11 DIES DE RUTA PER BÈLGICA I PAÏSOS BAIXOS (agost 2014) - 1a part: BRUSSEL.LES

Dia 1 -  dilluns 18 d’agost

Finalment, després de més de 22 hores de viatge amb autocar -comptant el transbord a París- aconseguim arribar a Brussel.les a darrera hora del matí. I pensar que amb avió tardes menys de 2 hores des de Barcelona.

Bé, tampoc podem queixar-nos, perquè el preu dels bitllets de l’autobús ha estat el que es diu un autèntic “xollo”, contractats a través de l’empresa Megabus, una companyia britànica que a mitjans de 2014 ha obert noves línies que connecten Barcelona amb altres capitals europees  a uns preus sense competència, especialment els 1rs seients de cada trajecte que es posen a la venda. 

Després de deixar tot l’equipatge a l’hotel ( Hotel Prestige, reservat via booking.com ) i d’una més que necessària dutxa, ja estem a punt per recórrer els carrers de la capital belga.

La 1a zona que hem escollit per a  visitar és el Barri Europeu, i aquesta decisió només obeeix a la seva relativa proximitat a l’hotel.

Barri Europeu

El Barri Europeu s’anomena popularment així, perquè aquí s’ubiquen la majoria de seus de les institucions de la Unió Europea (UE): la Comissió Europea, el Consell, el Parlament ( excepte el Ple i la Secretaria General), el Comitè de les Regions... en fi la llista és llarga.

De tots aquests edificis, la majoria d’ells construïts o remodelats  al llarg dels darrers 15 anys, el més emblemàtic és sens dubte l’anomenat edifici Berlaymont, la seu de la Comissió Europea, dissenyat per l’arquitecte Lucien de Vestel, i aixecat entre 1963 i 1969  amb una peculiar forma de creu amb els costats desiguals.

Edifici Berlaymont, seu de la Comissió Europea

No obstant l’atractiu del Barri Europeu no només es limita  a les noves tendències arquitectòniques del S. XXI, sinó que també és un gran pulmó verd de la ciutat; alguns dels parcs més bonics de la ciutat són molt a prop de  les modernes seus de la UE. Tant el Parc del Cinquantenari com el Parc Leopold són mereixedors d’un  “relaxing” passeig.

El Parc del Cinquantenari s’anomena així perquè es va crear l’any 1880 amb motiu del 50è aniversari de la independència de Bèlgica i està presidit pel Palau del Cinquantenari, que té com a elements més notables una gran columnata que recorda la del Vaticà i un monumental Arc de Triomf. Cal precisar que aquest arc no va ser construït fins l’any 1905, gràcies a la insistència del Rei belga, que volia un monument de grans dimensions.

Cal destacar també, que el Palau del Cinquantenari actualment allotja 3 museus: el Museu d’Història Militar, el Museu del Cinquantenari i un Museu de l’Automòbil.

Parc del Cinquantenari

El Parc Leopold és més petit que el proper Parc del Cinquantenari, però és una zona verda que ens va agradar molt, especialment pel bucòlic llac que té, rodejat d’arbres i vegetació.

A més a més va ser un digníssim escenari del nostre “glamourós” berenar-sopar, ja que molt a prop d’aquest parc hi ha un local anomenat Maison Antoine  que prepara únicament menjar per emportar, i que és famós sobretot per les “frites” – les patates fregides –,  un dels plats nacionals de Bèlgica.

Nosaltres òbviament no vam poder evitar caure en la temptació de tastar les 1es “frites” belgues, que vam acompanyar d’una immensa ració de carbonara a la flamenca, un altre plat típic de Flandes, molt similar a l’estofat.

Parc Leopold

Afortunadament a la vora del llac vam trobar un banc lliure on poder sopar tranquil·lament el menjar comprat a Maison Antoine, que personalment l’hi vam donar el vistiplau, amb una bona relació qualitat-preu.

Havent sopat vàrem donar per finalitzat el 1r dia, amb una positiva primera impressió de Brussel.les.

Dia 2 - dimarts 19 d’agost

Avui serà un dia d’una intensa activitat, atès que Brussel.les és una gran ciutat amb molts atractius turístics.

Comencem amb una ràpida visita del Jardí Botànic, ja que és molt a prop de l’hotel.

El  Jardí Botànic és un bonic espai verd inaugurat l’any 1829 que té un cuidat disseny amb unes interessants escultures en bronze, i un  elegant hivernacle amb rotonda central i cúpula, actualment  reconvertit en un centre cultural.

Jardí Botànic

Després del Jardí Botànic ens encaminem al centre històric, i el 1r element destacat que ens trobem és la Catedral.

La Catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula és un temple d’estil gòtic que es va començar a construir l’any 1220 damunt les restes de la primitiva església romànica.

És un monument amb molts elements d’interès (naus, cor gòtic, cripta romànica, vitralls, escultures, púlpit barroc...) i que considero com a visita “obligada”.
 Malauradament el seu emplaçament és deslluït, rodejat d’edificis moderns sense interès i això li resta encant, a diferència de moltes altres ciutats, que tenen les catedrals al bell mig del casc antic i rodejades d’altres immobles emblemàtics.

