LA COSTA CÀLIDA, 2A PART: CALBLANQUE I EL MAR MENOR
Mapa del Nord de la Costa Càlida
Continuo amb el recorregut per la Costa Càlida
Uns pocs km. més al nord de Cartagena trobem el Parc Natural Regional de Calblanque, que a l’igual que Cabo Tiñoso és un espai natural protegit que s’ha pogut mantenir intacte de la febre constructora i urbanística, i això que gairebé és a tocar del “Benidorm” murcià:La Manga
del Mar Menor.
Uns pocs km. més al nord de Cartagena trobem el Parc Natural Regional de Calblanque, que a l’igual que Cabo Tiñoso és un espai natural protegit que s’ha pogut mantenir intacte de la febre constructora i urbanística, i això que gairebé és a tocar del “Benidorm” murcià:
Calblanque possiblement està més freqüentat i visitat que
Cabo Tiñoso, potser afavorit per tenir un accés amb cotxe molt més còmode i
ràpid; i a més a més el paisatge de Calblanque és més variat, amb penyasegats,
zones humides, dunes, i llargues platges de sorra.
Aquest darrer aspecte és el principal atractiu turístic de Calblanque:
les seves espectaculars platges, d’aigües transparents, arena fina i neta...
Com a platja us recomano la Playa de Calblanque, que és la que apareix a la foto i que té un còmode accés.
No obstant seria injust no fer esment de les opcions que ofereix per als amants del senderisme i excursions a peu, amb diversos senders senyalitzats de diferent durada i dificultat, el més conegut d’ells el GR92, el sender de gran recorregut (GR) del Mediterrani que comença a Port-Bou, la frontera amb França, travessa tota la costa mediterrània peninsular, passant per Calblanque fins arribar a Tarifa. Cal matisar que no està del tot finalitzat i que a Andalusia per exemple només està senyalitzat un curt tram a Almeria.
Com a platja us recomano la Playa de Calblanque, que és la que apareix a la foto i que té un còmode accés.
Calblanque (font www.spainonline.com)
No obstant seria injust no fer esment de les opcions que ofereix per als amants del senderisme i excursions a peu, amb diversos senders senyalitzats de diferent durada i dificultat, el més conegut d’ells el GR92, el sender de gran recorregut (GR) del Mediterrani que comença a Port-Bou, la frontera amb França, travessa tota la costa mediterrània peninsular, passant per Calblanque fins arribar a Tarifa. Cal matisar que no està del tot finalitzat i que a Andalusia per exemple només està senyalitzat un curt tram a Almeria.
Aquí teniu un enllaç a una web amb itineraris a peu per Calblanque.
Després de Calblanque trobem el Cabo de Palos, amb un
espectacular far de més de 50 m
d’altura construit el 1864 sobre les restes d’una torre de vigilància d’època
de Felip II, del S XVI.
A partir del Cabo de Palos comença el Mar Menor, el
principal reclam turístic de Múrcia per al turisme estival i de platja.
El Mar Menor és una formació geològica única dins la Península Ibèrica, atès que es tracta del més gran llac d’aigua salada o albufera de tota la Península, que es va acabar tancant a causa de l’aportació de sediments del riu Segura, que desemboca més al Nord. Aquest braç de terra que gairebé tanca totalment el Mar Menor és l’anomenada Manga del Mar Menor, especialment coneguda per tractar-se d’un espai fortament urbanitzat, a partir dels anys 60 del S XX, amb un “skyline” molt més que notable.
Capvespre al Mar Menor
La riba interior del Mar Menor tampoc s’ha pogut lliurar d’aquesta “epidèmia” constructora -tot i que de manera més moderada- en què a més d’urbanitzacions, han aparegut més de 5 nous camps de golf en llocs completament àrids sobretot durant la primera dècada del S XXI; i tot plegat per a què ha servit? Per a enriquir unes minories - entre els que inclouria alguns càrrecs públics- i per a destrossar el territori.
Aquest Parc natural, tot i ser de reduïdes dimensions, 856 ha., presenta una destacada varietat d’ecosistemes, des de platja i dunes litorals, fins encanyissades, salines i una petita pineda.
Playa de la Torre Derribada, Parque Regional Salinas y Arenales de San Pedro del Pinatar
A l’igual que Calblanque, té diferents itineraris senyalitzats per a poder conèixer els diferents hàbitats i són aptes per a totes les edats i condicions físiques, atès que el desnivell és gairebé inexistent.
Si pel contrari, no us agrada el senderisme i únicament busqueu sol i platja, el Parc natural disposa de bones platges, i a més podreu escollir si voleu banyar-vos al Mar Menor o bé al mar obert, és a dir al Mediterrani.
No obstant us aconsello la darrera opció, perquè malauradament des de l'any 2016 les aigües del Mar Menor han deixat de ser cristal.lines, i ara són tèrboles, un desastre ecològic que segons alguns informes ja podria ser irreversible.
Si us decidiu per anar a una platja al mar obert, us recomano la Playa de la Torre Derribada, una platja que coneixem força bé.
Una altra experiència força interessant del Parc natural de las Salinas de San Pedro del Pinatar són los "lodos del Mar Menor". Aquests "lodos" (fang) es formen a un sector molt concret del Mar Manor, a “Las Charcas” de Lo Pagán, són molt adients per a tractaments terapèutics, i s’han d’aplicar sobre el cos igual que si fos una crema solar.
D’aquesta manera, si passegeu per la zona, és força habitual coincidir amb grups de persones que tenen el cos ben negre com a resultat d’haver-se'l untat amb els fangs de "Las Charcas".
D’aquesta manera, si passegeu per la zona, és força habitual coincidir amb grups de persones que tenen el cos ben negre com a resultat d’haver-se'l untat amb els fangs de "Las Charcas".
Banys de fang a Lo Pagán, Salines de San Pedro del Pinatar
Pocs kms. més al nord de les Salines de San Pedro del Pinatar s’acaba la Costa Càlida i entrem dins la Costa Blanca, a Alacant, País Valencià.
Finalitzaré aquest recorregut de 2 capítols per la Costa Càlida amb unes recomanacions gastronòmiques:
Si visiteu la zona, en la meva opinió és obligat tastar 2 menjars típics : el "caldero" i el pastís de carn.
El "caldero" consisteix en un guisat d’arròs i peix, què té els seus orígens al S XIX, quan els pescadors del Mar Menor cuinaven a un calder el peix que no tenia acceptació al mercat.
Habitualment es serveix per separat, primer l’arròs caldós i després el peix.
El pastís de carn és també típic de Múrcia i habitualment es prepara amb pasta brisa o pasta de fulla i com a farciment es posa carn, xoriç, ou dur, i espècies, amb algunes variants locals. Es pot trobar a gairebé qualsevol pastisseria.
També té fama universal l’horta de Múrcia, que ofereix un repertori molt ampli de fruites, verdures i hortalisses.
Quant a restaurants aquí van 2 suggerències:
- Restaurante Ramón: situat a Los Alcázares, a la riba interior del Mar Menor, ofereix una bona
varietat de cuina murciana, en què destaca el “caldero” així com peixos i
mariscs del Mar Menor i productes de l’horta murciana. Preu mig-alt, però cuina
i productes de qualitat, i a més al migdia entre setmana tenen menú a un preu
més assequible.
- Freiduría Venécora: a San Pedro del Pinatar i al costat del Club Nàutic Lo Pagán i del restaurant Venezuela hi ha aquest local de peix en adob i marisc fregit, que funciona com a “selfservice” i venen el producte al pes, amb opció d’emportar-s’ho o bé de consumir-lo a la terrassa exterior que tenen preparada. Bon preu i qualitat molt acceptable.
- Freiduría Venécora: a San Pedro del Pinatar i al costat del Club Nàutic Lo Pagán i del restaurant Venezuela hi ha aquest local de peix en adob i marisc fregit, que funciona com a “selfservice” i venen el producte al pes, amb opció d’emportar-s’ho o bé de consumir-lo a la terrassa exterior que tenen preparada. Bon preu i qualitat molt acceptable.
Continúo con el recorrido por Costa Cálida, a partir de Cartagena, donde acabé la 1aparte.
Unos pocos km. más al norte de Cartagena encontramos el Parque Natural Regional de Calblanque, que Al igual que Cabo Tiñoso es un espacio natural protegido que se ha podido mantener intacto de la fiebre constructora y urbanística, y esto que muy cerca del “Benidorm” murciano: La Manga del Mar Menor.
Calblanque posiblemente está más frecuentado y visitado que Cabo Tiñoso, quizás favorecido por tener un acceso en coche mucho más cómodo y rápido; además el paisaje de Calblanque es más variado, con acantilados, zonas húmedas, dunas, y largas playas de arena.
Este último aspecto es el principal atractivo turístico de Calblanque: sus espectaculares playas, de aguas transparentes, y arena fina y limpia...
No obstante sería injusto no hacer mención de las opciones que ofrece para los amantes del senderismo y excursiones a pie, con varios senderos señalizados de diferente duración y dificultad, el más conocido de ellos el GR92, el sendero de gran recorrido (GR) del Mediterráneo que empieza en Port-Bou, la frontera con Francia, atraviesa toda la costa mediterránea peninsular, pasando por Calblanque hasta llegar a Tarifa. Hay que matizar que no está del todo finalizado y que en Andalucía por ejemplo sólo está señalizado un corto tramo en Almería.
Aquí os dejo un enlace a una web con los itinerarios señalizados por Calblanque:
http://www.murcianatural.carm.es/senderos/Después de Calblanque encontramos el Cabo de Palos, con un espectacular faro de más de 50 m de altura construido en 1864 sobre los restos de una torre de vigilancia de época de Felipe II, en el S. XVI.
A partir del Cabo de Palos empieza el Mar Menor, el principal reclamo turístico de Murcia para el turismo estival y de playa.
El Mar Menor es una formación geológica única dentro de la Península Ibérica, dado que se trata del más grande lago de agua salada o albufera de toda la Península, que se acabó cerrando debido a la aportación de sedimentos del río Segura, que desemboca más al Norte. Este brazo de tierra que casi cierra totalmente el Mar Menor es la llamada Manga del Mar Menor, especialmente conocida por tratarse de un espacio fuertemente urbanizado, a partir de los años 60 del S. XX, con un “skyline” de rascacielos mucho más que notable.
La orilla interior del Mar Menor tampoco se ha podido escapar de esta “epidemia” constructora, donde además de urbanizaciones, han aparecido más de 6 nuevos campos de golf en lugares completamente áridos, sobre todo durante la primera década del S. XX ; y todo ello para que ha servido? Para enriquecer unas minorías y unos cuántos cargos públicos y destrozar el territorio.
A pesar de esta contundente y negativa valoración personal, la orilla interior del Mar Menor conserva todavía unos pocos espacios naturales interesantes como humedales, el más destacado de los cuales son las Salinas de San Pedro del Pinatar, declaradas Parque natural y situadas en el extremo norte del Mar Menor ocupando la franja de tierra que separa el Mar Menor del Mediterráneo.
Este Parque natural, a pesar de ser de reducidas dimensiones, 856 ha., presenta una destacada variedad de ecosistemas, desde playa y dunas litorales, hasta encañizadas, salinas y un pequeño pinar.
Al igual que Calblanque, tiene algunos itinerarios perfectamente señalizados para poder conocer los diferentes hábitats y apto para todas las edades y condiciones físicas, dado que el desnivel es casi inexistente.
Aquí os dejo un enlace a una página web con los itinerarios señalizados de las Salinas de San Pedro del Pinatar:
Una peculiaridad de las Salinas de San Pedro del Pinatar es que en alguna laguna, en concreto en “Las Charcas” de Lo Pagán, se forman unos lodos que son muy adecuados para tratamientos terapéuticos y que se tienen que aplicar sobre el cuerpo igual que si fuera una crema solar. De este modo, es habitual si paseáis por la zona, coincidir con grupos de gente que tienen el cuerpo bien negro como resultado de haberse untado con los barros de las Salinas.
Pocos kms. más al norte de las Salinas de San Pedro del Pinatar se acaba la Costa Cálida y entramos dentro de la Costa Blanca, en Alicante, País Valenciano.
Finalizaré este recorrido de 2 capítulos por la Costa Cálida con unas recomendaciones gastronómicas:
Si visitáis la zona, en mi opinión es obligado probar 2 comidas típicas : el caldero y el pastel de carne.
El caldero consiste en un guiso de arroz y pescado, que tiene sus orígenes en el S. XIX, cuando los pescadores del Mar Menor cocinaban en un caldero el pescado que no tenía aceptación en el mercado.
Habitualmente se sirven los principales ingredientes en el plato por separado, primero el arroz caldoso y después el pescado.
El pastel de carne es también típico de Murcia y normalmente se prepara con pasta brisa y hojaldre y como relleno se pone carne, chorizo, huevo llevar, y especies, con algunas variantes locales. Se puede encontrar en casi cualquier pastelería.
También tiene fama universal la huerta de Murcia, que ofrece un repertorio muy amplio de frutas, verduras y hortalizas.
En en cuanto a restaurantes aquí van 2 sugerencias:
- Restaurante Ramon (http://www.restauranteramon.com/public_html/presentacion.html ): situado en Los Alcázares, en la orilla interior del Mar Menor, ofrece una buena variedad de cocina murciana, entre la que destaca el caldero así como pescados y mariscos del Mar Menor y productos de la huerta murciana. Precio medio-alto, pero su cocina y sus productos son de calidad, y además a mediodía entre semana tienen menú a un precio más asequible.
- Puerto deportivo de Lo Pagán, San Pedro del Pinatar: junto al puerto deportivo y junto al restaurante Venezuela, hay una freiduría de pescado y marisco muy sencilla, la Freiduría Venécora, que funciona como “selfservice” y venden el producto al peso, con opción de llevárselo o bien de consumirlo en la terraza exterior que tienen preparada. Buenos precios y calidad muy aceptable.
Quina passada el capvespre al Mar Menor. Tenim paisatges preciosos,i no gaire lluny. I si comencem a cuidar-los els conservarem :).
ResponEliminaTotalment d'acord Flora. En part depèn de nosaltres, però també del governant de torn, i si aquest, enlloc de protegir els espais naturals, para la ma, no anem bé
Elimina