dilluns, 21 de desembre de 2015

15 PONTS AMB HISTÒRIA






Versión en español


English Version






Besalú, Catalunya, la Garrotxa, Art romànic




El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) defineix pont de la següent manera: “construcció sobre la qual una via de comunicació pot salvar una depressió o un obstacle o creuar una altra via de comunicació a un nivell inferior.”

A aquesta definició m’agradaria afegir un component històric, perquè escriure sobre ponts en certa mesura també és escriure sobre la història de la humanitat; del paper tant important que han tingut en la millora de les comunicacions i del transport, així com el paper en el naixement i creixement de moltes ciutats... En molts sentits, la construcció d’un pont ha permès que la vida hagi estat una mica més fàcil per a moltes persones, tot i que tampoc podem negar la funció militar i de conquesta que han tingut molts ponts.

En aquest article farem un recorregut per 15 ponts que s’han construït al llarg dels darrers 2.000 anys i novament tinc el plaer de tornar a compartir aquest repte amb el Floren i el Jordi.

No deixeu de llegir els 15 ponts que proposen:





Mapa amb la localització dels 15 ponts


Abans de passar a la relació dels 15 ponts, us he d’aclarir 2 coses:
En primer lloc, que possiblement sigui un llistat injust, atès que he exclòs alguns ponts de gran bellesa.
En segon lloc, que he seguit un ordre cronològic, començant amb els ponts més antics visitats,  fins arribar als més moderns.



1-    Pont Sant’Angelo (Roma - Itàlia)


Roma, Itàlia



La seva construcció data del s II d C, durant el mandat de l’Emperador Adrià, que va voler unir el seu mausoleu (l’actual Castell de Sant’Angelo) amb el centre de Roma.

És un pont revestit de marbre travertí i algunes de  les escultures barroques dels àngels que es recolzen a les baranes són de Bernini.




2-  Pont vell de Besalú (Catalunya)


Besalú, la Garrotxa, Catalunya, Catalunya medieval


Besalú és la seu històrica d’un dels primers comtats catalans de la Marca Hispànica, i per tant va ser una important població durant l’Edat Mitja.
El pont medieval és l’element més conegut de Besalú, i la seva existència ja està documentada al S XI.

S’ha hagut de reconstruir en diverses ocasions al llarg de la història, la darrera d’elles després de la Guerra Civil, atès que l’any 1939 les tropes republicanes en retirada havien dinamitat 3 arcs.



3-   Puente de Itero del Castillo (Castilla y León)



Castilla y León, Burgos, Palencia, río Pisuerga, Camino de Santiago


Aquest pont medieval sobre el riu Pisuerga va ser construït al S XI, durant el regnat del Rei Alfonso VI de León, i apareix citat al Codex Calistinus, una guia de pelegrins del S XII.

Amb 11 arcades és un dels ponts més llargs del Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago) i va ser objecte d’una important remodelació al S XVI.





4- Pont de Pedret (Catalunya)



(foto obtinguda de wikipedia)


A la  comarca barcelonina del Berguedà es troba aquest  bonic pont medieval, del que es creu que les parts més antigues podrien ser del S XIII.


El Pont de Pedret és a menys d’1 km d’una altre gran tresor monumental del Berguedà: Sant Quirze de Pedret, una església d’època preromànica, amb parts del romànic, i  amb unes pintures murals que són unes de les més importants del romànic català. 




5-   Ponte Vecchio (Florència - Itàlia)


Firenze, Toscana, Itàlia



És  un dels ponts més coneguts de tota Itàlia i possiblement és d’origen romà, però l’estructura que actualment contemplem és de mitjan del  S XIV.

Destaca per l’originalitat de tenir petits locals i un corredor construïts damunt del pont. Aquests locals inicialment eren botigues del gremi dels carnissers, peixaters i adobers, però a causa de la forta pudor i de problemes d’higiene, a finals de S XVI van ser substituïdes   per petites botigues de joieria i orfebreria, i en l’actualitat hi continuen.




6-      Puente de Villacantal (Aragó)



(foto obtinguda de pirineos3000.com)


Al cor del Parque natural de la Sierra y Cañones de Guara, a la comarca aragonesa del Somontano, trobem aquest bonic pont de 2 arcs del S XVI, que creua l’espectacular canó del Vero, un dels rius més coneguts i freqüentats de Guara per a la pràctica del descens de canons i barrancs.




7-      Ponte Rialto (Venècia - Itàlia)


Venezia, Italia


Ara anirem al Gran Canal de Venècia per a trobar aquest altre emblemàtic pont italià.

En els seus inicis a l’Edat Mitja va ser un pont de fusta, però al S XVI les autoritats venecianes van encarregar el disseny d’un nou pont de pedra a l’arquitecte i enginyer italià Antonio da Ponte, que va finalitzar l’obra l’any 1591, i que és  tal com el coneixem avui en dia, malgrat que alguns arquitectes havien predit el seu esfondrament.




8-      Puente Nuevo (Ronda – Andalusia)


Ronda, Málaga, Andalusia


Aquest monumental pont en pedra és el resultat de més de 40 anys d’obres, iniciades l’any 1751 i finalitzades l’any 1793,  per tal de substituir un anterior pont que s’havia construït l’any 1735 i esfondrat només 6 anys més tard.

 El Puente Nuevo salva el “Tajo”  de Ronda, un espectacular congost que ha format el río Guadalevín, i la seva alçada posarà a prova el vostre vertigen, atès que des del pont estant, us separen 98 m fins la llera del riu.




9 – Pont de Brooklyn (New York – EUA)


New York, Nova York, USA, EUA, Estats Units d'Amèrica



És un dels símbols de New York, i la seva construcció va estar envoltada de problemes, tant econòmics (el cost total va doblar el pressupost inicial) com humans (van morir 27 treballadors).

Les obres van iniciar-se l’any 1870 i van finalitzar l’any 1883, i durant uns anys va ser el pont penjant més llarg del món, amb una longitud de 1825 m.
Així mateix va ser una obra revolucionària en alguns aspectes tecnològics, tals com l’ús de cables d’acer per primera vegada.  




10 - Viaducte de Garabit (França)



(foto obtinguda de wikipedia)



A la regió francesa del Massís Central la companyia de l’enginyer A G Eiffel  va construir aquest espectacular viaducte ferroviari entre els anys 1881 i 1884.
La seva estructura és molt similar a la del famós pont sobre el riu Duero a Oporto,  construït uns anys abans per la mateixa companyia, i durant uns anys va ser el pont en arc més llarg del món, amb una longitud de 565 m i un arc central de 165 m de llum.




11 – Pont de Biscaia (País Basc)



(foto obtinguda de wikipedia)


A finals del S XIX Bilbao era un dels ports fluvials més importants de tota Europa, on el transport del mineral de ferro que s’extreia dels monts biscains hi tenia un protagonisme important.

Per tal de no interrompre l’alt volum de  trànsit de vaixells que circulaven per la ria del Nervión, es va dissenyar un original pont transbordador que comunicava Getxo amb Portugalete, a tocar de la desembocadura del Nervión.
Aquest pont transbordador construït amb ferro laminat va ser inaugurat l’any 1893, i va ser el primer del món d’aquestes característiques, amb l’ús innovador de cables d’acer de torsió alternada. Des de l’any 2006 és Patrimoni de la Humanitat.




12 – Pont dels Dragons (Ljubljana – Eslovènia)


Ljubljana, Eslovènia


Aquest original pont, inaugurat l’any 1901, és un monument emblemàtic de la capital d’Eslovènia, i un dels primers d’Europa en ser construït amb la tècnica del formigó armat, molt més barat que no pas la pedra.

A nivell artístic, és un monument ben representatiu de la tendència de l’epoca: l’”Art Noveau”; les  4  grans estàtues de dragons que presideixen el pont a cada cantonada, així com les altres escultures de motius florals i de petits dragons són un bon exemple d’aquest corrent artístic.




13 – Golden Gate (San Francisco – EUA)


San Francisco , Califòrnia, Estats Units


Aquest pont penjant és un altre símbol, però no només de San Francisco, sinó de tot un país.

Durant els anys posteriors a la 1a Guerra Mundial el trànsit rodat a San Francisco va augmentar de tal manera que els ferris no podien absorbir tots els vehicles que volien entrar a San Francisco des del Nord de la Badia.
Per això les autoritats van decidir construir un pont d’entrada a la Badia de San Francisco com a solució.

El “crack del 29” va causar que les obres no comencessin fins l’any 1933, i el pont va ser inaugurat l’any 1937.

Amb una longitud total entre pilars de 1.280 m va ser el pont penjant més llarg del món fins l’any 1964.




14 – Pont del Bòsfor (Istanbul – Turquia)



(foto obtinguda de wikipedia)


Aquesta monumental obra d’enginyeria de la 2a meitat del S XX uneix 2 continents: Àsia i Europa.

Va ser inaugurat l’any 1973 i en el seu moment va ser el 4t pont penjant més llarg del món –prenent com a referència l’obertura – ; el 1r si excloíem del llistat els ponts del EUA.




15 – Pont de l’Assud de l’Or (València)


València, Comunitat Valenciana, Pont de Calatrava, Ciutat de les Arts i les Ciències


Finalitzo el llistat amb aquest pont del S XXI, un projecte del conegut arquitecte i enginyer Santiago Calatrava, que sempre deixa un innegable estil personal  ( que a mi m’agrada )  a les seves obres, especialment els ponts.



Està situat a l’emblemàtica Ciutat de les Arts i les Ciències de València i com altres obres de Santiago Calatrava no s’ha lliurat de la polèmica, tant pel cost final de l’obra - més del doble del pressupostat -, com per algunes errades en la construcció i en el disseny.


divendres, 27 de novembre de 2015

DESCOBRINT CINQUE TERRE






Versión en español


English Version





Cinque Terre, Monterosso, Sentiero Azurro, Italia, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat




La primera etapa del nostre viatge pel Nord d’Itàlia ens va portar a Cinque Terre, una regió molt coneguda de la costa de Ligúria, a uns 100 km al Sud-est de Gènova. 

Cinque Terre està format per 5 pobles (d’aquí li ve el nom), administrativament pertany a la província de La Spezia i és Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1997, i  parc nacional  des de l’any 1999.




Mapa de la situació de Cinque Terre
(obtingut de wikitravel.org)



No se sap el moment concret en què van fundar-se els 5 pobles de Cinque Terre; el text escrit més antic que es coneix és del S XI, en què es menciona “Monte Russo”, l’actual Monterosso.

A nivell paisatgístic Cinque Terre mostra una peculiar simbiosi entre la natura, i l’acció de l’home, que des de l’Edat Mitja ha anat modelant i transformant un territori dur,  amb una orografia molt accidentada.




Monterosso, Cinque Terre, Sentiero Azurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Italia


Zona de conreus de vinya i de llimoners propera a Monterosso



Malgrat aquesta intervenció humana realitzada durant el darrer mil·lenni, Cinque Terre conserva una rica biodiversitat, tant terrestre com marítima.


Bé, finalitzada aquesta breu introducció em centraré en el que vam visitar durant un dia a Cinque Terre i en alguns aspectes pràctics:


MONTEROSSO


Monterosso, Cinque Terre, Sentiero Azurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Italia



És el primer poble que vam visitar de Cinque Terre, i és el 1r que trobareu venint des de Gènova.

La primera impressió és negativa, aparentment un poble turístic de la costa com qualsevol altre, amb un passeig marítim ple de bars, restaurants i botigues de records.
No obstant un cop diviseu el campanar de  l’església gòtica i us endinseu per l'interior tot canvia: hi trobareu carrers amb molt encant, amb edificis antics, de tons vermellosos i ocres, amb cert aire “decadent”.
Val la pena passejar per aquest laberint interior de carrers.

Des de Monterosso ens dirigim cap el següent poble, Vernazza, però no agafem el tren, sinó que ho fem a peu, perquè ja sabeu que ens agrada molt el senderisme.



Vernazza, Cinque Terre, Sentiero Azurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Italia


Tram del Sentiero Azzurro entre Monterosso i Vernazza


No és un camí molt llarg, aproximadament 1.45 h de durada, però el 1r tram és especialment exigent, en costant ascens per centenars d’esglaons que sembla que no s’acabin mai.
Òbviament té molt bones vistes de la costa i de Monterosso i Vernazza, tot i que en alguns moments no segueix la costa, sinó que va lleugerament per l’interior.


VERNAZZA



Vernazza, Cinque Terre, Sentiero Azurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Italia



A diferència de Monterosso, Vernazza és un poble que agrada des de la distància, amb una petita i acollidora platja, i presidida per la bella església gòtica de Santa Margherita d’Antiochia i per una torre de guaita.
Passejar pel petit nucli antic és també un plaer, amb estrets carrers i cases de colors variats: ocre, vermell, crema.

Atès que el dia és de forta xafogor, res millor que gaudir de la primera cervesa italiana del viatge al moll de Vernazza, ben merescuda després de suar de valent fent senderisme. Us asseguro que mai oblidarem aquella cervesa ben freda, assaborida fins la darrera gota.



Vernazza, Cinque Terre, Sentiero Azurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Italia


A Vernazza agafem el tren fins el següent poble, Corniglia, amb la intenció de tornar a fer senderisme entre Corniglia i Manarola, però malauradament no podem, perquè aquest tram de camí està tancat i prohibit.
Aprofitem aquest contratemps per banyar-nos al mar, en una platja de còdols – la majoria de platges de Cinque Terre són de roca i còdols- .
Després del refrescant bany agafem el tren a l’estació de Corniglia i baixem al següent poble, Manarola.
Heu de tenir en compte que l’estació de Corniglia queda allunyada del poble – uns 20 minuts a peu-, i atès que feia molta calor se’ns van passar les ganes de desplaçar-nos-hi a peu.


MANAROLA




Manarola, Cinque Terre, Sentiero Azurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Italia


Si veniu amb tren, arribareu a Manarola per un llarg passadís excavat a l’interior de la muntanya que uneix l’estació amb el poble,  una de les nombroses i complexes obres d’enginyeria que va suposar la construcció de la línia fèrria durant la 2a meitat del S XIX.

En la meva opinió el principal atractiu de Manarola és la fantàstica panoràmica del poble que s’obté des del camí que voreja el mar, que és una de les imatges més conegudes i fotografiades de Cinque Terre.
Des d’aquest indret Manarola es veu com un conjunt harmònic en què les cases de diferents colors s’amunteguen tot desafiant la gravetat.

En canvi per dins, és un poble com qualsevol altre; únicament destacaria les barques que et trobes estacionades al llarg del carrer principal.


RIOMAGGIORE



Riomaggiore, Cinque Terre, Italia, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Sentiero azzurro


És el poble més meridional de Cinque Terre, i ens hauria agradat haver-hi accedit a peu des de Manarola per la coneguda Via de’ll Amore, però a causa d’unes esllavissades que es van produir l’any 2012, el camí és tancat. 

Riomaggiore, a l’igual que  Manarola, és un poble on tens la sensació que el m2 està aprofitat al màxim, especialment les cases més properes al mar.

No obstant, l’interior del poble té moltíssim encant,  i és del tot aconsellable passejar pels seus bonics carrers i pujar fins l’església, que presideix el poble des de les altures.


ACCÉS I TRANSPORTS



Vernazza, Cinque Terre, Italia, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat, Sentiero Azzurro


Barques al petit port de Vernazza, un mitjà de transport alternatiu


Al meu parer, el tren és el mitjà de transport més eficaç per arribar i desplaçar-se per Cinque Terre, atès que els 5 pobles tenen estació de tren i hi ha molta freqüència diària. Aquí teniu un enllaç als horaris

Nosaltres vàrem anar amb cotxe fins La Spezia, on vam aparcar-lo a prop de l’estació de tren, i  a més de manera gratuïta, perquè era diumenge, dia que els parquímetres del carrer no funcionen. Des de La Spezia vam agafar el tren per arribar a Cinque Terre.

Un altre mitjà de transport per arribar és el vaixell, molt aconsellable per als que no tingueu pressa i  els que vulgueu gaudir d’una perspectiva diferent, contemplant els pobles des del mar, però heu de tenir en compte que durant la tardor i l'hivern no hi ha servei regular de transport marítim. Aquí teniu un enllaç als  horaris i preus

També és possible arribar per carretera a qualsevol dels 5 municipis, però heu de tenir en compte que si voleu aparcament gratuït, haureu de deixar el cotxe molt lluny i a la carretera.


SENDERISME I CINQUE TERRE CARD





Sentiero Azzurro, Cinque Terre, Manarola, Italia, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat


El Sentiero Azzurro, amb trams espectaculars arran de mar


Si sou amants del senderisme, Cinque Terre és un lloc idoni per a practicar-lo, amb una bona xarxa de senders, que estan molt ben senyalitzats.

El sender més conegut és l’anomenat “Sentiero Azzurro”, que comunica els 5 pobles de Cinque Terre seguint la línia de la costa, amb una longitud total de 12 km. Per tant és molt factible realitzar-lo en un sol dia, i podeu tardar entre 4'5 i 6 hores, depenent del vostre ritme i de les parades que feu.

El 4t tram, l’anomenada Via de’ll Amore, un curt passeig d’uns 20 minuts que uneix Manarola i Riomaggiore, és el més conegut i emblemàtic de tot el Sientiero Azzurro, i és molt típic que les parelles d’enamorats hi posin un candau com a símbol del seu amor indestructible, tal com succeeix al Pont des Arts de París.

Malauradament Cinque Terre és una costa molt accidentada, amb penya-segats, i molt exposada a esllavissades, sovint causades per les pluges torrencials de primavera i tardor, tan típiques del clima mediterrani. Per això és habitual que l’administració del Parc Nacional sovint hagi de tancar alguns trams de senders, tal com ens va passar a nosaltres, que no vam poder fer ni el 3r tram ni la Via de’ll Amore.
Per tant és important saber els trams que estan tancats, i per això podeu consultar aquesta informació actualitzada de l’estat dels senders en aquesta pàgina

Si voleu fer senderisme per Cinque Terre, és indispensable comprar la  Cinque Terre Trekking Card , perquè a l’inici i al final de cada tram de sender hi ha una guixeta on controlen que la porteu.



Cinque Terre Trekking Card, Italia, Sentiero Azzurro, Unesco World Heritage, Patrimoni de la Humanitat



La podeu comprar a les oficines de turisme, a qualsevol de les 5 estacions de tren de Cinque Terre, i també a les estacions de tren de La Spezia i de Levanto.
El seu preu és de 7,5 euros per 1 dia (agost 2015), però heu de tenir en compte que existeix la Cinque Terre Treno MS, que per 12 euros  inclou a més a més el transport  il.limitat de tren durant 1 dia entre les estacions de La Spezia i Levanto.
Així mateix hi ha la modalitat de 2 dies, interessant per si teniu previst anar-hi més d’un dia.


Per finalitzar, us animo encaridament a visitar Cinque Terre, un destí "obligat" del Nord d'Itàlia que no us decebrà. 


           









dilluns, 16 de novembre de 2015

UNA RUTA MEDIEVAL I PALEONTOLÒGICA PER L'ALT BERGUEDÀ




Versión en español


English Version






Pedraforca, Alt Berguedà, Parc natural del Cadí-Moixeró



Avui tornem a fer una ruta per l’Alt Berguedà, que com ja sabeu, és una de les nostres comarques preferides de Catalunya.

El perfil d’aquesta ruta és cultural, centrada en monuments medievals i jaciments paleontològics, si bé cal tenir present que la majoria dels llocs inclosos a la ruta són dins d’espais naturals protegits: el Parc natural del Cadí-Moixeró i la Serra d’Ensija, i que per tant podeu compatibilitzar-la amb alguna ruta a peu per algun d’aquests 2 espais naturals.




            Mapa amb els llocs visitats durant la ruta


Comencem la ruta:


Molers


Molers, Alt Berguedà, Art romànic, Saldes, Parc natural del Cadí-Moixeró, Catalunya


És el primer lloc que visitem, un llogaret que pertany al municipi de Saldes, que literalment són 4 cases.
S’hi arriba per un trencall a ma dreta poc després del km. 13 de la carretera B-400 i poc abans del Camping Repòs del Pedraforca.
Malgrat ser petit, és un poble molt bonic, amb les cases amb una cuidada arquitectura de pedra i d’aspecte medieval.

El que sí és autènticament medieval és la petita església romànica de Sant Ponç, del S XI o XII, restaurada fa pocs anys, i que podreu visitar si demaneu les claus a la casa de davant de l’església.


Església romànica de Sant Ponç, Molers, Saldes, Art romànic,Alt Berguedà, Parc natural del Cadí-Moixeró, Catalunya

Absis de l'església romànica de Sant Ponç, Molers


L’altre element de més interès és la panoràmica, atès que Molers és un excel.lent mirador del Pedraforca, muntanya que presideix tota la vall. Moltes postals d’aquest emblemàtic cim són fetes precisament des de Molers.



Sant Sebastià del Sull


Sant Sebastià del Sull, Alt Berguedà, Art romànic, Parc natural del Cadí-Moixeró, Catalunya


És la 2a visita de la ruta, i queda molt a prop de Molers. S’hi arriba per una pista sense asfaltar en bon estat que surt a ma dreta, poc després del km 15 de la carretera B-400, i just abans del viaducte sobre el riu Saldes. Heu de seguir la pista de baixada que va paral·lela al riu Saldes durant uns 3 km, fins que se li uneix l’afluent de la Riera de Gresolet. Molt a prop de l’aiguabarreig de tots 2 rius surt una pista a ma dreta que indica “ Refugi de Cal Ferrer” .  Aquí haureu d’aparcar el cotxe, atès que la pista és tancada amb cadena i candau i haureu de continuar a peu. Poc abans que la pista creui la riera, trobareu un senyal que indica “Sant Sebastià del Sull” a mà dreta. Haureu de seguir la pista, que de seguida es transforma en corriol, que va paral.lel al riu Saldes. En total són uns 15-20 minuts a peu des del cotxe.

Sant Sebastià del Sull és un monestir benedictí del S X, que s’abandona a mitjan S XI, tot i que l’església continua utilitzant-se com a espai de culte, devoció i enterrament  -les excavacions arqueològiques van trobar 120! enterraments en els 8 anys de campanyes-  durant uns quants segles més.


Sant Sebastià del Sull, Parc natural del Cadí-Moixeró,Alt Berguedà, Art romànic

Sant Sebastià del Sull, al cor del Parc natural del Cadí-Moixeró


El seu estat de conservació és precari, perquè no té sostre i alguns murs amb prou feines arriben a 1 m d’alçada. Malgrat tot, és una visita molt recomanable perquè la seva planta és circular, una forma molt poc habitual en el romànic català, si bé present a altres esglésies del Berguedà relativament properes com Sant Miquel de Lillet.



Roc de Palomera


Poblat medieval de pastors de Roc de Palomera, Serra d'Ensija, Alt Berguedà, arqueologia


La 3a visita de la ruta és el poblat medieval de Palomera, no gaire allunyat dels 2 primers indrets, si bé ja no es troba dins del Parc natural del Cadí-Moixeró, sinó a l’Espai d’Interès Natural (EIN) de la Serra d’Ensija.

Per arribar-hi cal agafar una petita carretera que surt a mà esquerra del Coll de la Trapa, aproximadament al km 18.5 de la carretera B-400, i que cal seguir durant uns 4 km, fins que us trobeu amb una àrea recreativa de barbacoes i un edifici a l'esquerra, la seu de l’empresa d’aventures i activitats esportives Parc Aventura.
Aquí heu d’aparcar el cotxe, i seguint la senyalització, arribareu al poblat medieval en uns 10-15 minuts a peu.

Les excavacions arqueològiques han posat de manifest que era un poblat de pastors, habitat des del S XII fins el S XV com a mínim.


Poblat medieval de Roc de Palomera, Saldes, Alt Berguedà, arqueologia


El poblat en sí és poc espectacular, perquè bàsicament són ruïnes, amb molts murs desapareguts, i els que es conserven majoritàriament és només el tram del sòcol de la paret.

No obstant val la pena l’esforç d’arribar fins el poblat, perquè té molt bones vistes del Pedraforca i dels voltants.


Mina Tumí


Mina Tumí, Zona paleontològica de Fumanya, BCIN, Serra d'Ensija, Alt Berguedà


Des del Roc de Palomera, i seguint la carretera que voreja el vessant Nord de la Serra d’Ensija, arribareu a la 4a visita de la ruta, Mina Tumí, en què fareu un salt enrera en el temps de molts milions d’anys.
Concretament de 70 milions d’anys, al Cretaci,  gairebé al final d’una època que popularment es coneix com l’era dels dinosaures.

Mina Tumí és un dels 5 jaciments que pertany a la Zona Paleontològica de Fumanya, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’any 2014.

Aquest conjunt de jaciments va ser descobert l’any 1985, quan eren unes explotacions mineres de carbó a cel obert.

A les parets verticals de Mina Tumí és possible apreciar les petjades de dinosaures quadrúpedes.


Fumanya Sud


Fumanya Sud, Alt Berguedà, Serra d'Ensija

Jaciment paleontològic de Fumanya Sud


La 5 i darrera visita de la ruta és Fumanya Sud, un jaciment que a l’igual que Mina Tumí, pertany a la Zona Paleontològica de Fumanya.

És molt més extens que Mina Tumí, amb gairebé 14.000 m2   i més de 2.000 icnites de petjades de dinosaures, que majoritàriament són de titanosaure, una espècie amb molt poques restes trobades a Europa.

Per arribar-hi des de Mina Tumí cal seguir la carretera que baixa fins arribar a la carretera principal, en què haureu de girar a la dreta i continuar durant uns 2 km.
El jaciment és molt evident i visible que Mina Tumí, perquè hi ha una gran zona d’aparcament i un edifici que serà la seu del futur centre d'interpretació de la Zona Paleontològica de Fumanya.

Bé, finalitzaré amb alguns consells pràctics que considero interessants.




Consells pràctics


Sant Sebastià del Sull, Saldes, Art romànic, Parc natural del Cadí-Moixeró, Catalunya

Camí a Sant Sebastià del Sull, dins el magnífic entorn del Parc natural del Cadí-Moixeró



-Millor que eviteu fer la ruta a l’hivern, més que res perquè tant Roc de Palomera com els 2 jaciments paleontològics són a més de 1.500 m d’altitud i és una zona on a l’hivern hi neva.

-Tot i que s’ha de caminar poc, és recomanable portar calçat apropiat per caminar, perquè Roc Palomera té un accés una mica incòmode, i així  evitareu la possibilitat de patir algun esquinç de turmell o relliscades i caigudes.

- Si voleu dinar a algun bar o restaurant, us aconsello fer-ho després de visitar Sant Sebastià del Sull i que busqueu restaurant o bar a Saldes o a Maçaners.

- Si aneu de cap de setmana o més dies, aquest itinerari complementa molt bé amb la ruta que tinc publicada de Peguera, al vessant Sud de la Serra d’Ensija.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...