10 LLOCS MÀGICS DE CATALUNYA RECOMANATS PER 10 BLOGGERS

L'Almadrava, Alt Empordà

Foto de Sandra M ( fotografiandoyviajando.com )

Avui us presento una publicació que és especial per a mi, atès que he comptat amb la generosa col.laboració de 10 grans bloggeres i bloggers, de manera que cadascú ha triat el  lloc que considera que és el més bonic de Catalunya.

La veritat és que han sortit 10 indrets fantàstics, alguns d’ells una autèntica descoberta, perquè són poc coneguts.

Des d’aquí el meu agraïment públic a tots 10 per haver cedit gratuïtament part del seu temps i del seu esforç creatiu. Bé de fet he de d’agrair-ho a 11, perquè un dels blogs està portat conjuntament per 2 persones.

Atès que alguns dels col.laboradors no utilitzen el català com a llengua habitual, he considerat que havia de respectar l’idioma original en què han escrit.

Mapa amb els 10 llocs triats

Bé, us presento aquests 10 indrets tan especials del nostre país:

1- ELS CASTELLS DEL SIÓ DE LA SEGARRA

Autora i autor del text i de la foto: Cèlia i Enric de Quaderns de bitàcola 

La Segarra és la comarca de Catalunya amb més castells per km2; aquesta és una carta de presentació que convida a descobrir una terra amb atractius prou interessants pel visitant. Un llegat patrimonial ideal per fer una escapada en un indret proper i on es palpa un ritme de vida relaxat.

A mitjan segle XI, la riba del riu Sió va ser reconquerida als àrabs i ben aviat hi van proliferar castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Així el riu Sió va esdevenir espai de frontera en aquestes terres a més d’àrea de comunicació social, cultural i econòmica. De totes les fortificacions que s'hi poden trobar volem destacar especialment: el castell de Concabella -on allotja el centre d'interpretació dels Castells del Sió-, el castell de l’Aranyó -on va néixer l'escriptor Manuel de Pedrolo-, el castell de Pallargues -encara habitat i visitable-, la vila closa medieval de Florejacs, el conjunt de Montfalcó Murallat i el castell de les Sitges -fortificació de postal amb fastasma i tot-.

Si voleu ampliar la informació aquí teniu l'enllaç al que van publicar dels  Castells de la Segarra 

2- LA COSTA BRAVA: CAMÍ DE RONDA DE CADAQUÉS AL CAP DE CREUS

Autora del text i de la foto: Anna Salamó, de Diario de viaje de Kiana

El meu racó preferit de Catalunya és qualsevol dels que conformin algun dels paisatges del Camí de Ronda, camí que s'extén des de la frontera francesa fins a Blanes, vorejant tota la Costa Brava. Era un antic camí traçat per contribuir al control del contraband i el tràfic marítim i que ara ens ofereix uns agradables passejos amb vistes al Mediterrani. Alguns trams estan més ben conservats, d'altres són més verges, alguns passen per trams urbans, d'altres només discorren entre naturalesa i penya-segats. Cada un té particularitats que el fan especial i segur que podem trobar racons solitaris que ens permetran gaudir de la pau de la natura.

El meu tram preferit és entre Cadaqués i el Cap de Creus, el qual durant  6 km (només anada) ens permet descobrir petites cales d'aigües turqueses. El recorregut és agradable i el punt final, el Cap de Creus amb el seu far, és la cirereta del pastís, que fan aquesta ruta fantàstica. Sóc una enamorada del mar i la muntanya i aquestes rutes em permeten tenir-ho tot per uns moments.

3 – LA PLATJA DE L'ALMADRAVA (ROSES)

Autora del text i de la foto: Sandra Moscoso, de Fotografiando y viajando

Tenim la sort de viure en un país ple d’indrets meravellosos, de raconets encisadors on perdre’s i allunyar-se de tot i de tots. Alguns d’aquests indrets són força coneguts, però d’altres són només nostres, són aquells secrets que no expliquem a ningú perquè no volem que ens els prenguin.

Jo tinc un racó d’aquests. No és un lloc amagat però tampoc excessivament massificat. És un lloc que, quan hi penso, immediatament m’envaeix una sensació de pau i tranquil·litat. És un lloc al que no em canso de tornar-hi: la platja de l’Almadrava, a la Costa Brava.

L’Almadrava és una de les platges que pertany al terme municipal de Roses, just on comença el Parc Natural del Cap de Creus. No és una platja verge però tampoc està excessivament construïda. Les seves aigües tranquil·les i transparents conviden a banyar-s’hi, fins i tot quan encara els rajos de sol no les han escalfat prou i la temperatura és força freda. I ja cap al vespre, quan els visitants ocasionals han tornat a casa i la platja es queda buida, seure a la sorra i esperar a que es pongui el sol darrere un dels turonets que l’emmarquen és un espectacle d’una bellesa indescriptible.

Ja us he explicat quin és el meu racó preferit de Catalunya. Em guardareu el secret?

4- LA GARROTXA

Autor del text i de la foto: Jordi M Baylach, de Mil viatges

La Garrotxa és per nosaltres, una de les comarques més interessants de Catalunya. El bon menjar, amb productes de la terra de primera qualitat, s’uneix a una història i un patrimoni artístic de primer ordre, amb poblacions de caire medieval tan emblemàtiques com Besalú o Santa Pau. Per si fos poc, el paisatge garrotxí és un dels més evocadors del país, amb racons d’excepcional bellesa com la zona volcànica que engloba el Croscat o el Santa Magdalena, o la gairebé poètica, Fageda d’en Jordà.

A la Garrotxa hi trobem un bon grapat de poblets i paisatges que, per més vegades que es visitin, sempre son agradables de tornar-hi.  Com el de Castellfollit de la Roca, enfilat d’alt de tot d’un penya-segat d’origen basàltic, gairebé únic a Catalunya. 

Visitar La Garrotxa suposa, a més, poder gaudir in situ d’alguns dels millors productes que es produeixen al Principat, com els fesols de Santa Pau, les patates de la Vall d’en Bas o el formatge Garrotxa, d’ovella, un dels més tradicionals dels que es produeixen a Catalunya.

5- SIURANA

Autora del text i de la foto: M Teresa Trilla, de Apuntes de viajes

Siurana és un dels pobles amb més encant de les comarques tarragonines. Pertany al Priorat i es troba enlairat a 737 metres d’altitud sobre una cinglera de roca calcària com un mirador sobre el riu Siurana i el seu pantà.

Gràcies a la seva posició estratègica va ser un important punt defensiu essent l’últim reducte sarraí de Catalunya, conquerit al 1153 per les tropes de Ramon Berenguer IV. D’aquella època se’n conserven les ruïnes del castell àrab del segle IX.

L’edifici de més interès és l’església romànica de Santa Maria, construïda entre els segles XII i XIII sobre un cingle que domina tota la comarca, després de la reconquesta cristiana.

La història de cada indret sempre va acompanyada de llegendes i a Siurana és ben coneguda la llegenda del Salt de la Reina Mora. Explica que quan les tropes cristianes van poder entrar a la fortalesa després de molts mesos de setge, la bella reina Abdelazia, va preferir saltar a l’abisme amb el seu cavall abans que entregar-se als enemics, i prova d’això n’és la marca sobre la pedra que va deixar la ferradura de l’animal quan va intentar frenar davant del precipici.

Amb unes magnífiques vistes de la Serra de Montsant i les Muntanyes de Prades, Siurana és un lloc molt conegut per excursionistes i per escaladors de tot el món que hi van a gaudir d’unes espectaculars parets. 

Pels voltants de Siurana es poden fer diverses activitats, com navegar en canoa pel pantà o simplement conèixer els pobles i paisatges del Priorat, terra de gran bellesa i de bon vi. 

6- LA VAL D'ARAN

Autor del text i de la foto: Jordi Canal-Soler , de Jordicanal.com

El meu indret de Catalunya no és un simple racó, sinó tota una comarca: la Val d’Aran. Per a mi, guarda l’essència del Pirineu: proper però a la vegada distant; civilitzat al fons de la vall, salvatge a les altures,… M’atrau tot d’ella: el seu clima més fresc i plujós que la resta de valls properes; la seva cultura occitana que es manté en la llengua, la gastronomia i els balls populars; l’arquitectura romànica única de les seves esglésies que decoren cada poblet; i la tranquil·litat que es respira en les valls més amagades o els cims més alts; els seus camins ombrívols on passejar en les càlides tardes d’estiu o els circuïts nevats on avançar amb raquetes al mig de l’hivern... Ho tinc clar. Si hi ha un indret de Catalunya on em volgués perdre, seria la Val d’Aran!

7 – SANT CLIMENT DE TAÜLL

Autor del text i de la foto: Floren Moreno, de Fmanega por el mundo

Recuerdo ser todavía muy niño cuando en uno de mis libros escolares vi una imagen que me resultó impactante. Representaba al Pantocrátor, en posición sedente y dentro de una mandorla, a la manera en que lo hacían los artistas románicos y bizantinos. La figura me resultó grandiosa, y también un tanto impactante debido a la actitud un tanto autoritaria que desprende, así que me convencí de que tendría que verla algún día.

Pasaron muchos años antes de que encaminara mis pasos hacia el leridano Valle de Boí. Mi intención era la de visitar varias de las magníficas iglesias románicas que esconde esta zona del Pirineo catalán. Entre ellas ocupaba un lugar destacado la dedicada a Sant Climent en la pequeña población de Taüll. Sabía ya mucho de este precioso templo, rematado con un espectacular campanario lombardo del siglo XII. El conjunto, inserto en un entorno espectacular, desprende un encanto casi inigualable. Lástima que la imagen del Pantocrátor representada en su ábside sea tan solo una copia, pues la original se exhibe actualmente en el MNAC. Espero volver algún día a Barcelona y encontrarme, por fin, frente a frente con ella.

8- LA COLÒNIA GÜELL

Autor del text i de la foto: Amadeu Deu, d' Amadeudeu.com

La terrassa de l’Ateneu està buida. L’antic saló-bar de la Colònia Güell resisteix el pas del temps i observa passar la història des de la seva posició privilegiada a la plaça Joan Güell. 
Es respira modernisme pels carrers estrets d’aquesta antiga colònia tèxtil de finals del segle XIX, situada a escassos 20 minuts de Barcelona. Edificis dissenyats per alguns del millors arquitectes del modernisme, patrimoni històric en molt bon estat de conservació i un túnel del temps ideal per descobrir com es vivia a una colònia tèxtil fa poc més de 100 anys. I la cripta de Gaudí, és clar, icona modernista i per alguns considerat el millor edifici de l’arquitecte.

Uns nens tornen a casa després de l’escola, saluden a uns veïns que, havent col·locat les cadires al bell mig del carrer, gaudeixen xerrant de l’hivern més primaveral. Un pare ensenya a patinar a la seva filla i l’anima a que vagi fins al final del carrer, on el seu avi arriba del passeig diari a la masia de Santa Bàrbara amb els de la colla de dòmino. No s’escolta el rumor de cotxes ni el soroll de la ciutat, només les rialles dels nens i algun crit d’alegria llunyà provinent del camp de futbol. Dos turistes caminen despistats tot admirant els carrers i les cases. Els veig creuar la plaça en diferents direccions, fent fotografies i somiant en viure aquí algun dia. A tots ens passa. Després d’una estona se n’adonen que havien vingut a veure la cripta de Gaudí i han acabat descobrint un petit tresor ben a prop de Barcelona. Tornaran diumenge, a fer el vermut.

9 – PALS

Autora del text i de la foto: Ana I Escriche, de Planeta Dunia

El municipi de Pals es troba a 100 kilòmetres de Barcelona, al bell mig de l'Empordà, des d'on li arriba la calma de la llum del Mediterrani i la força del seu vent. La part més antiga rep el nom de “El Pedró” i conserva molts racons del seu passat medieval. Els seus carrers empedrats, les seves façanes esquitxades de finestres ogivals, els balcons de pedra i els arcs gòtics de mig punt, asseguren el retorn del viatger al passat històric. Pals està considerada una de les poblacions d'estil gòtic millor conservades de Catalunya, encara que no n'és l'única.

