RUTA DE 4 DIES PER TERRES DEL DUERO I L'ARLANZA(I) : BURGOS I VALLADOLID
Covarrubias, Burgos
Aquest any per Setmana Santa hem tornat a Castilla-León, una
Comunitat que ja havíem visitat 2 anys abans .
Aquesta vegada la zona escollida ha estat el Sud de Burgos,
SudEst de Valladolid i Oest de Sòria, que en línies generals coincideix amb el territori de la
Denominació d’Origen (DO) Ribera del Duero, i també amb una part del territori de la DO Arlanza.
A través de booking.com vam trobar una molt bona oferta
d’allotjament a a Santo Domingo de Silos, on hem dormit 4 nits, del 2 al 6
d’abril de 2015.
Aquesta és la crònica de tot el que hem visitat durant els 4
dies:
Mapa amb tots els llocs visitats durant els 2 primers dies
1r dia
Comencem amb amb la visita a un monument emblemàtic del romànic de Castilla-León; es tracta del claustre de Santo Domingo de Silos, construit en 2
fases: una 1a de finals de S XI, i una
2a d’inicis de S XII. No m’estendré amb més detalls d’aquesta obra mestra de l'escultura romànica; per
això us deixo aquest interessant enllaç.
Com a complement al Monestir, us aconsello donar un tomb per
la població de Santo Domingo de Silos, que és petita, es visita ràpid, i té una
bonica Plaça Major, restes de muralles i algunes cases senyorials notables. Amb
tota justícia està declarat Conjunt Històric.
A continuació agafem el cotxe i ens dirigim a San Pedro de Arlanza, un monestir benedictí
medieval situat a 26 km .
de Silos.
De totes maneres, aconsello visitar-lo, perquè la torre-campanar
del S XIII es conserva intacta, per la seva idíl·lica situació al costat del
riu Arlanza i perquè l’entrada és gratuïta XD.
Després dels 2 monestirs medievals, toca visitar poble; es tracta de Covarrubias , molt proper a San Pedro de Arlanza, a només 9 km .
Covarrubias és un municipi amb més de 2.000 anys d’història
que va conèixer el període de més prosperitat durant els S XV I XVI.
Aquest esplendor de finals de l’Edat Mitjana ha quedat
reflectit en els monuments i l’arquitectura del municipi, i que ha estat motiu
per a ser declarat Conjunt Històric.
Personalment el que més destacaria de Covarrubias són les
cases, majoritàriament amb bigues de fusta a les façanes, que li dóna un toc
molt estètic a tots els carrers.
Llàstima que al tractar-se de Divendres Sant el poble és ple
de gom a gom. De totes maneres, quan us endinseu per carrers secundaris, com
per art de màgia tota la multitud desapareix.
Finalitzada la visita a Covarrubias posem rumb direcció Lerma , una històrica vila situada a 24 km . a l’Oest de
Covarrubias, a la riba del riu Arlanza.
A diferència de Covarrubias, “l’edat d’or” de Lerma no és
l’Edat Mitjana, sinó el S XVII, moment en què va esdevenir una de les ciutats
més importants de Castella.
Això va ser possible gràcies a la intervenció directa de
Francisco Gómez de Sandoval y Rojas, 1r Duc de Lerma, que amb una gran fortuna
i essent el Privat i home més influent del Rei Felip III va emprendre una gran
transformació de la vila, amb la construcció del Palau Ducal, la Plaça Major, 6
monestirs i una Col·legiata. Tot això amb la participació dels arquitectes de
més prestigi de l’època.
A més dels monuments del S XVII cal afegir-hi restes d’època
medieval, com una porta de les antigues muralles, algunes cases porticades i un
pont.
Tot plegat forma un
espectacular conjunt – està declarat Conjunt Històric des de 1965 - que destaca
des de la distància, perquè Lerma és dalt d’un turó.
Després de Lerma no deixem el curs del riu Arlanza i continuem
fins Tordómar, on trobem un bonic
pont d’origen romà i restes d’un mil·liari també romà.
El següent destí es Villahoz,
situat a només 6 km .
de Tordómar. Malgrat ser Conjunt Històric, la seva visita és decebedora, i pràcticament només destaca l’església gòtica.
La tarda va avançant i ja és hora de tornar a Santo Domingo
de Silos, però encara tenim temps de fer 2 visites que ens venen de camí:
La 1a és Castrillo de
Solarana amb l’església de Sant Pere, un monument de diferents èpoques, que
té un original absis romànic del S XIII
La darrera visita del dia és un altre edifici religiós: es tracta
l’ermita de Santa Cecília, una
petita joia de l’art mossàrab del S IX-X, parcialment modificada al S XII i
situada a menys de 10 km
de Santo Domingo de Silos.
Només per contemplar el bucòlic paratge on s’ubica l’ermita ja
val la pena acostar-s’hi.
2n dia
Comencem el fred i ventós dia visitant un petit poble del
SudOest de Burgos, Haza,
estratègicament situat dalt d’un turó amb unes vistes privilegiades.
És una petita població presidida per un espectacular recinte fortificat medieval
que malauradament té alguns sectors en un deficient estat de conservació.
Des d’Haza ens dirigim a una emblemàtica població de la DO
Ribera del Duero, ja dins la província de Valladolid: Peñafiel.
