dilluns, 15 de desembre de 2014

4 DIES DE RUTA PEL SUD DE NAVARRA I LA RIOJA - 1A PART (desembre 2014)





Versión en español


English Version





Claustro del Monasterio cisterciense de la Oliva Carcastillo Navarra

Monestir cistercenc de La Oliva


Aquest any pel Pont de la Puríssima i Constitució ens hem decidit per un destí Peninsular, i la zona escollida ha estat el Sud de Navarra.

La Comunitat Foral de Navarra està  relativament a prop de Catalunya i Barcelona – l’hem visitada en més d’una ocasió-, però ens mancava  conèixer la zona Sud, a priori menys atractiva que el Centre i Nord de Navarra, que compten amb llocs tan emblemàtics com la Vall del Roncal, el Baztán, Roncesvalles, la Selva d’Irati, Pamplona...

Nogensmenys aquests 4 dies de visita pel Sud ens ha permès descobrir que aquesta zona té molts llocs interessants.
Som-hi doncs amb el relat d’aquests 4 dies:

Mapa del Centro y sur de Navarra

Mapa de Navarra amb els llocs visitats encerclats en vermell


1r dia – divendres 5 de desembre

El 1r destí del dia a visitar és un parc natural que a més és reserva de la biosfera des de l’any 2000: es tracta de la Bardenas Reales.

Las Bardenas Reales és una gran regió natural del SudEst de Navarra amb una extensió total de 41.845 hectàries i unes característiques molt peculiars tant a nivell geològic, climàtic, com de vegetació i de fauna.  

L’actual paisatge de las Bardenas va començar a formar-se durant el Terciari, fa uns 25 milions d’anys, quan la zona era un gran llac interior sense sortida en què van acumular-se gran quantitat de sediments que aportaven els rius.


Mirador de la Bardenas Reales Bardena Blanca Navarra


Bardenas Reales


Fa uns 12 milions d’anys, la conca de l’Ebre i las Bardenas van trobar sortida cap el mar Mediterrani i els agents erosius van començar a actuar sobre els sediments, els més tous (argiles, guixos, calcaris) dipositats a la part inferior, i els més durs i pesats (graves, gres)  a la superior.

D’aquesta manera, l’erosió ha estat desigual i per això és possible trobar petites muntanyes amb formes capritxoses, turons, altiplans i barrancs sinuosos.

Aquesta orografia, combinada amb un clima àrid, és la causant de l’actual paisatge de las Bardenas Reales, més propi de zones desèrtiques de l’Oest americà i que resulta excepcional en aquestes latituds tan septentrionals de la Península Ibèrica.

Malgrat aquestes condicions tan severes, especialment durant els mesos més calorosos, la fauna és present a la zona, -destacant especialment les més de 100 espècies d’aus tant rapaces com estèpiques- i la vegetació arbòria creix en algunes zones del parc natural, però a causa de la desforestació del S XVII i XVIII s’ha reduït moltíssim.


Bardenas Reales la Bardena Blanca Navarra

Bardenas Reales, la Bardena Blanca


Finalitzo la introducció amb una menció a la transhumància, present a las Bardenas des de l’Edat Mitjana, atès que a la tardor arriben els ramats procedents de les Valls pirinenques del Roncal i de Salazar.

Aquesta activitat encara continua, tot i que de forma menys intensa, ja que l’agricultura ha crescut en detriment de la ramaderia, especialment durant el S XX.

El Parc natural de las Bardenas Reales és molt extens i òbviament té diversos accessos.
Nosaltres entrem des d’Arguedas, concretament el km 15.1 de la carretera NA-134.

Des d’aquesta població accedireu a la zona central del Parc natural anomenada Bardena Blanca i  és possible fer un recorregut per algunes de les formacions geològiques més emblemàtiques del Parc com el Cabezo de Castildetierra, la Raya i el Rayón.


Bardenas Reales Bardena Blanca Cabezo de Castildetierra Navarra


Bardenas Reales, Cabezo de Castildetierra


 Si disposeu de temps, us recomano sortir pel sector de Carcastillo, de manera que us permetrà fer una ruta més complerta. La major part de la pista que s’endinsa per les Bardenas és sense asfaltar, però perfectament apta per a turismes.

De retorn a la “civilització” tenim intenció de visitar el Monestir cistercenc de La Oliva, molt proper a Carcastillo, però hem  d’improvisar perquè està tancat i no torna a obrir fins les 15.30 h.

Canviem el Monestir cistercenc per Santacara, poble molt proper, que té com elements més destacats les imponents restes de la torre del castell i  les ruïnes de l’antiga ciutat romana de Cara.

Ciudad romana de Cara Santacara Navarra

Antiga ciutat romana de Cara, Santacara


De Santacara anem a visitar el recinte emmurallat de Rada, ja documentat a finals de S XI, i que coneix un tràgic final l’any 1455, en el marc de la guerra civil entre els partidaris del Rei Joan II i els del seu fill Carles, Príncep de Viana.

La derrota per part del bàndol del Príncep de Viana va suposar la destrucció de Rada, excepte l’església romànica, que els vencedors van voler respectar.


Recinto medieval amurallado de Rada Navarra


Recinte emmurallat de Rada


En tot cas es tracta d’una impressionant fortalesa que domina la vall del riu Aragón i que conserva una part de les muralles gairebé intactes, amb alçades superiors als 5 m. i amb restes d’urbanisme medieval, la torre del castell, i la cisterna.

Després de Rada ja podem tornar al Monestir de la Oliva, atès que ara sí és obert.
La Oliva és un conjunt monàstic fundat possiblement al voltant de l’any 1134 per l’Orde del Císter i destaca tant per l’església en estil romànic de transició, com pel Claustre gòtic del S XIV i XV.

Durant la visita ens podem considerar uns autèntics privilegiats, perquè podem gaudir-la en solitari, sentint la pau i silenci del lloc, tal com deuria ser a l’Edat Mitjana.

Nave central de la iglesia del Monasterio cisterciense de la Oliva Navarra

Nau central de l'església del Monestir de La Oliva


Quan sortim de la Oliva el sol ja és ben a prop de l’horitzó, però ens dóna temps a fer la darrera visita del dia: Corella, la ciutat on tenim l’hotel.

Corella és una població amb un interessant nucli antic, dominat clarament per l’estil barroc, present tant a les cases i palaus nobiliaris com als edificis religiosos, especialment l’emblemàtica església de San Miguel, de la qual les seves 2 torres li atorguen un característic perfil a la ciutat vista des de lluny.

nucleo antiguo de Corella Navarra

Nucli antic de Corella



2n dia – dissabte 6 de desembre

Avui ens aixequem amb un dia que no convida precisament a fer turisme, ja que plou i fa molt de fred.

De moment tenim programat anar a Contrebia Leucade un jaciment arqueològic situat al municipi d’Aguilar del Río Alhama, ja a La Rioja i que vam haver de demanar hora per a visitar-lo, atès que habitualment només obren el dissabte i exigeixen reserva prèvia trucant al núm. 941 197119.

Com a mal menor agraïm que a l’arribar a Contrebia Leucade ha deixat de ploure, tot i que continua fent molt de fred.

casa excava en la roca yacimiento celtibero de Contrebia Leucade La Rioja

Contrebia Leucade, interior d'una casa excavada a la roca

Contrebia Leucade és una antiga ciutat celtibèrica, fundada aproximadament al S VII a C, durant la 1a Edat del Ferro, si bé arqueològicament s’han documentat ocupacions del Bronze Final en zones molt properes.

La ciutat  poc a poc adquireix una gran rellevància atesa la seva estratègica situació en una zona que connecta amb rapidesa  la Vall de l’Ebre amb  la Meseta.

Aquest factor geogràfic tan favorable no només va ser aprofitat pels celtibers, sinó també pels romans, -que van conquerir i van millorar les muralles de la ciutat-, pels visigots, pels àrabs, i fins que finalment s’abandona per causes que encara són incertes al S X.

La peculiar i accidentada orografia del terreny va condicionar moltíssim l’urbanisme de la ciutat, que va haver d’adaptar-s’hi amb unes solucions realment enginyoses.

D’aquesta manera durant l’ocupació celtibèrica trobem habitatges excavats a la roca,  restes de vivendes de fins a 3 plantes i un espectacular i complex sistema defensiu amb muralles i fossar excavat directament a la roca – un treball realment titànic-.


Muralla celtibera del yacimiento arqueológico de Contrebia Leukade La Rioja


Contrebia Leucade, muralles i fossar excavat a la roca


D’altra banda és de destacar els sistemes de canalització i emmagatzematge de l’aigua, igualment treballats directament sobre la roca de la muntanya on s’assenta la ciutat.

