dimarts, 10 de juny de 2014

DESCOBRINT CASTILLA-LA MANCHA: ALBACETE I ENTORNS - 2a part (abril 2014)

  Versión en español


 English version






 


Mapa amb els llocs visitats entre els dies 18 i 21 d'abril de 2014


3r dia – Diumenge 20 d’abril

Avui abandonem Albacete amb la intenció de fer una incursió al Sud de Conca, on volem visitar 3 poblacions de les què tenim molt bones referències.

El 1r poble del dia és Alarcón, estratègicament situat al capdamunt d’un escarpat i pronunciat meandre del riu Júcar, formant una defensa natural a la major part del seu perímetre.



Alarcón (Cuenca)


A aquest emplaçament tan privilegiat hem d’afegir una més que notable arquitectura medieval, que sorprèn des de lluny per l’imponent traçat de les muralles, que es conserven gairebé intactes.

Nogensmenys l’interior del poble també mereix una visita pausada, amb elements de gran interès: el majestuós castell – actualment Parador de Turismo - , 3 esglésies ( 2 de les quals són  d’origen romànic) , cases senyorials, arquitectura en pedra...



Carrer d'Alarcón

Personalment crec que Alarcón seria mereixedora d’estar a la llista dels 10 pobles medievals més bonics d’Espanya.

La propera destinació és Castillo de Garcimuñoz,  situat a uns 35 km. al NordOest d’Alarcón.

Tal com diu el seu nom, el castell és l’element més destacat del poble, i cal fer esment d’un fet històric relacionat: el poeta Jorge Manrique, l’autor de “Coplas a la muerte de su padre”,  va ser ferit mortalment l’any 1479 molt a prop del castell.




Castillo de Garcimuñoz


El castell destaca per les següents peculiaritats: van  aprofitar una part dels seus murs per  adossar-hi l’església parroquial al S XVIII, una de les torres del castell està rematada en forma de campanar i té una bella portada en estil gòtic isabelí. Malauradament el castell està en fase de rehabilitació i no pot visitar-se.

A més del castell el poble té altres atractius; no en va, i a l’igual que Alarcón, està catalogat com a conjunt històric: els seus carrers mantenen el traçat medieval i encara hi ha una important presència d’antigues cases senyorials amb els blasons a la façana.


Carrer de Castillo de Garcimuñoz


El següent poble que visitarem és Belmonte, amb un més que notable conjunt monumental, testimoni d’un brillant passat, en que cal esmentar en 1r lloc el castell, ben visible des de la llunyania.


Belmonte (Cuenca)


El castell va ser construït al S XV , i tot i que té algunes parts molt restaurades, especialment l’interior, en que es van seguir els criteris neogòtics tant de moda al  S XIX, és una visita que recomano.


Estança interior del castell de Belmonte


Així mateix és important tenir present que el castell no és l`únic element interessant de Belmonte, ja que es conserva la major part del traçat de les muralles, que baixen des del castell tancant gairebé tot el perímetre del nucli antic; i per l’interior trobem altres monuments destacables com la col.legiata de San Bartolomé, en estil gòtic, i altres esglésies i palaus senyorials.



Carrer de Belmonte


Després de passejar pels carrers de Belmonte i el seu castell, aprofitem encara les darreres hores de llum solar per fer l’última visita del dia i anar fins la Mota del Cuervo.

Volíem conèixer la Mota del Cuervo especialment per un motiu: dalt del turó que presideix la població trobem un dels monuments més emblemàtics i internacionals de tota Castilla la Mancha: es tracta dels antics molins de vent.


Mota del Cuervo (Cuenca)


És un conjunt format per 7 molins de vent, tots de recent construcció – anys 60 i 70 del S XX, excepte el conegut com el “Zurdo”, documentat des del  S XVIII.

Malauradament comença a ploure amb certa intensitat i per això hem de conformar-nos amb fer una ràpida visita als 2 molins que tenim més a prop del cotxe, i sense poder contemplar l’extens panorama que es divisa des dels molins, zona que per raons òbvies es coneix com el “Balcón de la Mancha”.


4t dia – Dilluns 21 d’abril

Avui és el darrer dia, i afortunadament no plou, de manera que podrem aprofitar el matí per fer les darreres visites, i la zona triada són las Hoces del Río Júcar, situades a uns 45 km. al NordEst d’Albacete.

Las Hoces del Río Júcar es un espectacular paisatge modelat durant milions d’anys pel treball erosionador del riu sobre les roques calcàries, de tal manera que durant molts trams les parets rocoses s’eleven més de 100 m. per damunt del riu, que fa un trajecte molt sinuós, formant diversos meandres.
Degut a aquestes característiques és un espai natural protegit que destaca per ser refugi d’aus rapaces, així com també de llúdrigues i diferents espècies de peixos.


Hoces del Río Júcar

Al llarg d’aquest tram de riu l’home ha ocupat el territori, aprofitant la proximitat d’un curs d’aigua perenne i la defensa natural d’un terreny tan abrupte i escarpat.
Així està ben documentada la presencia humana a diferents jaciments de la zona des del S  V aC.

Nosaltres ens centrarem en les 2 poblacions que vam visitar, Jorquera i Alcalá del Júcar, que conserven algunes restes importants des del període de dominació islàmic.

Jorquera és el 1r poble que trobem venint des d’Albacete, i té una situació privilegiada, damunt d’un meandre que fa el riu Júcar. És una població que té molt més encant vista des de lluny, des d’un mirador situat a l’altra banda del riu, que no pas des d’aprop. Com a elements patrimonials interessants encara es conserven una part de les muralles almohades del S XII, així com l’església parroquial d’estil gòtic-renaixentista, i la Torre de defensa de Doña  Blanca.



Jorquera


Després de Jorquera, agafem una bonica carretera que va just en paral.lel i a pocs metres del riu Júcar, i que després de 15 km. ens porta a Alcalá del Júcar.

Alcalá del Júcar és un poble realment preciós, per diferents motius, i és de visita OBLIGADÍSSIMA si viatgeu per la zona:


Alcalá del Júcar


En primer lloc, i al igual que Jorquera, pel seu emplaçament, als vessants de les parets que ha excavat el riu i just al mig d’un pronunciat meandre.

En 2n lloc per la cuidada arquitectura de tot el poble, en que el  blanc és el color majoritari.

Pel traçat del poble, amb carrers estrets i sinuosos i que pugen amunt, buscant el cel.




Per les vivendes excavades a la roca que aprofiten la peculiar orografia del terreny



Pel majestuós castell medieval i d’origen islàmic que domina la població.



Castell d'Alcalá del Júcar


Òbviament tot això ha motivat que el poble hagi estat  declarat Conjunt Històric des de 1982.

Alcalà del Júcar és el punt final de la nostra escapada de 4 dies per Albacete, una província que ens ha deixat molt bona impressió i que us aconsello de visitar, no us penedireu.


Altres #posts del blog relacionats



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...