LA GARROTXA, terra de volcans i de fagedes (novembre 2014)

El 2n cap de setmana de novembre hem estat a la Garrotxa, una comarca del Nord-est de Catalunya amb unes singularitats naturals, geològiques i paisatgístiques que la fan única:  és una petita regió on fa molts milers d’anys els volcans i llurs erupcions van ser protagonistes.

D’aquesta activitat volcànica, iniciada fa uns 350.000 anys i finalitzada fa uns 10.000 anys, han quedat abundants evidències al territori: encara es conserven uns 40 cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques.

A causa d'aquests trets geològics tan excepcionals dins la Península Ibèrica, una bona part de la comarca va ser declarada Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa l’any 1986, si bé des de 4 anys abans ja gaudia de protecció legal.

A nivell de medi natural, a més  dels volcans, la Garrotxa té un altre protagonista important: el faig, un arbre més propi de zones atlàntiques i centreeuropees, però que en aquesta zona de Catalunya hi és present gràcies al seu microclima més humit i plujós.

Típic paisatge de tardor de la Garrotxa: conreus de blat de moro i fagedes

D’aquesta manera, les fagedes ocupen grans extensions de territori per la comarca - essent la més coneguda la Fageda d’en Jordà - i a la tardor, quan les fulles dels arbres canvien de color, són un fantàstic espectacle visual.

Cal matisar que una part de la comarca, la zona Nordoriental, presenta unes característiques més mediterrànies, tant a nivell d’hàbitats com a nivell climàtic i es coneix com l'Alta Garrotxa.

Finalitzo la introducció de la Garrotxa amb una menció al patrimoni cultural, molt present a la comarca, ja sigui en forma de pobles medievals (Santa Pau, Besalú, Castellfollit de la Roca), art romànic, o museus.

Mapa de la Garrotxa amb els llocs visitats 

1r dia dissabte 8 de novembre

La primera activitat prevista és fer una ruta a peu per una de les fagedes més impressionants de tot el país: la Grevolosa, una zona que ja coneixíem, però que feia més de 10 anys que no hi havíem tornat.

És un bosc situat al límit de les comarques d’Osona i de la Garrotxa, amb molts faigs centenaris, superant alguns d’ells els 40 m d’alçada i el metre de diàmetre.

La Grevolosa

La forma més còmoda d’arribar-hi és aparcant el cotxe al km. 23,5  de la BV-5224, l’antiga carretera del Coll de Bracons, uns 100 metres abans d’un revolt a la dreta. Des d’aquest punt surt un camí senyalitzat a mà dreta que cal seguir, i en uns 40-50 minuts hi arribarem 

Nosaltres allarguem una mica més l’excursió i ens endinsem a la veïna Serra dels Llancers.

Una altra opció és pujar al Puigsacalm, que des de la Grevolosa pot suposar unes 3-4 h entre anada i tornada.

Serra dels Llancers

Com a nota negativa de l’excursió és que aquest any l’octubre ha estat calorós, i per tant les fulles dels faigs encara no oferien l’estat òptim dels colors de tardor. Igualment cal apuntar que fa un dia desagradable: molt ventós i ennuvolat.

Finalitzada l’excursió per la Grevolosa dedicarem la tarda a fer visita cultural, de manera que anirem en primer lloc als Hostalets d’en Bas, poble situat al fons de la bonica Vall d’en Bas.

Els Hostalets d'en Bas

Com el seu nom indica, és un nucli que va créixer al S XVIII al voltant d’un hostal  situat al costat del Camí Ral que anava de Vic a Olot, i atès que  ha estat molt poc alterat pel creixement urbanístic, està declarat Conjunt Històric des de l’any 1999.

Abans de fer-se fosc ens dóna temps a una darrera visita, i ens dirigirem a Sant Joan les Fonts, municipi veí d’Olot, amb 3 elements patrimonials d’interès:

En primer lloc trobem el Monestir romànic de Sant Joan les Fonts, del S XII, construït amb carreus de pedra rosada, extreta dels marges del riu Fluvià.

Monestir romànic de Sant Joan les Fonts

En segon lloc hi ha un pont Medieval; i finalment el Castell de Juvinyà, un dels millors exemples del romànic civil català del S XII.

Quan acabem el passeig per Sant Joan les Fonts ja és de nit, i per tant és hora d’anar a l’allotjament, concretament  Can Morera, uns  acollidors apartaments de turisme rural situats a Les Preses, i que hem pogut aconseguir gràcies a que ens va tocar en un sorteig organitzat per l'Asociación Soy Ecoturista . Des d’aquí el nostre agraïment, tant a l’associació com a l’allotjament rural pel tracte rebut.

2n dia diumenge 9 de novembre

A l’igual que el dia anterior, dediquem el matí a recórrer fagedes, i la tarda a visita cultural – que poc originals que som XD -.

Tenim previst anar a la Fageda d’en Jordà – possiblement la fageda més emblemàtica i coneguda de tota Catalunya- , situada molt a prop d’Olot, però entrarem per un lloc diferent, atès que l’entrada habitual per Can Serra es col·lapsa durant els mesos d’octubre i novembre, amb l’afegit que el parking és de pagament.

Així doncs hi accedim per la Vall del Corb mitjançant una estreta carretera local que surt des de Les Preses.

Sant Martí del Corb

No obstant, de camí a la Fageda d’en Jordà fem una petita desviació per a visitar Sant Martí del Corb, una ermita d’origen romànic, situada en un idíl·lic paratge envoltada de faigs.

Després de Sant Martí del Corb ens endinsem a la Fageda d’en Jordà, si bé cal que tingueu en compte que és un accés més llarg que des de Can Serra, que requereix caminar uns 30 minuts a peu.

La Fageda d’en Jordà, a diferència de la Grevolosa – i de moltes altres fagedes – , té unes característiques que la fan única: la baixa altitud – uns 550 m. - ,  la ubicació en un terreny pla amb molt poc desnivell, i el fet d'estar damunt d’una colada de lava del volcà del Croscat.

La Fageda d'en Jordà

De la nostra ruta per la Fageda d'en Jordà he de comentar 2 aspectes negatius:
En 1r lloc que encara li falta ben bé 1 setmana per arribar al seu òptim de colors de tardor, i en 2n lloc, que hi ha uns instants en què ens la nostra tranquil.litat és alterada per un grup d'uns 20 visitants que criden més que un camp de futbol sencer.

Finalitzada la ruta a peu per la Fageda d’en Jordà agafem el cotxe direcció Beuda, un municipi molt proper a Besalú i que té un temple romànic aïllat enmig del bosc, el Sant Sepulcre de Palera, molt important a l’Edat Mitjana a nivell espiritual, perquè les persones que visitaven l’església rebien una indulgència similar a la que concedien a l’Església del Sant Sepulcre de Jerusalem, a Terra Santa.

El Sant Sepulcre de Palera

Acabada la visita del Sant Sepulcre de Palera ens dirigim a Besalú, població importantíssima durant l’Alta Edat Mitjana, ja que va arribar a esdevenir la seu del Comtat de Besalú al s. X.

D’aquesta brillant etapa medieval queden dempeus força testimonis arquitectònics que fan que Besalú sigui un dels conjunts monumentals de més bellesa de Catalunya; fins i tot és considerat per molts com el poble més bonic de Catalunya.

Per damunt de tot, el que més destaca és el majestuós pont medieval, ja documentat al S XI, tot i que ha patit diverses alteracions i reformes al llarg del temps, la darrera d’elles durant la Guerra Civil, quan dos arcs del pont van ser dinamitats i va haver de ser reconstruït.

Pont de Besalú

A més del pont medieval seria injust obviar els altres elements arquitectònics que formen aquest gran conjunt monumental: la sinagoga i el micvé (banys jueus) , restes de la muralla i de diferents portals d’entrada, la Plaça Major porxada, el Monestir romànic de Sant Pere, l’església romànica de Sant Vicenç, la Cúria Reial...

Església romànica de Sant Vicenç de Besalú

Com veieu, és una llista molt llarga. Si us interessa ampliar informació del patrimoni arquitectònic i arqueològic de Besalú aquí us deixo el següent enllaç

Des de Besalú donem per finalitzat aquest fantàstic cap de setmana per la Garrotxa, terra de volcans i de fagedes.