EL ROMÀNIC AL BERGUEDÀ (I): L'ALT BERGUEDÀ
Torno a una comarca de Catalunya que és molt especial per a
mi i de la què us vaig parlar en els 2 primers articles del present blog: El
Berguedà.
No obstant, aquesta vegada no escriuré sobre el patrimoni
natural ni sobre muntanya, sinó sobre una gran riquesa que ofereix la comarca: el romànic.
El romànic, és un estil arquitectònic i artístic que es va implantar
a l’Europa Occidental cristiana durant els S XI, XII i part del XIII, tot i que
va arribar també a regions centreeuropees.
Catalunya no és una excepció i va adoptar plenament l’art romànic, en els seus
inicis sota la forta influència de l’estil romànic llombard, que procedent de la Llombardia , regió del
Nord d’Itàlia, va ser junt amb el gran Monestir benedictí de Cluny, a la Borgonya francesa, el 1r
focus d’origen d’aquest art.
Centrant-nos en el Berguedà, comarca de la Catalunya Central ,
aquí el romànic va tenir una forta implantació i apareix distribuït per tot el
territori, majoritàriament mitjançant petites esglésies i ermites rurals, si bé amb
alguna excepció en forma d’església o monestir de grans dimensions.
A continuació detallaré algunes esglésies de l’Alt Berguedà que
crec que val la pena visitar, però heu de tenir en compte que no és un llistat
exhaustiu. Dedicaré un altre episodi al romànic del Baix Berguedà, atès que és
molt abundant a tota la comarca, i crec que escriure 2 capítols seguint un
criteri geogràfic és la millor manera.
Mapa de l'Alt Berguedà amb les 6 esglésies selecionades
1- SANT JAUME DE FRONTANYÀ
Situat a l’Alt Berguedà, als peus de la Serra de Catllaràs, és de
les poques esglésies de la comarca que trenca la norma de temple de petites
dimensions.
De l’antic monestir agustinià fundat al S XI “només” es conserva la seva església d’una
sola nau, 3 absis i transepte, amb elements típics del romànic llombard:
arquacions cegues als absis i portada. Presenta la particularitat de tenir un
cimbori de 12 costats, únic d’aquest període a Catalunya.
És possible visitar l’església per dins, atès que a la Fonda del poble (Casa
Marxandó) tenen les claus, que les deixen previ dipòsit del DNI.
Sant Jaume de Frontanyà
Recomanació: podeu combinar la visita cultural amb alguna
petita excursió a peu pels voltants, ja que és a la vora de 2 espais d’interès
natural (EIN): la Serra
de Catllaràs i els Rasos de Tubau.
Curiositats: és el municipi amb menys habitants de tot Catalunya
– 19 habitants l’any 2011-, i va ser el
lloc triat pel President de la Generalitat Pasqual Maragall per a fer la
presentació del nou Estatut de Catalunya aprovat – i després “mega” retallat – l’any
2006.
2- SANTA MARIA DE LILLET
Situat a menys d'1 km de la Pobla de Lillet, es un altre monestir de la comarca que té unes mides considerables i en aquest cas sí que es conserva a més de l’església, el claustre i altres dependències. A diferència de St Jaume de Frontanyà té diversos estils, com a resultat d’ampliacions i reformes sofertes amb el pas del temps i malauradament el seu estat de conservació és en general regular, amb algunes parts força malmeses. No obstant s’estan fent treballs de restauració, almenys durant l’estiu de 2010, darrer cop que el vaig visitar i precisament, a causa d’aquesta restauració no era possible accedir al monestir.
Absis romànics de Santa Maria de Lillet
3- ROTONDA DE SANT MIQUEL
Situada a menys de 200 metres de Sta Maria,
és una petita ermita amb la particularitat de tenir planta circular i absis
semicircular, un dels pocs exemples del romànic català. Desconec on poden tenir
les claus per a visitar-la.
Rotonda de Sant Miquel
Recomanació: Sta Maria Lillet i la Rotonda de St Miquel estan
a pocs kms de St Jaume de Frontanyà –menys de 15-, i és perfectament possible
visitar tots 3 monuments en un matí o una tarda. El consell de fer alguna excursió
a peu per la Serra
de Catllaràs és extensible a aquests 2 monuments, atès que estan als peus del
mencionat espai d’interès natural. Com a caminada us recomano especialment l'ascensió al mirador del Roc de la Lluna, al que es pot accedir des de la mateixa Rotonda de Sant Miquel, pel sender PR C-52, molt ben senyalitzat amb marques grogues i blanques.
