Descobrint els Alps Occidentals: Hautes Alpes i Piemonte.(Els dies de senderisme,1a part)

Entre-les-Aygues

Vallée de l’Onde, Parc National dels Ecrins, Hautes Alpes, France.

El dia comença bé, atès que és assolellat i amb bona temperatura. Com que el dia anterior vam fer més de 700 km en cotxe, hem decidit fer poca carretera i una excursió a peu suau, no superior a 4 hores. El lloc triat ha estat la vall del riu Onde, situada a uns 15 km del camping. Aquesta excursió ens permetrà endinsar-nos al Parc Nacional dels Ecrins i la intenció és arribar fins al refuge des Bans, a menys de 2 hores del parking i amb un desnivell lleugerament inferior als 500 m. És una excursió que promet, ja que havia trobat algunes bones referències i recomanacions a internet.

El punt de partida de l’excursió és Entre-les-Aygues (punt A al mapa), lloc molt bonic, a la confluència de 2 rius al qué s’arriba per una estreta carretera de muntanya que sembla no acabar-se mai.

Des del parking només es veuen els pics més alts, peró a mida que anem guanyant alçada i arribem a una zona de pastures amb poc desnivell se’ns obre una vall amb petites glaceres que baixen dels cims. M’hauria agradat haver-ho visitat 20 o 30 anys abans, perquè estic convençut que les glaceres tenien molta més extensió. Alhora que comtemplem les glaceres, també divisem a la llunyania el refugi des Bans, molt ben situat estratègicament a dalt d’una petita cinglera.

 Mapa amb la nostra ruta a peu per la Vallée de l'Onde ( Entre-les-Aygues és el punt A, i el refugi des Bans és el punt B)

Arribem al refugi des Bans (punt B al mapa) aproximadament 1,45 h després de sortir del parking, sense gaires difucultats, només 2 curts passos estrets equipats amb passamans. Com que el dia és assolellat i calorós no podem evitar caure en la temptació de demanar 2 consumicions a la terrassa del refugi, que és un bon mirador de tota la vall.

En resum es podria dir que és una vall bonica, més aviat estreta, però amb l’atractiu de ser salvatge, poc freqüentada, amb petits glaciars a la capçalera i amb un riu que presenta alguns salts d’aigua força estètics.

Vallon de Bans i Refuge des Bans, a la part superior dreta de la fotografia

De tornada al parking ens adonem que encara és aviat, no són ni les 4 de la tarda i decidim visitar Briançon, ciutat que tenim a menys de 3 km del camping.

Briançon té la seva part alta emmurallada, i està catalogada com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, per tractar-se d’una de les fortificacions construides per Vauban, enginyer militar del rei francès Lluís XIV, al S XVII.

Ens endinsem a la seva part emmurallada i podem gaudir dels seus encants, que no són pocs: edificis antics ben conservats i que formen un bon conjunt arquitectònic, col.legiata de Notre-Dame, carrers peatonals i amb llambordes.

Muralles de Briançon

Carrer de Briançon

Acabem la jornada amb un sopar al camping amb productes de la terra que hem comprat a un centre comercial de Briançon: paté de “terrine forestier”, “fromages” i vi Bordeaux. No es pot demanar més per tractar-se del 1r dia.




Vallée de l’Onde, Parc National dels Ecrins, Hautes Alpes, France.
1r día de las vacaciones por territorios alpinos.
El día empieza bien, dado que es soleado y con buena temperatura. Cómo el día anterior hicimos más de 700 km en coche, hemos decidido hacer poca carretera y una excursión a pie suave, no superior a 4 horas. El lugar elegido ha sido el valle del río Onde, situada a unos 15 km del *camping. Esta excursión nos permitirá adentrarnos en el Parque Nacional de los *Ecrins y la intención es llegar hasta el *refuge *des Bans, a menos de 2 horas del *parking y con un desnivel ligeramente inferior a los 500 m. Es una excursión que promete, pues había encontrado algunas buenas referencias y *recomendaciones en internet.
El punto de partida de la excursión es Entre les Aigues, lugar muy bonito, en la confluencia de 2 ríos al que se llega por una estrecha carretera de montaña que parece no acabarse nunca.
Desde el *parking sólo se ven los picos más altos, *pero a medida que vamos ganando altura y llegamos a una zona de pastos con poco desnivel se nos abre un valle con pequeños *glaciares que bajan de las cumbres. Me habría gustado haberlo visitado 20 o 30 años antes, porque estoy convencido que los *glaciares tenían mucha más extensión. A la vez que *comtemplamos los *glaciares, también *divisamos en la lejanía el refugio, muy bien situado estratégicamente en lo alto de un pequeño promontorio rocoso.
Llegamos al refugio aproximadamente 1,45 h después de salir del *parking, sin muchas *difucultades, sólo 2 cortos pasos estrechos equipados con pasamanos. Cómo el día es soleado y caluroso no podemos evitar caer en la tentación de pedir 2 consumiciones en la terraza del refugio, que es un buen mirador de todo el valle.


En resumen se podría decir que es un valle bonito, más bien estrecho, pero con el atractivo de ser salvaje, poco frecuentado, con pequeños glaciares en su cabecera y con un río que presenta algunos saltos de agua bastante estéticos.
De vuelta al parking nos damos cuenta que todavía es pronto, no son ni las 4 de la tarde y decidimos visitar Briançon, ciudad que tenemos a menos de 3 km del camping.
Briançon tiene su parte alta amurallada, y está catalogada como Patrimonio de la Humanidad de la UNESCO, por tratarse de una de las fortificaciones construidas por Vauban, ingeniero militar del rey francés Lluís XIV,en el S XVII.
Nos adentramos en su parte amurallada y podemos disfrutar de sus encantos, que no son pocos: edificios antiguos muy bien conservados y que forman un buen conjunto arquitectónico, colegiata de *Notre-Dame, calles peatonales y con adoquines.
Acabamos la jornada con una cena en el camping con productos de la tierra que hemos comprado en un centro comercial de Briançon: paté de “terrine forestier”, “fromages” y vino Bordeaux. No se puede pedir más por ser el 1r día.