RUTA PEL CONJUNT ARQUEOLÒGIC DE TARRACO, PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Aqüeducte de les Ferreres, Tarragona

El passat 27 de setembre, aprofitant l’avinentesa del cap de setmana de les Jornades Europees del Patrimoni 2014 , durant el qual molts monuments i museus tenien portes obertes, vàrem visitar alguns monuments i jaciments de la Tarragona romana.

Tarraco -el nom romà de Tarragona- és un assentament fundat  pels romans amb finalitats bàsicament estratègiques als inicis de la 2a Guerra Púnica, cap l’any 218 a C.

No obstant, tal com era pràctica habitual dels romans a la Península Ibèrica, Tarraco no és una ciutat de nova fundació, sinó que ja existia  prèviament al territori un “oppidum” ibèric que algunes fonts clàssiques escrites anomenen Kesse.

El que inicialment va ser una mica més que un campament militar ja esdevé al S II a C. la ciutat més important de la Hispania Citerior junt amb Cartago Nova (Cartagena), i en època de l’Emperador August, S I a C., és nomenada la Capital de la Província romana de la Hispania Citerior.

Òbviament al tractar-se d’una ciutat amb rang de Capital de Província romana, va haver de construir grans infraestructures per als equipaments tant administratius (fòrums, residència del governador...), com de serveis (aqüeductes, vies), religiosos (temples), o de lleure (circ, amfiteatre, teatre).

Afortunadament en l’actualitat continuen dempeus una part d’aquestes construccions, i això ha estat motiu més que suficient per a que la Unesco hagués declarat el Conjunt arqueològic de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat l’any 2000.

Detalls dels mosaics de la vil.la romana de Centcelles, a Constantí, un dels 14 jaciments que formen part del Conjunt arqueològic de Tarraco, Patrimoni de la Humanitat

En total són 14 els béns culturals protegits per la Unesco, alguns d’ells situats fora de Tarragona ciutat, i nosaltres vàrem visitar els 4 següents:

-La Vil.la romana dels Munts

-La Pedrera romana del Mèdol

-El Conjunt Monumental de Centcelles

-L'aqüeducte de les Ferreres

La 1a visita del dia és Altafulla, municipi de la Costa Daurada situat a uns 12 km. al NordEst de Tarragona, on trobem la Vil.la romana dels Munts, construïda al S I d C., l’època altimperial.

Termes de la vil.la romana dels Munts, Altafulla

La Vil.la dels Munts va tenir una doble funció; per una part com a centre agrícola i productor, i d’altra banda com a habitatge residencial. En aquest últim aspecte és en  què destaca especialment, atès que les excavacions arqueològiques han posat al descobert que es tractava d’una luxosa vil.la, propietat d’un alt funcionari de l’imperi Romà.

El  fet de tenir un mínim de 2 termes, així com la important presència de mosaics, de decoració pictòrica a diferents àmbits de la part residencial, o per les estàtues trobades, és una clara evidència del luxe excepcional de la Vil.la dels Munts.

La visita de la vil.la es centra en 2 sectors diferenciats:

1- En primer lloc les termes, que permeten apreciar les restes dels diferents espais que formaven el complexe: l’hipocaust (forn per escalfar l’aire), el tepidarium (banys calents) , el frigidarium (banys freds) , les latrines, ...

2- D’altra banda la zona residencial, que és on trobem els mosaics, i les pintures.

Mosaics i pintures de la zona residencial de la vil.la dels Munts

Finalitzada la visita de la Vil.la dels Munts ens desplacem al Mèdol, un paratge molt proper a Tarragona, amb un accés molt còmode i ben senyalitzat des de l’àrea de servei el Mèdol de l’autopista AP-7. No va ser el nostre cas, ja que vam entrar des de l’autovia A7 i ens va costar de trobar-ho.

El Mèdol és una antiga pedrera romana que va proporcionar la pedra per edificar molts edificis romans de Tarraco; per tant ens trobem davant d’un jaciment atípic i original, que no té restes de cap edifici o construcció, però que no deixa de ser atractiu per a la visita.

El Mèdol és un clar exemple de la capacitat humana de transformar un paisatge i un territori, tot i que no és tant espectacular com l’antiga explotació minera romana de “las Médulas”, a la província de León.

Possiblement l’element més destacat del Mèdol és una gran agulla de pedra aïllada de 16 m. d’alçada, que va quedar sense excavar i que és testimoni de la profunditat fins la que van arribar a perforar el terreny calcari els romans.

Gran agulla calcària a la pedrera romana del Mèdol

Cal remarcar que la pedrera té un itinerari senyalitzat amb diferents plafons explicatius, que faciliten molt la visita i ajuden a entendre el procés d’extracció del material calcari.

Després del Mèdol ens dirigim al municipi de Constantí, situat a només 6 km. al Nord de Tarragona, on trobem el Conjunt Monumental de Centcelles.

Centcelles es construeix a inicis de s. V dC, tot i que existeixen restes anteriors del S II – I a C. que possiblement corresponen a un petit assentament rural. La funció del conjunt arquitectònic de Centcelles no està clara, i hi ha diverses hipòtesis: com edifici religiós, mausoleu, vil·la romana, inclús darrerament alguns arqueòlegs han plantejat que podria ser un campament militar.

De tot el conjunt de Centcelles sens dubte el que més destaca és la sala de planta circular amb la cúpula decorada de mosaics policromats que representen escenes bíbliques, de cacera i de les 4 estacions; llàstima que aquests mosaics no es conserven en la seva totalitat.

Mosaics de la vil.la romana de Centcelles

Estem davant del mosaic de cúpula amb temàtica cristiana més antic del món romà, datat del S IV d C.

En quant a les interpretacions i ús d’aquest espai, hi ha diversitat d’opinions: alguns investigadors opinen que es tracta del mausoleu de l’Emperador Constant, altres que és el d’un dignatari eclesiàstic, altres que seria el d’un matrimoni de l’aristocràcia local, i fins i tot alguns dubten del seu ús funerari.

La 4a i darrera visita del dia correspon a un monument que és un dels més ben conservats de tota Tarraco:

És l’Aqüeducte de les Ferreres - també anomenat Pont del Diable - , construït al S I d C. i situat a 4 km. del centre de Tarragona.

L’aqüeducte és una obra d’enginyeria construïda amb la finalitat de transportar l’aigua d’un punt a un altre en indrets on existeix una depressió del terreny, en una època en què no hi havia mecanismes per a bombejar l’aigua.

L’Aqüeducte de les Ferreres no és tan llarg com el de Segòvia, però té unes dimensions igualment considerables: 217 m. de longitud, una alçada màxima de 27 m. i és de destacar que està construït amb carreus de pedra local units en sec sense morter.

Aqüeducte de les Ferreres

Finalitzaré el present article amb una anècdota interessant:

Durant la visita a Centcelles i a l’Aqüeducte vàrem coincidir amb un matrimoni de la 3a edat que parlava en anglès i finalment vam decidir-nos per trencar el gel i establir una mica de diàleg amb la clàssica pregunta inicial : “Where are you from?”

Ens van respondre que eren d’Atlanta, a la costa Est dels EUA i que feien un viatge amb una clara finalitat de conèixer el patrimoni cultural. Venien d’Astúries i Cantàbria, on havien estat a algunes coves amb pintures rupestres: Tito Bustillo, Altamira... També havien visitat un jaciment romà – La Vil.la romana de la Olmeda, a la província de Palència - que desconeixia (aquella nit vaig haver de buscar-la al google). Finalment van comentar-nos la intenció de visitar la ciutat greco-romana d’Empúries, a la Costa Brava.

En definitiva, ens va fer “trontollar” el tòpic establert del clàssic turista nord-americà que visita Europa amb un deficient nivell de coneixements tant històrics com culturals. Per tant, mai hem de menysprear cap viatger, vingui d’on vingui, que ens podem sorprendre i molt!!!.