Si deixes el cotxe al pàrquing gratuït de l'Avinguda Paul Companyó, el primer edifici que  sorprèn és Ca la Pruna; el Museu de Cultura. Una antiga casa fortificada dels segles XV-XVI que es va restaurar i actualment acull la Casa de Cultura de Pals. Agafant el carrer de la Creu fins al carrer de l'Abeurador i girant a l'esquerra, arribem a la Plaça Major, on es pot contemplar un preciós arc gòtic. Aquí es troba l'Ajuntament i l'Oficina d'Informació Turística, on es pot demanar informació de la comarca o un petit plànol de Pals.

Traspassem l'arc gòtic i ens endinsem a peu pels carrerons del poble, on es succeïxen els racons amb més encant: el Passatge Casa Rufina, Carrer de les Placetes o el Carrer Major; on s'han trobat sepultures medievals, anteriors a l'any 1000, d'època visigòtica.

Al final del Carrer Major, a mà dreta, es troba la Torre de l'Homenatge; una construcció defensiva romànica dels segles XI-XII. De planta circular i amb una alçada de 15 metres,  ofereix una bella panoràmica dels voltants. Molt aprop es troba la Torre de les Hores; l'únic vestigi que queda de l'antic castell medieval de Pals, dels segles IX-XV. D'aquest només s'ha conservat aquesta torre, dos ponts i una capella privada que formen part d'una residència privada.

Continuem caminant pels carrers fins arribar a la Plaça de l'Església on s'alça l'Església de Sant Pere, un temple amb barreja d'estils que abasta des de l'any 994 al segle XVIII. Alguns blocs de pedra que pertanyien a l'antic castell van ser utilitzats al segle XV per la seva reconstrucció. La base de l'església és romànica, dels segles X i XI, l'absis i la seva única nau amb volta de creu són d'estil gòtic del segle XV. El pòrtic frontal és barroc del segle XVII i el campanar és del segle XVIII. A la façana, sota la rosassa gòtica es conserva una escultura del sant titular; Sant Pere.

Si vols descobrir el sector amurallat millor conservat has d'anar cap al Passeig Arqueològic, on es troben quatre torres de planta quadrada: Torre Ramonet, Torre Rom, Torre Xinel-lo i Torre Hospital dels segles XII-XIV.

Finalment, es pot acabar la petita ruta per Pals, al Mirador Josep Pla, des d'on es pot observar una bella estampa dels camps empordanesos. En dies clars, s'aconsegueix veure les Illes Medes.

10 – RIERA DE VALLFOGONA

Autor del text i de la foto: Raúl Sánchez, de  La tortuga se mueve

El lugar presenta un típico paisaje del Prepirineo: bosques espesos, prados, masías olvidadas y derruidas fruto del abandono del medio rural en el éxodo a poblaciones con más oportunidades, etc.. Pero no tendría nada que destacar si no se asocia a una época muy importante para todos: nuestra niñez.

Mi lugar preferido de Catalunya es éste y no otro por una sencilla razón. En aquella despreocupada época, donde nuestro único afán era correr, reír y jugar desde que el sol salía hasta que caíamos agotados en nuestra cama, no hubo para mí sin duda un lugar como nuestra querida explanada de Ripoll, como cariñosamente la llamábamos.

Eran mediados de los ochenta y por entonces la acampada era una cosa totalmente diferente a la de ahora. Lo más destacado era que en Catalunya uno podía acampar libremente en casi cualquier lugar, lo que nos lleva a la retina imágenes que ahora no podríamos ni tan siquiera imaginar: auténticos campamentos itinerantes se apropiaban de los lugares y allí pasábamos todo el verano acampados. Encendíamos hogueras por las noches, bebíamos agua de fuentes casi perdidas (e incluso del río), pescábamos truchas que luego nos comíamos para cenar…