dilluns, 30 de maig de 2016

10 GRANS MONUMENTS DE LA GRÈCIA CLÀSSICA I HEL.LENÍSTICA




Versión en español


English Version






Grècia Clàssica, arqueologia



Avui tornem a fer un recorregut per la història i l’arqueologia, concretament per la Grècia Clàssica i Hel.lenística a través dels seus monuments.

Tots coneixem les grans aportacions de la Grècia Clàssica en la història de la humanitat en camps com la democràcia, la filosofia, la medicina, però i en l’arquitectura?

Possiblement ha transcendit molt més la fama de l’arquitectura romana, especialment en grans monuments i obres d’enginyeria com aqüeductes, amfiteatres, carreteres, ponts... però a què no us resulten desconeguts els 3 ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti, que vareu haver d’estudiar a l’escola i/o institut?
Doncs bé, va ser una invenció grega, igual que el teatre, o el temple amb la columnata i el frontó triangular.

D’aquesta manera es pot afirmar que l’arquitectura grega no va finalitzar amb la incorporació de Grècia i els Estats Hel.lenístics a Roma, sinó que el seu llegat va perviure durant molts segles; inclús en l’actualitat alguns grans edificis, majoritàriament d’ús públic,  continuen inspirant-se en models grecs, especialment en el temple grec.

En aquest aspecte és sobradament conegut que el Renaixement va suposar una 2a “Edat d’Or” de l’arquitectura grega -i romana també-.

Abans de visitar els 10 monuments convé que aclareixi que han quedat excloses totes les construccions anteriors a la Grècia Arcaica ( S VIII-VI aC), perquè si hagués inclòs restes arqueològiques  de l’època minoica, ciclàdica o micènica, hauria comès un greu error històric: tot i estar en territori grec, pertanyen a una altra època i a civilitzacions-cultures diferents, que van desaparèixer aproximadament entre els S XIII i XII aC, per causes que encara no estan del tot clares: la invasió dels anomenats Pobles del Mar, revoltes internes, una gran sequera....



Bé, és el moment de començar el recorregut per aquests 10 monuments grecs i hel.lenístics, un repte que torno a compartir amb els amics:

No deixeu de llegir-los.




Mapa amb la localització dels 10 monuments de la Grècia Clàssica i Hel.lenística




1. ATENES: l'Acròpolis


Grècia Clàssica, arqueologia

L'Acròpolis d'Atenes


 Existeixen restes arqueològiques que demostren que el turó de l’Acròpolis, que domina Atenes, havia estat un recinte fortificat en època micènica.

Van haver de passar molts segles, fins que a mitjan S V aC, després que l’exèrcit persa hagués destruït la major part de l’Acròpolis d’Atenes durant les Guerres Mèdiques, Pericles va ordenar la reconstrucció d’un gran recinte monumental, en què destacava el temple dedicat a Atenea, el Partenó.

El resultat va ser un  excepcional temple en què van intervenir els arquitectes Ictines i Cal.lícrate i l’escultor Fidias que va fer autèntiques obres d’art, com les escultures dels frisos i dels frontons del Partenó, que malauradament són al British Museum, enlloc d’Atenes. Així mateix Fidies va esculpir una gran estàtua de la deessa Atenea d’or i marfil segons Pausànies, situada a l’interior del Partenó.

De totes maneres les altres parts de l’Acròpolis no desmereixen del conjunt, com els Propileus – la monumental entrada-, el petit temple d’Atenea Niké, o les Cariàtides.

Fins l’any 1687 el seu estat de conservació va ser força bo, però els turcs hi van instal.lar un polvorí, que els venecians van fer esclatar llençant-hi una bomba.




2. ATENES: Àgora Grega


Àgora Grega, Atenes, Grècia Clàssica, arqueologia de Grècia

Temple d'Hefest, Àgora grega d'Atenes


L’àgora era el centre neuràlgic de la ciutat grega, on hi tenia lloc la major part de la vida política, administrativa i comercial.

