10 RECINTES EMMURALLATS QUE ET TRANSPORTARAN A L'ÈPOCA MEDIEVAL (I MODERNA)
Contemplar una ciutat emmurallada
és un fantàstic espectacle que ens porta a altres èpoques de la història, en
què les guerres i invasions eren habituals i les ciutats havien de protegir-se
amb les muralles.
A partir de la revolució
industrial la funció defensiva de les muralles perd importància i moltes poblacions
les enderroquen per tal d’adaptar-se als nous i canviants temps: eixamplar la
ciutat davant l’arribada massiva de nous immigrants, que majoritàriament són ma
d’obra per a treballar a les noves fàbriques.
No obstant la higiene va ser un
altre condicionant important en la demolició de les muralles, atès que una
ciutat densament poblada dins un recinte tancat i fortificat estava fortament
exposada a infeccions i malalties.
En aquest article farem un
passeig per la història visitant 10 pobles i ciutats que he pogut conèixer, i que
encara conserven llurs recintes
emmurallats d’època medieval o posterior, una excepció avui en dia.
Novament tinc el plaer de
compartir el repte amb els amics Floren i Jordi; no deixeu de llegir les seves publicacions:
Som-hi amb la llista,
Mapa amb les 10 ciutats emmurallades
1 – Monemvasia (Grècia)
Al SudEst del Peloponès trobem aquesta petita ciutat situada en un escarpada i petita illa, unida al continent per un estret braç artificial de terra.
Les restes més antigues trobades
són del S IV d C, i a causa de la seva estratègica ubicació i de ser un lloc de
fàcil defensa davant dels atacs enemics, va canviar de mans diverses vegades al
llarg de la història: Bizanci, el Papa de Roma, la República de Venècia,
l’Imperi Otomà...
Les muralles protegeixen tres
dels quatre flancs de la ciutat, perquè el quart té la defensa natural del penya-segat
que domina la ciutat.
Aquest penya-segat està presidit
per les ruïnes de la fortalesa medieval i a l’interior del recinte hi ha l’església
de Santa Sofia, del S XIII, que encara conserva alguns frescos. Unes escales que
es fan interminables comuniquen la ciutat amb la fortalesa, però l’esforç de
pujar-hi paga la pena.
2 – Monteriggioni (Itàlia)
Monteriggione és un poble medieval de la Toscana situat a uns
Les muralles, que rodegen tot el
perímetre del poble, són un dels millors exemples d’arquitectura medieval en
excel.lent estat de conservació de tota Itàlia, atès que tant les muralles com
els edificis han sofert molt poques
restauracions o alteracions des que vans ser construïdes al S XIII.
3- Lucca (Itàlia)
Lucca és una ciutat toscana d’origen romà, amb una gran abundància de monuments medievals, però les seves muralles exteriors, que es conserven en tot el seu traçat original de gairebé
Les muralles modernes, que
ampliaven el perímetre de l’anterior muralla medieval, van ser dissenyades per
a resistir els impactes de l’artilleria, però curiosament no va ser necessari
posar-les a prova perquè la ciutat no va rebre cap atac.
El seu caràcter defensiu amb el
pas del temps va perdre sentit, i a inicis del S XIX es van plantar al capdamunt de les
muralles una doble filera de plataners, til.lers, roures i castanyers, de
manera que es va transformar en un elegant passeig arbrat per als habitants de
Lucca, que avui en dia ho continua sent.
4- Aigues-Mortes (França)
(Foto obtinguda de wikipedia)
El rei francès Lluís IX l’any 1240 va fer construir Aigües-Mortes en
una zona pantanosa i d’aiguamolls, propera a la Camarga, amb la finalitat de
tenir un port amb sortida directa al Mediterrani.
La primera construcció va ser el
castell, del que queda l’anomenada Torre de Constance, i posteriorment els
descendents de Lluís IX van completar la tasca, de manera que cap a l’any 1300 tot el recinte de la ciutat ja s’havia
fortificat.
A causa del rebliment del port i
de la incorporació de Marsella a la Corona francesa l’any 1481, Aigues-Mortes
va perdre la seva importància estratègica.
5- Neuf-Brisach (França)
Amb el tractat de Rijswijk, signat l’any 1697, França va haver de cedir al Sacre Imperi romanogermànic les ciutats de Freiburg, Breisach y Philippsburg, situades a la riba dreta del Rhin.
Per aquest motiu el Rei Lluís XIV
va ordenar a l’enginyer militar Vauban dissenyar i construir una ciutat
fortificada molt a prop del Rhin, com a plaça estratègica per a defensar i
protegir els nous límits fronterers del Regne de França.
El resultat va ser una gran
fortalesa de nova planta amb forma d’estrella de 16 puntes i amb un complex sistema
de muralles i baluards que la feien gairebé inexpugnable.
Les obres de les muralles i
casamates de Neuf-Brisach, finalitzades l’any 1703, van ser el darrer projecte
de Vauban i són Patrimoni de la Humanitat junt amb altres 11 fortificacions de
França dissenyades per Vauban.
6- Carcassona (França)
És una de les ciutats medievals més conegudes i visitades de tota Europa, i al S XIII va ser un escenari important de la Croada contra els Albigesos, organitzada per l’Església Catòlica per a combatre els heretges càtars, molt implantats al Sud de França.
Les muralles medievals de la
“Cité” de Carcassona formen un doble recinte amb 52 torres i una longitud total
de 3 km ,
essent la muralla interior més antiga, amb algunes parts d’època galo-romana.
La muralla exterior va ser
construïda al llarg del S XIII després
que Carcassona hagués caigut sota dominis del Rei de França.
No obstant, el que contemplem en
l’actualitat és resultat de la polèmica restauració realitzada per l’arquitecte
Viollet-le-Duc durant la 2a meitat del S XIX, atès que les muralles i el
castell comtal s’havien deteriorat molt i amenaçaven ruïna.
A l’igual que Neuf-Brisach, la
“Cité” de Carcassona és Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1997.
7- Artajona (Navarra)
El “Cerco” d’Artajona és un
recinte emmurallat dels S XI-XIII situat dalt del turó que domina la població
d’Artajona.
Els seus orígens cal situar-los
en una donació de finals de S XI del Bisbe de Pamplona als canonges del
santuari francès de Sant Serni de Tolosa de Llenguadoc, com agraïment per haver
col.laborat en les reformes internes del Capítol de la Catedral de Pamplona.
De les 14 torres originals se’n
conserven 9, i destaca l’església-fortalesa de San Saturnino, amb una bella
portada gòtica de finals de S XIII.
8- Pedraza (Castilla y León)
Aquesta localitat segoviana, declarada
Conjunt Històric l’any 1951, és segons la prestigiosa revista National
Geographic un dels 10 pobles medievals més bonics d’Espanya.
La Pedraza medieval va
assentar-se en un lloc estratègic de fàcil defensa natural entre 2 turons, en
un lloc que ja havia estat habitat en època celtibèrica i romana, tal com ho
demostren les troballes arqueològiques.
Les muralles medievals són un
dels elements destacats de Pedraza, però seria molt injust si obviés
l’espectacular Plaza Mayor porticada, el castell medieval, l’església romànica
de San Juan, o el Carrer Major...
Com a anècdota esmentaré que
Pedraza ha estat triada com a escenari de rodatge de diverses pel.lícules, sèries
i anuncis per part de prestigiosos
directors i directores de cinema com Orson Welles (Mister Arcadin), Louis de
Funès (Deliris de grandesa) o Pilar Miró (La petición).
9 – Alarcón (Castilla-La Mancha)
Al Sud de la província de Conca trobem aquesta monumental població castellana, ja habitada en època dels ibers, que van saber treure profit de la seva privilegiada situació, aprofitant com a defensa natural una península formada per un meandre del riu Xúquer.
El seu sistema defensiu és un
dels més espectaculars de tota la Península Ibèrica, atès que presenta tres
línies de muralles consecutives.
A l’igual que Pedraza, us
aconsello de visitar el nucli antic, atès que té destacats monuments, entre
ells el castell medieval, actualment restaurat i convertit en Parador de
Turismo. També trobareu diferents esglésies i palaus senyorials d’època
medieval i renaixentista.
Com anècdota històrica, Alarcón pot presumir d’haver resistit el setge
de les tropes dels Reis Catòlics, fins el punt que l’any 1480 els monarques van
haver de reconèixer la propietat d’Alarcon i els seus dominis al Marquès de
Villena, que havia recolzat Juana la Beltraneja, la rival d’Isabel la Catòlica
en la lluita pel tron de Castella.
10 – Montblanc (Catalunya)
Montblanc és una vila que va néixer a mitjan de S XII, poc després que Ramon Berenguer IV hagués conquerit un territori que estava en mans dels sarraïns.
Les actuals muralles de Montblanc
es van construir en el període de màxim esplendor de la població, al S XIV,
quan va arribar a esdevenir la setena ciutat més important de Catalunya.
El recinte emmurallat té un
perímetre total de 1.500 m
, amb un total de 17 torres conservades, la meitat de les que van existir.
Com a fet anecdòtic cal destacar
que és la població on va tenir lloc la llegenda de Sant Jordi, segons el gran
etnòleg i folklorista català Joan Amades.
Caram!!!! Doncs et dic el que li he dit al Floren. En desconeixo la meitat. I ni tan sols n'havia sentit a parlar d'una bona quantitat d'elles! I una pena perquè les de Lucca, Monteriggoini i Lucca les he tingut ben aprop. I fixa't que les de Montbanc no les he visitat, tot i que d'aquest any m'he promès que no passa!
ResponEliminaUn plaer compartir repte amb vosaltres, una vegada més!
Me n'alegro que hagis dit la de Montblanc. Tal com li he dit al Jordi, precisament ahir vaig estar a Montblanc de calçotada i la seva muralla és realment maca. La de Monteriggioni em va agradar molt també, en canvi Lucca no ho conec.
EliminaFelicitats perquè feu unes col·laboracions molt interessants, sou molt treballadors els tres, unes màquines :-)
Hola Jordi,
EliminaAra és bon moment per visitar Montblanc, amb l'avinentesa d'anar de calçotada al Camp de Tarragona. El plaer també ha estat meu de tornar a compartir el repte
Hola M Teresa, No et pots queixar que hagi inclòs una població del Camp de Tarragona, malauradament una demarcació massa oblidada per molts catalans i catalanes, entre els que jo m'incloc. Lo de ser màquines més el Jordi i el Floren, que jo tinc motor "diesel" i vaig més lent a escriure i publicar
EliminaTret de Montblanc i carcassonne...em queden moltes jeje
ResponEliminaHola Verónica.
EliminaArtajona és l'excusa ideal per combinar amb un escenari de Joc de Trons: les Bardenas Reales, atès que no queda gaire lluny una de l'altra. Salutacions
Fantástica lista, enhorabuena. Me pasa como a Jordi, de varias apenas había oído hablar. Concretamente de Monemvasia, Monteriggioni, Aigues-Mortes e incluso Artajona. Tampoco he visto la de Lucca, el resto sí y me parecen todas de mucho interés.
ResponEliminaUn placer compartir de nuevo reto contigo y a por el próximo.
Hola Floren,
EliminaHe intentado llegar a vuestro nivel, que ponéis el listón muy alto. Artajona nos sorprendió mucho y creo que la descubrimos hace varios años gracias a un artículo de National Geographic Viajes, cuando aún era una revista con contenidos de calidad...
El placer también ha sido mío de volver a compartir un reto juntos después del pequeño paréntesis.
Totes precioses. Cadascú suposo que diu les que més li atrauen. Jo també hagués posat Albarracín a Terol. Chus
ResponEliminaHola,
EliminaMalauradament no conec Albarracín, un destí espanyol que tinc pendent. Per les fotos que he vist crec que seria un candidat seriós a entrar al llistat top 10. Una abraçada
La introducció breu i molt bé documentat. Jo em quedo amb Montblanc, si aneu uns quants dies us recomano allotjament i menjars a Cal Blasi, estareu com a casa.
ResponEliminaHola,
EliminaGràcies pel teu consell de Cal Blasi, que tindrem molt en compte quan tornem a Montblanc. Una abraçada
De las otras dos listas he visitado algunas pero de la tuya ninguna, he batido el récord con tu selección, jeje. Buena lista, espero llegar a pisar todos esos maravillosos recintos amurallados. Un saludito y felicidades por la entrada :)
ResponEliminaHola Caliope, contigo es difícil poner algún lugar que no conozcas. Del listado obviamente todos me gustan, pero Alarcón y Monemvasia me sorprendieron muchísimo. Saludos y gracias por tu comentario
Elimina