UN TOMB PER CATALUNYA: EL ROMÀNIC AL LLUÇANÈS
El Lluçanès és una petita comarca natural situada al NordEst
de la província de Barcelona, que forma un altiplà d’uns 400 km2 amb
un territori molt boscós, agrícola, i poc poblat, sense cap gran nucli de població. Prats de Lluçanès és la seva capital i alhora
la població més important, amb 2.659 habitants (dades de 2012).
Plànol de localització del Lluçanès
Un dels principals atractius del Lluçanès són els boscos, que
a partir de finals d’estiu i sobretot durant la tardor ens ofereixen un dels seus
productes més apreciats: els bolets.
L’altra és el romànic, força present a la comarca, al que dedicaré
el present article, amb una petita tria de 3 esglésies:
SANTA MARIA DE LLUÇÀ
La canònica de Santa Maria de Lluçà, és l’edifici romànic
més conegut de tot el Lluçanès degut al seu claustre, un dels més importants
del romànic no només de la Catalunya Central
Inicialment era només una església, consagrada el 905,
possiblement damunt les restes d’una església anterior; si bé a mitjans de S
XII va esdevenir una comunitat monàstica sota la regla de Sant Agustí, un fet
excepcional dins l’Europa cristiana Occidental, atès que l’Orde Agustiniana era
sobretot present per l’Europa Central, mentres a la Catalunya Medieval
El claustre és de finals de S XII, una joia de l’art romànic
català, de planta irregular, amb 4 galeries i 18 arcs, sostinguts per 22
columnes amb capitells, 20 d’aquests esculpits amb motius vegetals i de bestiari.
El claustre del S XII, i detall de capitell
A més del claustre destaquen el frontal d’altar , una creu,
tots 2 del S XIII, i les pintures murals
gòtiques de l’església, descobertes l’any 1954, i que per motius de
seguretat i de conservació s’han traslladat a una sala annexa al claustre, on
es poden visitar.
Detall de les pintures murals gòtiques amb escenes de la vida de Sant Agustí
Per si us interessa aprofundir coneixements, aquí us deixo
un enllaç amb àmplia informació: http://www.monestirs.cat/monst/osona/os10mari.htm
SANT VICENÇ DE LLUÇÀ
Sant Vicenç de Lluçà (font: llusa.net)
És una una petita ermita romànica de planta circular situada
ben aprop de la canònica de Santa Maria i gairebé al capdamunt d’un turó que
domina la zona.
Aquesta ermita era la capella dels senyors del Castell de
Lluçà, situat uns metres més a munt, però malauradament aquest està molt
deteriorat i només es conserva un tram de mur del costat nord i 2 estances al
costat sud.
SANT ANDREU DE LLANARS
És la 3a i darrera església romànica que he seleccionat i
està situada dins el terme municipal de Prats de Lluçanès, però fora del nucli
urbà i a uns 3 km .
Es tracta d’una senzilla església rural d’una sola nau i 1
absis semicircular amb campanar peculiar, atès que és de torre i construït
directament damunt la façana Oest, enlloc d’estar adossat o d’ésser d’espadanya.
Acabaré amb un consell: totes 3 esglésies es poden visitar
perfectament en 1 sol dia sortint des de Barcelona, però és possible fer una
ruta de cap de setmana i combinar el Lluçanès amb el Baix Berguedà, comarca
veïna també amb molt art romànic, i a la
que vaig dedicar un article l’any passat; aquí teniu l’enllaç a l'article: Romànic al Baix Berguedà
DESCUBRIENDO CATALUNYA: EL ROMÁNICO EN EL LLUÇANÈS
El Lluçanès es
una pequeña comarca natural situada en el nordeste de la provincia de
Barcelona, que forma una altiplano de unos 400 km2 con un territorio muy
boscoso, agrícola, y poco poblado, sin ningún gran núcleo de población. Prats
de Lluçanès es su capital y a la vez la población más importante, con 2.659
habitantes (datos de 2012).
Uno de los principales atractivos del Lluçanès
son los bosques, que a partir de finales de verano y sobre todo durante el
otoño nos ofrecen un de sus productos más apreciados: las setas.
La otra es el románico, bastante presente en la
comarca, al que dedicaré el presente artículo, con una pequeña selección de 3
iglesias:
La canónica de Santa Maria de Lluçà, es el
edificio románico más conocido de todo el Lluçanès debido a su claustro, uno de
los más importantes del románico no sólo de la Cataluña Central ,
sino también de toda Cataluña.
Inicialmente era sólo una iglesia, consagrada en
el año 905, posiblemente sobre los restos de una iglesia anterior; si bien a
mediados de S XII se instaló una comunidad monástica bajo la regla de San
Agustín, un hecho excepcional dentro de la Europa cristiana Occidental, dado que la Orden Agustinianala
Europa Central , mientras que en la Cataluña Medieval
la inmensa mayoría de monasterios eran benedictinos.
El claustro es de finales de S XII, una joya del
arte románico catalán, de planta irregular, con 4 galerías y 18 arcos,
sostenidos por 22 columnas con capiteles, 20 de estos esculpidos con motivos
vegetales y de bestiario.
Además del claustro destacan el frontal de altar
, una cruz, ambos del S XIII, y las pinturas murales góticas de la iglesia,
descubiertas en 1954, y que por motivos de seguridad y de conservación se han
trasladado a una sala aneja al claustro, donde se pueden visitar.
Ermita de San Vicente de Lluçà
Es una una pequeña ermita románica de planta
circular situada bien cerca de la canónica de Santa Maria, y casi en lo alto de
un cerro que domina la zona.
Esta ermita era
la capilla de los señores del Castillo de Lluçà, situado unos metros más
arriba, pero desgraciadamente está muy deteriorado y de éste sólo se conserva
un tramo de muro del lado norte y 2 aposentos en el lado sur.
Es la 3a y última iglesia románica que he seleccionado y
está situada dentro del término municipal de Prats de Lluçanès, pero fuera del
casco urbano y a unos 3 km .
Se trata de una sencilla iglesia rural de una
sola nave y un ábside semicircular con campanario peculiar, dado que es de torre
y está construido directamente sobre la fachada Oeste, en lugar de estar
adosado o de ser de espadaña.
Acabaré con un consejo: las 3 iglesias se pueden
visitar perfectamente en 1 solo día saliendo desde Barcelona, pero es posible
hacer una ruta de fin de semana y combinar el Lluçanès con el Bajo Bergadán,
comarca vecina también con mucho arte románico, y a la que dediqué un artículo
el año pasado; aquí tenéis el enlace: El Románico en el Bajo Bergadán
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada