dilluns, 16 de gener de 2012

Tocant el cel: un recorregut pels Alps Occidentals: Hautes Alpes i Piemonte.(Els dies de muntanya,3a part) Setembre 2011

Haute Romanche, Alpe du Villar d'Arene, Hautes Alpes, Parc National des Ecrins, France



Vallée de la Romanche-3r dia





El mapa superior és el de la ruta amb cotxe, i el mapa inferior és el de la ruta a peu


Avui el dia s’ha despertat més ennuvolat, però amb algunes clarianes: arriba l’anunciada pertorbació atlàntica. Només esperem que el temps ens respecti fins a darrera hora de la tarda, però no sabem si és demanar massa.

On podem anar? Avui hem de prendre una decisió més arriscada, perquè el temps és molt més insegur. Per tant, hem d’evitar l’alta muntanya i anar a valls de menys altitud i més “humanitzades”. Ens decidim per l’alta vall de la Romanche, per on passa el sender de gran recorregut (GR) del Tour de l’Oisans.


Haute Romanche, Hautes Alpes, Parc National des Ecrins, Alpe du Villar d'Arene, France

Haute Romanche

A l’arribar al parking ja veiem núvols més amenaçadors, què fem? Continuem, perquè a una mica més d’1 hora del cotxe hi ha l’Alpe du Villar d’Arene, un indret de prats de muntanya catalogat com a paradisíac segons alguns llibres de muntanya i webs consultats. Arribar fins allà ja justifica l’excursió i a més hi ha un refugi per si descarregués una tormenta.

Per sort el temps es comporta durant el trajecte d’anada i no plou, amb prou feines cau un breu "txirimiri". El lloc no defrauda les nostres expectatives, és una meravella de paisatge; només falta que surti el sol per a donar més alegria als colors dels prats i les geleres, bé no es pot demanar tot. Malauradament comença a ploure i els núvols cada vegada són més foscos i amenaçadors, per tant no podrem arribar fins al Col d’Arsine, el nostre objectiu i ens veiem obligats a tornar. Una llàstima, però no ens podem queixar, ja que hem contemplat un paisatge magnífic.

Haute Romanche, Alpe du Villar d'Arene, Hautes Alpes, France
L'Alpe du Villar d'Arene

Arribem al cotxe i decidim visitar La Grave, poble situat a pocs km i a l'igual que Saint-Veran, catalogada com a una de “les plus beaux villages de France” (http://www.les-plus-beaux-villages-de-france.org/). La veritat és que el poble en sí no és res de l’altre món, només destacaria la seva església romànica. L’interès de la població radica més per la seva situació, als peus del pic de la Meije, gairebé a 4.000 m, i de les espectaculars geleres, però per desgràcia el dia està gris, plujós i emboirat i no podem gaudir d’aquestes vistes.


Haute Romanche, marmota, Alpe du Villar d'Arene, Hautes Alpes, France, Parc National des Ecrins
Simpàtic habitant del Parc National des Ecrins



Haute Romanche, La Grave, Hautes Alpes, Parc National des Ecrins, France
Església romànica de La Grave


Sembla que ja no queda més alternativa que agafar el cotxe i tornar cap a Briançon, doncs el dia s'ha espatllat del tot. No, encara no, SORPRESA inesperada:  una mica abans de passar pel Col du Lautaret, comencen a obrir-se clarianes al cel i tenim el mític Col du Galibier, que supera els 2.600 m d'alçada, a tocar, a només 8 km. No ho dubtem i ens hi dirigim. Aquesta vegada hem estat de sort i a dalt del Galibier fins i tot el cel s'ha aclarit parcialment de núvols i ens permet gaudir d’unes vistes sensacionals.
Us aconsello que si aneu al Col du Galibier, pugeu a un mirador i una taula d’orientació situats a uns 10 minuts a peu del mateix Col, no us penedireu.
Des del Galibier ara sí que donem per finalitzada la jornada, i ens en recordem de la dita “tot va bé si acaba bé”.

Col du Galibier, Hautes Alpes, Savoie, France

Col du Galibier



Tocando el cielo: un recorrido por los Alpes Occidentales: Hautes Alpes i Piemonte.(Los días de montaña,3a parte) Septiembre 2011

*Vallée de la *Romanche.
3r día


Hoy el día se ha despertado más nublado, aunque aún quedan algunos claros: llega la anunciada perturbación atlántica. Sólo esperamos que el tiempo nos respete hasta última hora de la tarde, pero no sabemos si es pedir demasiado.
Donde podemos ir? Hoy tenemos que tomar una decisión más arriesgada, porque el tiempo es mucho más inseguro. Por lo tanto, tenemos que evitar la alta montaña e ir a valles de menos altitud y más “humanizados”. Nos decidimos por el alto valle de la Romanche, por donde pasa el sendero de gran recorrido (GR) del Tour del Oisans.
Al llegar al parking ya vemos nubes más amenazantes, que hacemos? Continuamos, porque a algo más de 1 hora del coche se encuentra el Alpe du Villar de d'Arene, un lugar de prados de montaña catalogado como paradisíaco según algunos libros de montaña y webs consultados. Llegar hasta allá ya justifica la excursión y además hay un refugio por si descargara una tormenta.
Por suerte el tiempo se comporta durante el trayecto de ida y apenas llueve, a lo sumo un breve "txirimiri". El lugar no defrauda nuestras expectativas, es una maravilla de paisaje; sólo falta que salga el sol para dar más alegría a los colores de los prados y los glaciares, pero no se puede pedir todo. Desgraciadamente empieza a llover y las nubes cada vez son más oscuras y amenazantes, por lo tanto no podremos llegar hasta el Col de *Arsine, nuestro objetivo y nos vemos obligados a volver. Una lástima, pero no nos podemos quejar, puesto que hemos contemplado un paisaje magnífico.

Llegamos al coche y decidimos visitar La Grave, pueblo situado a pocos km y al igual que Saint-Veran, catalogada como una de “las plus beaux villages de France” (http://www.les-plus-beaux-villages-de-france.org/). Bien es verdad que el pueblo en sí no es nada del otro jueves, sólo destacaría su iglesia románica. El interés de la población radica más por su situación, a los pies del pico de la Meije, casi a 4.000 m, y de los espectaculares glaciares, pero por desgracia el día está gris, lluvioso y con niebla y no podemos disfrutar de estas vistas.
Parece que ya no queda más alternativa que coger el coche y volver hacia Briançon, pues el día se ha estropeado del todo. No, todavía no, SORPRESA inesperada: un poco antes de pasar por el Col du Lautaret, empiezan a abrirse claros en el cielo y tenemos el mítico Col lleva *Galibier, que supera los 2.600 m de altura, a tocar, a sólo 8 km. No lo dudamos y nos dirigimos. Esta vez hemos estado de suerte y arriba del Galibier incluso el cielo se ha aclarado parcialmente de nubes y nos permite disfrutar de unas vistas sensacionales.


Os aconsejo que si vais al Col du Galibier, subáis a un mirador y una mesa de orientación situados a unos 10 minutos a pie del mismo Col, no os arrepentiréis.


Desde el Galibier ahora sí que damos por finalizada la jornada, y nos acordamos de el dicho “todo va bien si acaba bien”.



1 comentari:

  1. Un viatge realment meravellós, es pot dir d'aquells de tocant el cel

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...