SIERRA DE GUARA: ADRENALINA, NATURA I PATRIMONI
Enguany – al juliol - celebraré el 20è aniversari del meu
primer descens de barrancs i per aquest motiu vull dedicar un petit reportatge
- i també homenatge - al lloc on vaig iniciar-me en aquesta apassionant activitat, i al
que he retornat molt recentment ( inicis de maig de 2013), i no és altre que la Sierra de Guara, al
Prepirineu aragonès, província d’Osca, comarca del Somontano.
Això ha estat afavorit per una gestió encertada del
territori per part de les administracions competents, atès que des de la
meva primera visita a la Sierra de Guara fa 20 anys he vist els pobles molt poc canviats i
poc alterats, sense senyals apreciables de l’especulació, que tant mal ha fet
al país. Com a molt he pogut apreciar alguna
nova casa de turisme rural i/o d’hosteleria i algun nou negoci de guies de muntanya
i descens de barrancs.
Dels 3 principals valors de la Sierra de Guara que he esmentat abans,
començaré pels canons i barrancs: ja vaig comentar a l’article publicat al
juliol de l’any passat que la
Sierra de Guara és una de les zones d’Europa que reuneix les
millors condicions naturals per a la pràctica d’aquest esport anomenat
d’aventura. Com a exemple d’aquest magnetisme que exerceix per tot el
continent, esmentaré que als parkings dels barrancs més populars de la serra és
habitual trobar força cotxes amb matrícules estrangeres, sobretot francesos.
Espectaculars parets calcàries al Barranco del Mascún
En 2n lloc, la natura és part fonamental: pels seus valors naturals, geològics i paisatgístics gaudeix de la protecció legal de Parc Natural des de 1991.
Òbviament l’aigua i els canons i barrancs que s’han anat
dibuixant com a resultat de l’erosió hídrica són una part essencial del
paisatge de la Sierra de Guara, però no es pot menysprear l’interès de la flora, amb algunes
espècies endèmiques i protegides, i per descomptat de la fauna, especialment
les aus, on troben refugi a les altes parets dels barrancs el voltor, l’àliga,
i el trencalòs.
Pel que respecta al patrimoni cultural, la Sierra de Guara ha estat
habitada des del Paleolític Superior, concretament la Cova de Chaves, on s’han
trobat restes del període Solutrià, datades amb una antiguitat de 20.000 anys.
També del Paleolític Superior trobem la Cova de la Fuente del Trucho, amb
pintures rupestres que constitueixen un cas excepcional per ser l’única cavitat
d’Aragó amb mostres d’aquest art parietal pintat, que a la Península Ibèrica
és gairebé exclusiu de coves i abrics de la cornisa cantàbrica.
La següent etapa de la Prehistòria , el
Neolític, es caracteritza a Guara per tenir una presència notable en què
destaca especialment algunes coves i abrics amb pintures rupestres, si bé amb
un estil diferent de les pintures paleolítiques. En aquest cas es tracta de l’art llevantí, que s’inicia
durant l’Epipaleolític – període de transició d’una economia de subsistència
basada en la caça i recol.lecció típica del Paleolític a una economia de
producció amb agricultura i ramaderia pròpia del Neolític – i de l’art esquemàtic, una mica més tardà. Tant
l’art llevantí com l’art esquemàtic han estat declarats per la UNESCO patrimoni de la
humanitat a l’Arc Mediterrani, extensa àrea que comprèn des d’Andalusia fins
Aragó i Catalunya.
La zona de la Sierra de Guara on es concentren la majoria d’aquestes
coves i abrics és a la conca del riu Vero, un dels rius més importants que
travessen la serra, i la major part d’aquests jaciments amb pintures rupestres
són visitables.
Aquí teniu un enllaç de les coves amb art rupestre del riu
Vero: http://www.parqueculturalriovero.com/bloques/arte.php
Possiblement la pintura rupestre més coneguda de la zona és
el Cérvol de Chimiachas, situat a l’abric de Chimiachas, proper a Alquézar i
que correspon a l’art llevantí.
Del Neolític no només trobem coves i abrics, sino també
algun monument megalític, com el dolmen de la
Losa Mora a Rodellar. Cal precisar que la
cronologia d’aquestes construccions és molt àmplia, ja que els primers
exemplars són del Neolític i poden perdurar fins el Calcolític o Eneolític i
fins i tot Edad del Bronze.
Haurem de fer un salt d’uns pocs milers d’anys fins arribar
a l’Edat Mitjana per a retrobar restes notables. Això no vol dir que durant
l’Edat de Bronze, Ferro, el món romà, el tardoromà i visigòtic no quedin
vestigis, però sí que són poc rellevants en quant a interès turístic.
Durant la invasió islàmica Alquézar va esdevenir una
població estratègica pel seu enclavament excepcional, en la què els àrabs van
construir una fortalesa i un nucli de població a inicis del S IX per aturar
l’avanç del Regne d’Aragó.
La conquesta d’Alquézar per part del Regne d’Aragó va
esdevenir al voltant del 1067 i ben aviat la població va anar extenent-se fora
del recinte emmurallat del castell.
Alquézar
Alquézar per si sol justifica la visita a la Sierra de Guara; no només es limita al castell i la col.legiata, sino que també es tracta d’un interessantíssim conjunt històric, amb un traçat de carrers medieval, arquitectura molt cuidada i respectuosa amb la tradicional de la zona, 2 portes medievals d’entrada a la població, i una bonica plaça major porticada.
Alquézar forma part de les 3 A d’Aragó; és a dir
possiblement els 3 pobles més bonics d’Aragó i que també comencen A: Alquézar,
Albarracín i Aínsa.
No obstant Alquézar no és l’únic lloc de la Sierra de Guara on queden
restes d’època medieval: Rodellar, Azlor, Adahuesca, Morrano, Bierge també en tenen. Aquesta
darrera població té al seu nucli urbà l’ermita de San Fructuoso, interessant
per les pintures murals del S XIII que es conserven al seu interior.
Per a finalitzar amb el patrimoni cultural, aquí us deixo un enllaç molt interessant amb un mapa interactiu del romànic de la zona:
http://www.romanicoaragones.com/5-MapaActivo/07Somontanodebarbastro.htm
http://www.romanicoaragones.com/5-MapaActivo/07Somontanodebarbastro.htm
Com podeu imaginar, sempre que visito la Sierra de Guara vaig amb la
intenció de practicar el descens de barrancs, possiblement el meu esport
preferit, però mai sense menysprear tant el patrimoni cultural com el natural;
i aquesta darrera sortida no ha estat pas una excepció.
Mapa de situació de la Sierra de Guara amb els canons més destacats fets per nosaltres i amb altres indrets d'interès com Alquézar i alguns abrics amb pintures rupestres
Aquí teniu un resum de les nostres activitats durant aquests
5 dies amb alguna suggerència d’excursió i visita:
1r dia
Baixem 3 barrancs, tots 3 curts i molt propers a Colungo i
Alquézar.
Un d’ells, el Barranc de las Palomeras del Fornocal, és molt
recomanable per a iniciar-se en l’activitat, amb 2 ràpels curts, molt estètic i
a realitzar preferentment després de pluges, que és quan portarà aigua. Aquí
deixo el croquis del barranc per si us pot interessar:
"Topo" de les Palomeras del Fornocal (font: http://alojabali.blogspot.com.es)
Atès que eren curts,
a 1a hora de la tarda ja els teníem fets, i això ens va permetre dedicar bona
part de la tarda a visitar tranquil.lament Alquézar , de la que ja us he parlat.
2n dia
Avui hem de fer una
mica de carretera, perquè anem al sector occidental de la Sierra de Guara, més desconegut
i solitari, i on domina clarament el conglomerat, la roca típica de Montserrat
o de Sant Llorenç del Munt.
El barranc escollit
és el de San Martín de la Val
d’Onsera i avui sí que combinem a la perfecció el descens de canons amb el
patrimoni natural i cultural.
Per accedir a la
capçalera del barranc hem de fer una caminada aproximada d’1.30 h que per sí
sola ja val la pena de fer, doncs té un gran interès paisatgístic i geològic.
En la meva opinió, és una de les millors excursions que es poden fer per la Sierra de Guara
i aquí us deixo l’enllaç a una web on detalla molt bé aquesta ruta per si us
animeu:
Quant a l’interès cultural d’aquest racó tant amagat és
per l’ermita de San Martín de la
Val d’Onsera, ja documentada al 1075, i on va residir una
comunitat de religioses fins el 1572, quan l’edifici amenaçava ruïna i van
haver d’abandonar-lo.
L’ermita és un exemple d’adaptació al terreny, atès que aprofita
una bauma sota les altes parets del barranc, de manera que el sostre i 1 de
les 4 parets són la roca natural.
Respecte el barranc en sí, he de comentar que és molt estètic
i continuu amb 8 o 9 ràpels, ideal per a baixar-lo en època de pluges, si voleu
trobar-lo amb aigua. Sense ser tècnicament molt difícil, és més exigent que el
Palomeras del Fornocal.
De tornada a Alquézar, on tenim el camping, ens dóna temps a
aturar-nos a Abiego per a visitar un jaciment d’icnites, és a dir petjades
fòssils, en aquest cas de mamífers ja extingits i datat en uns 35 milions
d’anys.
3r dia
Avui serà un dia
físicament exigent, ja que tenim programat baixar el Barranc del Mascún, cosa
que suposa unes 8-9 hores d’activitat entre aproximació, descens i retorn.
El Mascún és un dels
barrancs més clàssics de la Sierra de Guara, i crec que també està perfectament entre els
15-20 millors de tota Europa.
Òbviament és un barranc al que li tinc moltes ganes, ja que només l’he fet 1 cop, fa més de 10 anys, i en anys de poca pluja és molt difícil trobar-li el millor moment d’aigua i amb poca gent –és el preu a pagar d’un barranc de gran categoria-. Es tracta d’un descens molt complert, amb ràpels, salts, trams aquàtics, foscos, passadissos estrets...,vaja autèntic caviar beluga. El seu període òptim ha de ser en època de pluges, és a dir primavera o inicis de tardor, però no podem confiar-nos, perquè la seva conca és gran i té algun tram compromès i molt perillós si baixa molta aigua.
Òbviament és un barranc al que li tinc moltes ganes, ja que només l’he fet 1 cop, fa més de 10 anys, i en anys de poca pluja és molt difícil trobar-li el millor moment d’aigua i amb poca gent –és el preu a pagar d’un barranc de gran categoria-. Es tracta d’un descens molt complert, amb ràpels, salts, trams aquàtics, foscos, passadissos estrets...,vaja autèntic caviar beluga. El seu període òptim ha de ser en època de pluges, és a dir primavera o inicis de tardor, però no podem confiar-nos, perquè la seva conca és gran i té algun tram compromès i molt perillós si baixa molta aigua.
Saltador de las Lañas, així d'espectacular és l'inici del Barranco del Mascún Superior
El Mascún, a l’igual
que San Martín de la Val
d’Onsera, només amb l’aproximació a peu fins la capçalera ja justifica una gran
excursió de 3 hores únicament d’anada. Els paisatges són espectaculars: roques
amb formacions molt originals com el “dofí” o la “sabata”, grans parets
verticals i aus rapaces sobrevolant a pocs metres; però a diferència de la Val d’Onsera, el Mascún és
roca calcària, més característica del sector Oriental de Guara, on s’ubica el
Mascún.
El Delfín, Barranco del Mascún
Un darrer detall: si
voleu fer aquesta excursió, heu de tenir en compte que heu de creuar el riu
vàries vegades, i per tant us haureu de mullar els peus si aneu a la
primavera.
Aquí us deixo un
enllaç per si esteu interessats a fer l'excursió del Mascún Inferior
Com a rematada final d’un dia de poca activitat física ;)
fem un 2n barranc, el Barranco de la
Virgen , un curt afluent del Mascún que normalment no porta
aigua i que gairebé ens ve de camí de tornada.
4t dia
Avui tornem al
sector del riu Vero, on vam estar el 1r dia i tenim intenció de baixar 3
barrancs, 1 d’ells inèdit.