Catedral de Brussel.les

A 5 minuts a peu de la Catedral trobem l’indret més bonic de tota Brussel.les, i no es tracta sinó de la Grand Place, un impressionant conjunt arquitectònic d’origen medieval que és Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1998. Només per la Grand Place ja val la pena visitar Brussel.les.

No em detindré a fer una descripció minuciosa de tots els edificis que formen la Grand Place, tot i que cadascun d’ells és mereixedor per sí sol d’un article. Únicament donaré alguna dada que considero interessant alhora que us facilito aquest enllaç per si voleu aprofundir coneixements:  Grand Place

La Grand Place

La Grand Place va ser bombardejada l’any 1695 per l’artilleria de l’exèrcit francès, de tal manera que excepte l’Ajuntament i la Casa del Rei, la resta d’edificis van haver de ser construïts gairebé de nou en molt pocs anys.

Per tant, la majoria d’edificis són de finals de S XVII i fan un digníssim acompanyament d’un sensacional conjunt harmònic del qual l’Ajuntament,  d’estil gòtic flamíger del S XV, i amb una gegantesca torre de 96 m d’alçada, és la cirereta del pastís.

Grand Place, l'Ajuntament gòtic

L’altre edifici més emblemàtic de la Grand Place, la Maison du Roi (Casa del Rei), es construeix a finals de S XIX en estil neogòtic, atès que l’immoble de l'Edat Mitjana tenia els fonaments molt malmesos i era un perill que continués dempeus.

A uns pocs carrers de la Grand Place trobem un altre “gran “ monument de Brussel.les, el Manneken Pis, l’estàtua del nen “descarat” que orina públicament; i no cal que pregunteu com arribar-hi: allà on veieu una gran gentada en una cantonada, és que l’heu trobat.

És una escultura-font en bronze d’uns 60 cm. d’alçada encarregada l’any 1619 a l’artista Hieronymus Duquesnoy el Vell. No obstant  un text del S XV ja fa referència a un Manneken Pis i per tant és del tot versemblant que substituís una anterior escultura medieval. 

El "desconegut" i solitari Manneken Pis

Existeixen diverses llegendes sobre el seu origen, la més popular de les quals és la que parla d’un nen que amb l’acció d’orinar hauria apagat la metxa d’una bomba que havia d’explotar a la Grand Place.

Després del Manneken Pis ens allunyem del centre històric per visitar un altre element singular de la ciutat: es tracta del Palau de Justícia, un majestuós edifici inaugurat l’any 1883, i  rematat per una cúpula que supera els 100 m. d’alçada.

Palau de Justícia

És un monument que es pot visitar lliurement per dins i que sens dubte us aconsello de fer: les elegants escalinates, les estàtues, i la gran sala interior sota la cúpula de ben segur que no us deixaran indiferents.

Suplicant clemència al Palau de Justícia

Finalitzat el recorregut pel Palau de Justícia ens encaminem al Palau Reial, que té una part de les dependències que es poden visitar lliurement i només entre el 21 de juliol i inicis de setembre.

El Palau Reial va començar a construir-se l’any 1820 en el mateix solar que havia ocupat el Palau dels Ducs de Brabant, destruït per un incendi l’any 1731.

L’interior del Palau Reial és tot una mostra de luxe i refinament de les diferents sales i estances que van ser la llar de la família Reial belga, fins que  Leopold III va decidir traslladar la residència privada dels reis al Castell de Laeken, situat als afores de Brussel.les.

Palau Reial

Al costat del Palau Reial trobem un altre bonica zona verda, el Parc de Brussel.les, creat a finals de S XVIII en els terrenys que havien estat reserva de caça dels Ducs de Brabant i que us aconsello recórrer pausadament.

Bé, després de passejar pel Parc de Brussel.les, toca agafar per 1r cop el transport públic de la capital belga: farem una ràpida visita exterior al monument possiblement més conegut de Brussel.les després de la Grand Place: l’Atomium, una original construcció que representa un cristall de ferro format per 9 àtoms, ampliat 165.000 milions de vegades, amb una alçada total de 102 m, i construït amb motiu de l’Exposició Universal de 1958.

L'Atomium

De tornada al centre històric el sol és a punt d’amagar-se per l’horitzó, però encara ens falta la darrera activitat del dia: contemplar la Grand Place de NIT!!!; és un espectacle que no us podeu perdre si visiteu Brussel.les.

La Grand Place de nit

Molt cansats, però amb molt bones sensacions– a diferència de moltes opinions desfavorables, a nosaltres sí que ens ha agradat Brussel.les; potser és que som viatgers amb gustors “rars” -  tornem definitivament a l’hotel.


Altres  #Posts del blog relacionats

11 dies de ruta per Bèlgica i Països Baixos (2a part): Valònia i Aachen (Alemanya)

 >>>>>>



11 dies de ruta per Bèlgica i Països Baixos (3a part): Maastricht i Utrecht

>>>>>>







Relats d'altres viatgers #Postamic



- Ameseros Viajeros dediquen un article a Brussel.les
- Donde Vamos Eva? ha publicat Bruselas en un día. Chocolate, cerveza, cómic