EN TERRA DE FARAONS: EGIPTE- segona part: El marc històric
Aquesta entrada la
dedicaré a escriure exclusivament sobre la història de l’Antic Egipte, concretament l'Egipte Faraònic, atès que considero que no es
pot entendre Egipte i tots els seus grans monuments sense conèixer la seva
història. Possiblement m’ha sortit una explicació massa llarga, però reconec
que no puc evitar que aflori una de les
meves grans passions: l’arqueologia.
- IMPERI ANTIC
Comprèn el període situat
entre els anys 2700 i 2.200 aC., quan governen les Dinasties III, IV, V i VI, si
bé cal matisar que alguns egiptòlegs consideren que les Dinasties VII i VIII
pertanyen també a l’Imperi Antic.
Us preguntareu, perquè
l’Imperi Antic comença amb la III Dinastia i no amb la 0?
La resposta es senzilla: és a partir de la III
Dinastia que els Farons es fan enterrar
en una tomba mai vista fins aquell moment i que serà característica durant tot
l’Imperi Antic: la Piràmide; i a més a més és quan es consolida plenament el
poder centralitzat dels Faraons en un únic regne, que s’havia anat forjant durant les 3
primeres dinasties, o període Proto-dinàstic.
La tècnica de construcció de las piràmides va
iniciar-se durant el regnat del Faraó Dyeser, de la III dinastía, cap el 2.650
aC, a Saqqara, amb la “menys” famosa piràmide esglaonada.
Convé aclarir que Saqqara
és l’indret on estava emplaçada la necròpoli de Menfis, la capital de l’Imperi
Antic, a uns 30 km. al Sud d’El Caire i que la mencionada piràmide esglaonada té
aquesta forma, perquè és una superposició de mastabes, una a sobre de l’altra i
cada cop més petites.
La mastaba és el tipus d’enterrament habitual utilitzat per les elits durant les 3
primeres Dinasties i es caracteritza per
tenir forma rectangular amb els murs inclinats i sostre pla i amb una part subterrània,
on s’ubicava la cambra sepulcral.
Respecte els motius de la
transformació i evolució de la mastaba en
piràmide algunes teories apunten, amb molt bon criteri, que tenen un origen espiritual: durant la III Dinastia es produeix una
reforma religiosa de tal manera que el culte al déu Osiris va perdent protagonisme
entre les classes superiors, que passaran a adoptar una nova divinitat
principal: Ra, el Déu Sol. Per tal d’apropar-se a la divinitat solar les noves
tombes dels faraons perdran el caràcter subterrani o semi-subterrani de les
mastabes, per a convertir-se en construccions a l’aire lliure amb forma
piramidal, com a símbol del món on al seu cim es troba Ra, al qual s’unirà el
difunt Faraó en el viatge al més enllà, facilitat per les parets inclinades de
la piràmide, que ara apunten cap al cel i per descomptat, al Sol.
El darrer estadi evolutiu abans d’assolir la
perfecció arquitectònica de les piràmides
de Gizeh el trobem a les piràmides de Snefru, el 1r Faraó de la IV Dinastia i
el pare de Khufu (o Kheops), el constructor de la piràmide més gran i més coneguda
de tot Egipte.
Piràmides de Gizeh, IV Dinastia
Les “grans” piràmides es construeixen
fins la Dinastia XII, ja corresponent a
l’Imperi Mig
Acabaré l’Imperi Antic un
apunt turístic: d’aquest període durant el viatge “únicament” vam visitar les
grans Piràmides de Gizeh. Malauradament per manca de temps no vam poder anar ni
a Saqqara, ni l’antiga Menfis, ni Snefru Meidum, localitats molt properes a El
Caire.
- 1r PERÍODE INTERMEDI
A finals de la Dinastia
VI, la situació política es deteriora greument de tal manera que l’autoritat
del Faraó es debilita, mentre guanyen poder els governants dels nomós o
províncies.
La decadència
política va acompanyada d’una crisi
social i econòmica: cicle de sequeres, males collites, fams, revoltes populars,
invasions asiàtiques al delta del Nil. Alguns d’aquests fets estan documentats
al papir anomenat “Lamentacions d’Ipuur”.
