de les Ferreres no és tan llarg com el de Segòvia, però té unes dimensions igualment considerables: 217 m. de longitud, una alçada màxima de 27 m. i és de destacar que està construït amb carreus de pedra local units en sec sense morter.


Aqueducte de les Ferreres Tarragona Pont del Diable Conjunt arqueologic de Tarraco Patrimoni de la Humanitat Unesco

Aqüeducte de les Ferreres



Finalitzaré el present article amb una anècdota interessant:

Durant la visita a Centcelles i a l’Aqüeducte vàrem coincidir amb un matrimoni de la 3a edat que parlava en anglès i finalment vam decidir-nos per trencar el gel i establir una mica de diàleg amb la clàssica pregunta inicial : “Where are you from?”
Ens van respondre que eren d’Atlanta, a la costa Est dels EUA i que feien un viatge amb una clara finalitat de conèixer el patrimoni cultural. Venien d’Astúries i Cantàbria, on havien estat a algunes coves amb pintures rupestres: Tito Bustillo, Altamira... També havien visitat un jaciment romà – La Vil.la romana de la Olmeda, a la província de Palència - que desconeixia (aquella nit vaig haver de buscar-la al google). Finalment van comentar-nos la intenció de visitar la ciutat greco-romana d’Empúries, a la Costa Brava.

En definitiva, ens va fer “trontollar” el tòpic establert del clàssic turista nord-americà que visita Europa amb un deficient nivell de coneixements tant històrics com culturals. Per tant, mai hem de menysprear cap viatger, vingui d’on vingui, que ens podem sorprendre i molt!!!.


dimecres, 1 d’octubre de 2014

ELS COLORS DE LA TARDOR (3a part)

Bosc de Conangles a la tardor Fageda Val d'Aran Pirineu de Lleida


  Versión en español


 English version


La tardor ja torna a ser aquí, i un any més estic esperant amb ganes que la naturalesa segueixi el seu cicle i ens torni a oferir el meravellós espectacle dels canvis de colors dels arbres caducifolis.

A nivell geogràfic Catalunya es caracteritza per la diversitat de paisatges i d’hàbitats, i en aquest sentit vivim en un país privilegiat, amb molts km2 de boscos de tot tipus. Per tant la llista de boscos caducifolis és molt llarga, i cada tardor procuraré  compartir amb vosaltres nous boscos per a gaudir dels canvis de colors, cosa que he fet des de l’any 2012.

Així doncs aquí arriba el 3r lliurament amb 4 propostes:


Mapa de boscos caducifolis de Catalunya Bosc de Conangles Vall Escrita


Mapa amb la localització dels 4 boscos (font: saritaymane.blogspot.com)



1-Vall del riu Escrita

És una bonica vall situada al Pirineu de Lleida, a la comarca del Pallars Sobirà i la seva capçalera és un dels indrets més coneguts i fotografiats de tot el Pirineu Català, ja que és l’Estany de Sant Maurici, ubicat dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Aquí no trobarem fagedes, sinó bedolls, un arbre també caducifoli que a la tardor agafa tons groguencs i que es distribueix de manera desigual al llarg de tota la vall, formant espectaculars contrastos cromàtics amb el verd dels pins i dels avets.

Vall del riu Escrita Espot Pallars Sobira Pirineu de Lleida Parc nacional d'Aigüestortes

La Vall del riu Escrita


Accés: Heu d’agafar la carretera C-13 (també anomenat Eix del Pallars) i seguir-la fins el km. 154. En aquest punt trobareu una desviació a mà esquerra que indica Espot i Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; heu de desviar-vos per aquesta carretera, la LV-5004, ja que és la via que s’endinsa a la Vall del riu Escrita.



2-Bosc de Conangles

Està situat al Pirineu de Lleida, a la comarca de la Val d’Aran, molt a prop de la boca Sud del Túnel de Vielha.
Es tracta majoritàriament d’un bosc mixt de faigs i avets que es pot recórrer a peu molt còmodament, atès que el travessa un camí força ample i amb  un petit desnivell, assequible per a totes les edats.


Bosc de Conangles a la tardor Fageda Val d'Aran Pirineu de Lleida

Bosc de Conangles


Accés: Des de Lleida heu d’agafar la carretera N-230 i seguir-la direcció Vielha i Vall d’Aran fins poc abans del Túnel de Vielha, concretament  el km. 149. Una mica després d’aquest punt, hi ha a mà dreta una desviació que porta fins el refugi de Conangles, on heu d’aparcar el cotxe. El bosc és a tocar del refugi.


3-Reserva natural de la Massana

Aquesta espectacular i desconeguda fageda no està situada estrictament en territori català, sinó que per molt pocs km. pertany a l’Estat Francès, però alguna vegada ja he comentat que en qüestions de natura o de patrimoni cultural, per a mi no existeixen fronteres.

Fageda de la Maçana Reserva natural de la Maçana les Alberes Catalunya Nord

La fageda de la Maçana a l'estiu 


Accés: a diferència dels 2 primers, no és senzill ni curt i exigeix entre 1’5 i 2 h. de caminada i amb un desnivell més exigent.
Intentaré explicar-ho bé: Des de Banyuls-Sur-Mer o bé des de Cotlliure (Collioure) -poblacions situades al Sud de França -  cal agafar la carretera D86 fins al Coll des Gascons, on aparcarem el cotxe. Aquí hem de seguir les marques blanques i vermelles del GR10 per una pista que inicialment va direcció NordOest.
Haurem de continuar una bona estona per la pista que més endavant es transforma en corriol,  i seguirem les marques del GR10 fins una bifurcació amb un rètol que indica “Colomates” a mà dreta i “Puig dels Quatre Termes” a l’esquerra. En aquest punt ens desviarem a la dreta, direcció Colomates, i abandonarem les pintades blanques i vermelles del GR10. Aproximadament una hora després de deixar la cruïlla arribarem a la fageda. 

Aquí us deixo un enllaç al wikiloc, que m’ha costat de trobar. Heu de tenir en compte que l’autor d’aquesta ruta fa una excursió més llarga i les indicacions vàlides són les del camí de tornada:
  




4-Fageda de les Espinedes

Es tracta d’una petita fageda situada a la Serra del Catllaràs, a l’Alt Berguedà, al Nord de la província de Barcelona.
Malgrat la reduïda extensió, és un bosc espectacular, atès que hi trobem faigs centenaris de més de 30 m d’alçada.

Fageda de les Espinedes a la tardor Malanyeu Alt Bergueda

Fageda de les Espinedes


Accés: Heu d’agafar la C-16 direcció Túnel del Cadí i Andorra. Una mica abans del km. 110 haureu de girar a la dreta i agafar una petita carretera que indica Malanyeu, un petit poble on deixareu el cotxe.
Des de les escoles de Malanyeu surt una ampla pista en lleugera pujada direcció est, que haureu de seguir a peu. Uns 10 minuts després trobareu una bifurcació, si bé tant la pista de l’esquerra com la de la dreta hi arriben. La diferència és que la pista de la dreta és més curta i a la vegada té una pujada més directa i pronunciada.



Finalitzaré el present article amb 2 enllaços; es tracta dels 2 primers lliuraments dels boscos de tardor a Catalunya:


- Els colors de la tardor (1a part)  

Fageda d'en Jorda a la tardor Parc natural de la Zona Volcanica de la Garrotxa








- Els colors de la tardor (2a part)

Serra de Catllaras a la tardor Fageda Alt Bergueda Santuari de Falgars la Pobla de Lillet
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...