El barranc més
destacable de tots 3 és el de la
Portiacha , curt i sense aigua, però amb 2 ràpels
espectaculars que et treuen la respiració: tenen més de 30 m d’alçada i són aeris, és
a dir que penges directament de la corda en el buit sense tocar en cap moment
la paret. Lògicament no és apte per a principiants.
Espectacular ràpel aeri al Barranc de la Portiacha
El 2n barranc del
dia, el Basender, sí és recomenable com a iniciació i normalment està sec.
El 3r barranc és
decebedor, ja que era inèdit per a nosaltres i no vam entrar per la capçalera
correcta.
Avui també acabem
relativament aviat per la tarda i ens dóna temps per a una altra visita
turística. En aquest cas anem a Lecina, petit poble amb molt encant, proper a
Colungo, i que té una alzina monumental.
5è dia
Avui és el darrer
dia i repetim el sector del riu Vero; concretament baixarem per un afluent del
Vero que s’anomena Barranco de Alpán, que per a mi també és inèdit - fa 20 anys
que conec Guara, però encara em falten molts barrancs i canons per a
descobrir-.
El barranc és molt
recomanable per als poc experimentats: poques dificultats tècniques, bonics trams molt engorjats
i estrets i circula una mica d’aigua, cosa que agraïm, perquè la temperatura ha
pujat força i supera els 20 C .
Capçalera del Barranco de Alpán
Per si no fos
suficient, el retorn té un al·licient addicional: és una de les zones de la Sierra de Guara
amb concentració de pintures rupestres i de tornada al cotxe passem pel costat
de la Cueva de la Fuente del Trucho, que
malauradament està vallada i és totalment impossible poder veure les pintures
paleolítiques.
Hi ha un altre abric
amb pintures que queda a prop del camí de retorn, la Cueva de Arpán, d’estil
llevantí, però que no hi ens acostem, perquè des de lluny podem apreciar que també
està protegida amb valles i reixes que podrien impedir la seva visió.
Aquí dono per
finalitzat la narració de les nostres aventures per la Sierra de Guara. Els que no
la coneixeu, us animo a visitar-la, que val molt la pena, de veritat. Aviat farà 20 anys que la conec, però mai em cansaré de tornar-hi.

- Mi mundo en una maleta dedica un article a Alquézar
- Mis Viajes y sensaciones dediquen una entrada a Alquézar, un pueblo medieval sobre el cañón del río Vero
- Mi mundo en una maleta dedica un article a Alquézar
- Mis Viajes y sensaciones dediquen una entrada a Alquézar, un pueblo medieval sobre el cañón del río Vero

VERSIÓN EN CASTELLANO
SIERRA DE GUARA: 5 DÍAS DE ADRENALINA, NATURALEZA Y PATRIMONIO
Este año - en julio - celebraré el 20º aniversario de mi primer descenso de barrancos y por este motivo quiero dedicar un pequeño reportaje - y también homenaje - al lugar donde me inició en esta actividad, y al que he vuelto muy recientemente (inicios de mayo de 2013); y no es otro que la Sierra de Guara, en el Prepirineo aragonés, provincia de Huesca, comarca del Somontano.
La Sierra de Guara es un lugar privilegiado, dado que se produce una simbiosis casi perfecta entre 3 elementos: los cañones y barrancos, la naturaleza y el patrimonio cultural.
Esto ha sido favorecido por una acertada gestión del territorio por parte de las administraciones competentes, dado que desde mi primera visita a Guara hace 20 años he visto los pueblos muy poco cambiados y poco alterados, sin señales apreciables de la especulación, que tanto daño ha hecho en el país. Como mucho he podido apreciar alguna nueva casa de turismo rural y/o de hostelería y algún nuevo negocio de guías de montaña y descenso de barrancos.
De los 3 principales valores de Guara que he mencionado antes, empezaré por los cañones y barrancos: ya comenté en el artículo publicado en julio del pasado año que la Sierra de Guara es una de las zonas de Europa que reúne las mejores condiciones naturales para la práctica de este deporte denominado de aventura. Como ejemplo de este magnetismo que ejerce por todo el continente, comentaré que en los parkings de los barrancos más populares de la sierra es habitual encontrar bastantes coches con matrículas extranjeras, sobre todo franceses.
En 2º lugar, la naturaleza es parte fundamental: por sus valores
naturales, geológicos y paisajísticos disfruta de la protección legal de Parque
Natural desde 1991.
Obviamente el agua y los cañones y barrancos que se han ido
dibujando como resultado de la erosión hídrica son una parte esencial del
paisaje de Guara, pero no se puede despreciar el interés de la flora, con
algunas especies endémicas y protegidas, y por supuesto de la fauna,
especialmente las aves, donde encuentran refugio en las altas paredes de los
barrancos el buitre, el águila, y el quebrantahuesos.
Por lo que respeta al patrimonio cultural, Guara ha sido habitada
desde el Paleolítico Superior, concretamente la
Cueva de Chaves, donde se han
encontrado restos del periodo Solutrense, datadas con una antigüedad de 20.000
años.
También del Paleolítico Superior encontramos la
Cueva de la
Fuente del Trucho, con pinturas rupestres que constituyen un caso excepcional
por tratarse de la única cavidad de Aragón con muestras de este arte parietal
pintado, que en la
Península Ibérica es
casi exclusivo de cuevas y abrigos de la cornisa cantábrica.
La siguiente etapa de la
Prehistoria , el Neolítico, se caracteriza en Guara para tener
una presencia notable destacando especialmente algunas cuevas y abrigos con
pinturas rupestres, si bien con un estilo diferente a las pinturas
paleolíticas. En este caso se trata del arte levantino, que se inicia durante
el Epipaleolítico – período de transición de una economía de subsistencia
basada en la caza y recolección típica del Paleolítico a una economía de
producción con agricultura y ganadería propia del Neolítico – y del arte
esquemático, algo más tardío. Tanto el arte levantino como el arte esquemático
han sido declarados por la
UNESCO patrimonio
de la humanidad en el Arco Mediterráneo, extensa área que comprende desde
Andalucía hasta Aragón y Cataluña.
La zona de Guara donde se concentran la mayoría de estas cuevas y
abrigos es en la cuenca del río Vero, uno de los ríos más importantes que
atraviesan la sierra, y la mayor parte de estos yacimientos con pinturas
rupestres son visitables.
Aquí tenéis un enlace de las cuevas con arte rupestre del río
Vero: http://www.parqueculturalriovero.com/bloques/arte.php
Posiblemente la pintura rupestre más conocida de la zona es el
Ciervo de Chimiachas, situado en el abrigo de Chimiachas, cercano a Alquézar y
que corresponde al arte levantino.
Del Neolítico no sólo encontramos cuevas y abrigos, sino también
algún monumento megalítico, como el dolmen de la Losa Mora en Rodellar. Hay que
precisar que la cronología de estas construcciones es muy amplia, puesto que
los primeros ejemplares son del Neolítico y pueden perdurar hasta el
Calcolítico o Eneolítico e incluso Edad del Bronce.
Tendremos que hacer un salto de unos pocos miles de años hasta
llegar a la
Edad Media para
reencontrar restos notables. Esto no quiere decir que durante la
Edad de Bronce,
Hierro, el mundo romano, el tardoromano y visigodo no queden vestigios, pero sí
que son poco relevantes en cuanto a interés turístico.
Durante la invasión islámica Alquézar fue una población
estratégica por su enclave excepcional, donde los árabes construyeron una
fortaleza y un núcleo de población a inicios del S IX para parar el avance del
Reino de Aragón.
La conquista de Alquézar por parte del Reino de Aragón aconteció
alrededor del 1067 y bien pronto la población fue extendiéndose fuera del
recinto amurallado del castillo.
Alquézar por sí solo justifica la visita a Guara; no sólo se
limita al castillo y la colegiata, sino que también se trata de un
interesantísimo conjunto histórico, con un trazado de calles medieval,
arquitectura muy cuidada y respetuosa con la tradicional de la zona, 2 puertas
medievales de entrada a la población, una bella plaza mayor porticada.
