RUTA DE TARDOR PEL PIRINEU OCCIDENTAL (III): LA VAL D'ECHO
El 2n i 3r dies de la nostra
escapada de tardor pel Pirineu Occidental vam visitar el Valle de Hecho ( en aragonès Val d'Echo), situat a l’extrem nord-occidental
del Pirineu d’Osca.
La Val d’Echo és una vall
vertebrada pel riu Aragón Subordan, afluent del riu Aragón, que és a la vegada
afluent de l’Ebre.
Una bona part del seu territori,
les capçaleres de les valls, està protegit i és dins del Parc natural de los Valles Occidentales.
El Valle de Hecho (Val d'Echo) a la tardor
La presència humana hi està
documentada des de fa milers d’anys, concretament des de les etapes finals de
la Prehistòria, quan les diferents comunitats van construir-hi alguns monuments
megalítics, dòlmens principalment, dels què en queden abundants testimonis.
Uns segles més tard, a l’Edat
Antiga, els romans també hi van deixar rastre, que es va materialitzar en una
via romana, que encara es conserva parcialment en algun tram proper a la Selva de Oza i la Boca del Infierno.
Finalment a l’Alta Edat Mitjana
la Val d’Echo va ser un dels territoris embrionaris del futur Regne d’Aragó: el
Monestir de San Pedro de Siresa, fundat
l’any 833, va esdevenir un dels centres espirituals més importants de les
terres aragoneses.
San Pedro de Siresa, un dels monestirs més importants del Regne d'Aragó a l'Alta Edat Mitjana
Per tant ens trobem en un
territori que reuneix tant valors naturals com patrimoni cultural, i nosaltres
vam poder fer una mica de les 2 coses.
Mapa del Valle de Hecho amb els llocs que vam visitar
1 – La Selva de Oza
La Selva de Oza és un dels
indrets més emblemàtics tant de la Val
d’Echo com del Parc Natural de los Valles Occidentales.
Es tracta d’un dels boscos mixtes
de faig, avet i pi més importants i extensos dels Pirineus, i per tant és un
paradís tant per als amants de la natura com del senderisme, on trobaran moltes rutes
de diferent durada i dificultat.
Possiblement els 2 itineraris més
coneguts són el d’Aguastuertas i el de
l’Ibón de Acherito, però nosaltres vam descartar-los perquè el faig hi és poc
present, i vam preferir una fer una excursió que s’endinsés per la fageda, i
ens permetés gaudir plenament dels colors de la tardor.
L’itinerari escollit de la Selva de Oza és circular,
de curta durada, molt recomanable per a fer amb nens petits, i comença a una pista a mà dreta que s’agafa uns 300 m més amunt de la gran
explanada i parking de la Selva de Oza, just gairebé al davant de l’entrada de
l’antic camping. La pista és fàcil de trobar i a més està senyalitzada com a
“Camino a Espata”.
Aquest itinerari té l’al·licient
de combinar natura amb patrimoni cultural, perquè a uns 300 m de l’inici de la pista
hi ha una desviació senyalitzada per anar a la “Corona de los Muertos”, un jaciment
arqueològic d’una àmplia cronologia (des
del Neolític fins l’Edat Mitjana), format per uns 120 cercles de pedra, que molts
arqueòlegs creuen que podrien correspondre al sòcol d’antigues cabanes i no pas a
enterraments, tal com es creia incialment.
Així mateix les restes medievals trobades han fet pensar a alguns historiadors que la famosa batalla de Roncesvalles, que és narrada al conegut poema èpic medieval “La Chançon de Roland”, de fet va tenir lloc a la Selva de Oza.
Així mateix les restes medievals trobades han fet pensar a alguns historiadors que la famosa batalla de Roncesvalles, que és narrada al conegut poema èpic medieval “La Chançon de Roland”, de fet va tenir lloc a la Selva de Oza.
El jaciment arqueològic de la Corona de los muertos, a la Selva de Oza
Atès que la ruta se’ns faria
curta, i que el bosc estava esplèndid, vam decidir allargar-la i vam
enllaçar-la amb el camí que puja al Castillo d’Acher, un dels cims més característics de la Selva de Oza, amb una espectacular
formació geològica que recorda els murs d’una gran fortalesa.
El Castillo d'Acher presidint la Selva de Oza
En total van ser unes 5 hores de
ruta, comptant les nombroses parades que vam fer per gaudir del paisatge, per
a fer fotos, i per a dinar; i òbviament no vam arribar fins a dalt de tot del cim del Castillo
d’Acher, sinó que vam fer una mica menys de la meitat de la
ruta.
