LA SACRA DI SAN MICHELE I AVIGLIANA, DOS TRESORS DEL PIEMONT (ITÀLIA)





6è dia -Sacra di San Michele -Piemonte


Avui hem de matinar més per una senzilla raó: ens han fet fora del càmping i hem de desmuntar el campament. No us espanteu, que no això no és a conseqüència d’organitzar cap aldarull ni escàndol, simplement és el darrer dia de la temporada del càmping i el tanquen.
Afortunadament el dia plujós de la visita al Fort Queyras, al tornar abans, ens va permetre mirar i reservar per internet un hotel per a les 3 nits següents, situat molt a prop de la capital del Piemonte: Torino (Torí - a qui li pugui interessar, l’hotel s’anomena Hotel Interporto i vam trobar-lo a molt bon preu per internet: 40 euros l’habitació). Per tant, després de deixar el càmping tornem a creuar els Alps per anar a instal.lar-nos a l’hotel; tot un luxe inesperat dormir les darrreres nits del viatge a un llit sota teulada i sense haver de fer cap “excursió” per anar a les dutxes o wc. 
L’hotel el trobem amb molta facilitat gràcies a les indicacions del GPS i en comparació amb el càmping ens sembla un 5 *****, quan en realitat són 3 *. A més, és a tocar de l’autopista, cosa que facilita molt els desplaçaments amb el cotxe. A partir d’ara, que durant 3 dies som a territori italià haurem de tenir molta paciència i estar amb els 5 sentits al volant, perquè a Itàlia condueixen més a l’espanyola que no pas a la francesa, és a dir amb actituds agressives i sovint acompanyades de greus infraccions de trànsit.

Avui tenim molt clar què visitar:

LA SACRA DI SAN MICHELE 


Quan estableixes prioritats en la programació d'un viatge, aquesta era la número 1 quant a patrimoni cultural, i si dubteu del perquè, mireu les fotos i/o obriu el link.

La Sacra di San Michele és una abadia fundada al S X, i construïda principalment en estil romànic, si bé ha sofert ampliacions i modificacions d’èpoques posteriors.


Piemonte, Torí, Torino, Alps Italians

Sacra di San Michele


Es tracta d’un monument que contemplat des de lluny ja “promet”, doncs està situat dalt d’un cim aïllat, a l’entrada de la Val di Susa, i visible des de molts km. de distància, si el dia és mínimament nítid, com avui,  en què afortunadament ha tornat el temps assolellat, anticiclònic i amb temperatura molt agradable.
Tot el conjunt és una meravella arquitectònica, però hauria de destacar especialment 4 coses:
- L’Escala dels morts, anomenada així, perquè s’hi van enterrar durant segles personatges il·lustres i encara es poden apreciar a les seves parets algunes tombes. Es tracta d’una costeruda i interminable escalinata que condueix cap a l’església, situada a dalt de tot del cim, que està construïda en alguns trams sobre la roca mare de la muntanya, i que ofereix uns espectaculars jocs de clarobscurs i penombres.


L'Escala dels Morts vista des de la Portada del Zodíac


-L’Escala dels morts dóna accés a la Portada del Zodíac, un impressionant conjunt escultòric del S XII, que té aquesta denominació perquè algunes pilastres estan esculpides amb els motius dels signes zodiacals i amb constel.lacions. També són de gran bellesa alguns capitells amb temes de l’Antic Testament com Caïm i Abel i les aventures de Samsó.

Piemonte, Itàlia

Capitells de la Portada del Zodíac. El de l'esquerra mostra Samsó destruint el temple de Dagon



-L’interior de l’església: està construit en estil romànic, romànic de transició i gòtic i és d’especial interès per les escultures dels capitells, columnes i sobretot les de l’absis de la capçalera. Son igualment interessants les pintures murals que es conserven. Per últim comentaré que és un lloc en el que et sents  transportat a la pau i tranquil·litat espirituals.

Piemonte, Itàlia

Nau central de l'església de la Sacra di San Michele


-El 4t i darrer aspecte especialment rellevant de l’abadia no és precisament arquitectònic, sinó que és per l’excepcional panorama que es contempla: des dels cims encara enfarinats dels Alps, tota la Val di Susa i fins a la plana piamontesa i el nostre destí dels propers 2 dies: TORINO.



Panoràmica de la Val di Susa i dels Alps Piemontesos des de la Sacra di San Michele


AVIGLIANA


La relaxada visita a l’Abadia ens ha ocupat mig dia, però encara podem aprofitar les darreres hores de la tarda per a veure alguna cosa més. En aquest cas, el lloc escollit és la població d’Avigliana.
Avigliana és una vila gairebé situada als peus de la Sacra di San Michele i a la vora d’un llac; òbviament es tracta d’un emplaçament privilegiat. Conserva un casc antic interessant amb restes d’època medieval: algun tram de muralles, algunes esglésies, carrers amb arcades, les runes del seu castell i una plaça major porticada, que en la meva opinió és el més bonic del poble.


Avigliana


Acabada la visita d’Avigliana ja ens toca tornar a l’hotel i sopar. Aquest vespre decidim sopar a l’hotel, que hem vist que té un restaurant self-service amb menú i a un preu  atractiu:  10 euros  (2 plats, pa, beguda i postre inclosos). El menú és de “batalla”, és a dir racions molt abundants i cuina poc elaborada, tot i que més que correcta. Cal aclarir que l’hotel té 2 restaurants, i el que vam triar nosaltres és el de la gama “low cost”, i pensat especialment per a camioners i viatjants, atès que està obert les 24 hores i al costat d’una àrea de magatzems i mercaderies i de l’autopista de circumval·lació de Torino.



Mapa amb la ubicació exacta de la Sacra di San Michele i Avigliana



Altres #posts del blog relacionats

Torí (Torino), la capital del Piemonte


Sacra di San Michele -Piemonte
6º día

Hoy tenemos que madrugar más por una sencilla razón: nos han echado del camping y tenemos que desmontar el campamento. No os asustéis, que no esto no es a consecuencia de organizar ningún alboroto ni escándalo, simplemente es el último día de la temporada del camping y lo cierran.
Afortunadamente el día lluvioso de la visita al Fort*Queyras, al volver antes, nos permitió mirar y reservar por internet un hotel para las 3 noches siguientes, situado muy cerca de la capital del Piemonte: Torino (Turín - a quien le pueda interesar, el hotel se denomina Hotel Interporto y lo encontramos a muy buen precio por un buscador de hoteles de internet: 40 euros la habitación). Por lo tanto, después de dejar el camping volvemos a cruzar los Alpes para ir a instalarnos en el hotel; todo un lujo inesperado dormir las últimas noches del viaje en cama bajo techo y sin tener que hacer ninguna “excursión” para ir a las duchas o wc.
El hotel lo encontramos con mucha facilidad gracias a las indicaciones del GPS y en comparación con el camping nos parece un 5 *****, cuando en realidad son 3 *. Además, está junto a la autopista, cosa que facilita mucho los desplazamientos con el coche. A partir de ahora, que durante 3 días estamos en territorio italiano, tendremos que tener mucha cuidado y estar con los 5 sentidos al volante, porque en Italia conducen más a la española que no a la francesa, es decir con actitudes agresivas y a menudo acompañadas de graves infracciones de tránsito.

Hoy tenemos muy claro que visitar:
LA SACRA DI SAN MICHELE (http://www.sacradisanmichele.com/).
Cuando estableces prioridades en la programación un viaje, esta era la número 1 en patrimonio cultural, y si dudáis del porque, mirad las fotos y/o abrid el link.
La *Sacra *di San *Michele es una abadía fundada en el S X, y construida principalmente en estilo románico, si bien ha sufrido ampliaciones y modificaciones en épocas posteriores.

Se trata de un monumento que contemplado de lejos ya “promete”, pues está situado en una cumbre aislada, en la entrada de la Val di Susa, y visible desde muchos km. de distancia, si el día es mínimamente nítido, como hoy, en que afortunadamente ha vuelto el tiempo soleado, anticiclónico y con temperaturas muy agradables.
Todo el conjunto es una maravilla arquitectónica, pero tendría que destacar especialmente 4 cosas:
- La Escalera de los muertos, denominada así, porque se enterraron durante siglos personajes ilustres y todavía se pueden apreciar en sus paredes algunas tumbas. Se trata de una empinada e interminable escalinata que conduce hacia la iglesia, situada encima de todo de la montaña, que está construida en algunos tramos sobre la roca madre de la montaña, y que ofrece unos espectaculares juegos de claroscuros.

-L'Escala de los muertos da acceso al  Pórtico del Zodíaco, un impresionante conjunto escultórico del S XII, que tiene esta denominación porque algunas pilastras están esculpidas con los motivos de los signos zodiacales y con constelaciones. También son de gran belleza algunos capiteles con temas del Antiguo Testamento como Caín y Abel y las aventuras de Sansón.
-El interior de la iglesia: está construdio en estilo románico, románico de transición y gótico y es de especial interés por las esculturas de los capiteles, columnas y sobre todo las del ábside de la cabecera. Son igualmente interesantes las pinturas murales que se conservan. Por último comentaré que es un lugar en el que te sientes transportado a la paz y tranquilidad espirituales.
-El 4º y último aspecto especialmente relevante de la abadía no es precisamente arquitectónico, sino que es por el excepcional panorama que se contempla: desde las cumbres todavía ligeramente nevadas de los Alpes, toda la Val di Susa y hasta la llanura piamontesa y nuestro destino de los siguientes 2 días: TORINO (Turín).

La relajada visita a la Abadía nos ha ocupado medio día, pero todavía podemos aprovechar las últimas horas de la tarde para ver algo más. En este caso, el lugar escogido es la población de Avigliana.
Avigliana es una pequeña ciudad  situada casi a los pies de la Sacra di San Michele y al lado de un lago; obviamente se trata de un emplazamiento privilegiado. Conserva un casco antiguo interesante con restos de época medieval: algún tramo de murallas, algunas iglesias, calles con arcadas, los escombros de su castillo y una plaza mayor porticada, que en mi opinión es lo más bonito del pueblo.


Acabada la visita de Avigliana ya nos toca volver al hotel y cenar. Esta noche decidimos cenar en el hotel, que hemos visto que tiene un restaurante self-service con menú y a un precio atractivo: 10 euros (2 platos, pan, bebida y postre incluidos). El menú es de “batalla”, es decir raciones muy abundantes y cocina poco elaborada, aunque más que correcta. Hay que aclarar que el hotel tiene 2 restaurantes, y el que elegimos nosotros es el de la gama “low cost”, y pensado especialmente para camioneros y viajantes, dado que está abierto las 24 horas y junto a una área de almacenes y mercancías y de la autopista de circunvalación de Torino.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

10 LLOCS MÀGICS DE CATALUNYA RECOMANATS PER 10 BLOGGERS

4 RUTES SENDERISTES FÀCILS PEL BERGUEDÀ

10 CIUTATS EUROPEES QUE EM TENEN EL COR ROBAT