En definitiva és un jaciment realment impressionant, de visita obligada, i que és injustament poc conegut pel públic en general.

Acabat l’itinerari per Contrebia Leucade anem al museu i centre d’interpretació – els 5 euros de l’entrada inclouen la visita guiada al jaciment i al museu- situat al poble d’Aguilar del Río Alhama.

Es tracta d’un interessant museu, amb una exposició d'alguns materials trobats al jaciment, amb bons plafons explicatius, amb vídeos que fan una reconstrucció hipotètica de la ciutat en 3 D, i amb un recorregut interactiu per la ciutat.

Museo y centro de interpretacion del yacimiento celtibero de Contrebia Leucade

Museu i centre d'interpretació de Contrebia Leucade


Després de visitar el museu decidim anar a l’hotel abans del previst, perquè la pluja – en alguns moments és aigua-neu!!!- ha tornat a fer acte de presència.

Altres #posts del blog relacionats:

Ruta pel Sud de Navarra i La Rioja (2a part)


Palcio Real medieval de Olite Navarra


dijous, 27 de novembre de 2014

11 DIES DE RUTA PER BÈLGICA I PAÏSOS BAIXOS (agost 2014) - 2a part: VALÒNIA I AACHEN

  Versión en español


 English version



Falaën Valonia Belgica




3r dia -dimecres 20 d'agost

Avui comencem una ruta que ens porta a visitar 3 països en 8 dies i el mitjà de transport escollit és el cotxe, reservat previament mitjançat ealquilerdecoches.es i que hem de recollir a la Gare du Midi de Brussel.les.


Mapa de Valonia Belgica

Mapa detallat del nostre itinerari amb els llocs visitats de Valònia i Alemanya durant el 3r i 4t dies


El primer destí del dia és Beersel, municipi situat en territori flamenc a només 12 km al Sud de Brussel.les.

El motiu que ens porta a aquesta població és el Castell de Beersel, un monument que passa molt desapercebut en general  - al meu parer de manera injusta -.

Chateau Beersel Flandes Belgica

Castell de Beersel


La visita us sorprendrà, ja que aquest castell medieval del S XV es conserva en molt bon estat i té un element del que molt pocs castells poden presumir: el fossar amb aigua.

Tot seguit posem rumb a Namur, una de les ciutats històriques de la regió francòfona de Valònia.

A causa de la situació estratègica en la confluència de dos rius, el Mosa i el Sambre, Namur ha estat habitada des d’època prehistòrica.


Namur Valonia Belgica

Namur


El que més destaca de Namur és la Ciutadella, d’origen medieval, que domina tota la ciutat des d’un turó.
Per tant és molt recomanable fer un petit esforç i pujar fins la Ciutadella, més per les vistes que tenim de la ciutat, que no pas pels escassos vestigis de la fortalesa medieval, molt modificada durant l’Edat Moderna

El nucli antic de la ciutat també mereix una visita, atès que hi trobem notables edificis com el “Beffroi” (torre) de finals de S XIV, l’església de  Saint-Loup o la interessant Catedral barroca de Saint-Aubain.


Ciutadella de Namur Valonia Belgica

Ciutadella de Namur


Des de Namur ens dirigim a Dinant tot remuntant el curs del riu Mosa, que ens ofereix uns bonics paisatges de turons verds.

Dinant és una petita ciutat situada a la ribera del Mosa, i a l’igual que Namur té una ciutadella –no la vam visitar-,  a més de l’espectacular Col.legiata  gòtica de Notre-Dame -amb un curiós campanar en forma de bulb afegit al S XVI-, i una bonica filera de cases que dóna al riu, de la que tindreu millor perspectiva al contemplar-les des de l’altra banda del riu.

Dinant Valonia Belgica

Dinant

Assenyalaré 2 fets històrics interessants de Dinant:

  1. És el bressol del saxofon, atès que hi va néixer Adolphe Sax (1814-1894), l’inventor d’aquest instrument musical.
  2. L’agost de  1914, en el marc de la 1a Guerra Mundial, va ser escenari d’una dura batalla i d’un posterior afusellament massiu de població civil per part de l’exèrcit alemany com a represàlia. En un d’aquests combats va resultar ferit a la cama un jove i en aquell moment desconegut oficial de l’exèrcit francès que es deia Charles De Gaulle.

Finalitzada la visita de Dinant, agafem una estreta carretera direcció Falaën, un  petit i bonic poble amb cases amb arquitectura de pedra i un curiós i interessant “castell-granja” del S XVII.

Chateau Falaën Valonia Belgica

Falaën


A prop de Falaën hi ha les interessants ruïnes d’un altre castell medieval, el Château de Montaigle, on malauradament no podem entrar per trobar-se tancat.

Montaigle és la darrera visita  del nostre 1r dia per la regió Valona, que ens deixa unes bones sensacions, ja que  a més d’haver descobert ciutats i pobles amb encant, ens ha mostrat paisatges de gran bellesa, de verdes i suaus muntanyes boscoses banyades per l’ample riu Mosa.


Chateau de Montaigle Falaën Valonia Belgica

Château de Montaigle


Ara només ens falta el darrer esforç de fer una mica de carretera fins Lieja, on hem reservat 2 nits a un hotel de la cadena Premiere Classe Hotels via booking.com.


4t dia - dijous 21 d'agost

Avui tenim intenció de gaudir dels paisatges valons i per això anirem a  les Hautes Fagnes, un gran espai natural protegit que s’estén per Bèlgica i Alemanya, i  que destaca pels seus valuosos i sensibles ecosistemes d’aiguamolls, torberes i brucs, formats amb  la retirada i desglaç de la darrera glaciació Quaternària fa uns 10.000 anys.


Hautes Fagnes Valonia

Hautes Fagnes

En territori belga hi ha diferents itineraris senyalitzats, i nosaltres vam escollir-ne un de circular que parteix del centre de visitants del parc de Botrange, i que és a molt poca distància del punt més alt de tota Bèlgica, la Signal de Botrange, a 694 m d’altitud.

La ruta   d’unes 4 hores ens permet descobrir una part representativa dels hàbitats i ecosistemes de l’altiplà de les Hautes Fagnes: torberes, aiguamolls i boscos de coníferes.
Aquí teniu un enllaç de l'itinerari, tot i que vam fer alguna petita variant: Ruta wikiloc Botrange


Botrange Hautes Fagnes Valonia Belgica

Itinerari de Botrange, Hautes Fagnes


Al poc d’acabar el recorregut a peu comencen a arribar núvols amenaçadors, circumstància que ens obliga a canviar de plans; i per això, decidim baixar de “l’alta muntanya” valona, i posem rumb a Alemanya; a Aachen, població situada a uns 40 km de Botrange i que havíem previst visitar el dia següent.

Aachen, nom germànic de la històrica Aquisgrà,  és una ciutat amb un brillant passat atès que va ser la residència oficial de l’Emperador Carlemany des de finals de S VIII i fins la seva mort l’any 814.


Capella Palatina Aquisgra Aachen Alemanya

Capella Palatina d'Aquisgrà (Aachen)


No obstant, la història d’Aachen no comença amb Carlemany, sinó que anteriorment els romans havien anomenat aquest mateix emplaçament  “Aquis Granum” a causa de  la presència d’aigües termals.

Actualment Aachen conserva un atractiu centre històric, en què destaca per damunt de tot la catedral, que originàriament formava part del complex del Palau Imperial construït per Carlemany.

La “joia de la corona” de la catedral és sens dubte la Capella Palatina, una obra de  gran originalitat tant artística com arquitectònica de finals de S VIII i inicis S IX , que l’any 1978 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco.
Si us interessa aprofundir coneixements aquí us deixo un interessant enllaç de la Capella Palatina

Seria injust no mencionar altres monuments medievals del centre històric d’Aachen com l’ajuntament (Rathaus), o la Grashaus.

Ajuntament Aquisgra Aachen Alemanya

Ajuntament (Rathaus) d'Aachen


Finalitzat el passeig per Aachen tornem a traspassar la frontera amb Bèlgica per anar al nostre hotel a Lieja.


Altres #posts del blog relacionats:

Grand Place de Brussel.les Belgica











Ruta per Bèlgica i Països Baixos - 3a part: Maastricht i Utrecht 





>>>>>>

dijous, 13 de novembre de 2014

LA GARROTXA, terra de volcans i de fagedes (novembre 2014)

  Versión en español


 English version


Parc natural de la Zona Volcanica de la Garrotxa tardor


El 2n cap de setmana de novembre hem estat a la Garrotxa, una comarca del Nord-est de Catalunya amb unes singularitats naturals, geològiques i paisatgístiques que la fan única:  és una petita regió on fa molts milers d’anys els volcans i llurs erupcions van ser protagonistes.

D’aquesta activitat volcànica, iniciada fa uns 350.000 anys i finalitzada fa uns 10.000 anys, han quedat abundants evidències al territori: encara es conserven uns 40 cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques.

A causa d'aquests trets geològics tan excepcionals dins la Península Ibèrica, una bona part de la comarca va ser declarada Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa l’any 1986, si bé des de 4 anys abans ja gaudia de protecció legal.

A nivell de medi natural, a més  dels volcans, la Garrotxa té un altre protagonista important: el faig, un arbre més propi de zones atlàntiques i centreeuropees, però que en aquesta zona de Catalunya hi és present gràcies al seu microclima més humit i plujós.

Garrotxa blat de moro

Típic paisatge de tardor de la Garrotxa: conreus de blat de moro i fagedes


D’aquesta manera, les fagedes ocupen grans extensions de territori per la comarca - essent la més coneguda la Fageda d’en Jordà - i a la tardor, quan les fulles dels arbres canvien de color, són un fantàstic espectacle visual.

Cal matisar que una part de la comarca, la zona Nordoriental, presenta unes característiques més mediterrànies, tant a nivell d’hàbitats com a nivell climàtic i es coneix com l'Alta Garrotxa.

Finalitzo la introducció de la Garrotxa amb una menció al patrimoni cultural, molt present a la comarca, ja sigui en forma de pobles medievals (Santa Pau, Besalú, Castellfollit de la Roca), art romànic, o museus.

Mapa de la Garrotxa fagedes

Mapa de la Garrotxa amb els llocs visitats 


1r dia dissabte 8 de novembre

La primera activitat prevista és fer una ruta a peu per una de les fagedes més impressionants de tot el país: la Grevolosa, una zona que ja coneixíem, però que feia més de 10 anys que no hi havíem tornat.

És un bosc situat al límit de les comarques d’Osona i de la Garrotxa, amb molts faigs centenaris, superant alguns d’ells els 40 m d’alçada i el metre de diàmetre.

Fageda de la Grevolosa a la tardor Osona Coll de Bracons

La Grevolosa


La forma més còmoda d’arribar-hi és aparcant el cotxe al km. 23,5  de la BV-5224, l’antiga carretera del Coll de Bracons, uns 100 metres abans d’un revolt a la dreta. Des d’aquest punt surt un camí senyalitzat a mà dreta que cal seguir, i en uns 40-50 minuts hi arribarem 

Nosaltres allarguem una mica més l’excursió i ens endinsem a la veïna Serra dels Llancers.
Una altra opció és pujar al Puigsacalm, que des de la Grevolosa pot suposar unes 3-4 h entre anada i tornada.

Serra dels llancers a la tardor Osona Garrotxa Coll de Bracons

Serra dels Llancers

Com a nota negativa de l’excursió és que aquest any l’octubre ha estat calorós, i per tant les fulles dels faigs encara no oferien l’estat òptim dels colors de tardor. Igualment cal apuntar que fa un dia desagradable: molt ventós i ennuvolat.

Finalitzada l’excursió per la Grevolosa dedicarem la tarda a fer visita cultural, de manera que anirem en primer lloc als Hostalets d’en Bas, poble situat al fons de la bonica Vall d’en Bas.

Els Hostalets d'en Bas Vall d'en Bas Garrotxa Conjunt Historic

Els Hostalets d'en Bas


Com el seu nom indica, és un nucli que va créixer al S XVIII al voltant d’un hostal  situat al costat del Camí Ral que anava de Vic a Olot, i atès que  ha estat molt poc alterat pel creixement urbanístic, està declarat Conjunt Històric des de l’any 1999.


Abans de fer-se fosc ens dóna temps a una darrera visita, i ens dirigirem a Sant Joan les Fonts, municipi veí d’Olot, amb 3 elements patrimonials d’interès:

En primer lloc trobem el Monestir romànic de Sant Joan les Fonts, del S XII, construït amb carreus de pedra rosada, extreta dels marges del riu Fluvià.

Monestir romanic de Sant Joan les Fonts Garrotxa

Monestir romànic de Sant Joan les Fonts


En segon lloc hi ha un pont Medieval; i finalment el Castell de Juvinyà, un dels millors exemples del romànic civil català del S XII.

Quan acabem el passeig per Sant Joan les Fonts ja és de nit, i per tant és hora d’anar a l’allotjament, concretament  Can Morera, uns  acollidors apartaments de turisme rural situats a Les Preses, i que hem pogut aconseguir gràcies a que ens va tocar en un sorteig organitzat per l'Asociación Soy Ecoturista . Des d’aquí el nostre agraïment, tant a l’associació com a l’allotjament rural pel tracte rebut.



2n dia diumenge 9 de novembre


A l’igual que el dia anterior, dediquem el matí a recórrer fagedes, i la tarda a visita cultural – que poc originals que som XD -.

Tenim previst anar a la Fageda d’en Jordà – possiblement la fageda més emblemàtica i coneguda de tota Catalunya- , situada molt a prop d’Olot, però entrarem per un lloc diferent, atès que l’entrada habitual per Can Serra es col·lapsa durant els mesos d’octubre i novembre, amb l’afegit que el parking és de pagament.

Així doncs hi accedim per la Vall del Corb mitjançant una estreta carretera local que surt des de Les Preses.

Sant Marti del Corb a la tardor fageda Garrotxa

Sant Martí del Corb


No obstant, de camí a la Fageda d’en Jordà fem una petita desviació per a visitar Sant Martí del Corb, una ermita d’origen romànic, situada en un idíl·lic paratge envoltada de faigs.

Després de Sant Martí del Corb ens endinsem a la Fageda d’en Jordà, si bé cal que tingueu en compte que és un accés més llarg que des de Can Serra, que requereix caminar uns 30 minuts a peu.

La Fageda d’en Jordà, a diferència de la Grevolosa – i de moltes altres fagedes – , té unes característiques que la fan única: la baixa altitud – uns 550 m. - ,  la ubicació en un terreny pla amb molt poc desnivell, i el fet d'estar damunt d’una colada de lava del volcà del Croscat.

Fageda d'en Jorda a la tardor Parc natural de la Zona Volcanica de la Garrotxa

La Fageda d'en Jordà


De la nostra ruta per la Fageda d'en Jordà he de comentar 2 aspectes negatius:
En 1r lloc que encara li falta ben bé 1 setmana per arribar al seu òptim de colors de tardor, i en 2n lloc, que hi ha uns instants en què ens la nostra tranquil.litat és alterada per un grup d'uns 20 visitants que criden més que un camp de futbol sencer.

Finalitzada la ruta a peu per la Fageda d’en Jordà agafem el cotxe direcció Beuda, un municipi molt proper a Besalú i que té un temple romànic aïllat enmig del bosc, el Sant Sepulcre de Palera, molt important a l’Edat Mitjana a nivell espiritual, perquè les persones que visitaven l’església rebien una indulgència similar a la que concedien a l’Església del Sant Sepulcre de Jerusalem, a Terra Santa.

Esglesia romanica Sant Sepulcre de Palera Garrotxa

El Sant Sepulcre de Palera


Acabada la visita del Sant Sepulcre de Palera ens dirigim a Besalú, població importantíssima durant l’Alta Edat Mitjana, ja que va arribar a esdevenir la seu del Comtat de Besalú al S X.

D’aquesta brillant etapa medieval queden dempeus força testimonis arquitectònics que fan que Besalú sigui un dels conjunts monumentals de més bellesa de Catalunya; fins i tot és considerat per molts com el poble més bonic de Catalunya.

Per damunt de tot, el que més destaca és el majestuós pont medieval, ja documentat al S XI, tot i que ha patit diverses alteracions i reformes al llarg del temps, la darrera d’elles durant la Guerra Civil, quan dos arcs del pont van ser dinamitats i va haver de ser reconstruït.

Pont medieval de Besalu tardor capvespre Garrotxa

Pont de Besalú


A més del pont medieval seria injust obviar els altres elements arquitectònics que formen aquest gran conjunt monumental: la sinagoga i el micvé (banys jueus) , restes de la muralla i de diferents portals d’entrada, la Plaça Major porxada, el Monestir romànic de Sant Pere, l’església romànica de Sant Vicenç, la Cúria Reial...

Esglesia romanica de Sant Vicenç de Besalu Garrotxa

Església romànica de Sant Vicenç de Besalú


Com veieu, és una llista molt llarga. Si us interessa ampliar informació del patrimoni arquitectònic i arqueològic de Besalú aquí us deixo el següent enllaç

Des de Besalú donem per finalitzat aquest fantàstic cap de setmana per la Garrotxa, terra de volcans i de fagedes.









Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...