dimecres, 22 de juny de 2016

10 LLOCS SAGRATS: DE LA PREHISTÒRIA FINS L'ACTUALITAT


  Versión en español


 English version





Llocs sagrats




Avui farem un viatge diferent, que serà a través de l’espiritualitat, i de les creences religioses de la humanitat al llarg de la història.

L’espiritualitat i les creences en el més enllà fa molts milers d’anys que preocupen la humanitat; concretament des del Paleolític Mig, l’època dels Neanderthals, en què s’han documentat arqueològicament enterraments, alguns dels quals tenien ofrenes, almenys des de fa 100.000 anys, cosa que demostra una inquietud en el tractament del cos difunt, possiblement molt relacionat amb preparar-lo amb dignitat per a un viatge al més enllà.

Una de les manifestacions més palpables d’aquestes creences és la dels llocs sagrats,  ja sigui en forma de temples, santuaris, grans tombes o altra classe de monuments.

No obstant els llocs sagrats no sempre han estat construccions humanes; per començar hem de tenir present que durant el Paleolític l’home tenia la capacitat tecnològica per a fer únicament petites construccions en forma de modestes cabanes o tendes; i per tant  el santuari era la cova o la part més recòndita de la cova.

En aquest sentit, les pintures rupestres de les coves i abrics van ser en molts casos una manifestació deliberada de voler senyalitzar un espai sagrat.
De totes maneres la realitat és molt complexa, i  el fet d’haver-se documentat pintures rupestres a l’entrada de les coves, que a més eren el lloc on residia la comunitat o tribu, fa pensar que en aquests casos no es tractaria de llocs sagrats o santuaris.

Altres casos de llocs sagrats no construïts per l’home els trobem a la mateixa natura, ja sigui una muntanya que tingui una geomorfologia molt peculiar, un llac, el naixement d’un riu, una cascada...

Bé, és hora de fer un recorregut per la història a través de 10 llocs sagrats de la humanitat que he visitat, començant pel més antic i acabant amb el més recent.

Novament tinc el plaer de tornar a compartir el repte amb els amics Floren i Jordi. No deixeu de llegir les seves interessantíssimes propostes:

-Floren: 10 lugares sagrados, respetados y venerados
-Jordi: 10 religiones y sus lugares más sagrados


Som-hi amb la llista



1- Dolmen de Menga, Espanya




llocs sagrats


Els dòlmens entren dins la categoria de monuments megalítics de caràcter funerari, que com molt bé defineix la paraula són grans (mega) construccions de pedra (litos).

La cronologia dels monuments megalítics és molt àmplia: les datacions més antigues arriben gairebé al 5000 a C, dins del Neolític Antic, i les més modernes són de finals del II Mil.leni aC.

El Dolmen de Menga té una cronologia aproximada del 3500 aC,  i presenta algunes singularitats dins dels dòlmens que fan suposar que es tractava d’un indret sagrat.

Una d’aquestes particularitats més importants  és l’orientació al nordest, un fet molt poc habitual en els dòlmens, que majoritàriament estan orientats a la sortida del sol durant l’equinocci o el solstici.

El Dolmen de Menga està alineat directament amb la “Peña de los Enamorados” i no és una casualitat, ja que aquesta muntanya té un abric amb pintures rupestres, el “Abrigo Matacabras”. A més a més la forma de la penya és molt especial, perquè és exactament igual al perfil de la cara d’una dona mirant al cel. Per tant és gairebé segur que ens trobem davant d’una zona sagrada per als homes prehistòrics.





2- Gizeh, Egipte



llocs sagrats



Ens traslladem a Egipte per a trobar el que sigui possiblement el conjunt monumental més conegut de l’antiguitat: les Piràmides de Gizeh.

Tot i que les excavacions arqueològiques han demostrat que Gizeh ja era una necròpolis a la II Dinastia, el període de màxim esplendor arriba durant la IV Dinastia, quan es construeixen les tres Grans Piràmides, essent la del Faraó Keops la més antiga, del 2560 aC aproximadament.

Atesa la gran importància que donaven a l’Antic Egipte a la vida després de la mort i a la conservació dels cossos – la momificació -, no hi ha dubte que ens trobem davant d’un indret que va ser sagrat per al egipcis, atès que va ser el lloc d’enterrament escollit per alguns faraons de la IV Dinastia de l’Imperi Antic.
Cal tenir present que una vegada el Faraó havia mort, aquest adquiria la categoria de divinitat i podia ser venerat com qualsevol altre déu.


3- Ballon d’Alsace, França




llocs sagrats, santuari de Belenos



Tornem a Europa, concretament a la regió francesa de l’Alsàcia, al Massís dels Vosges una cadena muntanyosa d’alçades modestes, atès que el seu punt més elevat és a 1.424 m.

Alguns dels cims més importants dels Vosges s’anomenen Ballon en francès i Belchen en alemany, topònims que deriven de Belenus, el déu celta del sol, la llum i el foc.

A més de la toponímia hi ha un fenomen astronòmic molt interessant que relaciona els Ballons d’Alsàcia amb la religió celta, i és el següent:

El Ballon d’Alsace està completament alineat amb l’eix Est-Oest respecte el Belchen de la Selva Negra, situat a 73 km en línia recta. D’aquesta manera, durant els equinoccis el sol surt exactament  per darrera del Belchen si ho contemplem des del Ballon d’Alsace.
Aquest mateix fenomen es produeix durant el solstici d’estiu amb el cim del Petit Ballon, situat a l’Alsàcia; i durant el solstici d’hivern amb el cim del Belchenflue, situat al Jura suís.

En una altra data significativa del calendari celta, l’1 de maig, dia del  Beltainel’alineació solar es produeix amb el Grand Ballon d’Alsace.

En conclusió podem afirmar amb molta certesa, malgrat la manca de fonts tan a nivell escrit com arqueològic, que el Ballon d’Alsace podia ser un santuari i un observatori astronòmic celta dedicat al culte del déu Belenos.




4- Mont Olimp, Grècia



llocs sagrats


Continuem amb llocs sagrats de religions precristianes; aquesta vegada de la mitologia grega, molt més coneguda per tothom en general, perquè és un dels grans temes de referència tant de l’art com de la literatura universal.

Un dels llocs més sagrats de la mitologia grega és el Mont Olimp, on habitaven els déus olímpics - els principals déus grecs-, que eren governats per Zeus, la divinitat suprema del panteó grec.

Realment els déus grecs van tenir molt bon gust en escollir com a lloc de residència el punt més elevat de tota Grècia, els 2.919 m del Mont Olimp, atès que és un fantàstic paratge natural amb una gran biodiversitat. Entre els seus hàbitats cal destacar la fageda, que es una de les més meridionals de tota Europa.

És parc nacional des de l’any 1938 i reserva de la biosfera des de l’any 1981.



5 – Basílica de Sant Pere, Ciutat del Vaticà



llocs sagrats



Aquest indret gairebé no necessita presentació, atès que és la seu del Papa de Roma, el Cap de l’Església Catòlica.

La primera basílica és del S IV d C , construïda durant el mandat de l’Emperador Constantí, just a l’indret on s’havien trobat les suposades restes de Sant Pere, el primer Bisbe de Roma, i per tant el primer Papa del Cristianisme.

L’actual temple va començar a ser construït l’any 1506 i no va ser inaugurat fins l’any 1626, més d’un segle després.
El resultat va ser una impressionant obra d’art, el temple més gran construït fins aquell moment, en què hi van intervenir alguns dels millors arquitectes i escultors de l’època com Bramant, Miquel Àngel i Bernini.



6 – Meteora, Grècia




llocs sagrats



Continuem a la confesió cristiana, però ara l’Església Ortodoxa, nascuda oficialment amb el Cisma d’Orient i Occident o Gran Cisma, de l’any 1054.

Un dels llocs sagrats de l’Església Ortodoxa és Meteora, un conjunt de monestirs situat a Tessàlia, al nord de Grècia, en un entorn natural espectacular, en què l’erosió ha jugat un paper important en les   capricioses formes de la roca conglomerada de les muntanyes de Meteora.

De totes maneres la construcció dels monestirs va venir precedida pels ermitans, els primers a instal.lar-se a Meteora cap a finals de S X, tot cercant un lloc aïllat de la civilització per a dedicar-se a la vida contemplativa i de pregària.

La primera església va aixecar-se a inicis de S XII i el moment de màxim esplendor del monacat a Meteora va arribar al S XIV i XV, en què van arribar a existir un total de 24 monestirs, dels quals en l’actualitat només se’n conserven 6 .


7- Konya, Turquia




llocs sagrats



La ciutat turca de Konya és sagrada per al sufisme, un corrent de l’Islam, atès que és on està enterrat Djalal ad-Din Muhammad Rumi, més conegut com Mevlana, un gran filòsof sufí.

Mevlana va ser el fundador de l’Orde dels Mevlevis al S XIII, que també es coneix com l’Orde dels Dervixos Dansants, i les seves restes descansen junt amb les del seu pare en un mausoleu que destaca per una bonica cúpula cònica de color turquesa.

El mausoleu de Mevlana és un dels indrets més venerats i visitats de Turquia i es calcula que rep més de 2 milions de visites anuals.



8- Santiago de Compostela, Espanya




llocs sagrats



Si a Roma està suposadament enterrat l’Apòstol Sant Pere, el fundador de l’Església cristiana, a Santiago de Compostela està suposadament enterrat l’Apòstol Sant Jaume.

Segons recullen alguns documents medievals va ser el Bisbe Teodomir qui va descobrir el sepulcre de l’Apòstol Sant Jaume a inicis de S IX, i poc més tard va decidir aixecar una església en aquell mateix indret, església que a finals de S XI es transformaria en una gran catedral romànica. 

Ben aviat Santiago de Compostela va esdevenir un dels focus més importants de la cristiandat durant l’Edat Mitjana, atès que les relíquies del Sant atreien a milers de pelegrins cada any, disposats a emprendre  un llarg i perillós viatge a peu.

Al S XII el Papa de Roma Calixte II va concedir el Jubileu Ple de l’Any Sant a Santiago de Compostela, de manera que a partir d’aquell moment va convertir la població gallega en la Tercera Ciutat Santa del cristianisme després de Roma i Jerusalem.


9- Ginebra, Suïssa




llocs sagrats



El S XVI  va ser una època de grans canvis a Europa, que també van produir-se en el terreny espiritual i religiós: la Reforma de Luter, l’Anglicanisme, el Calvinisme...

Aquest últim corrent cristià, el calvinisme, pren el nom del teòleg francès Jean Calvin, un dels seus ideòlegs i fundadors.

Una de les primeres ciutats que va adoptar el calvinisme com a confessió oficial va ser Ginebra, població on Calvin va ser pastor durant molts anys.

La Catedral de Sant Pierre de Ginebra va ser el principal escenari de les predicacions de Jean Calvin i l’any 1536 va deixar de ser un temple catòlic per a ser la seu principal de l’Església Reformada, també coneguda com Calvinista.


10 – Wall Street, Estats Units




llocs sagrats




Aquest darrer lloc no té res a veure amb l’espiritualitat i la religió, però sí que pot ésser considerat com a sagrat en la vessant econòmica de la societat, que per desgràcia s'ha tornat massa materialista, especialment en el món occidental.

Bona part de l’economia mundial gira entorn de les cotitzacions de les accions de la Borsa de New York – Wall Street-, i a nivell històric no podem oblidar el mes d’octubre de 1929, en què va produir-se el famòs “crack” – fallida- de Wall Street, que va causar un devastador i tràgic efecte dominó en l’economia mundial. 

Malauradament la majoria de governs dels països més desenvolupats no han après la lliçó de l’any 1929, i amb la darrera crisi financera que va començar l’any 2008 han aplicat – i apliquen- segons el meu parer unes desencertades polítiques neoliberals i de fortes retallades que han afectat greument serveis bàsics com sanitat i educació, almenys pel que fa a Espanya.















Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...