Aquest període d’anarquia
finalitza amb l’ascens al tro de Mentuhotep II, de la Dinastia XI, cap el 2040
aC., que aconsegueix reunificar tot Egipte i estableix la capital a Tebes, l’actual
Luxor, situada a uns 650 km. al Sud d’El Caire.
- IMPERI MITJÀ
Ha quedat eclipsat tant
per l’Imperi Antic, quan es construeixen les grans piràmides, com per l’Imperi Nou, l’època del gran tresor de Tutankamon i dels espectaculars
temples de Karnak, Luxor, Abu Simbel, Hatshepsut; però és un període igualment important
en la historia de l’Antic Egipte: torna l’estabilitat, es reforça novament l’autoritat
del faraó, alhora que va perdent pes el
poder dels nomarques (governants dels nomós), es conquereixen nous territoris
(Baixa Núbia, on existien importants recursos miners: argent, coure, or,
alabastre), s’amplien noves extensions de conreus a l’oasi d’Al Fayum,
s’estableixen relacions comercials amb el regne minoic de Creta i amb Biblos
(actual Líban).
En el terreny arquitectònic
es continuen construint piràmides, de menors dimensions, encara que
malauradament estan força més malmeses que les de l’Imperi Antic, tot i ser més
recents.
A més a més, durant aquest període s’introdueix un nou model
de tomba per als faraons: l’hipogeu, que serà característic de l’Imperi Nou.
L’hipogeu són un conjunt de cambres sepulcrals excavades a la roca.
El declivi de l’Imperi Mig
ve accelerat per la invasió dels hicses cap el 1.730 aC, durant la XIII
Dinastia.
Apunt turístic: d’aquest període
vàrem visitar Deir el-Bahari, un conjunt monumental de temples funeraris i
tombes molt proper a Luxor, entre els que trobem el complex funerari de
Mentuhotep II, faraó de la Dinastia XI. Aquest temple funerari de Mentuhotep II
és el 1r a Egipte que es construeix en
terrasses a diferents nivells, i va servir de model per al temple
funerari de Hatshepsut, construït a pocs metres del 1r i uns segles més tard,
durant l’Imperi Nou. Aquest 2n temple, el de Hatshepsut, atès que està molt millor
conservat i restaurat que el de Mentuhotep II, és l’únic monument del conjunt
de Deir el-Bahari on es fa visita turística.
- 2n
PERÍODE INTERMEDI
Els hicses són un poble d’origen
asiàtic que s’estableix al Delta del Nil, molts d’ells com a mercenaris,
inicialment de forma pacífica, que amb el temps acabarà prenent el control de
Menfis, la Capital de l’Imperi i fins i
tot arriben a fundar una Dinastia, la XV.
Malgrat ser un poble no
originari d’Egipte, els hicses van respectar els costums i sistema de vida
egipcis tant en l’àmbit polític, social, cultural i religiós, de tal manera que
no semblava que un poble estrangés dominés el país.
Aquest control dels hicses
sobre Egipte no va ser total, atès que alguns nomós o províncies del sud no
varen ser sotmesos.
Precisament el nomós de
Tebes, al Centre-Sud d’Egipte va ser el que va encapçalar la revolta contra els
hicses i la seva definitiva expulsió del territori, que marca el final del 2n Període
intermig i l’inici de l’Imperi Nou, cap el 1.540 aC.
-IMPERI NOU
Ahmosis I, membre de la
casa reial de Tebes i fundador de la Dinastia XVIII, és el Faraó que
aconsegueix derrotar i eradicar definitivament d’Egipte els hicses i inaugura l’Imperi
Nou.
L’Imperi Nou és l’època
de màxim esplendor d’Egipte: expansió
territorial mai vista als períodes anteriors,
construcció dels grans temples (Karnak, Luxor, Abu Simbel), grans tresors
(Tutankhamon), grans Faraons i Faraones (Ramsés II, Akhenató, Nefertiti,
Hatshepsut…)
Atès que s’ha escrit molt
sobre l’Imperi Nou em limitaré a mencionar alguns detalls que considero
interessants saber:
Hatshepsut: Primera gran reina egípcia, que va aconseguir
pujar al poder afavorida per les circumstàncies de la mort prematura del seu pare Tutmosis I,
dels seus germans, i del seu germanastre i alhora espòs Tutmosis II. Construeix
un gran Temple a Deir el Badari, un dels més visitats d’Egipte i el seu regnat és
considerat tranquil, amb pocs conflictes bèlics, i de llarga durada, 22 anys,
entre el Ca 1490 i el 1468 aC.
La seva mòmia, descoberta l'any 1903 per… Howard Carter a la tomba KV60 de la Vall dels Reis a Luxor,
inicialment va passar desapercebuda, atès que no estava dins de cap sarcòfag, i
perquè la tomba teòrica que corresponia a Hatshepsut és la KV20. La mòmia va
estar més de 100 anys dipositada i oblidada al Museu Egipci d’El Caire, fins
que els egiptòlegs la van estudiar i analitzar, i a partir de l’ADN d’un queixal a l'any 2007 van arribar a la conclusió que es
tractava de Hatshepsut.
Tutmosis III: El fillastre i
successor de Hatshepsut, va destacar
per ser el més gran conqueridor egipci,
atès que va ampliar els dominis de l’Imperi fins el riu Èufrates a Asia i fins Sudan,
a Àfrica. Va regnar entre 1468 y 1436 a C.
Amenhtep IV o Akhnaton: Aquest faraó va caracteritzar-se per ser un
revolucionari en l’àmbit polític, cultural i especialment en el religiós, en
què va instaurar el monoteisme, és a dir, el culte a un únic déu, en aquest cas
Aton, el Déu solar. Així mateix va
instaurar una nova capital, Akhtaton, l’actual Tell El-Amarna i va regnar entre
el ca. 1364 i 1347 aC.
Les reformes d’Akhnaton
no van tenir continuïtat, perquè el seu fill i successor, el famós Tutankhamon,
va restablir el politeisme, o culte a diversos déus, alhora que traslladava
novament la capital de l’Imperi a Tebes.
Ramsés II: Faraó que va regnar durant uns 66 anys!!!, entre
1301 i 1235aC. i que va viure 92 anys, més que cap altre sobirà de l’Antic Egipte.
A diferència dels 3 faraons citats anteriorment ja no pertany a la XVIII
dinastia, sino a la XIX
Va emprendre una
important política expansionista, cap a Àfrica (Líbia i Núbia) i també cap al
Pròxim Orient, si bé en aquests darrers territoris
va haver de recular i de signar un tractat de pau amb l’Imperi Hitita, que es
coneix com el Tractat de Qadesh, cap el 1.269 aC. , i que resulta important, atès
que és el tractat de pau escrit més antic que es conserva.
Faré un petit parèntesi per a comentar que la Batalla de Qadesh, va
acabar en “empat tècnic” parlant en llenguatge entenedor, però el “murri” del nostre guia local durant
la visita a Abu Simbel, on hi ha moltes escenes d’aquest combat, va
explicar-nos una versió diferent, en la què donava com a clars vencedors
l’exèrcit egipci.
Un cop signada la Pau de
Qadesh, Ramsés II va tenir un regnat estable, pacífic i pròsper tant en
política exterior com interior, fet que li va permetre dedicar-se a promoure grans obres de monuments i
construccions faraòniques (adjectiu molt escaient en aquest cas), possiblement
l’activitat del seu regnat què més va destacar.
Entre aquests monuments
podem destacar:
-6 temples excavats a la
roca a la regió de Núbia, al Sud d’Egipte, essent els d’Abu Simbel els més
coneguts.
- Important ampliació
dels Temples de Karnak i Luxor, a Tebes.
- Construcció del Temple
Ramesseum, a Tebes.
- Construcció d’una nova
capital al Delta del Nil, Pi-Ramsés, possiblement sobre les restes de l’antiga
ciutat d’Avaris.
Després de la mort de
Ramsés II, l’Imperi Egipci haver
d’afrontar moments de gran inestabilitat tant interna com externa.
Destaca especialment la invasió dels
anomenats Pobles del Mar, un conjunt de pobles d’origen poc conegut que van causar la destrucció i desaparició d’importants
regnes del Mediterrani Oriental: els
Hitites a Anatòlia, i la Grècia Micènica durant les darreres etapes de l’Edat
de Bronze.
La campanya egípcia
contra els Pobles del Mar està documentada al Temple de Medinet Habu i al Papir
de Harris, que narren la victoria del Faraó Ramsés III, de la XX dinastía,
entre els anys 1174 i 1171 aC.
Apunt turístic: els
monuments que es visiten d’aquest període són durant els dies de creuer: 1r a
Luxor: Vall dels Reis (Kings Valley), colosos de Menmó, temple de Hatshepsut,
temples de Karnak i Temple de Luxor.
2 dies després visitem
Abu Simbel, a la zona d’Assuan, a uns 200 km al Sud de Luxor, i uns 850 km. al Sud d'El Caire.
ETAPES FINALS DE L'EGIPTE DINÀSTIC
L’afebliment progressiu
de l’autoritat del Faraó va causar a partir de la Dinastia XXI una fragmentació del país en 2 regnes ,
l’anomenat 3 Període Intermedi.
Posteriorment el país va
ser ocupat successivament pels assiris (670aC), perses (526 aC), Alexandre Magne (Període Hel·lenístic i
dinasties Ptolemaiques, 332 aC )i finalment Roma, al 30 aC.
Amb la conquesta d’Egipte
per part de l’Emperador romà August, es dóna oficialment per finalitzat
l’Egipte faraònic, atès que mor l’últim faraó egipci: la famosa Cleòpatra VII,
que pertanyia a la dinastia Ptolemaica.
Apunt turístic: d’aquest
període durant el viatge visitem els següents monuments:
Temple d’Edfú, Temple de
Kom ombo i Temple de Philae, tots 3 d’època Hel.lenística, si bé el de Philae
té algunes parts d’època romana.
La propera entrada SÍ
parlaré pròpiament del viatge : el que més em va agradar i impactar, el que menys
va agradar-me, algunes anècdotes i algunes dades útils per si us decidiu a
visitar Egipte.
EN TIERRA DE FARAONES: EGIPTO, 2ª PARTE: EL MARCO HISTÓRICO
Esta entrada la dedicaré a escribir exclusivamente sobre la historia del Antiguo Egipto, concretamente el Egipto Faraónico, dado que considero que no se puede entender Egipto y todos sus grandes monumentos sin conocer su historia. Posiblemente me ha salido una explicación demasiado larga, pero reconozco que no puedo evitar que aflore una de mis grandes pasiones: la arqueología.
- IMPERIO ANTIGUO
Comprende el periodo situado entre los años 2700 y 2.200 aC., cuando gobiernan las Dinastías III, IV, V y VI, si bien hay que matizar que algunos egiptólogos consideran que las Dinastías VII y VIII pertenecen también al Imperio Antiguo.
Os preguntaréis, por que el Imperio Antiguo empieza con la III Dinastía y no con la 0?
La respuesta es sencilla: es a partir de la III Dinastía cuando los Faraones se hacen enterrar en una tumba nunca vista hasta aquel momento y que será característica durante todo el Imperio Antiguo: la Pirámide; y además es cuando se consolida plenamente el poder centralizado de los Faraones en un único reino, que se había ido forjando durante las 3 primeras dinastías, o periodo Proto-dinástico.
La técnica de construcción de las pirámides se inició durante el reinado del Faraón Dyeser, de la III Dinastía, hacia el 2.650 aC, en Saqqara, con la “menos” famosa pirámide *escalonada.
Conviene aclarar que Saqqara es el lugar donde estaba emplazada la necrópolis de Menfis, la capital del Imperio Antiguo, a unos 30 km. al Sur del Cairo y que la mencionada pirámide escalonada tiene esta forma, porque es una superposición de mastabas, una encima de la otra y cada vez más pequeñas.
La mastaba es el tipo de entierro habitual utilizado por las élites durante las 3 primeras Dinastías y se caracteriza por tener forma rectangular con los muros inclinados y techo plano y con una parte subterránea, donde se ubicaba la cámara sepulcral.
Respecto a los motivos de la transformación y evolución de la mastaba en pirámide algunas teorías apuntan, con muy buen criterio, a un origen espiritual: durante la III Dinastía se produce una reforma religiosa de tal manera que el culto al dios Osiris va perdiendo protagonismo entre las clases superiores, que pasarán a adoptar una nueva divinidad principal: Ra, Dios Sol. Para acercarse a la divinidad solar las nuevas tumbas de los faraones perderán el carácter subterráneo o semi-subterráneo de las mastabas, para convertirse en construcciones al aire libre con forma piramidal, como símbolo del mundo dónde en su cumbre se encuentra Ra, al cual se unirá el difunto Faraón en el viaje al más allá, facilitado por las paredes inclinadas de la pirámide, que ahora apuntan hacia el cielo y por supuesto, al Sol.
El último estadio evolutivo antes de lograr la perfección arquitectónica de las pirámides de Guiza lo encontramos a las pirámides de Snefru, el 1r Faraón de la IV Dinastía y el padre de Khufu (o Kheops), el soberano bajo cuyo reindao se construyó la pirámide más grande y más conocida de todo Egipto.
Las “grandes” pirámides se construyen hasta la Dinastía XII, ya correspondiente al Imperio Medio
Acabaré el Imperio Antiguo con un apunte turístico: de este periodo durante el viaje “únicamente” visitamos las grandes Pirámides de Guiza. Desgraciadamente por falta de tiempo no pudimos ir ni a Saqqara, ni la antigua Menfis, ni Snefru Meidum, localidades muy cercanas a El Cairo.
- 1r PERIODO INTERMEDIO
A finales de la Dinastía VI, la situación política se deteriora gravemente de tal manera que la autoridad del Faraón se debilita, mientras ganan poder los gobernantes de los nomós o provincias.
La decadencia política va acompañada de una crisis social y económica: ciclo de sequías, malas cosechas, hambres, revueltas populares, invasiones asiáticas en el delta del Nilo. Algunos de estos hechos están documentados en el papiro denominado “Lamentaciones de Ipuur”.
Este periodo de anarquía finaliza con el ascenso al trono de Mentuhotep II, de la Dinastía XI, hacia el 2040 aC., cuando consigue reunificar todo Egipto y establece la capital en Tebes, el actual Luxor, situada a unos 650 km. al Sur del Cairo.
- IMPERIO MEDIO
Ha quedado eclipsado tanto por el Imperio Antiguo, cuando se construyen las grandes pirámides, como por el Imperio Nuevo, la época del gran tesoro de Tutankamon y de los espectaculares templos de Karnak, Luxor, Abu Simbel, Hatshepsut; pero es un periodo igualmente importante en la historia del Antiguo Egipto: vuelve la estabilidad, se refuerza nuevamente la autoridad del faraón, a la vez que va perdiendo peso el poder de los nomarcas (gobernantes de los nomós), se conquistan nuevos territorios (Baja Nubia, donde existían importantes recursos mineros: plata, cobre, oro, alabastro), se amplían nuevas extensiones de cultivos en el oasis de Al Fayum, se establecen relaciones comerciales con el reino minoico de Creta y con Biblos (actual Líbano).
En el terreno arquitectónico se continúan construyendo pirámides, de menores dimensiones, aunque desgraciadamente están bastante más deterioradas que las del Imperio Antiguo, a pesar de ser más recientes.
Además, durante este periodo se introduce un nuevo modelo de tumba para los faraones: el hipogeo, que será característico del Imperio Nuevo. El hipogeo son un conjunto de cámaras sepulcrales excavadas en la roca.
El declive del Imperio Medio viene acelerado por la invasión de los hicsos hacia el 1.730 aC, durante la XIII Dinastía.
Apunte turístico: de este periodo visitamos Deir el-Bahari, un conjunto monumental de templos funerarios y tumbas muy cercano a Luxor, entre los que encontramos el complejo funerario de Mentuhotep II, faraón de la Dinastía XI. Este templo funerario de Mentuhotep II es el 1º en Egipto que se construye en terrazas a diferentes niveles, y sirvió de modelo para el templo funerario de Hatshepsut, construido a pocos metros del 1º y unos siglos más tarde, durante el Imperio Nuevo. Este 2n templo, el de Hatshepsut, dado que está mucho mejor conservado y restaurado que el de Mentuhotep II, es el único monumento del conjunto de Deir el-Bahari donde se hace visita turística.
