RUTA SENDERISTA PER MONTSERRAT

Ruta senderista per Montserrat, Camí de les Bateries, Catalunya


Ara que ha arribat la primavera i s’han acabat els dies freds i curts de l’hivern, és una gran època per sortir a contemplar molts paisatges que tornen a “despertar” després del parèntesi hivernal. És especialment una època indicada per a altituds mitjanes, ja que l’alta muntanya encara conserva gruixos considerables de neu i és millor deixar-la per a finals de primavera i estiu, és clar, sempre que no desitgeu fer alguna sortida amb esquís, raquetes, o equipats amb bones botes de muntanya, piolet i grampons, que igualment són prou atractives. A més a més és millor buscar alçades mitges durant aquesta estació, perquè a partir de juny la calor apreta massa i també perquè els camps ja no tenen aquests tons verds que els fan tant atractius i fotogènics.

Aquesta vegada hem triat un indret que és especial per a molts catalans: Montserrat, doncs es tracta del centre “espiritual” de Catalunya, ja que la Verge de Montserrat, la “Moreneta”, és la Patrona de Catalunya.

Estic convençut que la majoria de gent que coneix Montserrat només ha estat per la zona del Monestir, Museu, i botigues, i que són una minoria els que han gosat fer alguna excursió a peu per la zona. La veritat és que és una llàstima, perquè Montserrat és una muntanya de gran bellesa amb una geologia i un relleu gairebé únics al món, que mereix ser explorada i caminada, i també escalada pels amants d’aquest esport- les seves roques i agulles tenen prestigi mundial com a zona d’escalada-. Aquests valors tant singulars han estat motiu més que suficient per a que Montserrat gaudeixi de la protecció legal de Parc Natural des de 1987.

Abans de detallar el recorregut de la caminada crec interessant fer una aproximació històrica i artística de l’Abadia de Montserrat.

El primer document escrit que menciona un edifici religiós a la Muntanya de Montserrat en forma de petita ermita és una escriptura de donació de diferents propietats  -entre les quals es troba Santa Maria de Montserrat- al Monestir benedictí de Ripoll per part  del Comte Guifré el Pelós i datada a finals de S IX..
No obstant, sembla probable que ja existís alguna capella o petita església a Montserrat des d’època visigòtica, per tant anterior a la invasió àrab del 711.

Cap a l’any 1025 l’Abat Oliba funda i construeix un nou monestir al costat o al damunt de l’ermita de Santa Maria, però no s’emanciparà de Ripoll i es convertirà en abadia independent fins inicis de S XV, alhora que esdevindrà una de les més importants de tota Catalunya.

Ruta senderista per Montserrat

L'Abadia de Montserrat i el Funicular de Sant Joan

Una paper fonamental en la història de Montserrat el juga la Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment pels catalans com la “Moreneta”, a causa del color negre de la seva pell.
Existeix una bonica llegenda, ja mencionada a  documents del S XIV, que narra la seva troballa: l’any 880 3 infants de la zona pastoraven el seu ramat a Montserrat un dissabte al vespre, quan van veure baixar del cel una llum resplendent acompanyada de càntics melodiosos i que es va situar a mitja altura de la muntanya . Aquest fenomen es va repetir els següents dissabtes i van comunicar-ho al bisbe de Manresa, que va acompanyar-los al lloc del fet. Quan van arribar-hi van trobar una cova amb la imatge de la Mare de Déu al seu interior i  van decidir tornar per a traslladar aquesta imatge en processó a Manresa, però resultà impossible moure-la. Això va ser interpretat pel Bisbe com voluntat de la Verge de quedar-se a Montserrat, i per això ordenà la construcció d’una ermita dedicada a la Mare de Déu al mateix emplaçament de l’actual abadia.

Òbviament es tracta de llegenda i mite, perquè la imatge de la Verge de Montserrat no és del S IX, si no que és una talla de fusta romànica del S XII.
El que sí es verídic respecte la Mare de Déu de Montserrat, és que durant el S XIX la seva imatge va haver de sortir de l’Abadia i ésser amagada per tal d’evitar la seva destrucció, primer durant la invasió del país part de les tropes de Napoleó entre 1808 i 1811 i després al 1835, en el context de les desamortitzacions de Mendizábal i de les revoltes populars en què es van cremar molts convents pel territori català. El fet d’haver de ser amagada fora de Montserrat va tornar a succeir al S XX durant la Setmana Tràgica de 1909 i durant la Guerra Civil del 36-39.
Una darrera nota interessant sobre la talla de la Verge de Montserrat: estudis i anàlisis científics realitzats l’any 2001 van demostrar que originalment la seva pell va ser pintada de blanc, però el plom, un dels components de la pintura, és un material que amb el pas del temps s’oxida i enfosqueix, al què s’ha de sumar la brutícia acumulada, l’alè de milions de persones i sobretot el fum dels milers de ciris dipositats pels fidels.

A continuació faré un petit recorregut per l’arquitectura de l’Abadia de Montserrat:
La major part de les actuals edificacions del complex monàstic són del S XIX i XX, en què destaca la important remodelació que va emprendre l’any 1925 el gran arquitecte modernista Puig i Cadafalch.
La basílica és del S XVI, però molt restaurada al S XIX després de l’incendi de 1808 durant la Invasió Napoleònica.
D’època medieval es conserven algunes poques restes interessants:
La primera d’elles és un claustre gòtic obert amb només 2 ales situat a ma esquerra just abans de l’entrada a la Basílica.
La segona és una portada romànica, l’únic que es conserva del temple romànic, situada a prop del Claustre gòtic, però a ma dreta abans d’entrar a la Basílica.

Ruta senderista per Montserrat

Claustre Gòtic de l'Abadia de Montserrat


També d’època romànica es localitza a 4 km. de l’Abadia de Montserrat, i gairebé sota la paret de Sant Jeroni, el punt més alt de Montserrat, Santa Cecília, un antic monestir, del que encara es conserva en bon estat l’església del S XI.

Acabaré aquest parèntesi del patrimoni cultural i artístic fent una referència al Museu de Montserrat, molt aconsellable de visitar per als amants de l’art, i que té una important col.lecció que inclou peces arqueològiques, una mòmia egípcia i 2 sarcòfags, 1 quadre de Caravaggio, pintures d’impressionistes francesos, i pintura catalana del S XIX i XX.

RUTA SENDERISTA PER MONTSERRAT


Ara sí és hora d’anar  a la ruta senderista per Montserrat.

El lloc triat per iniciar la pujada a Montserrat és Collbató, on deixem el cotxe. Ara que he mencionat aquest poble, aprofito per aconsellar-vos que el visiteu, atès que té un interessant nucli antic medieval.


Mapa de Montserrat amb l'itinerari realitzat marcat en blau

Des de Collbató ens dirigim per una ampla pista direcció el Bruc i Vinya Nova a buscar el Camí de les Bateries. De seguida abandonem la pista (als 15 minuts), perquè comença la pujada pel Camí de les Bateries. Cal aclarir que aquest itinerari no té pèrdua, perquè està molt ben indicat amb rètols ben visibles.
El Camí Vell de Collbató o Camí de les Bateries és una de les principals rutes de pujada al Monestir utilitzades pels pelegrins. El nom de Camí de les Bateries és degut a que durant la Guerra del Francès, o invasions Napoleòniques, es van instal.lar en alguns punts del seu traçat bateries d’artilleria per a controlar l’accés a la muntanya pel Sud.

Aquest camí puja pel vessant Sud de la muntanya de manera gairebé constant sense forts pendents, i una bona part del traçat conserva l’empedrat original.

ruta senderista per Montserrat, Catalunya

Camí de les Bateries

Quan portem aproximadament 1 hora de camí des de Collbató trobem una bifurcació ben senyalitzada amb 2 alternatives: al Monestir de Montserrat pel Sant Miquel o bé a Sant Joan. Aquesta darrera opció és la que nosaltres triem, i a partir d’aquí deixem l’ample Camí de les Bateries per agafar un corriol més estret i més costerut. Arribem a Sant Joan aproximadament en uns 35 minuts des de la bifurcació, més suats, perquè és una pujada més exigent que la del Camí de les Bateries i perquè el desnivell total superat des de Collbató arriba a gairebé 700 m.
Sant Joan és una ermita situada en un emplaçament privilegiat, perquè està construïda sota una bauma de la muntanya aprofitant molt bé el terreny. Malauradament també va ser incendiada per l’exèrcit de Napoleó, encara que resten dempeus alguns murs,i paviments igual que la veïna ermita de Sant Onofre, separada de Sant Joan per uns pocs metres.
Uns metres més avall de Sant Joan i Sant Onofre trobem la nova ermita de Sant Joan, construida al S XIX.
La tranquil.litat de què hem gaudit durant la pujada s’ha acabat a Sant Joan, on trobem molts turistes i alguns excursionistes. Això és degut a 2 raons; primer perquè és un dels indrets més emblemàtics i coneguts de la Muntanya de Montserrat, i segon, perquè un funicular puja des del Monestir fins el Pla de les Taràntules, a uns 10-15 minuts a peu de les 2 ermites.

ruta senderista per Montserrat, Catalunya

Sant Joan i Sant Onofre

Després de visitar Sant Joan i Sant Onofre comencem a baixar cap el Monestir passant pel mencionat Pla de les Taràntules on ens aturem, atès que es contempla molt bona panoràmica, que arriba fins els Pirineus encara nevats.
Des del Pla de les Taràntules baixem al Monestir per una variant, per evitar la massificació del camí més ample.
Seguirem aquesta variant durant uns 20 minuts fins que arribem a la cruïlla del camí que va del Monestir fins Sant Jeroni, que agafarem.
Aquest darrer tram de descens fins el Monestir és incòmode, perquè té moltes escales, si bé hi ha algun racó espectacular, com el Pas dels Francesos, on el camí s’estreny i encaixona entre 2 altes parets de conglomerat i les agulles com a teló de fons.

Ruta senderista per Montserrat, Catalunya

Pas dels Francesos


Arribem al Monestir, on aprofitem per a descansar, menjar els entrepans que portem i visitar la Basílica i la Moreneta.

Havent dinat emprenem la tornada a Collbató, i per no repetir el camí de pujada, agafem el Camí de les Feixades,que forma part del GR-172, amb un tram inicial en ascens fins l’Ermita i Pla de Sant Miquel.
Abans d’arribar a l’Ermita de Sant Miquel aconsello que us desvieu per un camí curt i ben senyalitzat fins la Creu de Sant Miquel, atès que es tracta d’un mirador privilegiat del Monestir, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Montseny, la Vall del Llobregat, la costa barcelonina i els Pirineus Orientals.....
A partir del Pla de Sant Miquel el camí comença a perdre alçada ràpidament i a mitja baixada s’acaba unint al GR 6 que ve també del Monestir, però per la Santa Cova, el lloc on segons la llegenda es va trobar la imatge de la Moreneta.
El tram final del camí, aproximadament  1’5 km.,  ja no perd alçada, sino que flanqueja la muntanya a uns 100 m. per damunt de la carretera, fins que arriba a les Coves del Salnitre.
Aquestes coves són visitables, i us aconsello visitar-es, ja que destaquen per tenir un recorregut que supera els 900 metres i algunes sales de més de 30 metres d’alçada.
Des de les Coves del Salnitre fins  Collbató i el cotxe només resta un passeig d’uns 15 minuts, per a finalitzar una excursió que ha durat més de 7 hores comptant parades i pauses.

Al wikiloc teniu l'enllaç a aquesta ruta senderista per Montserrat que vam seguir amb una lleugera variant.


Per si voleu ampliar informació us deixo uns quants enllaços:


- Pàgina web oficial del Patronat de la Muntanya de Montserrat, l'Òrgan Gestor del Parc Natural. Té molt bona informació d'itineraris a peu amb cartografia detallada:  Patronat de la Muntanya de Montserrat

- Pàgina web amb informació de les Coves del Salnitre


Altres #posts del blog relacionats

Les Coves del Salnitre i Collbató



 VERSIÓN EN CASTELLANO

RUTA SENDERISTA POR MONTSERRAT


Ahora que ha llegado la primavera y se han acabado los días fríos y cortos del invierno, es una gran época para salir a contemplar muchos paisajes que vuelven a “despertar” después del paréntesis invernal. Es especialmente una época indicada para altitudes medias, puesto que el alta montaña todavía conserva grosores considerables de nieve y es mejor dejarla para finales de primavera y verano, claro, siempre que no deseéis realizar alguna salida con esquíes, raquetas, o equipados con buenas botas de montaña, piolet y crampones, que igualmente son atractivas. Además es mejor buscar alturas medias durante esta estación, porque a partir de junio el calor aprieta demasiado y también porque los campos ya no tienen estos tonos verdes que los hacen tan atractivos y fotogénicos.

Esta vez hemos elegido un lugar que es especial para muchos catalanes: Montserrat, el centro “espiritual” de Cataluña, puesto que la Virgen de Montserrat, la “Moreneta” (Morenita), es la Patrona de Cataluña.

Estoy convencido que la mayoría de la gente que conoce Montserrat sólo ha estado por la zona del Monasterio, Museo, y tiendas, y que son una minoría los que han osado hacer alguna excursión a pie por la zona. Pues es una lástima, porque Montserrat es una montaña de gran belleza con una geología y un relieve casi únicos al mundo, que merece ser explorada y caminada, y también escalada por los amantes de este deporte – sus rocas y agujas tienen prestigio mundial como zona de escalada- . Estos valores tan singulares han sido motivo más que suficiente para que Montserrat disfrute de la protección legal de Parque Natural desde 1987.

Antes de detallar el recorrido de la caminata creo interesante hacer una pequeña aproximación histórica y artística de la Abadía de Montserrat.

El primer documento escrito que menciona un edificio religioso en la Montaña de Montserrat como pequeña ermita es una escritura de donación de diferentes propiedades -entre las cuales se encuentra Santa Maria de Montserrat- al Monasterio benedictino de Ripoll por parte del Conde Guifré el Pelós y datada de finales de S IX..
No obstante, parece probable que ya existiera alguna capilla o pequeña iglesia en Montserrat desde época visigoda, por lo tanto anterior a la invasión árabe del 711.
Hacia el año 1025 el Abad Oliba funda y construye un nuevo monasterio junto a la ermita de Santa Maria, pero no se emancipará de Ripoll y se convertirá en abadía independiente hasta inicios de S XV, a la vez que será  una de las más importantes de toda Cataluña.

Una papel fundamental en la historia de Montserrat lo juega la Virgen María de Montserrat, conocida popularmente por los catalanes como la “Moreneta”, debido al color oscuro de su piel.

Existe una bonita leyenda, ya mencionada en  documentos del S XIV, que narra su hallazgo: El año 880 3 niños de la zona pastaban su rebaño en Montserrat un sábado al atardecer, cuando vieron bajar del cielo una luz resplandeciente acompañada de cánticos melodiosos y que se situó a media altura de la montaña . Este fenómeno se repitió los siguientes sábados y lo comunicaron al obispo de Manresa, que los acompañó al lugar del hecho. Cuando llegaron encontraron una cueva con la imagen de la Virgen María en su interior y decidieron  volver para trasladar esta imagen en procesión a Manresa, pero resultó imposible moverla. Esto fue interpretado por el Obispo como voluntad de la Virgen de quedarse en Montserrat y por eso ordenó la construcción de una ermita dedicada a la Virgen María en el mismo emplazamiento de la actual abadía.

Obviamente se trata de leyenda y mito, porque la imagen de la Virgen de Montserrat no es del S IX, si no que es una talla de madera románica del S XII.

Lo que sí se verídico respecto la Virgen de Montserrat, es que durante el S XIX su imagen tuvo que salir de la Abadía y ser escondida para evitar su destrucción, primero durante la invasión del país parte de las tropas de Napoleón entre 1808 y 1811 y después en 1835, en el contexto de las desamortizaciones de Mendizábal y de las revueltas populares en que  se quemaron muchos conventos por el territorio catalán. El hecho de tener que ser escondida fuera de Montserrat volvió a suceder en el S XX durante la Semana Trágica de 1909 y durante la Guerra Civil del 36-39.

Una última nota interesante sobre la talla de la Virgen de Montserrat: estudios y análisis científicos realizados en 2001 demostraron que originalmente su piel fue pintada de blanco, pero el plomo, uno de los componentes de la pintura, es un material que con el paso del tiempo se oxida y oscurece, a lo que se tiene que sumar la suciedad acumulada, el aliento de millones de personas y sobre todo el humo de los miles de cirios depositados por los fieles.

A continuación haré un pequeño recorrido por la arquitectura de la Abadía de Montserrat:

La mayor parte de las actuales edificaciones del complejo monástico son del S XIX y XX, en que destaca la importante remodelación que emprendió en 1925 el gran arquitecto modernista Puig i Cadafalch.
La basílica es del S XVI, pero muy restaurada al S XIX después del incendio de 1808 durante la Invasión Napoleónica.
De época medieval se conservan algunos pocos restos interesantes:
El primero de ellos es un claustro gótico abierto con sólo 2 alas situado a mano izquierda justo antes de la entrada a la Basílica.
La segunda es una portada románica, lo único que se conserva del templo románico, situada cerca del Claustro gótico, pero a mano derecha antes de entrar a la Basílica.

De época románica se localiza a 4 km. de la Abadía de Montserrat, y casi bajo la pared de Sant Jeroni, el punto más alto de Montserrat, Santa Cecília, un antiguo monasterio, del que todavía se conserva en buen estado la iglesia del S X..

Acabaré este paréntesis del patrimonio cultural y artístico haciendo una referencia al Museo de Montserrat, muy aconsejable de visitar para los amantes del arte, y que tiene una importante colección que incluye piezas arqueológicas, una momia egipcia y 2 sarcófagos, 1 cuadro de Caravaggio, pinturas de impresionistas franceses, y pintura catalana del S XIX y XX.

Ahora sí es hora de ir al tema senderista o “trekking”, tal como está de moda decir, pero que yo evito, por tratarse de un extranjerismo; ya tenemos un idioma con mucha riqueza y bonito, que  no necesita tantas palabras extranjeras!.

El lugar elegido para iniciar la subida en Montserrat es Collbató, donde dejamos el coche. Ahora que acabo de citar este pueblo, aprovecho para aconsejaros su visita, puesto que tiene un interesante núcleo antiguo medieval.

Desde Collbató nos dirigimos por una ancha pista dirección al Bruc y Vinya Nova a buscar el Camino de las Baterías. Enseguida abandonamos la pista (a los 15 minutos), porque empieza la subida por el Camino de las Baterías. Hay que aclarar que este itinerario no tiene pérdida, porque está muy bien señalizado con letreros muy visibles.
El Camino Viejo de Collbató o Camino de las Baterías es una de las principales rutas de subida al Monasterio utilizadas por los peregrinos. El nombre de Camino de las Baterías es debido a que durante la Guerra del Francés, o invasiones Napoleónicas, se instalaron en algunos puntos de su trazado baterías de artillería para controlar el acceso a la montaña por el Sur.
Este camino sube por el vertiente Sur de la montaña de manera casi constante sin fuertes pendientes, y una buena parte del trazado conserva el empedrado original.

Cuando llevamos aproximadamente 1 hora de camino desde Collbató encontramos una bifurcación bien indicada con 2 alternativas: al Monasterio de Montserrat por Sant Miquel o bien a San Juan. Esta última opción es la que nosotros elegimos, y a partir de aquí dejamos el ancho Camino de las Baterías para coger un sendero más estrecho y empinado. Llegamos a San Juan aproximadamente en unos 35 minutos desde la bifurcación, más sudados, porque es una subida más exigente que la del Camino de las Baterías y porque el desnivel total superado desde Collbató llega casi a 700 m.
San Juan es una ermita situada en un emplazamiento privilegiado, porque está construida bajo un abrigo rocoso de la montaña aprovechando muy bien el terreno. Desgraciadamente también fue incendiada por el ejército de Napoleón, aunque restan en pie algunos muros, y pavimento igual que la vecina ermita de Sant Onofre, separada de San Juan por unos pocos metros.
Unos metros más abajo de San Juan y Sant Onofre encontramos la nueva ermita de San Juan, construida en el S XIX.
La tranquilidad de que hemos disfrutado durante la subida se ha acabado en San Juan, donde encontramos muchos turistas y algunos excursionistas. Esto es debido a 2 razones; primero porque es uno de los lugares más emblemáticos y conocidos de la Montaña de Montserrat, y segundo, porque un funicular sube desde el Monasterio hasta el Llano de las Tarántulas, a unos 10-15 minutos a pie de las 2 ermitas.
Después de visitar San Juan y Sant Onofre empezamos a bajar hacia el Monasterio pasando por el mencionado Pla de las Tarántulas donde nos paramos, dado que se contempla muy buena panorámica, que llega hasta los Pirineos encara nevados.
Desde el Llano de las Tarántulas bajamos al Monasterio por una variante, para evitar la masificación del camino más ancho.
Seguiremos esta variante durante unos 20 minutos hasta que llegamos al cruce con el camino que va del Monasterio hasta Sant  Jeroni, que cogeremos.
Este último tramo de descenso hasta el Monasterio es incómodo, porque tiene muchas escaleras, si bien hay algún rincón espectacular, como el Paso de los Franceses, donde el camino se estrecha y encajona entre 2 altas paredes de conglomerado y las agujas como telón de fondo.

Llegamos al Monasterio, donde aprovechamos para descansar, comer los bocadillos que llevamos y visitar la Basílica y la “Moreneta”.

