DESCOBRINT LA TOSCANA MEDIEVAL: COLLE DI VAL D'ELSA, VOLTERRA I SAN GIMIGNANO
El 3r dia del nostre viatge per la Toscana ens va portar a fer una ruta per l’interior de
les províncies de Siena i Pisa, en què vam visitar 3 joies medievals de la regió: Colle
di Val d’Elsa, Volterra i San Gimignano, especialment coneguda aquesta darrera localitat.
A continuació intentaré fer la difícil tasca de sintetitzar les nostres experiències viscudes i l'essencial de cadascuna de les 3 poblacions visitades:
A continuació intentaré fer la difícil tasca de sintetitzar les nostres experiències viscudes i l'essencial de cadascuna de les 3 poblacions visitades:
Mapa amb la situació de Colle di Val d'Elsa, Volterra i San Gimignano
Colle di Val d’Elsa
Inicialment no teníem previst
visitar aquesta petita ciutat i volíem anar directament a Volterra, però la
carretera passa pel costat del nucli medieval, i vam trobar-hi prou elements com
per a canviar d’opinió i aturar-nos-hi.
El primer que destaca del nucli
antic, situat en un turó, és la porta Oest de la muralla, anomenada Porta Nova,
del S XV, que dóna accés al barri medieval del Borgo di Santa Caterina.
Al costat del Borgo di Santa
Caterina trobem la part més antiga de la ciutat, el Castello di Piticciano, on està
ubicat el Duomo, l’església romànica de Santa Maria in Canonica, així com
diversos palaus medievals i renaixentistes, entre els que destaquen el Palazzo
Campana, un elegant edifici d’arquitectura manierista del S XVI.
Al final del barri del Castello
di Piticciano hi ha un baluard de l’antiga muralla, que s’ha habilitat com a
mirador amb bones vistes de la part més moderna de la ciutat, anomenada
“Piano”, i de la vall del riu Elsa.
Així mateix us recomano de
perdre-us pels estrets carrerons
medievals del nucli del Castello di Piticciano, alguns d’ells amb molt encant,
com la “Via delle Volte”, un carrer semisubterrani que passa sota les voltes de
les cases.
A nivell museístic cal destacar
el “Museo Archeologico Ranuccio Bianchi Bandinelli”, amb importants restes de jaciments etruscs propers, i
el “Museo del Cristallo”, museu del vidre, una indústria que ha donat molta
riquesa econòmica a la ciutat a partir
del S XIX.
He d’aclarir que per manca de
temps no vam visitar cap d’aquests 2 museus.
De Colle di Val d’Elsa ens
dirigim per carretera a Volterra, situada a uns 30 km .
Volterra
Volterra ja existia fa gairebé
3.000 anys; quan va esdevenir una de les ciutats etrusques més importants,
formant part de la Dodecapolis – Lliga de les 12 ciutats-Estat etrusques- segons
algunes fonts llatines.
És per tant una ciutat
especialment indicada per als amants de l’arqueologia, amb moltes restes
arqueològiques visitables, però també us agradarà als que preferiu les ciutats
medievals i renaixentistes, amb molts monuments i carrers representatius
d’aquestes èpoques “més recents” de la història.
De l’esplendor de l’antiga Velathria
– nom etrusc de Volterra – en són testimoni algun tram de les muralles, així
com la ciutadella, situada a la part més elevada de la ciutat, i alguns hipogeus, tombes excavades a la roca, situades a la Necròpoli del Portone, a uns 3 km de la ciutat.
De totes maneres, els romans
també hi van deixar la seva empremta, en forma d’un monumental teatre, i d’unes
termes. El teatre té algunes parts força ben conservades, i a l’igual que el
teatre romà de Lyon va aprofitar el pendent natural del turó de la ciutat per a
construir les grades.
Ambdues construccions són a una
al costat de l’altra, a l’àrea arqueològica de Vallebuona, molt a prop de la Porta
Fiorentina de la muralla de Volterra.
L’altra gran etapa històrica de
Volterra és l’Edat Mitjana, moment en què es van construir les actuals muralles,
del s. XII, que envolten tota la ciutat, ben visibles des de la distància.
A més de les muralles, el nucli
medieval ens reserva altres sorpreses, com la bonica Piazza dei Priori, presidida
pel bonic Palazzo dei Priori, del s. XIII, que va servir de model del Palazzo
Vecchio de Florència.
La Piazza dei Priori és el centre
neuràlgic de la Volterra medieval i renaixentista, en què trobareu una gran
concentració de monuments, tant religiosos com civils i militars.
De totes maneres, us aconsello de
passejar per tot el recinte emmurallat de Volterra, que no és gaire extens i
amaga molts carrers i racons amb encant.
A nivell museístic cal fer esment
que Volterra compta amb més de 5 museus, en què destacaria per damunt de tots
el Museo Etrusco Guarnacci, un dels més importants de tota Itàlia en
matèria d’arqueologia i d’art etruscs, que malauradament no vam visitar.
Finalitzo el tema patrimonial
comentant-vos que existeix la Volterra Card, que per 14 Euros i amb una
validesa de 72 hores, dóna accés als museus i llocs arqueològics de Volterra.
San Gimignano
San Gimignano és la cirereta del
pastís d’un dia apassionant pel patrimoni i la història de la Toscana.
Bé, San Gimignano i les seves 13
torres medievals (14 segons algunes fonts) necessiten poca presentació, perquè
estic convençudíssim que és un dels 5 llocs més coneguts de tota la Toscana, i
malauradament és nota en la massificació: tot i arribar tard – eren gairebé les
18 h quan ens vam plantar al poble – encara hi havia força gent passejant pels
seus carrers, un problema sobretot a l’hora de fer fotos. Afortunadament a
partir de les 18.30 els seus carrers van començar a buidar-se.
Les restes arqueològiques
trobades als voltants de San Gimignano fan suposar que estava habitat almenys
des del S III a C pels etruscs.
El que havia estat una petita
fortalesa que depenia de Volterra, ubicada a la Rocca de Montestaffoli – al
capdamunt de San Gimignano-, va anar
creixent fins esdevenir ciutat independent l’any 1199.
Aquesta prosperitat política i econòmica de San Gimignano en bona part va ser degut a la seva estratègica situació, com a punt de pas de la Via Francigena, una de les més importants rutes de peregrinació d’Europa a l’Edat Mitjana, que va atraure molt de comerç.
El període de màxim esplendor de la ciutat és entre els s. XI i XIII, quan es construeixen els grans “gratacels” medievals, símbol del poder de les grans famílies dominants de la ciutat, que rivalitzaven entre elles per a construir la torre més alta. Se suposa que van aixecar-se un total de 72 torres, la més alta de les quals és la Torre Grossa, amb un total de 54 m.
L’ “skyline” de San Gimignano és
similar al que tindrien en època medieval altres ciutats italianes com
Florència o Bolònia, si bé aquestes últimes per motius de guerres, catàstrofes
naturals o importants reformes urbanístiques van perdre gairebé la totalitat de
les seves torres.
Bé, a més de les gegantesques
torres San Gimignano conserva molts altres elements medievals: palaus, carrers,
places, muralles, esglésies, pintures murals del s. XIV i XV de gran valor
artístic... Per aquest motiu la Unesco va declarar el Centre Històric de San Gimignano com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1990.
A nivell patrimonial i artístic,
la part més important es concentra entorn de les boniques Piazza del Duomo i Piazza della Cisterna, que
quedaven dins del primer recinte emmurallat, que va haver de ser ampliat al s. XIII.
Malauradament nosaltres no vam poder
visitar per dins cap dels monuments emblemàtics de la ciutat, perquè ja estaven
tancats. Entre aquests monuments cal destacar la Col·legiata (l’antic
Duomo) i l’església de Sant’Agostino, que compten amb importants conjunts
pictòrics dels s. XIV i XV.
A més a més el Museo Civico és una altra visita molt aconsellable, perquè el preu de l’entrada inclou l’accés al medieval Palazzo Comunale i a la Torre Grossa, l’única visitable de San Gimignano.
A més a més el Museo Civico és una altra visita molt aconsellable, perquè el preu de l’entrada inclou l’accés al medieval Palazzo Comunale i a la Torre Grossa, l’única visitable de San Gimignano.
Us deixo 3 consells de San Gimignano que us poden ser d'utilitat:
-Encara que sigui una ciutat
petita i es pugui veure en poca estona, crec que val la pena dedicar-hi temps a
passejar tranquil·lament tant pels carrers principals com pels secundaris, menys
freqüentats i amb molt encant.
-No podeu marxar de San Gimignano
sense tastar els gelats de la Gelateria Dondoli, situada a la Piazza della
Cisterna, i guardonada en diverses ocasions.
- Crec que és impossible trobar
aparcament gratuït a San Gimignano, perquè fora dels parkings, inclòs a la
carretera, tot són senyals de prohibit aparcar. La tarifa (setembre 2015) dels
aparcaments és 1,5 euros per hora, fins un màxim de 6 euros diaris.
Finalitzaré amb els enllaços a les webs de turisme de les 3 poblacions visitades, que donen molta informació pràctica tant dels principals llocs d'interès, com mapes, allotjament, i menjar:
- Colle di Val d'Elsa
- Volterra
- San Gimignano
Finalitzaré amb els enllaços a les webs de turisme de les 3 poblacions visitades, que donen molta informació pràctica tant dels principals llocs d'interès, com mapes, allotjament, i menjar:
- Colle di Val d'Elsa
- Volterra
- San Gimignano
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada