divendres, 17 de maig de 2013

PER TERRES CASTELLANES: LA MONUMENTALITAT DE SEGÒVIA I LA SEVA PROVÍNCIA (Setmana Santa 2013) - 2a part i última




Mapa de la província de Segòvia amb els llocs que vam visitar els 2 darrers dies encerclats amb blau


4t dia: Diumenge 31 de març 

Avui també tenim programa intens, ja que serà el darrer dia sencer que estem per Segòvia.
A diferència dels 2 1rs dies, avui sí que el sol brilla des de 1a hora del matí i això et dóna energies suplementàries.
La 1a visita prevista és Sotosalbos, un petit poble situat a 28 km. de Cantalejo, en el què el seu principal -i gairebé únic- interès és l’església romànica de San Miguel Arcángel, amb la fama de ser de les més belles de tota la província segoviana.
Després d’haver-hi estat he de reconèixer que aquest qualificatiu no és cap exageració, atès que es tracta d’un monument del romànic més que notable, amb una galeria porticada, molt típica del romànic de Segòvia, extraordinàriament decorada i esculpida de motius bíblics i fantàstics. L’església malauradament estava tancada i no vàrem poder entrar  a contemplar les pintures murals interiors, també de gran interès.

Iglesia románica de Sotosalbos, Segovia, Castilla y León, arte románico, capitel


Iglesia románica de Sotosalbos, Segovia, Castilla y León, arte románico,

Església de San Miguel Arcángel, Sotosalbos


De Sotosalbos ens dirigim a Pedraza una altra joia del patrimoni medieval de Segòvia.
Es tracta d’una vil.la totalment emmurallada, amb un castell que la domina des del capdamunt i plena de carrers que sembla que no hagin estat alterats ni transformats durant els darrers 400 anys. A més a més conserva una gran Plaça Major porticada de grans dimensions, presidida per l’església romànica i altres palaus i edificis notables dels S XVI i XVII. En fi, és un lloc de visita OBLIGADÍSSIMA si us acosteu per la zona.

Plaza Mayor de Pedraza, Segovia, Castilla y León, arte románico


Pedraza, Segovia, Castilla y León, arte románico, murallas

2 imatges de Pedraza: la foto superior, la Plaza Mayor, i la inferior, una panorámica


Acabada la visita a Pedraza canviem radicalment de destí i ens dirigim a la Sierra d’Ayllón, buscant natura i paisatge, concretament la fageda de Riofrío de Riaza, una de les fagedes més meridionals de tota la Península Ibèrica, i  de la què tenia bones referències per a fer una curta excursió.

Es tracta d’una fageda relativament de poca extensió i pel meu gust situada en un terreny amb massa pendent, que ho fa incòmode per un passeig tranquil, tal com volíem nosaltres. Per tant, ens vam limitar a passar-hi de llarg amb el cotxe i vam arribar fins el Port de la Quesera, molt proper a la fageda, i que fa de límit entre les províncies de Segòvia i Guadalajara. No hem pogut fer una caminada, però les vistes des del Port ho compensen.
De totes maneres no ens podem recrear gaire, doncs som a més de 1.700 m i es nota en la temperatura.

Puerto de la Quesera, Segovia, Castilla y León, Guadalajara

El proper indret triat és Riaza, població pròxima a la fageda , i a l’igual que Pedraza, Sepúlveda i Maderuelo, està catalogada com a conjunt històric.
Té una part antiga interessant, sense arribar a l’espectacularitat de Pedraza, i com a més destacat mencionaria la Plaça Major, de forma circular i porxada.

Riaza, Segovia, Castilla y León, arte románico

Riaza


La tarda va avançant, però avui es farà fosc una hora més tard degut al canvi d’hora i  ens permetrà fer alguna visita més.

Ara és hora de visitar algun castell, que encara no ens ha estat possible ( si exceptuem l’Alcázar de Segòvia).

