Balanç viatger 2012: “desclavem” algunes espines

Estem a punt d’acabar l’any 2012 i tenia intenció de publicar el viatge “estrella” d’aquest any abans de finalitzar desembre, però no em serà possible: la fase previa de recopilació i de documentació està resultant més lenta i complexa de l’esperat; haureu d’esperar al gener.

Atès que tinc ganes d’acomiadar l’any amb un nou article, se m’ha acudit fer un petit balanç del 2012. 

Com apunta el títol, ha estat un any en què he pogut treure’m algunes espines que tenia clavades des de feia molts anys, i ja us podeu imaginar la satisfacció que dóna haver complert 3 somnis pendents :

-ROMA: La ciutat més prodigiosa de l’univers. He tardat molts anys, però finalment he pogut conèixer Roma, ciutat imprescindible en qualsevol agenda viatgera, i més encara per un amant de l’arqueologia i de l’art com jo. Roma és la CIUTAT-MONUMENT  per excel.lència, a gairebé qualsevol cantonada trobes un monument. Això pràcticament només succeeix a Roma; bé potser Venècia, i Florència diuen que també, si bé aquesta darrera encara no la conec.

Estic convençut que tornaré a Roma, és una ciutat amb molt magnetisme i a més, hem fet una estada “llampec” de només 3 dies L .

Castel Sant'Angelo i riu Tiber, Roma

Aquí teniu el link de l’entrada que vaig publicar sobre Roma: Roma

-EGIPTE: Un altre destí emblemàtic per als apassionats de l’arqueologia i de l’art, que ha estat el viatge “estrella” del 2012.

Quan estudiava a la universitat ja sentia una forta atracció per aquest territori i han hagut de passar 20 anys fins que he pogut visitar-lo, tot i que no ben bé com jo hagués volgut: les circumstàncies aconsellaven contractar un viatge organitzat. Malgrat tot, no estic penedit d’haver-hi anat amb viatge organitzat, si no tot el contrari.

Egipte és un país fantàstic que no deixa de sorprendre, malgrat haver vist prèviament centenars de fotos i reportatges sobre les piràmides, Karnak, Luxor, Abu Simbel, Tutankhamon, la Vall dels Reis (Kings Valley)... El famòs anunci de Mastercard és l’slogan perfecte d’Egipte: visitar les Piràmides de Gizeh no té preu.

Espero que serà el proper article del blog.

L'Esfinx i les Piràmides de Gizeh

-ANDORRA: la Vall del Madriu. Declarada patrimoni mundial per la Unesco, aquest destí està especialment indicat per als muntanyencs i persones que estimem la natura, una altra de les meves passions. És un dels racons del Pirineu que tenia pendent visitar des de feia molts anys, concretament des d’un estiu que vaig fer una llarga estada en aquest país i vaig poder saber quins eren els seus paisatges més bonics: la Vall del Madriu ocupava els 1rs llocs de la llista. Aquell estiu, per diversos motius no vaig poder-hi anar, així que cada any una veu interior no parava d'insistir en que visités la Vall del Madriu.

És una vall de paratges solitaris i salvatges, lliure des de la capçalera fins al final de qualsevol construcció moderna; amb prou feines trobes cap altre excursionista durant tot el dia. No sembla que estiguis al rovell de l’ou d’Andorra: el país dels comerços, les quilomètriques cues de cotxes, les urbanitzacions i estacions d’esquí... Diria que més aviat et trobes dins d’un petit paradís.

Vall del Madriu, Andorra

Aqui teniu l’enllaç que vaig publicar de la Vall del Madriu i d’Andorra: Madriu

De cara al 2013 tinc més espines clavades; potser la més important és la Toscana, en quant a viatge amb pressupost assequible, és clar. Si parlem de viatges amb pressupostos elevats, i ara per ara lluny de les meves possibilitats en tinc molts més: Canadà, Perú, Mèxic, Nova Zelanda, Patagònia. D’aqui un any us diré  he pogut desclavar o no més espines.