La Serra de Catllaràs a la tardor
4- SANT VICENÇ DE RUS
Situada al costat de la carretera de la Pobla de Lillet a Castellar
de n’Hug, gairebé a ½ camí entre les 2 poblacions. Per tant, si pugem a visitar
Castellar i les Fonts del Llobregat– totes 2 coses valen molt la pena – venint
des de La Pobla L ,
no hem de desviar-nos gens.
És una església senzilla, d’una sola nau amb volta de mig canó
i únic absis semicircular amb arquacions llombardes. El principal interès són
les seves pintures murals interiors: les romàniques de l’absis i les gòtiques de
la Capella de
Sta. Magdalena, amb la particularitat que aquestes darreres són originals.
Malgrat que les pintures originals de l’absis són al Museu de Solsona, amb molt
bon criteri han decidit deixar-hi una reproducció.
5- SANT LLORENÇ PROP BAGÀ
Sant Llorenç prop Bagà, situat a Guardiola de Berguedà, és un altre dels grans monestirs del Berguedà, tot i que una part important de les antigues dependències del conjunt monàstic ha desaparegut, o bé queden restes testimonials com poden ser les del claustre.
El monestir de Sant Llorenç prop Bagà ja apareix documentat a finals de S IX, si bé l'actual temple és d'inicis de s. XI, i reformat al s. XII i en segles posteriors.
L'estructura del temple és força original i complexa, amb una cripta i tres naus, part de les quals tenen 2 nivells.
A mitjan dels anys 80 del s. XX va ser objecte d'una important i ambiciosa restauració arquitectònica, que va anar acompanyada dels treballs de recerca arqueològica.
6- SANT ANDREU DE GRÉIXER
Sant Andreu de Gréixer
La petita església de Sant Andreu està situada al petit llogarret de Gréixer, que pertany al municipi de Guardiola de Berguedà. Arquitectònicament és un senzill temple d'una única nau, amb un absis semicircular, i campanar d'espadanya.
En la meva opinió és especialment interessant tant pel seu espectacular entorn natural, als peus dela Serra del Moixerò i del Parc Natural del Cadí-Moixeró, com per estar dins de Gréixer, un dels pobles amb més encant de tot el Berguedà.
Recomanació: Per Gréixer passa el sender GR-107, més conegut com el Camí dels Bons Homes, i en direcció Oest, i una mica abans d’arribar al Coll d’Escriu, travessa una bonica i espectacular fageda, una de les millors que es poden trobar a l’Alt Berguedà. Si hi aneu, no us en penedireu.
Altres #Posts del blog relacionats
- El romànic al Berguedà (II)
En la meva opinió és especialment interessant tant pel seu espectacular entorn natural, als peus de
Recomanació: Per Gréixer passa el sender GR-107, més conegut com el Camí dels Bons Homes, i en direcció Oest, i una mica abans d’arribar al Coll d’Escriu, travessa una bonica i espectacular fageda, una de les millors que es poden trobar a l’Alt Berguedà. Si hi aneu, no us en penedireu.
Altres #Posts del blog relacionats
- El romànic al Berguedà (II)
¡¡¡Qué bien me viene todo esto Dani!!!
ResponEliminaHola Cristina, me alegro que te pueda ser de utilidad y que te permita disfrutar de la maravillosa comarca catalana que es el Berguedà. Ya me devolverás el favor recomendando a P. Nadal para que me incluya en su lista de los 25 ;) :P Saludos
EliminaDani... tremendo el Berguedà. Ni de lejos imaginé lo impresionante que es dentro de su sencillez. Esos pueblos, las iglesias, las montañas. De verdad que vuelvo fascinada, con ganas de más. Me da pena contar mucho porque no hay duda que parte del encanto de esta comarca de tu tierra es lo poco turística que es.
ResponEliminaAñadir también que me he sentido arropada y todo el mundo me ha tratado de maravilla. Ni un solo lugareño ha hecho otra cosa que no fuera ayudarme.
Muchas gracias otra vez... y ya veremos que puedo hacer con esa recomendación jejejeje.
Un abrazo
Hola Cristina,
EliminaUn placer haberte ayudado. Me alegro que el Berguedà te haya gustado y que te hayan acogido tan bien. No te preocupes por divulgar las maravillas de la comarca, porque seguirá así, incluso aunque Paco Nadal le dedicase 15 posts. El interior de Barcelona en general es un gran desconocido, incluso para muchos catalanes. Un abrazo