La intenció és anar a Castilnovo, ja que no hem de desviar-nos en del nostre itinerari de tornada a Cantalejo.
Castilnovo és un castell construït entre els S XII i XV amb una interessant barreja d’estils i materials que van des de la pedra fins el maó, típic de l’arquitectura mudèjar i molt ben conservat.
Actualment és un hotel, amb un horari de visites al públic, però que malauradament no vam ser a temps d’entrar-hi per qüestió de pocs minuts, i vam haver de conformar-nos amb la visió exterior del recinte.

Castillo de Castilnovo, Segovia, Castilla y León, arte románico

Castilnovo


Afortunadament hi havia un altre castell visitable bastant a prop, a uns 25 km., i en aquesta ocasió sí vam arribar a temps.
Es tracta del Castell de Turégano, que ja havíem passat pel costat el dia que vàrem anar a Segòvia, els orígens del qual es remunten a època celtibèrica.
El castell presenta una gran originalitat, doncs el seu interior està parcialment ocupat per una església romànica, construïda amb anterioritat al castell actual, el qual va haver d’adaptar la seva arquitectura a l’església existent. Aquestes importants reformes estructurals succeeixen al S XV i inicis del XVI.

A més del castell, Turégano té una bonica plaça major porticada, una església romànica i algunes zones amb boniques construccions de tovots.

Castillo de Turégano, Segovia, Castilla y León, arte románico
Turégano


Per si us interessa ampliar informació, us deixo 2 enllaços de Turégano:


Això és tot el que vam poder fer durant el 4t dia, força intens, però no pas estressant.


5è dia: Dilluns 31 de març

Avui és el darrer dia, i no podem dedicar-lo totalment a visites turístiques, ja que ens esperen entre 6 i 7 hores de viatge, si no trobem retencions.

Com a comiat de les terres segovianes anem en 1r lloc a Ayllón, darrer poble abans d’entrar a la província de Sòria.
Ayllón és una vil.la declarada conjunt històric i d’origen celtibèric, i com la majoria de poblacions segovianes visitades anteriorment, la Plaça Major és el seu centre neuràlgic i està porticada.

A més de la Plaça Major destaca una porta d’entrada de la muralla medieval ben conservada, algunes cases nobiliàries amb escuts blasonats a les façanes, restes del castell al turó que presideix la vil.la, l’església romànica...; en fi, visita també molt aconsellable. Llàstima que el dia és molt fred i ventós i no tenim gaires ganes de moure’ns molt i de pujar fins el castell.

Ayllón, Segovia, Castilla y León, arte románico

Ayllón


Amb Ayllón ens acomiadem de Segòvia i entrem a Sòria, camí de Barcelona. Segòvia ens ha agradat moltíssim i ha deixat el llistó altíssim, però per terres sorianes ens espera la darrera sorpresa, la “cirereta del pastís”.

El poble que hem escollit per a visitar entre una opció de 3 o 4 possibilitats és CALATAÑAZOR, i sincerament no té res a envejar a Pedraza, Sepúlveda o Maderuelo.
M’atreviria a dir que fins i tot, de tots els pobles que hem conegut durant aquests 4 dies és el que està millor conservat i més intacte, amb els típics elements d’una població medieval: emplaçament privilegiat dalt d’una cinglera de fàcil defensa, muralles, castell, església romànica, carrers empedrats i de traçat irregular... Però possiblement el que més em va impactar i agradar de Calatañazor és l’originalitat de l’arquitectura de moltes cases de la vil.la, en què domina l’ús de materials senzills com tovot, fusta i maó.

Calatañazor, Soria, Castilla y León, arte románico

Castillo de Calatañazor, Soria, Castilla y León, arte románico
2 imatges de Calatañazor


Si us interessa ampliar informació de Calatañazor, aquí us deixo un enllaç:

Calatañazor ha estat el colofó final a un fantàstic viatge en el què ens  hem sentit transportats a l’Edat Mitjana.

Per a finalitzar faré una recomanació gastronòmica: el dia de tornada dinem a Sòria, a l’estació d’autobusos, on tenen un menú a 10 euros que està força bé.


 

4º día: Domingo 31 de marzo

Hoy también tenemos programa intenso, puesto que será el último día entero que estamos por Segovia.
A diferencia de los 2 primeros días, hoy sí que el sol brilla desde 1ª hora de la mañana y esto te da energías suplementarias.

La 1ª visita prevista es Sotosalbos, un pequeño pueblo situado a 28 km. de Cantalejo, cuyo principal -y casi único- interés es la iglesia románica de San Miguel Arcángel, con la fama de ser de las más bellas de toda la provincia segoviana. 
Después de haber estado tengo que reconocer que este calificativo no es ninguna exageración, dado que se trata de un monumento del románico más que notable, con una galería porticada, muy típica del románico de Segovia, extraordinariamente decorada y esculpida con motivos bíblicos y fantásticos. La iglesia desgraciadamente estaba cerrada y no pudimos entrar a contemplar las pinturas murales interiores, también de gran interés.

De Sotosalbos nos dirigimos a Pedraza, otra joya del patrimonio medieval de Segovia.
Se trata de una villa totalmente amurallada, con un castillo que la domina desde la cima, y llena de calles que parece que no hayan sido alteradas ni transformadas durante los últimos 400 años. Además conserva una gran Plaza Mayor porticada de grandes dimensiones, presidida por la iglesia románica y otros palacios y edificios notables de los S XVI y XVII. En fin, es un lugar de visita OBLIGADÍSIMA si os acercáis por la zona.


Acabada la visita a Pedraza cambiamos radicalmente de destino y nos dirigimos a la Sierra de Ayllón, buscando naturaleza y paisaje, concretamente el hayedo de Riofrío de Riaza, una de los hayedos más meridionales de toda la Península Ibérica, y del que tenía buenas referencias para hacer una corta excursión. 
Se trata de un hayedo relativamente de poca extensión y para mi gusto situado en un terreno con demasiada pendiente, que lo hace incómodo para un paseo tranquilo, tal como queríamos nosotros. Por lo tanto, nos limitamos a pasar de largo con el coche y llegamos hasta el Puerto de la Quesera, muy cercano al hayedo, y que hace de límite entre las provincias de Segovia y Guadalajara. No hemos podido hacer una caminata, pero las vistas desde el Puerto lo compensan.
De todos modos no nos podemos recrear mucho, pues estamos a más de 1.700 m de altitud y se nota en la temperatura.

El próximo lugar elegido es Riaza, población próxima al hayedo , y al igual que Pedraza, Sepúlveda y Maderuelo, está catalogada como conjunto histórico. 
Tiene una parte antigua interesante, sin llegar a la espectacularidad de Pedraza, y como más destacado mencionaría la Plaza Mayor, de forma circular y con soportales.

La tarde va avanzando, pero hoy se hará oscuro una hora más tarde debido al cambio horario y nos permitirá hacer alguna visita más.

Ahora es hora de visitar algún castillo, que todavía no nos ha sido posible ( si exceptuamos el Alcázar de Segovia).

La intención es ir a Castilnovo, puesto que no tenemos que desviarnos de nuestro itinerario de vuelta a Cantalejo.
Castilnovo es un castillo construido entre los S XII y XV con una interesante mezcla de estilos y materiales que van desde la piedra hasta el ladrillo, típico de la arquitectura mudéjar y muy bien conservado. 
Actualmente es un hotel, con un horario de visitas al público, pero que desgraciadamente no estuvimos a tiempo de entrar por cuestión de pocos minutos, y tuvimos que conformarnos con la visión exterior del recinto.

Afortunadamente había otro castillo visitable bastante cerca, a unos 25 km., y en esta ocasión sí llegamos a tiempo.
Se trata del Castillo de Turégano, que ya habíamos pasado junto a él el día que fuimos a Segovia, los orígenes del cual se remontan a época celtibérica.
El castillo presenta una gran originalidad, pues su interior está parcialmente ocupado por una iglesia románica, construida con anterioridad al castillo actual, el cual tuvo que adaptar su arquitectura en la iglesia existente. Estas importantes reformas estructurales suceden en el S XV e inicios del XVI.

Además del castillo, Turégano tiene una bonita plaza mayor porticada, una iglesia románica y algunas zonas con bonitas construcciones de adobe.

Por si os interesa ampliar información, os dejo 2 enlaces de Turégano:

http://www.arteguias.com/castillo/castilloturegano.htm
http://jcdonceld.blogspot.com.es/2011/07/el-castillo-de-turegano-original.html

Esto es todo el que pudimos hacer durante el 4º día, bastante intenso, pero no estresante.


5º día: Lunes 31 de marzo

Hoy es el último día, y no podemos dedicarlo totalmente a visitas turísticas, puesto que nos esperan entre 6 y 7 horas de viaje, siempre que no encontremos retenciones.

Como despedida de las tierras segovianas vamos en 1r lugar a Ayllón, último pueblo antes de entrar a la provincia de Soria.
Ayllón es una villa declarada conjunto histórico y de origen celtibérico.
Como la mayoría de poblaciones segovianas visitadas anteriormente, la Plaza Mayor es su centro neurálgico y está porticada. 
Además de la Plaza Mayor, destaca una puerta de entrada de la muralla medieval muy bien conservada, algunas casas nobiliarias con escudos blasonados en las fachadas, restos del castillo en el cerro que preside la villa, la iglesia románica...; en fin, visita también muy aconsejable. Lástima que el día es muy frío y ventoso y no tenemos muchas ganas de movernos mucho y de subir hasta el castillo.

Con Ayllón nos despedimos de Segovia y entramos en Soria, camino de Barcelona. Segovia nos ha gustado muchísimo y ha dejado el listón altísimo, pero por tierras sorianas nos espera la última sorpresa, la “guinda del pastel”.

El pueblo que hemos escogido para visitar entre una opción de 3 o 4 posibilidades es CALATAÑAZOR, y sinceramente no tiene nada a envidiar a Pedraza, Sepúlveda o Maderuelo.

Me atrevería a decir que incluso, de todos los pueblos que hemos conocido durante estos 4 días es el que está mejor conservado y más intacto, con los típicos elementos de una población medieval: emplazamiento privilegiado en una colina escarpada de fácil defensa, murallas, castillo, iglesias románicas, calles adoquinadas y de trazado irregular... Pero posiblemente lo que más me impactó y gustó de Calatañazor es la originalidad de la arquitectura de la mayoría de casas de la villa, donde domina el uso de materiales sencillos como adobe, madera y ladrillo.
Si os interesa ampliar información de Calatañazor, aquí os dejo un enlace:
Calatañazor

Calatañazor ha sido el colofón final a un fantástico viaje donde nos hemos sentido transportados a la Edad Media.

Pa
ra finalizar haré una recomendación gastronómica: el mismo día de vuelta comimos en Soria, en la estación de autobuses, donde tienen un menú de 10 euros que está bastante bien.





2 comentaris:

  1. Vau fer un bon recorregut. M'apunto la ruta ja que em queda per conèixer algun dels punts que vau visitar.

    No coneixia el teu blog, però el segueixo a partir d'ara.

    Per cert, ara enllaço l'entrada.

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  2. Hola,
    Gràcies pel teu comentari
    Segòvia és espectacular, ens va agradar moltíssim. A vegades tenim tendència a agafar avions i anar a milers de quilòmetres, quan al "costat de casa" com qui diu tenim coses meravelloses.

    Si has pogut tafanejar altres posts que he escrit, molts són de Catalunya, o zones properes, precisament com a promoció i foment del país tan meravellós que tenim, que a vegades no el valorem prou.
    Jo tampoc coneixia el teu blog, i també començaré a seguir-te

    Una abraçada

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...