RUTA SENDERISTA DE TARDOR A LA VALL DE RIBES
La tardor és una de les millors
èpoques per a fer excursions a peu, atès que ja no fa calor i permet gaudir
d’un dels millors espectacles visuals de la natura: els canvis de colors de les
fulles dels arbres caducifolis.
Enguany hem triat una zona del
Pirineu de Girona amb altituds superiors als 1.200 m , per tal de tenir
més garanties de poder trobar els boscos amb els contrastos dels colors, ja
que una climatologia benigna d’inicis de tardor - tal com va succeint
aquests darrers anys - endarrereix aquest procés.
L’excursió comença a Bruguera, un
petit i bonic poble de la Vall
de Ribes, situat a 5 km .
de Ribes de Freser, a la comarca gironina del Ripollès.
Bruguera, punt de sortida de l'excursió
L’accés és molt fàcil: des de
Barcelona agafem l’autovia C-17 fins Ripoll, on hem de continuar per la
carretera N-260 direcció Collada de Toses, Puigcerdà i França. Per la N-260 arribarem fins a Ribes de Freser, on haurem d’estar atents a les
indicacions de la carretera de Bruguera, que s’agafa a mà dreta i uns 100 m després de passar sota
el pont del Cremallera de Núria.
Un cop a Bruguera haurem de
seguir les indicacions de “Centre del poble” i continuar fins el Serrat Roig,
un petit llogaret situat als afores de Bruguera, on aparcarem el cotxe.
Mapa detallat de l'excursió
Des de Serrat Roig comencem a caminar per una pista
que deixem als 5-10 minuts per agafar un camí a mà esquerra amb marques grogues. Aquest camí va pujant per un
bonic bosc mixt de pi i faig, fins que arribem a una pista, en què haurem de
girar a la dreta tot seguint els senyals de pintura groga. Arribarà un moment
que les marques grogues abandonen la pista i tornen a enfilar-se per un corriol
que haurem de seguir.
Finalment després d’1.5 hores de
caminar arribem a una collada amb bones vistes, i un centenar de metres més
endavant trobem Sant Julià de Saltor, una església d’origen romànic que ja
apareix documentada a finals de s. IX, i situada en un bucòlic indret, als peus
d’una fageda.
Sant Julià de Saltor
Des de la collada i sense perdre
altura continuem per la pista uns 300
m . fins que trobem unes fites amb marques vermelles, que
ens obliguen a desviar-nos a l’esquerra per un corriol que puja molt directe
fins al capdamunt de la
Serra Sant Amand, a 1.851 m .
Durant la forta ascensió passarem per un
bonic tram de bosc mixt de pi i faig, i podrem contemplar un faig de grans
dimensions anomenat “Faig Gros”que malauradament és mort. Haureu d’estar atents
a no passar de llarg, ja que és a uns metres del camí. Una bona referència són
2 grans bidons metàl·lics partits per la meitat i posats en horitzontal com a
abeuradors del bestiar, que són uns 100 m abans del faig.
Quan arribeu al punt més alt de la Serra de Sant Amand, us
aconsello de descansar una bona estona i aprofitar per a gaudir de l’excepcional
panorama en totes direccions: Montseny, la Mola , Montserrat, Pedraforca,
Montgrony, Taga...
Espectacular fageda que travessem en el descens de Sant Amand
Afortunadament encara ens esperen
més agradables sorpreses, ja que de baixada al Coll de Jou passarem per una
fageda que ja ha agafat els colors de tardor, un meravellós espectacle visual.
Un cop arribats al Coll de Jou
trobem una pista asfaltada i alguns cotxes aparcats, atès que és un dels punts
de partida més populars per a pujar el
Taga, de 2.040 m ,
un cim del Ripollès amb molt de “ganxo” per a molts excursionistes i amb un
accés fàcil i curt – menys d’1 hora de pujada-.
El Coll de Jou
Des del Coll de Jou només falta
el descens final fins Bruguera, i el Serrat Roig. Podeu baixar seguint la pista
o bé per una drecera que s’agafa uns 400 m després del Coll de Jou i just al costat
d’un pal indicador. Si aneu per la drecera haureu d’estar atents, perquè el
primer tram baixa per uns prats on no hi ha cap senyal ni fites; només trobareu
marques grogues a l’acabar els prats.
Arribarà un moment en què la
drecera finalitza a la pista asfaltada; a partir d’aquest punt seguirem la
pista asfaltada fins arribar a Bruguera.
En total és 1 hora aproximada de
baixada des del Coll de Jou fins Bruguera, i uns 10 minuts més fins Serrat
Roig.
La baixada per la drecera és una
altra meravella visual de colors de tardor per un bosc mixt de pi i faig i a més
ens depara una agradable sorpresa:
BOLETS!!!! Afortunadament hem estat previsors i amb una bossa de plàstic que
dúiem a la motxilla agafem uns quants camagrocs, fredolics i rovellons.
Bolets, una de les sorpreses de l'excursió
A Bruguera val la pena perdre uns
minuts per a visitar l’església romànica ( reformada al S XVIII ) de Sant Feliu com a punt final d’una excursió
d’una durada superior a les 6 hores comptant totes les parades per dinar, fer
fotos i descansar. Per als que tingueu aparells GPS, aquí us deixo un enllaç de la ruta al wikilok
Si voleu “arrodonir” el dia, us
deixo una altra recomanació cultural – gairebé ho faig sempre-:
De tornada podeu aturar-vos a
Ripoll, històrica vila que compta amb un monument que és una de les joies del
romànic català:
Es tracta del Monestir de Santa
Maria de Ripoll, fundat l’any 879-880 pel
Comte Guifré el Pelós, i destaca especialment per la portalada, una obra
mestra de l’escultura romànica de meitat de s. XII.
Cal fer esment també que a
mitjan s. XIX el monestir amenaçava ruïna i va haver d’emprendre’s una important
tasca de restauració sota la direcció d’Elies Rogent ( l’arquitecte que va
construir l’edifici històric de la Universitat de Barcelona a la cèntrica Pl.
Universitat).
Santa Maria de Ripoll
Si us interessa ampliar
informació aquí teniu un enllaç molt interessant: Monestir de Ripoll
Finalment acabaré amb un consell
gastronòmic: el Ripollès és una comarca que destaca per la qualitat de la carn
i de l’embotit i a Ripoll podeu comprar-ne a Can Mullol, situat a la Pl. Gran,
núm. 14. Tenen un fuet i un pa de fetge d’el.laboració pròpia excel.lents.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada