dissabte, 28 de juliol de 2012

Andorra: 3 dies al país de les muntanyes, dels rius, dels estanys i de la (in)tranquilitat


Vall d'Incles, Andorra, trekking, senderisme

La Vall d'Incles, Principat d'Andorra





  Versión en español


 English version

1r dia, dissabte 7 de juliol

Petit viatge realitzat al juliol de 2012 decidit pocs dies abans: el preu de l’hotel i la relativa proximitat a BCN van ser factors decisius. Tanmateix havíem valorat anar a la Val d’Aran, però són gairebé 2 hores més de camí, i a més va influir el fet de tenir “deutes pendents” amb alguna excursió per les muntanyes andorranes.

No anem directes a Andorra, si no que ens desviem uns pocs km. a l’Alt Urgell a l’alçada de Coll de Nargó per a dedicar-nos al descens d’un barranc, curt i molt estètic, que s’anomena Barranc de Sant Ponç o de Perles. Afortunadament l'aigua circula pel barranc, la qual cosa s'agraeix, perquè el dia és calorós. 

Barranc de Sant Ponç, Perles, Alt Urgell, baranquisme, canyoning

Barranc de Sant Ponç

El parèntesi barranquista provoca que trobem les 1es retencions del dia al pas fronterer de la Farga de Moles i que no puguem entrar aviat a Andorra, fins passades les 12 del migdia. 
L’excursió d’avui per tant, serà més curta, de ½ jornada.
El lloc triat són els Estanys de Siscaró a la Vall d’Incles, a priori d’una durada aproximada de 3.5 – 4 hores entre anar i tornar, però sovint apareixen imprevistos, i en aquest cas es tracta que la carretera d’accés a la Vall d’Incles es troba tancada als vehicles a motor. Això suposa allargar l’excursió 1 hora.
Link de l’excursió molt ben detallat:


La Vall d’Incles és una bonica vall situada al Nord de Canillo, però malauradament es nota la proximitat a l’estació d’esquí de Grandvalira: a l’entrada de la vall han construït una urbanització i més endavant es poden apreciar xalets moderns disseminats  que no existien fa 10 o 15 anys.



         Mapa dels Estanys de Siscaró i la Vall d'Incles 
        (Font: http://www.pirineos3000.com)   


L’excursió comença molt suau, recorrent el fons de la Vall d’Incles amb un desnivell mínim, fins arribar a una bifurcació amb un pal indicador amb 2 opcions: direcció Estanys de Juclar o bé Estanys de Siscaró, el nostre destí. A partir d’aquí el camí s’enfila fort seguint el curs del torrent, fins arribar a les Basses del Siscaró, un planell d’aiguamolls molt bonic.


Vall d'Incles, Andorra, trekking, senderisme


Basses del Siscaró


 Només falta un darrer esforç per a salvar els darrers 200 m de desnivell per arribar al 1r estany. El 2n estany, el principal, està només separat del 1r per un petit turó i quan hi arribem ens trobem un reduït grup de pescadors.


Estany del Siscaró, Vall d'Incles, Andorra, trekking, senderisme



Estany del Siscaró


Hi ha un 3r estany, més petit, que cal invertir uns 15 minuts més per arribar-hi, però que val la pena dedicar aquest esforç suplementari. Atès que és a més alçada i està molt més tancat pels cims que l’envolten, encara trobem algunes congestes de neu. Gaudim d’uns minuts de tranquil.litat contemplant un bonic paisatge de contrastos: aigua, neu, cims, prats verds de muntanya, flors multicolors.
Tot seguit comencem a baixar, que ens espera el merescut sopar a l’hotel reservat a Soldeu, que afortunadament és a tocar de la Vall d’Incles.

2n dia, diumenge 10 de juliol

Per avui teníem un objectiu molt ambiciós, el deute pendent que he comentat al paràgraf inicial d’aquesta entrada. Es tracta de fer la travessa integral de la Vall del Madriu, enllaçar amb el Circ dels Pessons i acabar al Grau Roig, una excursió que tenia en ment des de feia molts anys, però que per diverses raons no havia pogut realitzar.
Després d’estudiar més detalladament el recorregut, hem considerat que amb 1 sol cotxe + transport públic i amb la poca preparació física que tenim en aquesta època, és millor modificar l’itinerari i fer-lo més curt. Igualment anem a la Vall del Madriu, però arribarem fins on les nostres forces ens ho permetin i tornarem pel mateix camí.
La Vall del Madriu, és una de les poques valls andorranes que s’ha salvat de l’especulació urbanística i es manté intacta al 100%, des de la seva capçalera fins el final, quan les aigües del riu Madriu tributen al Valira. Això juntament amb els alts valors patrimonials naturals i culturals de la vall, van motivar que la Unesco la declarés Patrimoni Mundial l’any 2004, i fins el moment és l’únic element patrimonial d’Andorra reconegut per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat.
Aquí us deixo un link i un mapa de localització de la  Vall del Madriu



La línia vermella marca l’eix fluvial de la Vall del Madriu
(Font: excursionsandorra.com)

Comencem l’excursió des de les darreres cases de la gran aglomeració urbana de Les Escaldes, però al poc temps d’endinsar-nos a la vall, potser en menys de 10 minuts, deixem de veure edificacions per endinsar-nos en un entorn plenament natural i privilegiat. El camí que recorre la vall ja des del seu inici és prou estret per impedir el pas de cap vehicle motoritzat de 4 rodes i durant gairebé la 1a hora està molt ben empedrat. Així, afortunadament no s’ha obert cap pista forestal i ha permès mantenir intacta la vall.


Vall del Madriu, Andorra, trekking, senderisme, Patrimoni de la Humanitat

Trams inicials del camí empedrat de la Vall del Madriu


Inicialment la vall és tancada, tenim les muntanyes que sembla que ens poguessin caure a sobre, i fins que no arribem a Ràmio, al cap d’uns 50 minuts, no comença a obrir-se. Ràmio és un petit llogaret de bordes (senzilles cabanes de muntanya), habitat permanentment fins fa uns 50 anys, i situat en un idíl·lic paratge entre prats, pastures i boscos.

Després de caminar uns 50 minuts més de dura ascensió entre boscos, arribem al refugi de Fontverd, un altre indret de gran bellesa, on la vall torna a eixamplar-se. A Fontverd aprofitem per a fer una llarga i merescuda pausa (hem pujat gairebé 700 m de desnivell) i conversar amb un noi que porta molts dies allotjat al refugi fent vida sana acompanyat d'un gos molt simpàtic que es diu Voll (Damm).

A partir de Fontverd el pendent es suavitza notablement, alhora que la vall deixa de ser tant profunda i estreta. Llàstima que el bosc que travessem ens impedeix contemplar al 100% el paisatge de la vall, si bé d’altra banda és positiu perquè ens proporciona ombra en un dia ben assolellat i calorós.

Quan ha transcorregut 1 h  des que vam sortir de Fontverd entrem al Pla de l’Ingla, una altra gran sorpresa paisatgística que amaga l’alta Vall del Madriu i on aprofitem per a descansar i gaudir del magnífic i solitari entorn: des de Fontverd, només ens hem creuat amb un petit grup excursionista, tot un luxe.

Arriba el moment de plantejar-nos si emprendre el camí de tornada, però ens ho repensem, perquè aquest grup ens ha comentat que som molt a prop del refugi de Riu dels Orris.


Vall del Madriu, Andorra, trekking, senderisme, Patrimoni de la Humanitat, Unesco

Fantàstic paratge alpí al Pla de l'Ingla


Fem cas dels consells i amb un esforç suplementari aconseguim pujar fins el mencionat refugi.
Ara sí que decidim fer ½ volta: a partir d’aquí el desnivell torna a ser important i calculem que encara ens pot faltar més d’1 hora per arribar a l’Estany de l’Illa, que és la capçalera de la Vall del Madriu. A més a més, al refugi hi ha una placa que indica l’alçada: 2.230 m. Això significa que hem fet un desnivell aproximat de 1.000 m., uns números que comencen a ser importants,  que feia temps no aconseguíem,  i que per tant podrien passar factura als nostres cossos envellits.

Arribem al cotxe després de més 7 hores de caminar i tornem a l’hotel cansats, però amb molt bon gust de boca i amb la sensació d’haver descobert una de les valls més boniques i salvatges de tots els Pirineus.

3r dia, dilluns 9 de juliol
El darrer dia canvi radical: el dediquem a fer el turista al 100%. Comencem per pujar (amb cotxe eh!) fins el Port d’Envalira, que el tenim a menys de 10 km. Des de dalt es contemplen bones panoràmiques de les muntanyes andorranes, de l’Arieja i el Carlit, però reconec que hi ha altres ports de muntanya amb molt millors vistes. A més, el fet de trobar-se enmig dels remuntadors del domini esquiable de Grandvalira li fa perdre encant.  

Curiositats d’interès: és possiblement el pas per carretera més alt dels Pirineus, a 2408 m, i fa de divisòria d’aigües de la conca mediterrània amb l’atlàntica.

Després de “tocar el cel” baixem direcció Andorra la Vella i intentem per 3a vegada visitar l’interior de l’església romànica de St Joan de Caselles a Canillo. Malauradament la informació dels horaris penjada a la porta de l’església és incorrecta i continua tancada.

El següent destí és Encamp, un dels 7 comuns (o municipi) d’Andorra, on visitarem el bonic conjunt monumental de les Bons, format per l’església romànica de St Romà i la torre del castell medieval.


Les Bons, Encamp, Andorra, trekking, senderisme, art romànic

Sant Romà de les Bons i Torre dels Moros, Encamp


El final del matí i les 1es hores de la tarda els dediquem al “Shopping” i a una ràpida visita del nucli antic d’Andorra la Vella, que conserva com a elements més destacats l’església parcialment romànica de St Esteve i la Casa de la Vall, edifici senyorial del s. XVI.


Casa de la Vall, Andorra la Vella, Andorra

Casa de la Vall, Andorra la Vella


Afortunadament al tractar-se de dilluns, trobem pocs turistes i compradors a la gran aglomeració urbana d’Andorra la Vella – Les Escaldes, alhora que ens permet sortir a mitja tarda del país sense cues.

Postamigo


- Mis Viajes y Sensaciones: El románico en Andorra


Andorra: 3 días en el país de la montañas, de los lagos, de los ríos y de la (in)tranquilidad

1r día, sábado 7 de julio


Breve viaje realizado en julio de 2012 decidido pocos días antes: el precio del hotel y la relativa proximidad a BCN fueron factores decisivos. Aun así habíamos valorado ir al Valle de Arán, pero son casi 2 horas más de camino, y además influyó el hecho de tener “deudas pendientes” con alguna excursión por las montañas andorranas.



No vamos directos en Andorra, si no que nos desviamos unos pocos km. en el Alt Urgell a la altura de Coll de Nargó para dedicarnos al descenso de un barranco, corto y muy estético, que se denomina Barranco de Sant Ponç o de Perles.



El paréntesis barranquista provoca que encontremos las 1as retenciones del día en el paso fronterizo de la Farga de Moles y que no podamos entrar pronto en Andorra, hasta pasadas las 12 del mediodía.
La excursión de hoy por lo tanto, será más corta, de ½ jornada.
El lugar elegido son los Lagos de Siscaró en el Valle de Incles, a priori de una duración aproximada de 3.5 – 4 horas entre ir y volver, pero a menudo aparecen imprevistos, y en este caso se trata que la carretera de acceso al Valle de Incles se encuentra cerrada a los vehículos a motor. Esto supone alargar la excursión 1 hora.
Link de la excursión  muy detallado:



El Valle de Incles es un bonito valle situado en el Norte de Canillo, pero desgraciadamente se nota la proximidad a la estación de esquí de Grandvalira: en  la entrada del valle han construido una urbanización y más adelante se pueden apreciar chalés modernos diseminados que no existían hace 10 o 15 años.



La excursión empieza muy suave, recorriendo el fondo del Valle de Incles con un desnivel mínimo, hasta llegar a una bifurcación con un palo indicador con 2 opciones: dirección Lagos de Juclar o bien Lagos de Siscaró, nuestro destino. A partir de aquí el camino sube fuerte siguiendo el curso del torrente, hasta llegar a las Basses del Siscaró, un llano de humedales muy bonito.
Sólo falta un último esfuerzo para salvar los últimos 200 m de desnivel y llegar al 1r estanque. El 2º estanque, el principal, está sólo separado del 1º por un pequeño cerro y cuando llegamos nos encontramos un reducido grupo de pescadores.
Hay un 3r estanque, más diminuto, que hay que invertir unos 15 minutos más para llegar, pero que vale la pena dedicar este esfuerzo suplementario. Puesto que está a más altura y  mucho más cerrado por las cumbres que lo rodean, todavía encontramos algunos ventisqueros de nieve. Disfrutamos de unos minutos de tranquilidad contemplando un bonito paisaje de contrastes: agua, nieve, cumbres, prados verdes de montaña, flores multicolores.

A continuación empezamos a bajar, que nos espera la merecida cena en el hotel reservado en Soldeu, que afortunadamente está muy próximo al Valle de Incles.



2n día, domingo 10 de julio



Para hoy teníamos un objetivo muy ambicioso, la deuda pendiente que he comentado en el párrafo inicial de esta entrada. Se trata de hacer la travesía integral del Valle del Madriu, enlazar con el Circo de los Pessons y acabar en el Grau Roig, una excursión que tenía en mente desde hacía muchos años, pero que por varias razones no había podido realizar.

Después de estudiar más detalladamente el recorrido, hemos considerado que con 1 solo coche + transporte público y con la poca preparación física que tenemos en esta época, es mejor modificar el itinerario y hacerlo más corto. Igualmente iremos al Valle del Madriu, pero llegaremos hasta donde nuestras fuerzas nos lo permitan y volveremos por el mismo camino.

El Valle del Madriu es uno de los pocos valles andorranos que se ha salvado de la especulación urbanística y se mantiene intacto al 100%, desde su cabecera hasta el final, cuando las aguas del río Madriu tributan al Valira. Esto junto con los altos valores patrimoniales naturales y culturales del valle, motivaron que la Unesco lo declarara Patrimonio Mundial en 2004, y hasta el momento es el único elemento patrimonial de Andorra reconocido por la Unesco como Patrimonio de la Humanidad.

Aquí os dejo un enlace del  Valle del Madriu




Empezamos la excursión desde las últimas casas de la gran aglomeración urbana de Lés Escaldas, pero al poco tiempo de adentrarnos en el valle, quizás en menos de 10 minutos, dejamos de ver edificaciones para adentrarnos en un entorno plenamente natural y privilegiado. El camino que recorre el valle ya desde su inicio es bastante estrechado para impedir el paso de ningún vehículo motorizado de 4 ruedas y durando casi la 1a hora está muy muy adoquinado. Así, afortunadamente no se ha abierto ninguna pista forestal y ha permitido mantener intacto el valle.

Inicialmente el valle es cerrado, tenemos las montañas que parece que nos pudieran caer encima, y hasta que no llegamos a Ràmio, al cabo de unos 50 minutos, no empieza a abrirse. Ràmio es una pequeña aldea de bordes (sencillas cabañas de montaña), habitado permanentemente hasta hace unos 50 años, y situado en un idílico paraje entre prados, pastos y bosques.


Después de andar unos 50 minutos más de dura ascensión entre bosques, llegamos al refugio de Fontverd, otro lugar de gran belleza, donde el valle vuelve a ensancharse. En Fontverd aprovechamos para hacer una larga y merecida pausa (hemos subido casi 700 m de desnivel) y conversar con un chico que lleva unos cuantos días alojado en el refugio haciendo vida sana acompañado de un perro muy simpático que se llama Voll (Damm).


A partir de Fontverd la pendiente se suaviza notablemente, a la vez que el valle deja de ser tan profunda y estrecho. Lástima que el bosque que atravesamos nos impide contemplar al 100% el paisaje del valle, si bien por otro lado es positivo porque nos proporciona sombra en un día muy soleado y caluroso.

Cuándo ha transcurrido 1 h desde que salimos de Fontverd entramos en el Pla de l'Ingla, otra gran sorpresa paisajística que esconde el alto Valle del Madriu y dónde aprovechamos para descansar y disfrutar del magnífico y solitario entorno: desde Fontverd, sólo nos hemos cruzado con un pequeño grupo excursionista, todo un lujo.

Llega el momento de plantearnos si emprender el camino de vuelta, pero nos lo repensamos, porque este grupo nos ha comentado que estamos muy cerca del refugio de Riu dels Orris.

Hacemos caso de sus consejos y con un esfuerzo suplementario conseguimos subir hasta el mencionado refugio.


Ahora sí que decidimos hacer ½ vuelta: a partir de aquí el desnivel vuelve a ser importante y calculamos que todavía nos puede faltar más de 1 hora para llegar al Lago de l'Illa (Estany de l'Illa) , que es la cabecera del Valle del Madriu. Además, en el refugio hay una placa que indica la altura: 2.230 m. Esto significa que hemos hecho un desnivel aproximado de 1.000 m., unos números que empiezan a ser importantes, que hacía tiemposno conseguíamos, y que por lo tanto podrían pasar factura a nuestros cuerpos envejecidos.


Llegamos al coche después de más 7 horas de andar y volvemos al hotel cansados, pero con muy buen sabor de boca y con la sensación de haber descubierto una de los valles más bonitos y salvajes de todos los Pirineos.


3r día, lunes 9 de julio


El último día cambio radical: lo dedicamos a hacer el turista al 100%. Empezamos por subir (en coche eh!) hasta el Puerto de Envalira, que lo tenemos a menos de 10 km. Desde arriba se contemplan buenas panorámicas de las montañas andorranas, del Arieja y el Carlit, pero reconozco que hay otros puertos de montaña con  mejores vistas. Además, el hecho de encontrarse en medio de los remontes del dominio esquiable de Grandvalira le hace perder encanto. 

Curiosidades de interés: es posiblemente el paso por carretera más alto de los Pirineos, a 2408 m, y hace de divisoria de aguas de la cuenca mediterránea con la atlántica.

Después de “tocar el cielo” bajamos dirección Andorra la Vella e intentamos por 3a vez visitar el interior de la iglesia románica de St Joan de Casellas en Canillo. Desgraciadamente la información de los horarios colgada en la puerta de la iglesia es incorrecta y continúa cerrada.

El siguiente destino es Encamp, uno de los 7 comunes (o municipio) de Andorra, donde visitaremos el bonito conjunto monumental de les Bons, formado por la iglesia románica de Sant Romà y la torre del castillo medieval.

El final de la mañana y las 1as horas de la tarde los dedicamos al “Shopping” y a una rápida visita del casco antiguo de Andorra la Vella, que conserva como elementos más destacados la iglesia parcialmente románica de San Esteban y la Casa de la Vall, edificio señorial del s. XVI.

Afortunadamente al tratarse de lunes, encontramos pocos turistas y compradores en la gran aglomeración urbana de Andorra la Vella – Les Escaldes, a la vez que nos permite salir a media tarde del país sin colas.


Postamigo


- Mis Viajes y Sensaciones: El románico en Andorra



2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Hola,
      en efecto, es ideal para desconectar y relajarte, siempre que no vayas a los centros comerciales y de compras, aunque hay gustos para todo. Gracias por vuestro comentario.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...