Un dels edificis més rellevants de l’Agora grega d’Atenes és el Temple dedicat a Hefest o Hefestion, el déu grec de la metal·lúrgia.

La seva construcció va iniciar-se l’any 449 a C, durant el mandat de Pericles, que va voler transformar Atenes en la gran capital de la Grècia Clàssica, i va endegar una sèrie de grans projectes urbanístics i arquitectònics, entre ells el Partenó i el temple d’Hefestos.

Es tracta d’un dels temples grecs millor conservats, en bona part degut a que va ser transformat en església cristiana de culte possiblement des del S VIII d C i fins l’any 1834. Això va evitar que el seus materials - el preuat marbre- haguessin estat reaprofitats durant l’Edat Mitjana per a construir altres edificis.



3. ESPARTA - Grècia


Grècia clàssica, arqueologia de Grècia

Antic teatre d'Esparta



Visitant les ruïnes d'Esparta em van venir seriosos dubtes que fos la Polis que va acabar amb l’hegemonia d’Atenes a finals de S V a C. , perquè es conserven poques restes, la més important de les quals és el teatre.

Tot i que per a molts pugui ser decebedor, especialment per als que esperen un jaciment arqueològic espectacular, el fet d’estar fora de la moderna Esparta, en un  entorn de camps d’oliveres, hi aporta un valor afegit de tranquil.litat.



4. DELFOS - Grècia



Grècia clàssica, arqueologia de Grècia

Estadi de Delfos


Va ser un dels recintes sagrats de l’Antiga Grècia, en què es realitzava el famós oracle.


L’indret està en un emplaçament privilegiat, als peus del Mont Parnàs, envoltat d’altes parets rocalloses i dominant la vall.

El principal santuari estava dedicat al déu Apol.lo, en què la Pitia o pitonissa feia el ritual de l’oracle o endevinació.

Homer a l’Odisea menciona l’existència d’aquest oracle, per tant com a mínim existia aquest culte des del S VIII a C. tot i que  està documentada la presència humana a l’indret almenys des del Neolític.

Va arribar a ser el centre religiós més important del món grec i la seva vida no va finalitzar amb la incorporació de Grècia a Roma, sinó que  durant l’Imperi Romà va continuar essent visitat com a lloc de culte i de l’oracle, especialment durant la dinastia dels Antonins, al S II d C.
La fi definitiva de l’oracle de Delfos arriba amb l’Emperador Teodosi, a finals de S IV d C,  que va prohibir qualsevol religió o creença que no fos la cristiana.

Al meu parer el monument més destacat de Delfos és l’estadi, situat a la part més elevada del santuari i en un estat de conservació força bo, amb força graderies que continuen dempeus.

L’estadi és possiblement d’època Hel.lenística ( S III – II a C.), en què va haver de construir-se de nou a causa d’un fort terratrèmol del S IV a C., i va ser restaurat al S II d C., gràcies a l’aportació econòmica del polític i orador grec Herodes Àtic.

L’estadi va ser la seu dels Jocs Pítics, un dels 4 Jocs Panhel.lènics que van celebrar-se a l’antiga Grècia, inicialment amb una periodicitat de 8 anys, i posteriorment de 4 anys.



5. OLÍMPIA - Grècia


Grècia clàssica, arqueologia de Grècia

Palestra d'Olímpia


Dels Jocs Pítics passem als Jocs Olímpics, que segons la tradició i algunes fonts escrites com Hípies d’Elis van començar l’any 776 a C.

Olímpia va ser la població on s’hi van celebrar durant mil anys, fins que l’any 393 d C. l’Emperador Teodosi va abolir-los.

Òbviament les instal.lacions esportives eren una part molt important del recinte, però atès que els Jocs es celebraven per honrar el déu Zeus, a aquesta divinitat se li va dedicar un temple i una gran estàtua, considerada una de les Set meravelles del Món Antic, que va realitzar Fídies, el mateix escultor que havia fet els frisos i frontons del  Partenó d’Atenes. Malauradament no es conserva l'estàtua de Zeus i del temple amb prou feines algunes pedres i restes de columnes.


En canvi la palestra, l'edifici destinat a la lluita i la boxa, es conserva  millor, i les columnes  ens permeten imaginar un espai porticat amb un pati central, i està datat aproximadament del S III a C, en època hel.lenística.
 



6. CAP SÚNION - Grècia


Grècia clàssica, arqueologia de Grècia

Temple de Posidó, Cap Súnion


A l’extrem més meridional de l’Àtica, a uns 65 km al Sud-est d’Atenes, hi ha el Cap Súnion, on al capdamunt del penya-segat es va construir un temple dedicat al déu Posidó.    

El temple és del S V a C, i va ser construït damunt les runes d’un altre del Període Arcaic.

El lloc està molt associat a la mitologia grega, atès que és on se suposa que el rei Egeu va suïcidar-se tirant-se al mar, després d’haver cregut per error que el seu fill Teseu no havia pogut derrotar al Minotaure de Creta.

El Cap Sunion és un indret amb la fama de tenir una de les millors postes de sol de tota Grècia, atès que el sol s’amaga gairebé damunt del Mar Egeu, mar batejat amb aquest nom precisament en honor del rei Egeu, anteriorment mencionat.



7. DODONA - Grècia


Grècia clàssica, arqueologia de Grècia

Teatre de Dodona


Dodona, situada al Nord-oest de Grècia, és un antic santuari dedicat al déu Zeus, molt conegut per fer oracles, però no tant com els oracles del santuari de Delfos, dedicat a Apol.lo.


En el cas de Dodona  els oracles eren interpretats pels sacerdots escoltant la remor de les fulles d’un gran roure sagrat, observant el vol dels coloms que nidificaven en el roure, i pel soroll que feien les cadenes d’uns calders quan bufava el vent; tot plegat ben misteriós i complicat.

El santuari de Zeus de Dodona apareix citat per Homer a la Ilíada,  i les troballes arqueològiques han posat de manifest que és una fundació d’època Micènica, 2a meitat del II mil·lenni a C., tot i que possiblement existís abans un santuari dedicat a Gea, la deessa de la Mare Terra.

La majoria d’edificacions de Dodona són del període Hel.lenístic, S IV – III a C, i destaca especialment el teatre, amb una capacitat estimada de 17.000 espectadors, construït durant el govern de Pirro, el rei d’Epir entre 297 i 272 a C.

És durant el mandat de Pirro quan Dodona assoleix l’època de més esplendor, i després de la seva mort al 272 a C. el santuari va perdent rellevància en l’antiga Grècia, però no desapareix definitivament fins que al S IV d C. l’Emperador romà Teodosi I ordena tallar el Roure sagrat, ja que és una manifestació de culte pagà.




8. EFES - Turquia


Grècia clàssica, arqueologia de Grècia

Teatre d'Efes



Ara ens traslladem a Turquia, a la Costa del Mar Egeu, la històrica Jònia de l’Antiga Grècia.

Sens dubte és un dels jaciments arqueològics més importants del Món Antic, amb unes restes arqueològiques que han posat al descobert una seqüència d’ocupació de més de 1.000 anys en diferents ubicacions properes, perquè la línia de costa va anar retrocedint amb el pas del temps i obligava a buscar nou assentament a la vora del mar per tal de poder  tenir port.

A nivell monumental la part més important correspon a l’època romana, amb edificis tan espectaculars com la Biblioteca de Celsus, el Teatre, l’Odeó, la Font de Trajà o el Temple d’Adrià.

Per a mi el monument més destacat d’Efes és el gran Teatre, amb una capacitat aproximada per a 20.000 espectadors, i construït al s III a C, tot i que en època romana va ser reformat i ampliat.



9. PERGE - Turquia


Grècia clàssica, arqueologia de Grècia

Torres de la muralla hel.lenística de Perge


Aquest jaciment es troba al Sud-oest de Turquia, molt a prop d’Antalya, i en base a la troballa arqueològica d’una tauleta hitita que menciona el nom antic de Perge, tot fa pensar que els seus orígens son del període hitita, de mitjan II Mil.leni a C.

De totes maneres, les restes més importants són d’època hel.lenística i romana, especialment aquesta darrera, en què la ciutat es va ampliar de manera notable i van construir-se grans edificis públics com l’estadi, el teatre i les termes.

Atès que en el present article ens centrem en monuments de la Grècia Clàssica i Hel.lenística, he escollit les muralles de Perge, de les que encara es conserven parcialment 2 altes torres.


10. EMPÚRIES - Catalunya



Ruïnes d'Empúries
(foto obtinguda de wikipedia)


Finalitzem el recorregut amb la propera Empúries, a la Costa Brava, fundada segons les fonts a inicis del  VI a C per colons de Focea, ciutat grega de l’Àsia Menor (Oest de Turquia).

La finalitat de fundar una colònia tant lluny de Grècia va ser comercial; de fet  Empúries deriva de la paraula grega “emporion”, que significa mercat.

Inicialment els foceus van instal.lar-se a una illa davant de la costa, l’anomenada Palaia Polis, però ben aviat es va quedar petita, van traslladar-se al continent i van fundar la Nea Polis, l’Empúries que coneixem ara.

El final de la Segona Guerra Púnica l’any 202 a C va significar que la Península Ibèrica s’incorporava als dominis de Roma i per Empúries va implicar que els romans fundessin una nova ciutat al costat de la Nea Polis.

De la Nea Polis grega destacaria la gran muralla ciclòpia, bàsicament del S II a C, tot i que a les excavacions arqueològiques s’han detectat algunes parts del S V aC.





8 comentaris:

  1. Genial, com sempre. Una interessantíssima lliço d'Història en majúscules.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M Teresa,
      Per a mi la història i arqueologia de Grècia són apassionants, i malauradament em queden molts jaciments pendents d'aquesta època: Agrigento, Paestum, Aspendos... Una abraçada

      Elimina
  2. Otra estupenda selección! totalmente de acuerdo con las tres selecciones. Me quedan por visitar unas cuantas! Felicidades por la entrada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Calíope,
      La Antigua Grecia es apasionante. A mi también me queda mucho por visitar; Floren y Jordi me han descubierto unos cuantos lugares que no conocía. Un abrazo

      Elimina
  3. He de reconèixer que mai havia sentit a parlar de Donona. En quan a Esparta, els focs del 2007 em van impedir que la pogués vivitar. Tot i que el jaciement conserva poc del seu gloriós passat, m'hauria agradat poderla conèixer. Les altres, sí que les conec. Ha estat un plaer, Dani, poder tornar a col.laborar amb tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Dodona és un jaciment molt tranquil que queda apartat de les zones més turístiques de Grècia. A nosaltres ens va agradar força. També ha estat un plaer haver tornat a fer un repte plegats.

      Elimina
  4. Excelente información la tuya, como siempre. Creo que en todos los retos que he compartido hasta ahora contigo me has descubierto algún lugar del que ni siquiera había oído hablar. En esta ocasión son dos: Dódona, cuyo teatro tiene una pinta excelente y Perge, que cuando pasé por encima del artículo la primera vez pensé que era Pérgamo en catalán. :-) Luego me di cuenta de que se trata de otro lugar, que también parece muy interesante. Por lo demás, Esparta y Empúries también son asignaturas pendientes.

    Un abrazo y a por el siguiente.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fmanega,
      Perge nos gustó mucho, aunque ese día hizo mucho calor i además era húmedo, de ese que te hace sudar de lo lindo. Un abrazo

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...