Alquézar forma parte de las 3
A de
Aragón; es decir posiblemente los 3 pueblos más bonitos de Aragón y que también
empiezan A: Alquézar, Albarracín y Aínsa.
No obstante Alquézar no es el único lugar de Guara donde quedan
restos de época medieval: Rodellar, Azlor, Adahuesca, Morrano, Bierge
también tienen algún monumento de este período. Esta última población tiene a
su casco urbano la ermita de San Fructuoso, interesando por las pinturas
murales del S XIII que se conservan a su interior.
Para finalizar con el patrimonio cultural, os dejo un interesante
enlace con un mapa interactivo del románico de la zona:
Cómo podéis imaginar, siempre que visito Sierra de Guara voy con
la intención de practicar el descenso de barrancos, posiblemente mi deporte
preferido, pero nunca sin despreciar tanto el patrimonio cultural como el
natural; y esta última salida no ha sido una excepción.
Aquí tenéis un resumen de nuestras actividades durante estos 5
días con alguna sugerencia de excursión y visita:
1r día – miércoles 1 de mayo
Bajamos 3 barrancos, los 3 cortos y muy cercanos a Colungo y Alquézar.
Uno de ellos, el Barranco de las Palomeras del Fornocal, es muy recomendable para iniciarse en la actividad, con 2 rápeles cortos, muy estético y a realizar preferentemente después de lluvias, que es cuando llevará agua.
Dado que eran cortos, a 1ª hora de la tarde ya los teníamos hechos, y esto nos permitió dedicar buena parte de la tarde a visitar tranquilamente Alquézar, de la que ya os he hablado.
2º día - jueves 2 de mayoHoy tenemos que hacer un poco de carretera, porque vamos al sector occidental de la Sierra de Guara, más desconocido y solitario, y dónde domina claramente el conglomerado, la roca típica de Montserrat o de Sant Llorenç del Munt.
El barranco escogido es el de San Martín de la Val d'Onsera y hoy sí que combinamos a la perfección el descenso de cañones con el patrimonio natural y cultural.
Para acceder a la cabecera del barranco tenemos que hacer una caminata aproximada de 1.30 h. que por sí sola ya merece la pena de hacer, pues tiene un gran interés paisajístico y geológico. En mi opinión, es una de las mejores excursiones que se pueden hacer por Guara y aquí os dejo el enlace a una web donde detalla muy bien esta ruta por si os animáis:
San Martín de la Val de Onsera
En en cuanto al interés cultural de este rincón tan escondido es por la ermita de San Martín de la Val d'Onsera, ya documentada en el 1075, y donde residió una comunidad de religiosas hasta el 1572, cuando el edificio amenazaba ruina y tuvieron que abandonarlo.
La ermita es un ejemplo de adaptación al terreno, pues aprovecha una balma bajo las altas paredes del barranco, de forma que el techo y una de las 4 paredes son la roca natural.
Respecto el barranco en sí, tengo que comentar que es muy estético y continuo con 8 o 9 rappeles, ideal para bajarlo en época de lluvias, si queréis encontrarlo con agua. Sin ser técnicamente muy difícil, es más exigente que el Palomeras del Fornocal.
De vuelta a Alquézar, donde tenemos el camping, nos da tiempo a pararnos en Abiego para visitar un yacimiento de icnitas, es decir huellas fósiles, en este caso de mamíferos ya extinguidos y datado en unos 35 millones de años.
3r día – viernes 3 de mayo
Hoy será un día físicamente exigente, puesto que tenemos programado bajar el Barranco del Mascún, que supone unas 8-9 horas de actividad entre aproximación, descenso y regreso.
El Mascún es uno de los barrancos más clásicos de Guara, y creo que también está perfectamente entre los 15-20 mejores de toda Europa. Obviamente es un barranco al que le tengo muchas ganas, puesto que sólo lo he hecho 1 vez, hace más de 10 años, y en años de poca lluvia es muy difícil encontrarle el mejor momento de agua y con poca gente –es el precio a pagar de un barranco de gran categoría-. Se trata de un descenso muy completo, con rápeles, saltos, tramos acuáticos, oscuros, pasillos estrechos...,vaya auténtico caviar beluga. Su periodo óptimo tiene que ser en época de lluvias, es decir primavera o inicios de otoño, pero no podemos confiarnos, porque su cuenca es grande y tiene algún tramo comprometido y muy peligroso si baja mucha agua.
El Mascún, al igual que San Martín de la Val d'Onsera, sólo con la aproximación a pie hasta la cabecera ya justifica una gran excursión de 3 horas únicamente de ida. Los paisajes son espectaculares: rocas con formaciones muy originales como el “delfín” o el “zapato”, grandes paredes verticales y aves rapaces sobrevolando a pocos metros; pero a diferencia de la Val d'Onsera, el Mascún es de roca calcárea, más característica del sector Oriental de Guara, donde se ubica el Mascún.
Un último detalle: si queréis hacer esta excursión, debéis tener en cuenta que tenéis que cruzar el río varias veces, y por lo tanto os tendréis que mojar los pies, si vais en primavera.
Aquí os dejo un enlace por si estáis interesados en hacer esta excursión:
Mascún Inferior
Como remate final de un día de poca actividad física ;) bajamos uno 2º barranco, el Barranco de la Virgen, un corto afluente del Mascún que normalmente no trae agua y que casi nos viene de camino de vuelta.
4º día – sábado 4 de mayo
Hoy volvemos al sector del río Vero, donde estuvimos el 1r día y tenemos intención de bajar 3 barrancos, 1 de ellos inédito.
El barranco más destacable de los 3 es el de la Portiacha, corto y sin agua, pero con 2 rápeles espectaculares que te sacan la respiración: tienen más de 30 m de altura y son aéreos, es decir que cuelgas directamente de la cuerda en el vacío sin tocar en ningún momento la pared. Lógicamente no es apto para principiantes.
El 2º barranco del día, el Basender, sí es *recomendable como iniciación y normalmente está seco.
El 3r barranco es decepcionante, puesto que era inédito para nosotros y no entramos por la cabecera correcta.
Hoy también acabamos relativamente pronto por la tarde y nos da tiempos para otra visita turística. En este caso vamos a Lecina, pequeño pueblo con mucho encanto, cercano a Colungo.
5º día – domingo 5 de mayo
Hoy es el último día y repetimos el sector del río Vero; concretamente bajaremos por un afluente del Vero que se denomina Barranco de Alpán, que para mí también es inédito - hace 20 años que conozco Guara, pero todavía me faltan muchos barrancos y cañones por descubrir-.
El barranco es muy recomendable: no tiene excesivas dificultades técnicas, tiene bonitos tramos muy engorgados y estrechos y circula un poco de agua, cosa que agradecemos, porque la temperatura ha subido bastante y supera claramente los 20 C.
Por si no fuera suficiente, el regreso tiene un aliciente adicional: es una de las zonas de Guara con concentración de pinturas rupestres y de vuelta al coche pasamos junto a la Cueva de la Fuente del Trucho, que desgraciadamente está vallada y resulta totalmente imposible poder ver las pinturas paleolíticas.
Hay otro abrigo con pinturas que queda cerca del camino de regreso, la Cueva de Arpán, de estilo levantino, pero que no nos acercamos porque de lejos podemos apreciar que también está protegida con vallas y rejas que podrían impedir su visión.
Aquí doy por finalizada la narración de nuestras aventuras por la Sierra de Guara. Los que no la conocéis, os animo a visitarla, que merece muchísimo la pena, de verdad. Pronto hará 20 años que la conozco, pero nunca me cansaré de volver.
- Mi mundo en una maleta dedica un artículo a Alquézar
Una ruta que me apunto para cuando vuelva. Un abrazo!
ResponEliminaUn fuerte abrazo y muchos ánimos, Sara Cristina
EliminaMuy buena la ruta la hare algun dia sin dudarlo
ResponEliminaSi t'agraden els esports d'aventura o simplement el senderisme, la Sierra de Guara és una zona òptima. Salutacions
Elimina