Después de comer emprendemos el retorno a Collbató, y para no repetir el camino de subida, elegimos el Camino de las Feixades,que forma parte del GR-172, con un tramo inicial en ascenso hasta la Ermita y Llano de Sant Miquel.
Antes de llegar a la Ermita de Santo Miquel aconsejo que os desviéis por un camino corto y bien señalizado hasta la Cruz de Sant Miquel, dado que se trata de un mirador privilegiado del Monasterio, Sant Llorenç del Munt y l’Obac, el Montseny, el Valle del Llobregat, la costa barcelonesa y los Pirineos Orientales.....

A partir del Llano de Sant Miquel el camino empieza a perder altura rápidamente y a media bajada se acaba uniendo al GR 6 que viene también del Monasterio, pero por la Santa Cueva, el lugar donde según la leyenda se encontró la imagen de la “Moreneta”.
El tramo final del camino, aproximadamente  1’5 km.,  ya no pierde altura, si no que flanquea la montaña  unos 100 m. por encima de la carretera, hasta que llega a las Cuevas del Salnitre.
Estas cuevas son visitables, y os aconsejo visitarlas, ya que destacan por tener un recorrido que supera los 900 metros y algunas salas de más de 30 metros de altura.
Desde las Cuevas del Salnitre hasta Collbató y el coche sólo queda un paseo de unos 15 minutos, para finalizar una excursión que ha durado más de 7 horas contando todas las paradas y pausas.

Por si desáis ampliar información, os dejo algunos enlaces:

- Página web oficial de la Abadía de Montserrat: http://www.abadiamontserrat.net/(S(1ubl1hv4th00diqdl241c4ju))/Espiritualitat/Castella/arquitectura.aspx?newsid=9

- Pàgina web oficial del Patronato de la Montaña de Montserrat, el Órgano Gestor del Parque Natural. Tiene muy buena información de itinerarios a pie con cartografía detallada http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat/menuitem.20724cd514f9374ce8940efcb0c0e1a0/?vgnextoid=66acad930ca0b110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=66acad930ca0b110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

- Página web con información de les Cuevas del Salnitre: http://es.wikipedia.org/wiki/Cueva_del_Salnitre

Otros #posts del blog relacionados

Las Cuevas del Salnitre y Collbató







Comentaris

  1. Ara és un bon moment per a fer caminades! I la veritat és que Montserrat és un d'aquells indrets que sempre ens han agradat i a prop de casa. Prenem nota! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, estic d'acord, ara és bon moment, perquè el dia s'allarga i no hem de patir les extremes temperatures hivernals o estiuenques. És un plaer caminar per Montserrat i gaudir del seu paisatge únic. Salutacions

      Elimina
  2. Molt maca l'entrada d'un lloc tan nostrat com és Montserrat! Ja saps que jo no sóc gaire amant de les excursions, però m'agrada llegir els relats que en fan els demés. I tinc pendent una visita a les Coves del Salnitre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sandra, Montserrat és un lloc molt especial per a molts catalans, malgrat que trobis centenars de turistes. Si voleu anar a les coves del Salnitre, són molt recomanables, malgrat que exigeix un petit esforç de pujar uns quants graons. Salutacions

      Elimina
  3. Estuve en Montserrat (subí en el tren cremallera) y no me gustó nada, me explico. Había un montón de gente, autobuses extranjeros, colas de espanto para ver a la virgen etc No sé si yo me esperaba otra cosa o estoy acostumbrada a la tranquilidad de visitar Santuarios por el estilo en Euskadi. Supongo que realizar la caminata que nos propones es diferente y verás la esencia de Montserrat ¿Para cuándo una salida? Yo quiero que seas tu quién me enseñe los secretos y curiosidades de Cataluña

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miryam, creo que Montserrat es el único Santuario de Catalunya con aglomeraciones. Sus numerosos atractivos y leyendas y su proximidad a Barcelona hacen que sea muy visitado en determinadas épocas del año. Entiendo que te agobiara. A mi los sitios masificados tampoco me gustan nada. Lo de la salida por algún lugar emblemático de Catalunya, cuando quieras, pero antes nos debes unos pintxos y zuritos en Euskal Etxea ;) Saludos

      Elimina
  4. Mai he fet caminatas a Montserrat. He d´anar! Es una bona idea! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cristina,
      Caminar per Montserrat és una gran experiència. Molt a prop del Monestir hi ha la Creu de Sant Miquel, a uns 15-20 minuts a peu, i és un excepcional mirador. Salutacions

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

10 LLOCS MÀGICS DE CATALUNYA RECOMANATS PER 10 BLOGGERS

4 RUTES SENDERISTES FÀCILS PEL BERGUEDÀ

10 CIUTATS EUROPEES QUE EM TENEN EL COR ROBAT