RUTA SENDERISTA PER L'ALTA GARROTXA (PIRINEU DE GIRONA)

L’Alta Garrotxa és un espai natural protegit situat al Nord de Girona, amb una extensió total  de 32.880 ha, repartides entre  les comarques de la Garrotxa (51,4%), Alt Empordà (31,1%) i Ripollès (17,5%).

La seva biodiversitat és molt important, tant pel que fa a la varietat d’hàbitats, com de fauna, amb algunes espècies endèmiques d’invertebrats.

El seu relleu, molt abrupte, ha fet difícil la presència humana, amb molt pocs nuclis habitats i dispersos, i per això és un espai natural amb un estat de conservació molt bo i molt poc alterat, i gaudeix d'un doble marc de protecció legal tant d’EIN (Espai d’Interès Natural- legislació de la Generalitat de Catalunya), com de LIC i ZEPA de la Xarxa Natura 2000 (legislació de la UE).

Espectaculars paisatges de l'Alta Garrotxa

Malgrat tot, el territori ja estava habitat a la prehistòria, tal com han demostrat les excavacions arqueològiques a la Cova dels Ermitons (Sales de Llierca) i a la Cova 120 (Sales de Llierca).

L’Alta Edat Mitjana també ha deixat alguns testimonis de la presència humana, perquè va ser un dels primers territoris de la Marca Hispànica Oriental en ser alliberats pels Francs, i la difícil orografia de l’Alta Garrotxa sí va proporcionar molta seguretat als nous pobladors davant hipotètics atacs dels sarraïns.

Com alguns exemples notables del seu patrimoni medieval cal esmentar el poble de Beget, el pont medieval de Sadernes, o les esglésies romàniques de Sant Aniol d’Aguja i de Sadernes.

El poble medieval de Beget, un dels "imprescindibles" de l'Alta Garrotxa

Per tant és una zona amb molts al.licients per a ser visitada, amb diferents rutes que us permetran conèixer tant el seu espectacular medi natural,  com el seu interessantíssim patrimoni cultural, amb el valor afegit que és un territori poc conegut i poc massificat. 
Curiosament  contrasta amb el proper Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb alguns paratges emblemàtics com la Fageda d’en Jordà que no destaquen precisament per ser indrets tranquils i poc freqüentats, especialment en temporada alta.

La ruta senderista per l'Alta Garrotxa

Dades de la ruta

-Durada total: Unes 3,50 hores a ritme molt tranquil i comptant les parades

-Longitud: 9,14 km
-Desnivell positiu (de pujada) acumulat: 514 m

-Grau de dificultat tècnica i física: baixa; és factible fer-la amb nens

-Circular: Sí

-Punt de sortida: Bassa de Monars

-Enllaç disponible de la ruta: Sí, al wikiloc

Mapa amb la localització de la ruta senderista i el poble medieval de Beget

La ruta circular a peu que vam fer transcorre per les parts més septentrionals i elevades de l’Alta Garrotxa, i una part del recorregut coincideix amb la línia de la frontera administrativa que separa l’Estat francès i l’Estat espanyol.

La Bassa de Monars, punt de sortida i arribada de la ruta senderista

El punt de sortida és la Bassa de Monars, un lloc fàcilment identificable, perquè és una explanada amb una gran bassa artificial situada en una cota lleugerament inferior, a uns 200 m a l’esquerra de la pista forestal per la què arribareu.

Al costat de la pista i de l'aparcament trobareu la senyalització i els temps aproximats de l’itinerari que vam fer.

Nosaltres vam seguir la recomanació del Consorci de l’Alta Garrotxa de fer la ruta en sentit horari, però podeu fer-la en sentit invers, i de fet algunes webs que havia consultat prèviament tenien ressenyat el recorregut en sentit antihorari, suposo que per tal d’evitar la forta pujada inicial al Comanegra.

Comanegra (1.557 m), el sostre de la ruta i també de la Garrotxa

Només sortir ja trobareu les marques verdes i vermelles, que haureu de seguir al llarg de tota la ruta, i que podreu trobar tant pintades a la roca com als troncs dels arbres.

L'inici de l'itinerari és una pujada força directa al Puig de Comanegra, que amb 1.557 m és el sostre de la ruta i també de tota la comarca de la Garrotxa.

Excursionistes baixant del Comanegra

No sé si va ser per què ens vam despistar, o per què les marques del sender no eren prou visibles, però al poc de començar l’ascensió vam deixar de veure els senyals i vam haver improvisar el camí, la qual cosa no va suposar cap problema, atès que hi ha diversos corriols que pugen al Comanegra.

Vam arribar al Comanegra després d’uns 40 minuts de pujada continuada, i ens hi vam aturar una bona estona, perquè té unes vistes excel.lents. Malauradament només vam poder gaudir parcialment del panorama,  ja que el dia estava una mica ennuvolat i la visibilitat no era prou bona, especialment a la costa i als cims més elevats del Pirineu Oriental.

El camí carener entre el Comanegra i el Puig de les Bruixes

El Comanegra és un cim fronterer, i a partir d’aquest punt el camí va carenejant per la línia fronterera durant un tram.

A més de continuar amb un magnífic panorama, la baixada del Comanegra ens va regalar un altre espectacle: el camí travessa una bonica fageda, que cobreix gairebé tot el vessant francès.  

El descens del Comanegra va venir seguit d’una curta pujada també per la carena, que ens va portar fins el Puig de les Bruixes, de 1.393 m, i amb un panorama que no té res a envejar al què es contempla des del Comanegra, tot i no ser un cim tant alt.

Aproximadament és 1.15 h de caminada pel bonic camí carener que va del Comanegra al Puig de les Bruixes.

A punt d'arribar al Puig de les Bruixes

Després del Puig de les Bruixes va tocar baixar de nou, i vam haver de salvar un petit pas assegurat amb cadenes, però gens aeri i molt senzill de superar.

Un cop finalitzat el curt descens del Puig de les Bruixes haureu d’estar atents a no confondre-us amb els senyals, perquè durant un tram coincideixen dos marques de colors diferents (de color groc i de color vermell i verd), i arriba a un punt en què marquen direccions oposades. Sempre haureu de seguir el senyal vermell i verd.

Darrers metres de la pista abans d'arribar al final de la ruta 

Després de la bifurcació dels 2 senyals, el camí gira gairebé 180 graus i ja es dirigeix de tornada cap el punt de sortida, la Bassa de Monars, tot travessant un bosc amb clar predomini  dels roures. Inicialment és de baixada, però els 3 km finals són en lleuger ascens gairebé continu, i en el darrer tram el corriol es transforma en pista.

Com arribar a l’Alta Garrotxa i a la Bassa de Monars

Heu de seguir l’autovia C-17 fins a Ripoll, i  un cop  entreu a Ripoll, haureu d’agafar la carretera – està ben senyalitzada - que va a Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i Coll d’Ares.

Quan arribeu a Camprodon, haureu de continuar per la mateixa carretera, la C-38,  direcció Coll d’Ares, fins passat el km 13, en què us haureu de desviar a la dreta direcció Rocabruna i Beget.

La Bassa de Monars, l'indret on haureu de deixar el vehicle

Un cop sigueu a la carretera de Rocabruna i Beget, haureu d’agafar una pista sense asfaltar i en pujada que surt a mà esquerra després del km 8.5. Heu de tenir en compte que la pista no està senyalitzada, i per tant us la podríeu passar, si no estiguéssiu atents. Sabreu que heu agafat la pista correcta, perquè a menys de 100 m de l’inici, a mà esquerra hi ha un dipòsit circular de formigó. Fins la Bassa de Monars són gairebé 8 km de pista sense asfaltar en lleugera pujada, en general en bon estat per a turismes, tot i que en algun tram puntual haureu de tenir cura.

També teniu l’opció d’arribar fins a l’inici de la pista forestal des de la Garrotxa per una carretera local asfaltada que surt des de Castellfollit de la Roca i passa per Oix i Beget. No obstant us recomano la primera opció (via Ripoll i Camprodon), perquè és una carretera amb menys revolts.

Beget, la visita cultural

Tal com us he comentat abans, l’Alta Garrotxa a més dels seus valors naturals i paisatgístics, també té indrets de gran interès cultural, i Beget n’és un d’ells.

Seria una llàstima no visitar Beget, perquè tan sols suposa fer 10 km més de carretera entre anar i tornar.

Beget és un poble de gran bellesa, sens dubte un dels més bonics de tota Catalunya, amb uns orígens que es remunten a l’Edat Mitjana, concretament a mitjan S X, moment en què apareix documentat per primer cop el topònim de Beget.

És obvi que l’element més emblemàtic de Beget és l’església romànica de Sant Cristòfol, del S XII, d’una sola nau, amb un absis semicircular ornat d’arcuacions llombardes i un majestuós campanar.
L'interior  de Sant Cristòfol també té molt interès, atès que és de les poques esglésies que conserva "in situ" una valuosa talla romànica, la Majestat de Beget.

És al voltant de l’església de Sant Cristòfol on trobem la part més antiga de Beget, que està format per tres petits nuclis, comunicats per 2 ponts que creuen la Riera de Beget i la Riera de Can França.

Passejar detingudament pels 3 sectors de Beget és altament recomanable, i hi trobareu moltes cases i racons amb encant.

Recentment – juliol de 2016 – Beget ha estat declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de conjunt històric, un estatus més que merescut.

Bé, només espero que us animeu a visitar l’Alta Garrotxa, un autèntic tresor amagat al Pirineu Oriental.