Peñafiel és ideal per aquells viatgers que cerquen una gran
varietat d’experiències: cultural, museística, arqueològica, enològica,
gastronòmica...
Per la meva part donaré unes pinzellades de la part
patrimonial i històrica, la que m’apassiona més, però faig constar que tant el
vi com la gastronomia m’agraden, encara que
són gustos molt més cars que no sempre em puc permetre.
Sens dubte l’element que més destaca de Peñafiel és el
castell, amb una característica forma allargada i estreta, que sovint es compara amb la d’un vaixell.
El castell de Peñafiel és del S X, si bé les estructures que
actualment contemplem són dels S XIV i XV.
No cal dir que recomano la seva visita, no només pel valor
patrimonial – es manté en molt bon estat de conservació – sinó també per la
panoràmica que es contempla des dels 34 m d’alçada de la seva torre de l’homenatge.
Teniu l’opció de visitar només el castell o bé comprar
entrada conjunta del castell amb el Museu del Vi, que ocupa una part de les
dependències del castell.
Heu de tenir en compte que els dies festius i de molta afluència no
podreu pujar-hi amb cotxe, sinó que haureu de deixar-lo a un aparcament
habilitat, des del qual surten autobusos gratuïts al castell.
Si disposeu de temps, podeu baixar des del castell fins el centre
a peu, així podreu contemplar-lo des de diferents angles i afartar-vos de fer
fotos.
Bé, el patrimoni de Peñafiel no es limita al castell, sinó
que el nucli històric amaga altres racons molt interessants.
El 1r és la Plaza del Coso, una gran i original plaça amb 2
accessos, d’origen medieval, ideada per a curses i festes de braus, que en
l’actualitat continuen celebrant-s’hi.
A més de la seva arquitectura, destaca per una tradició que
encara és vigent: el dret de servitud dels balcons, únicament per a les festes
taurines.
Altres monuments destacats de Peñafiel són l’església de San
Pablo- d’estil mudèjar amb maons-, la Torre gòtica del Rellotge, l’antiga
església de Santa Maria – actualment la seu del Museu Comarcal d’Art Sacre- i
el jaciment arqueològic de Pintia, situat a menys de 5 km . i que no vam visitar.
Un altre element de la població digne de menció són les
bodegues construïdes dins el nucli antic, atès que són construccions subterrànies,
perforades als vessants de la muntanya, i algunes d’elles són de finals de S
XV.
La seva presència es pot detectar pels respiradors, que
sobresurten a la superfície com si fossin xemeneies.
No podem marxar de Peñafiel sense fer un tast de la famosa
gastronomia de la zona, peró ens hem conformar amb un menú al restaurant el Barco de Bolas amb bona relació qualitat-preu i ubicat als afores.
Havent dinat ens dirigim a Villafuerte de Esgueva, situat a 27 km . al NordOest de
Peñafiel, amb l’objectiu de visitar el seu majestuós castell, de planta quadrada, una forma més habitual dels castells que no pas la de Peñafiel.
El castell és del S XV i des de 1983 és propietat de
l’Asociación de Amigos de los Castillos, que està emprenent una notable i
encertada tasca de restauració del monument.
Quan arribem el castell sembla tancat, però truquem al timbre de la porta i ve a obrir-nos el guarda, que ens fa una exclusiva visita guiada particular que s’allarga més de 2 HORES - l’home tenia enormes ganes d'explicar moltes coses-.
Entre les coses més interessants que vam aprendre de
l’amable guia, és que la planta baixa de la torre de l’homenatge té una capella
que ha estat restaurada i posteriorment consagrada pel Bisbe; per tant apta per
a qualsevol cerimònia religiosa.
Després de la llarga visita del castell posem rumb a Encinas de Esgueva, situat a 21
km . a l’Est de Villafuerte.
A més del castell el poble té l’església de San Mamés, del S
XV, i l’embassament d’Encinas, un bonic paratge natural situat molt a prop.
Encinas de Esgueva és la darrera visita d’una intensa
jornada especialment “castellera”.

Relats d'altres viatgers #Postamics
- A un clic de la aventura ha publicat Covarrubias, la última morada de la princesa vikinga
- Mis viajes y sensaciones han publicat Monasterio de Silos, arte y canto gregoriano i Covarrubias, una villa medieval hermanada con Noruega
Relats d'altres viatgers #Postamics
- A un clic de la aventura ha publicat Covarrubias, la última morada de la princesa vikinga
- Mis viajes y sensaciones han publicat Monasterio de Silos, arte y canto gregoriano i Covarrubias, una villa medieval hermanada con Noruega
M'encanten aquests viatges culturals plens de visites amb història, són les meves vacances ideals. M'apunto l'ermita de Santa Cecília, és una meravella!!!
ResponEliminaHola Sandra,
EliminaSí, l'ermita de Santa Cecília és molt maca, i a més el lloc convida a estar-s'hi hores.
Una ruta ben interessant. Tot i que vaig conèixer Covarrubias i Silos fa una pila d'anys (més de 12), els altres indrets no els he tingut la oportunitat de conèixer. M'apunto especialment Peñafiel i Lerma. Una abraçada Dani!
ResponEliminaHola Jordi, Peñafiel i Lerma són bonics i alhora diferents entre sí, però també tenen molt encant pobles més petits com Haza
Elimina