dijous, 11 de maig de 2017

DESCOBRINT FLORÈNCIA: UN TOMB PEL CENTRE HISTÒRIC I OLTRARNO




Versión en español


English Version






Firenze, Toscana, Brunelleschi, cúpula


En el nostre viatge a la Toscana vam dedicar 2 dies a la seva capital, Florència, una ciutat que té molts motius per a visitar-la, especialment en l’àmbit artístic, i que considero que cal anar almenys 1 cop a la vida.

En aquest sentit quan la Unesco va declarar el Centre Històric de Florència com a Patrimoni de la Humanitat l’any 1982, afirmava que “Florència és la ciutat on es troba la major concentració d'obres d’art de renom universal en el món”.



Unesco, Patrimoni de la Humanitat, Toscana, Itàlia

Centre Històric de Florència, declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1982


Aquesta elevada densitat de monuments i d’obres d’art de Florència va ser la causant que Stendhal (1783-1842) patís un important col·lapse i ansietat, i ho va expressar de la següent manera: “Absort en la contemplació de la bellesa sublim, la veia de prop, la tocava per dir-ho així. Vaig assolir aquest estat d'emoció en el qual les sensacions delicioses que procura l'art s'assemblen a sentiments apassionats. En deixar la Santa Croce, es van accelerar els batecs del meu cor; vaig sentir que perdia la vida, en caminar tenia por de desplomar-me.” Així doncs acabava de néixer una nova "malaltia", la síndrome d’Stendhal.

Bé, la veritat és que nosaltres no vam arribar a aquest extrem, però sí que estem d’acord amb Stendhal en què és una ciutat que ens va causar un gran impacte.



Unesco, Patrimoni de la Humanitat, Centre històric de Florència, Toscana, Itàlia

Visitar i contemplar Florència perjudica greument la salut, i pot causar la síndrome d'Stendhal


Davant de tants monuments i llocs visitables, és obvi que 2 dies a Florència poden resultar insuficients, i per tant  haureu de fer una selecció i tenir present que haureu de renunciar a visitar uns quants monuments i museus.

Tot seguit passaré a donar-vos algunes pinzellades dels indrets i monuments de la ciutat que vam visitar el 1r dia a Florència, i que al meu parer considero “imprescindibles”, tot i que no necessàriament ha de coincidir amb les vostres preferències,perquè Florència té per a tots els gustos: el Duomo, esglésies, palaus, museus, places, jardins...


SANTA MARIA DEL FIORE (DUOMO)


Centre Històric de Florència, Firenze, Unesco, Patrimoni de la Humanitat, Toscana, Itàlia


No hi ha dubte que ens trobem davant d’una de les catedrals més conegudes no només de tota Itàlia, sinó també del món sencer.
Amb això  hi té molt a veure Brunelleschi, l’arquitecte encarregat del projecte i construcció de la magnífica cúpula, que va ser finalitzada l’any 1436.

Amb la cúpula de Santa Maria del Fiore Brunelleschi recuperava una solució arquitectònica que havia caigut en desús a Europa Occidental durant l’Edat Mitjana, i per aixecar-la es va inspirar en un dels monuments més impressionants de l’arquitectura romana: el Panteó de Roma, construït més de 1.300 anys abans.

Possiblement Brunelleschi no va ser conscient que amb la seva cúpula donava el tret de sortida a l’arquitectura del Renaixement.

Tot i ser la cúpula la part més vistosa i coneguda de la catedral, no podem obviar els altres elements, que també són grans obres de l’art gòtic: la nau, el Campanile (campanar) i el baptisteri.

Precisament aquest darrer, el baptisteri, també és especialment significatiu  per contenir unes de les primeres escultures del nou art renaixentista: les portes de bronze de Ghiberti, l’artista que va fer 2 de les 3 portes, havent guanyat el concurs de la primera porta amb només 23 anys.


Cúpula de Brunelleschi, Duomo de Firenze, Centre històric de Florència, Unesco, Patrimoni de la Humanitat, Toscana, Itàlia

Espectacular panorama que es contempla des de la cúpula de Santa Maria del Fiore



En resum, la catedral és un dels “top” de la ciutat, i per descomptat que us recomano de  pagar els 15 euros per l’entrada ( preu vigent abril 2017), que inclou l’accés a la Cúpula de Brunelleschi, al Campanile de Giotto, al baptisteri, a les naus, a la cripta, i al Museu dell’Opera del Duomo.
Aquest darrer ha reobert fa poc més d’un any després d’haver estat remodelat, i exposa com a peces més destacades una Pietà d’en Michelangelo, i les escultures originals de bronze de Ghiberti de les Portes del baptisteri.

Per tant si voleu visitar amb calma i tranquil.litat tot el conjunt de Santa Maria del Fiore haureu de dedicar-hi ben bé unes 3 hores sense comptar les cues, especialment les que es formen en temporada alta per a pujar a la cúpula de Brunelleschi, perquè és un excel.lent mirador de la ciutat.


PIAZZA DELLA SIGNORIA


Centre Històric de Florència, Unesco, Patrimoni de la Humanitat, Toscana, Itàlia


La història d’aquesta plaça com un dels espais públics més importants de la ciutat es remunta a l’època romana, atès que al seu subsòl s’han trobat les restes d’unes termes romanes i del teatre.

El Palazzo Vecchio és el monument més destacat d’aquesta bonica plaça, un imponent palau construït a finals de S XIII i inicis de S XIV, que va ser la seu de les principals institucions de govern de la ciutat , excepte un petit parèntesi de 25 anys a mitjan S XVI, en què va esdevenir la residència del Duc Cosme I de Médici.

Un dels elements més característics del Palazzo Vecchio és la Torre Arnolfo, construïda a inicis del S XIV, i que amb els seus 94 m d’alçada és un clàssic de l’ “skyline” del centre històric de Florència. Una de les peculiaritats de la torre és la seva asimetria respecte l’eix de la façana principal, perquè es recolza damunt d’un edifici preexistent. Si ho desitgeu, podeu visitar tant el Palazzo Vecchio com pujar a la Torre Arnolfo.



Piazza della Signoria, Centre Històric de Florència, Unesco, Patrimoni de la Humanitat, Toscana, Itàlia

Un dels lleons de la Loggia della Signoria custodiant el Palazzo Vecchio


No obstant seria injust obviar altres monuments de gran bellesa que trobareu a la Piazza della Signoria: la “Loggia della Signoria” ( un pòrtic medieval que avui en dia és un mini museu d’escultures amb accés lliure); el “Tribunale della Mercanzia” (S XIV); o el renaixentista “Palazzo” Uguccione.


PONTE VECCHIO



Centre Històric de Florència, Unesco, Patrimoni de la Humanitat, Toscana, Itàlia


A l’igual que el Duomo o el PalazzoVecchio no necessita presentacions, i gosaria dir que és el pont més conegut de tota Itàlia junt amb el Ponte Rialto de Venècia.

El Ponte Vecchio possiblement sigui d’origen romà, però l’estructura que actualment contemplem és de mitjan S XIV.  Destaca per l’originalitat de tenir petits locals i un corredor construït damunt del pont. Aquests locals inicialment eren botigues del gremi dels carnissers, peixaters i adobers, però a causa de la forta pudor i de problemes d’higiene, a finals de S XVI van ser substituïts  per petites botigues de joieria i orfebreria, que actualment hi continuen.

Malauradament és un dels llocs amb més concentració de turistes de tota la ciutat, i per tant haureu de matinar molt si voleu gaudir relaxadament de la bellesa del pont i del riu Arno.


OLTRARNO


Centre Històric de Florència, Unesco, Patrimoni de la Humanitat, Toscana, Itàlia


Oltrarno és el  barri de Florència que queda a la riba Sud del riu Arno, i a l’Edat Mitjana era una zona habitada per les classes populars i treballadores, fins que la construcció del Palazzo Pitti al S XV ho va canviar tot, i va provocar que altres famílies nobles seguissin l’exemple dels  Pitti i edifiquessin llurs palaus en aquell sector de Florència.

El Palazzo Pitti a més de ser un elegant i immens palau renaixentista és la seu de 4 museus diferents, essent el més important la Galeria Palatina, que exposa quadres de grans artistes ( Botticcelli, Rafael, Tiziano, Rubens...)   repartits en 28 sales de la planta noble.

A més del Palazzo Pitti cal esmentar la bonica i animada Piazza Santo Spirito, presidida per l’església homònima,  un projecte inacabat  de Brunelleschi, que va morir abans de finalitzar les obres.


Firenze, Centre Històric de Florència, Unesco, Patrimoni de la Humanitat, Toscana, Itàlia

L'animada i bonica Piazza Santo Spirito, a Oltrarno


Finalment d’Oltrarno cal destacar una altra església, Santa Maria del Carmine, que ha passat a la posteritat especialment per les pintures que decoren una de les seves capelles, l’anomenada Capella Brancacci, un dels grans referents de la pintura del Quattrocento, i on hi van treballar els pintors Masaccio, Masolino i Filippino Lippi.  Us he d’aclarir que malauradament no la vam visitar.


SAN MINIATO AL MONTE



Firenze, Oltrarno, Centre Històric de Florència, Unesco, Patrimoni de la Humanitat, Art romànic, Toscana, Itàlia



Tot i que també està situada en un turó d’Oltrarno, considero que aquesta basílica dedicada a Sant Miniato mereix una menció especial, perquè  està considerada com un dels millors exemples de l’art romànic de la Toscana, tant la façana com el seu interior.

La veritat és que el recorregut per les naus del temple em va sorprendre molt, perquè no respon a l’art romànic auster i minimalista que podem trobar a la majoria d’esglésies romàniques de Catalunya, sinó que  és un prodigi de decoració: el paviment, els mosaics de l’absis, l’artesonat de fusta del sostre...


Firenze, Oltrarno, art romànic, Centre Històric de Florència, Unesco, Patrimoni de la Humanitat, Toscana, Itàlia

Mosaics de l'absis de San Miniato al Monte


Així mateix l’indret està envoltat de llegenda, relacionada  amb el martiri de Sant Miniato, que després de ser decapitat per les autoritats romanes al S III, va ser capaç d’arribar a peu fins l’actual emplaçament de la basílica portant el seu cap amb una mà.
Les seves despulles suposadament encara descansen a la cripta, la part més antiga de la basílica.

Un altre dels atractius de la basílica és la seva ubicació privilegiada, al capdamunt d’un turó que ofereix unes bones vistes de la ciutat.



PIAZZALE MICHELANGELO


Firenze, Oltrarno, Centre Històric de Florència, Unesco, Patrimoni de la Humanitat, Toscana, Itàlia



A uns centenars de metres de San Miniato al Monte trobem aquesta gran plaça, amb un escàs interès artístic, però que queda  compensat amb escreix per la panoràmica que té de tot el centre històric de Florència.

Al capvespre s’omple d’autocars i de gent que hi arriba per a contemplar la posta de sol. Us he de confessar que nosaltres també ho vam fer, però no vam tenir sort, perquè el cel estava força tapat i no vam poder  veure com el sol tenyia el Duomo de colors ataronjats.
No obstant va ser una bona manera de finalitzar el 1r dia a Florència. 

El 2n dia per Florència va ser destinat gairebé exclusivament a visitar alguns dels seus museus, però d'això us en parlaré en una propera entrada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...