Per a finalitzar només em queda desitjar-vos un BON NADAL i FELIÇ 2013

Balance viajero 2012: “desclavamos” algunas espinas

Estamos a punto de acabar el  2012 y tenía intención de publicar el viaje “estrella” de este año antes de finalizar diciembre, pero no me será posible: la fase previa de recopilación y de documentación está resultando más lenta y compleja de lo  esperado; tendréis que esperar hasta enero.

Dado que tengo ganas de despedir el año con un nuevo artículo, se me ha ocurrido hacer un pequeño balance del 2012. 

Cómo apunta el título, ha sido un año en que he podido sacarme algunas espinas que tenía clavadas desde hacía muchos años, y ya os podéis imaginar la satisfacción que da haber cumplido 3 sueños pendientes :

-ROMA: La ciudad más prodigiosa del universo. He tardado muchos años, pero finalmente he podido conocer Roma, ciudad imprescindible en cualquier agenda viajera, y más todavía para un amante de la arqueología y del arte como yo. Roma es la CIUDAD-MONUMENTO por excelencia, en casi cualquier esquina encuentras un monumento. Esto prácticamente sólo sucede en Roma; bien quizás Venecia, y Florencia dicen que también, si bien esta última todavía no la conozco.

Estoy convencido que volveré a Roma, es una ciudad con mucho magnetismo y además, hemos hecho una estancia “relámpago” de sólo 3 días :(.

Aquí tenéis el link de la entrada que publiqué sobre Roma: Roma

-EGIPTO: Otro destino emblemático para los apasionados de la arqueología y del arte, y que ha sido el viaje “estrella” del 2012.

Cuando estudiaba en la universidad ya sentía una fuerte atracción por este territorio y han tenido que pasar 20 años hasta que he podido visitarlo, a pesar  que no exactamente tal como hubiera deseado: las circunstancias aconsejaban contratar un viaje organizado. A pesar de todo, no estoy arrepentido de haber ido con viaje organizado, si no todo lo contrario.

Egipto es un país fantástico que no deja de sorprender, a pesar de haber visto previamente centenares de fotos y reportajes sobre las pirámides, Karnak, Luxor, Abu Simbel, Tutankhamon, el Valle de los Reyes (Kings Valley)... 
El famoso  anuncio de Mastercard es el slogan perfecto de Egipto: visitar las Pirámides de Gizah no tiene precio.

Espero que será el próximo artículo del blog.

-ANDORRA: el Valle del Madriu. Declarado patrimonio mundial por la Unesco, este destino está especialmente indicado para los montañeros y personas que amamos la naturaleza, otra de mis pasiones. Es uno de los rincones del Pirineo que tenía pendiente visitar desde hacía muchos años, concretamente desde un verano que hice una larga estancia en este país y en pude saber cuales eran sus paisajes más bonitos: el Valle del Madriu ocupaba los primeros lugares de la lista. Aquel verano, por varios motivos no pude ir, así que cada año iba escuchando una vocecita interior que insistía para que visitase el Valle del Madriu.

Valle de parajes solitarios y salvajes, libre desde la cabecera hasta el final de cualquier construcción moderna, apenas encuentras ningun otro excursionista durante todo el día. No parece que estés en el corazón de Andorra: el país de los comercios, las quilométricas colas de coches, las urbanizaciones y estaciones de esquí...Diría que más bien te encuentras dentro de un pequeño paraíso.

Aqui tenéis el enlace que publiqué del Valle del Madriu y de Andorra: Madriu

De cara al 2013 tengo más espinas clavadas; quizás la más importante es la Toscana,  en cuanto a viaje con presupuesto asequible, está claro. Si hablamos de viajes con presupuestos elevados, y hoy por hoy lejos de mis posibilidades tengo muchos más: Canadá, Perú, México, Nueva Zelanda, Patagonia. De aqui un año os informaré si  he podido desclavar o no más espinas.

Para finalizar sólo me queda desearos unas FELICES NAVIDADES y PRÓSPERO AÑO 2013