- 2º PERIODO INTERMEDIO
Los hicsos son un pueblo de origen asiático que se establece en Delta del Nilo, muchos de ellos como mercenarios, inicialmente de forma pacífica, que con el tiempo acabará tomando el control de Menfis, la Capital del Imperio e incluso llegan a fundar una Dinastía, la XV.
A pesar de ser un pueblo no originario de Egipto, los hicsos respetaron las costumbres y sistema de vida egipcios tanto en el ámbito político, social, cultural y religioso, de tal manera que no parecía que un pueblo estrangero dominara el país.
Este control de los hicsos sobre Egipto no fue total, dado que algunos nomós o provincias del sur no fueron sometidos.
Precisamente el nomós de Tebas, en el Centro-Sur de Egipto fue el que encabezó la revuelta contra los hicsos y su definitiva expulsión del territorio, que marca el final del 2n Periodo Intermedio y el inicio del Imperio Nuevo, hacia el 1.540 aC.
-IMPERIO NUEVO
Ahmosis I, miembro de la casa real de Tebas y fundador de la Dinastía XVIII, es el Faraón que consigue derrotar y erradicar definitivamente de Egipto los hicsos e inaugura el Imperio Nuevo.
El Imperio Nuevo es la época de máximo esplendor de Egipto: expansión territorial nunca vista en los periodos anteriores, construcción de los grandes templos (Karnak, Luxor, Abu Simbel), grandes tesoros (Tutankhamon), grandes Faraones y Faraonas (Ramsés II, Akhenatón, Nefertiti, Hatshepsut…)
Dado que se ha escrito mucho sobre el Imperio Nuevo me limitaré a mencionar algunos detalles que considero interesantes saber:
Hashepsut: Primera gran reina egipcia, que consiguió subir al poder favorecida por las circunstancias de la muerte prematura de su padre Tutmosis I, de sus hermanos, y de su hermanastro y a la vez esposo Tutmosis II. Construye un gran Templo en Deir el-Bahari, uno de los más visitados de Egipto y su reinado es considerado tranquilo, con pocos conflictos bélicos, y de larga duración, 22 años, entre el Ca 1490 y el 1468 aC.
Su momia,descubierta en 1903 por… Howard Carter en la tumba KV60 del Valle de los Reyes en Luxor, inicialmente pasó desapercibida, dado que no estaba dentro de ningún sarcófago y porque la tumba teórica que correspondía a Hatshepsut es la KV20. La momia estuvo más de 100 años depositada y olvidada en el Museo Egipcio del Cairo, hasta que los egiptólogos la estudiaron y analizaron, y a partir del ADN de una muela en el 2007 llegaron a la conclusión que se trataba de *Hatshepsut.
Tutmosis III: El hijastro y sucesor de Hatshepsut, destacó por ser el más grande conquistador egipcio, porque amplió los dominios del Imperio hasta el río Éufrates en Asia y hasta Sudán, en África. Reinó entre 1468 y 1436 a C.
Amenhotep IV o Akhenaton: Este faraón se caracterizó por ser un revolucionario en el ámbito político, cultural y especialmente en el religioso, en el que instauró el monoteismo, es decir, el culto a un único dios, en este caso Aton, Dios solar. Así mismo instauró una nueva capital, Akhtaton, el actual Tell El-Amarna y reinó entre el Ca 1364 y 1347 aC.
Las reformas de Akhenaton no tuvieron continuidad, porque su hijo y sucesor, el famoso Tutankhamon, restableció el politeísmo, o culto a varios dioses, a la vez que trasladaba nuevamente la capital del Imperio a Tebas.
Ramsés II: Faraón que reinó durante unos 66 años!!!, entre 1301 y 1235 aC. y
que vivió 92 años, más que ningún otro soberano del Antiguo Egipto. A diferencia
de los 3 faraones citados anteriormente ya no pertenece a la XVIII dinastía, sino a la XIX
Emprendió una importante política expansionista, hacia África
(Libia y Nubia) y también hacia el Próximo Oriente, si bien en estos últimos
territorios tuvo que recular y que firmar un tratado de paz con el Imperio
Hitita, que se conoce como el Tratado de Qadesh, hacia el 1.269 *aC. , y que
resulta importante, dado que es el tratado de paz escrito más antiguo que se
conserva.
Haré un pequeño paréntesis para comentar que la Batalla de Qadesh,
acabó en “empate técnico” hablando en lenguaje entendedor, pero el “pícaro” de
nuestro guía local durante la visita a Abu Simbel, donde hay muchas escenas de
este combate, nos explicó una versión diferente, en la que daba como claro vencedor el ejército egipcio.
Una vez firmada la Paz de Qadesh, Ramsés
II tuvo un reinado estable, pacífico y próspero tanto en política exterior como
interior, hecho que le permitió dedicarse a promover grandes obras de monumentos
y construcciones faraónicas (adjetivo muy oportuno en este caso), posiblemente
la actividad de su reinado que más destacó.
Entre estos monumentos podemos
destacar:
-6 sienes excavados a la roca en la región de Nubia, al Sur de
Egipto, siendo los de Abu Simbel los más conocidos.
- Importante ampliación de
los Templos de Karnak y Luxor, en Tebas.
- Construcción del Templo Ramesseum, en Tebas.
- Construcción de una nueva capital en el Delta del Nilo,
Pi-Ramses, posiblemente sobre los restos de la antigua ciudad de Avaris.
Después de la muerte de Ramsés II, el Imperio Egipcio
tuvo que afrontar momentos de gran inestabilidad tanto interna como externa.
Destaca especialmente la invasión de los llamados Pueblos del Mar, un conjunto
de pueblos de origen poco conocido que causaron la destrucción y desaparición de
importantes reinos del Mediterráneo Oriental: los Hititas en Anatolia, y la
Grecia Micénica durante las últimas etapas de la Edad de Bronce.
La campaña
egipcia contra los Pueblos del Mar está documentada en el Templo de Medinet Habu
y en el Papiro de Harris, que narran la victoria del Faraón Ramsés III, de la XX dinastía, entre los años 1174 y 1171 aC.
Apunte turístico: los monumentos
que se visitan de este periodo son durante los días de crucero: 1º en Luxor:
Valle de los Reyes (Kings Valley), colosos de Menmón, templo de Hatshepsut,
templos de Karnak y Templo de Luxor.
2 días después visitamos Abu Simbel,
en la zona de Asuan, unos 200 km. al Sur de Luxor y unos 850 km. al sur de El Cairo.
Etapas finales de la Egipto Dinástico
El
debilitamiento progresivo de la autoridad del Faraón causó a partir de la Dinastía
XXI una fragmentación del país en 2 reinos , el denominado 3r Periodo
Intermedio.
Posteriormente el país fue ocupado sucesivamente por los asirios
(670 aC), persas (526 aC), Alexandro Magno (Periodo Helenístico y dinastías Ptolemaicas, 332 aC )y finalmente Roma, en el 30 aC.
Con la conquista de
Egipto por parte del Emperador romano Augusto, se da oficialmente por finalizado
el Egipto faraónico, dado que muere el último faraón egipcio: la famosa
Cleopatra VII, que pertenecía a la dinastía Ptolemaica.
Apunte turístico: de
este periodo durante el viaje visitamos los siguientes monumentos:
Templo de Edfú, Templo de Kom ombo y Templo de Philae, los 3 de época Helenística, si
bien el de Philae tiene algunas partes de época romana.
La próxima
entrada SÍ hablaré propiamente del viaje : lo que más me gustó e impactó, lo que menos me gustó, algunas anécdotas y algunos datos útiles por si os decidís visitar Egipto.
No sé, la gent que hi ha estat diu que són una mica decepcionants en persona, que no són tampoc tal i com un les imagina... Tu que en penses? T'esperem pel nostre blog! :)
ResponEliminaDecepcionants? Us referiu a les piràmides? En absolut, són un dels momuments més impressionants que mai hagi contemplat tot i que reconec que el que més em va agradar de l'Antic Egipte és Karnak, que té una sala Hipòstila "apostoflant", en paraules del gran periodista esportiu de TV3 Jordi Robirosa. Gràcies pel vostre comentari i ja seguiré el vostre blog :)
ResponElimina