4 DIES DE RUTA PEL SUD DE NAVARRA I LA RIOJA (I)

Monestir cistercenc de La Oliva

Aquest any pel Pont de la Puríssima i Constitució ens hem decidit per un destí Peninsular, i la zona escollida ha estat el Sud de Navarra.

La Comunitat Foral de Navarra està  relativament a prop de Catalunya i Barcelona – l’hem visitada en més d’una ocasió-, però ens mancava  conèixer la zona Sud, a priori menys atractiva que el Centre i Nord de Navarra, que compten amb llocs tan emblemàtics com la Vall del Roncal, el Baztán, Roncesvalles, la Selva d’Irati, Pamplona...

Nogensmenys aquests 4 dies de visita pel Sud ens ha permès descobrir que aquesta zona té molts llocs interessants.

Som-hi doncs amb el relat d’aquests 4 dies:

Mapa de Navarra amb els llocs visitats encerclats en vermell

1r dia – divendres 5 de desembre

El 1r destí del dia a visitar és un parc natural que a més és reserva de la biosfera des de l’any 2000: es tracta de la Bardenas Reales.

Las Bardenas Reales és una gran regió natural del SudEst de Navarra amb una extensió total de 41.845 hectàries i unes característiques molt peculiars tant a nivell geològic, climàtic, com de vegetació i de fauna.  

L’actual paisatge de las Bardenas va començar a formar-se durant el Terciari, fa uns 25 milions d’anys, quan la zona era un gran llac interior sense sortida en què van acumular-se gran quantitat de sediments que aportaven els rius.

Bardenas Reales

Fa uns 12 milions d’anys, la conca de l’Ebre i las Bardenas van trobar sortida cap el mar Mediterrani i els agents erosius van començar a actuar sobre els sediments, els més tous (argiles, guixos, calcaris) dipositats a la part inferior, i els més durs i pesats (graves, gres)  a la superior.

D’aquesta manera, l’erosió ha estat desigual i per això és possible trobar petites muntanyes amb formes capritxoses, turons, altiplans i barrancs sinuosos.

Aquesta orografia, combinada amb un clima àrid, és la causant de l’actual paisatge de las Bardenas Reales, més propi de zones desèrtiques de l’Oest americà i que resulta excepcional en aquestes latituds tan septentrionals de la Península Ibèrica.

Malgrat aquestes condicions tan severes, especialment durant els mesos més calorosos, la fauna és present a la zona, -destacant especialment les més de 100 espècies d’aus tant rapaces com estèpiques- i la vegetació arbòria creix en algunes zones del parc natural, però a causa de la desforestació del S XVII i XVIII s’ha reduït moltíssim.

Bardenas Reales, la Bardena Blanca

Finalitzo la introducció amb una menció a la transhumància, present a las Bardenas des de l’Edat Mitjana, atès que a la tardor arriben els ramats procedents de les Valls pirinenques del Roncal i de Salazar.

Aquesta activitat encara continua, tot i que de forma menys intensa, ja que l’agricultura ha crescut en detriment de la ramaderia, especialment durant el S XX.

El Parc natural de las Bardenas Reales és molt extens i òbviament té diversos accessos.

Nosaltres entrem des d’Arguedas, concretament el km 15.1 de la carretera NA-134.

Des d’aquesta població accedireu a la zona central del Parc natural anomenada Bardena Blanca i  és possible fer un recorregut per algunes de les formacions geològiques més emblemàtiques del Parc com el Cabezo de Castildetierra, la Raya i el Rayón.

Bardenas Reales, Cabezo de Castildetierra

 Si disposeu de temps, us recomano sortir pel sector de Carcastillo, de manera que us permetrà fer una ruta més complerta. La major part de la pista que s’endinsa per les Bardenas és sense asfaltar, però perfectament apta per a turismes.

De retorn a la “civilització” tenim intenció de visitar el Monestir cistercenc de La Oliva, molt proper a Carcastillo, però hem  d’improvisar perquè està tancat i no torna a obrir fins les 15.30 h.

Canviem el Monestir cistercenc per Santacara, poble molt proper, que té com elements més destacats les imponents restes de la torre del castell i  les ruïnes de l’antiga ciutat romana de Cara.

Antiga ciutat romana de Cara, Santacara

De Santacara anem a visitar el recinte emmurallat de Rada, ja documentat a finals de S XI, i que coneix un tràgic final l’any 1455, en el marc de la guerra civil entre els partidaris del Rei Joan II i els del seu fill Carles, Príncep de Viana.

La derrota per part del bàndol del Príncep de Viana va suposar la destrucció de Rada, excepte l’església romànica, que els vencedors van voler respectar.

Recinte emmurallat de Rada

En tot cas es tracta d’una impressionant fortalesa que domina la vall del riu Aragón i que conserva una part de les muralles gairebé intactes, amb alçades superiors als 5 m. i amb restes d’urbanisme medieval, la torre del castell, i la cisterna.

Després de Rada ja podem tornar al Monestir de la Oliva, atès que ara sí és obert.

La Oliva és un conjunt monàstic fundat possiblement al voltant de l’any 1134 per l’Orde del Císter i destaca tant per l’església en estil romànic de transició, com pel Claustre gòtic del S XIV i XV.

Durant la visita ens podem considerar uns autèntics privilegiats, perquè podem gaudir-la en solitari, sentint la pau i silenci del lloc, tal com deuria ser a l’Edat Mitjana.

Nau central de l'església del Monestir de La Oliva

Quan sortim de la Oliva el sol ja és ben a prop de l’horitzó, però ens dóna temps a fer la darrera visita del dia: Corella, la ciutat on tenim l’hotel.

Corella és una població amb un interessant nucli antic, dominat clarament per l’estil barroc, present tant a les cases i palaus nobiliaris com als edificis religiosos, especialment l’emblemàtica església de San Miguel, de la qual les seves 2 torres li atorguen un característic perfil a la ciutat vista des de lluny.

Nucli antic de Corella

2n dia – dissabte 6 de desembre

Avui ens aixequem amb un dia que no convida precisament a fer turisme, ja que plou i fa molt de fred.

De moment tenim programat anar a Contrebia Leucade un jaciment arqueològic situat al municipi d’Aguilar del Río Alhama, ja a La Rioja i que vam haver de demanar hora per a visitar-lo, atès que habitualment només obren el dissabte i exigeixen reserva prèvia trucant al núm. 941 197119.

Com a mal menor agraïm que a l’arribar a Contrebia Leucade ha deixat de ploure, tot i que continua fent molt de fred.

Contrebia Leucade, interior d'una casa excavada a la roca

Contrebia Leucade és una antiga ciutat celtibèrica, fundada aproximadament al S VII a C, durant la 1a Edat del Ferro, si bé arqueològicament s’han documentat ocupacions del Bronze Final en zones molt properes.

La ciutat  poc a poc adquireix una gran rellevància atesa la seva estratègica situació en una zona que connecta amb rapidesa  la Vall de l’Ebre amb  la Meseta.

Aquest factor geogràfic tan favorable no només va ser aprofitat pels celtibers, sinó també pels romans, -que van conquerir i van millorar les muralles de la ciutat-, pels visigots, pels àrabs, i fins que finalment s’abandona per causes que encara són incertes al S X.

La peculiar i accidentada orografia del terreny va condicionar moltíssim l’urbanisme de la ciutat, que va haver d’adaptar-s’hi amb unes solucions realment enginyoses.

D’aquesta manera durant l’ocupació celtibèrica trobem habitatges excavats a la roca,  restes de vivendes de fins a 3 plantes i un espectacular i complex sistema defensiu amb muralles i fossar excavat directament a la roca – un treball realment titànic-.

Contrebia Leucade, muralles i fossar excavat a la roca

D’altra banda és de destacar els sistemes de canalització i emmagatzematge de l’aigua, igualment treballats directament sobre la roca de la muntanya on s’assenta la ciutat.

En definitiva és un jaciment realment impressionant, de visita obligada, i que és injustament poc conegut pel públic en general.

Acabat l’itinerari per Contrebia Leucade anem al museu i centre d’interpretació – els 5 euros de l’entrada inclouen la visita guiada al jaciment i al museu- situat al poble d’Aguilar del Río Alhama.

Es tracta d’un interessant museu, amb una exposició d'alguns materials trobats al jaciment, amb bons plafons explicatius, amb vídeos que fan una reconstrucció hipotètica de la ciutat en 3 D, i amb un recorregut interactiu per la ciutat.

Museu i centre d'interpretació de Contrebia Leucade

Després de visitar el museu decidim anar a l’hotel abans del previst, perquè la pluja – en alguns moments és aigua-neu!!!- ha tornat a fer acte de presència.

Altres #posts del blog relacionats:

Ruta pel Sud de Navarra i La Rioja (2a part)

>>>>>>