2 - Gabardito
Gabardito és la zona que vam
triar per a l’excursió a peu de l’endemà, i és molt a prop de la Selva de Oza;
de fet només estan separats per una collada de muntanya.
Gabardito és un petit altiplà
situat a 1.400 m ,
i a l’igual que la Selva de Oza hi tenen una destacada presència els boscos
caducifolis.
L’excursió comença al parking del
refugi de Gabardito, i no té pèrdua, perquè cal seguir les marques blanques i
vermelles del sender GR11.1
El tram inicial és especialment
bonic, perquè s’endinsa per la fageda, que és un autèntic festival de colors,
tot i que hem trobat la tardor una mica més avançada que no pas a la Selva de
Oza.
Espectaculars colors de tardor a la fageda de Gabardito
De mica en mica el camí va
guanyant alçada i al cap d’uns 20-25 minuts ens acomiadem de la fageda i ens
acostem de manera inquietant al precipici. No obstant no haurem de patir,
perquè el sender que el flanqueja és prou ample per a que no ens agafi vertigen. A més a més en
aquest punt el panorama és molt més dilatat, atès que hi ha molta més
perspectiva i ara és possible contemplar el fons de l’escarpada vall, tots els
boscos daurats i vermellosos de l’entorn i uns quants cims de la zona.
El sender de Gabardito ofereix grans vistes panoràmiques un cop hem deixat la fageda
A partir d’aquest indret el
paisatge es torna més d’alta muntanya, però sense perdre bellesa, simplement és
diferent: els arbres són gairebé testimonials, dominen els prats alpins, i els
cims ja es veuen més propers, especialment el Bisaurín, que amb 2.670 m és el pic més alt
del Parc natural de los Valles Occidentales. De fet el sender que estem seguint
és una de les rutes per pujar al Bisaurin.
Cal destacar també que els prats estan
ocupats per vaques i cavalls que pasturen pacíficament i això hi dóna un toc d’allò
més “bucòlic”.
Nosaltres finalitzem l’ascens
quan només ens queden uns pocs centenars de metres per arribar al “Collado de lo
Foratón”, en total un desnivell aproximat de 600 m i unes 6 h de durada
comptant totes les parades.
A punt d'arribar al "Collado de lo Foratón", el sostre de la nostra excursió
Quan a l’aspecte patrimonial, us
detallo les 2 visites que vam fer a la
Val d’Echo, sense comptar la “Corona de los Muertos”, ja mencionada a l’apartat
de la Selva de Oza.
San Pedro de Siresa
Es tracta d’un monestir fundat
l’any 833, amb diverses reconstruccions i reformes realitzades al llarg de la
història, i situat a 1 km al Nord d'Hecho.
Del gran complex monàstic només
es conserva l’església, d’estil romànic i preromànic, i construïda damunt d’un
anterior temple visigòtic.
L’església és un edifici de grans
dimensions, gairebé catedralícies, i no és per casualitat, perquè durant una
curta època, al S X, va esdevenir seu episcopal. Posteriorment al S XI la seu
del Bisbat va traslaldar-se a Jaca, i va iniciar-se el lent declivi de San
Pedro de Siresa.
El Crist de San Pedro de Siresa, del S XIII
Us aconsello de visitar-lo,
perquè per dins és impressionant, i a més conté diverses obres d’art moble,
entre elles una talla romànica de la Verge, el
Crist romànic de Siresa, i diferents retaules dels S XV, XVI i XVIII.
Només heu de tenir en compte que té uns horaris de visites molt restringits fora
de l’estiu: caps de setmana d’11.00 a 13.00 i de 16.00 a 18.00 h. i el preu
de l’entrada és de 2 Euros (octubre 2016).
Si voleu ampliar informació aquí
us deixo un enllaç molt interessant de San Pedro de Siresa.
Hecho (en aragonès Echo)
És la capital històrica de la
vall i la seva població més important. Del nucli medieval gairebé no es conserva
res, perquè a inicis del s. XIX les tropes franceses van incendiar-la per
complet i van salvar-se molt pocs edificis.
De totes maneres encara conserva
el seu traçat medieval i la típica arquitectura popular de la zona, amb
balconades i vistoses xemeneies, per la qual cosa us aconsello de donar-hi un volt.
Finalitzo amb la recomanació de visitar els interessants Museu etnològic de Casa Mazo i el Museo del Megalitismo, aquest darrer situat a
9 km al Nord d’Hecho. Cal aclarir que nosaltres no vam poder
visitar-los.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada