15 INDRETS DELS PIRINEUS RECOMANATS PER "BLOGGERS"
Els Pirineus són per a mi molt més que un gran massís muntanyós del Sud d’Europa que fa de frontera natural entre l’Estat espanyol, l’Estat francès i el Principat d’Andorra.
Potser direu que exagero, però
considero que els Pirineus formen part del meu ADN, perquè són unes muntanyes que he recorregut en
moltíssimes ocasions, i quan fa temps que no les visito les trobo a faltar.
Possiblement per això els
Pirineus són una de les zones que té més entrades dedicades en el present blog,
i de nou hi torno, però en aquesta ocasió és diferent, perquè he volgut que 15 col.laboradors/es
diferents us descobreixin 15 indrets molt especials.
A l’igual que jo, la majoria
d’ells tenen una vinculació molt especial amb els Pirineus, algun/a fins i tot
hi resideix, per tant no us podeu perdre les seves interessantíssimes i
variades propostes, que no només inclouen paratges naturals i/o excursions,
sinó també indrets de gran interès cultural i artístic.
Mapa amb la localització dels 15 indrets dels Pirineus
Abans de passar a les diferents propostes, us he de comentar que no us estranyi de trobar col.laboracions escrites en català i castellà, perquè he volgut respectar l’idioma que ha triat cada col.laborador/a – malgrat que suposi un important desavantatge de cara al “senyor” google i el SEO - , com un símbol de la diversitat i riquesa lingüística existent als Pirineus.
Som-hi doncs amb aquestes 15
propostes:
El Midi d'Ossau, està situat als Pirineus francesos, a prop del pas fronterer del Portalet. Té dos pics, el Petit 2807m i el Grand 2884m, i és una muntanya especial, que impressiona i destaca! Negra, piramidal i vertical, no en va és una antiga xemeneia volcànica.
Només hi ha una via normal de
pujada i baixada i no és molt normal! Cal enfilar amb passos de II + i amb molt
pati sota. Tota la resta són vies d'escalada.
Nosaltres vam pujar per l'aresta
Peygeret amb passos de III + / IV fins arribar al Pic Petit, es destrepa i
rapela fins l'enforcadura i s’escala el Pic Grand. Baixada per la via normal
amb un parell de ràpels.
És una excursió-escalada amb un ambient impressionant! Uns 1600m de desnivell i en el nostre cas unes 14 hores nonstop.
És una excursió-escalada amb un ambient impressionant! Uns 1600m de desnivell i en el nostre cas unes 14 hores nonstop.
Inoblidable i magnífic record.
2- LLANOS DEL HOSPITAL (Pirineo Aragonés)
El Pirineo Aragonés es todavía muy salvaje y nos deleita con las montañas
más altas de esta cordillera, con bosques frondosos, praderas interminables,
lagos o ibones.
Al norte del Valle de Benasque está el Hospital de Benasque, una antigua
hospedería de arrieros donde, los que en el pasado se atrevían a cruzar los
Pirineos por las sendas de alta montaña, encontraban refugio.
Hoy, en Llanos del Hospital, se levanta un confortable hotel que nos da la
oportunidad de alojarnos en medio de una fabulosa naturaleza o tomar algo antes
de iniciar alguna de las numerosas actividades que podemos realizar aquí.
En invierno es el inicio de rutas para el esquí de fondo, el nórdico y de
travesía, o también es muy interesante calzarse unas raquetas y disfrutar de un
paseo único como hicimos nosotros hace unos años. La excursión regala una
estampa invernal maravillosa, con los árboles nevados y las montañas al fondo
imponentes y blancas.
En verano las opciones son también muy abundantes: caminatas por bosques de
abetos y pinos, rutas en bicicleta y alguna carrera de alta montaña que ha
elegido como escenario este precioso paisaje. La Ultra Trail del Aneto, pionera
en el Ultra Trail Running aragonés y de España, pasa por aquí y continúa
atravesando unos paisajes espectaculares.
Si no somos tan deportistas hay opciones para todos los niveles: en Llanos
cruzaremos el río Ésera y pronto inciaremos la subida hacia la Besurta. Otras
caminatas nos harán disfrutar de las vistas del Plan de Estany o nos llevarán
hasta la cascada de Aigualluts, formada por las aguas del glaciar del Aneto.
3- LA VALL DE CARDÓS (Pirineus de Lleida)
No tan coneguda com altres valls
del Pirineu Català, la Vall de Cardós (Pallars Sobirà, Lleida) ens ofereix
atractius per passar-hi des d’un cap de setmana a unes vacances més llargues.
La formen 18 poblets agrupats en
3 municipis (Esterri de Cardós, Vall de Cardós i Lladorre) que plegats no
arriben als 700 habitants. Tots tenen l’encant dels típics pobles pirinencs,
però Tavascan i Ribera de Cardós són els que presenten més serveis turístics.
Hi trobarem interessants
construccions romàniques, ja sigui els ponts o les esglésies, especialment
l’Església de Santa Maria de Ribera de Cardós (S. XI) amb un campanar de planta
quadrada i tres pisos, d’estil llombard, o l’Església de Santa Maria de
Ginestarre amb una decoració pictòrica de gran interès, tot i que l’obra
original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Seguint la Ruta dels Ponts
medievals, es pot fer una caminada d’unes 3 hores que surt de Ribera de Cardós,
segueix per Cassibrós i Ainet de Cardós i acaba a Arrós.
Si us agrada la història, us
recomano dues interessants rutes, la Ruta dels jueus i la Ruta de la Línia de
Defensa dels Pirineus. La primera, ha recuperat els passos utilitzats per més
de 20.000 jueus que van fugir de l’holocaust nazi a través dels Pirineus,
mentre que la Línia de Defensa dels Pirineus, fou un pla (inacabat) per
fortificar els Pirineus, conegut com la Gran Muralla de Franco.
I no cal dir que al Parc Natural
de l’Alt Pirineu hi podrem fer una infinitat d’excursions de diferents graus de
dificultat, com la Ruta dels Llacs, la Ruta de l’Estany del Port o la Ruta de
l’Estany de Mascarida, entre d’altres. Si hi anem a l’hivern, es poden
practicar esports de neu a l’estació d’esquí alpí de Tavascan.
I a més de visitar els seus
poblets, gaudir de les seves obres romàniques, d’aprendre història i de fer
senderisme o esquí, no podem acomiadar-nos de la Vall de Cardós sense tastar
els seus plats de cuina de muntanya. Una escapada per tots els gustos!.
4- IGLESIA ROMÁNICA DE SAN ACISCLO Y SANTA VICTORIA – Surp (Pirineus de Lleida)
A pesar de contar con apenas una
treintena de habitantes en la actualidad, los orígenes de la población de Surp
se remontan al siglo IX al menos. Está localizada en la comarca leridana del
Pallars Sobirà y actualmente se integra en el municipio de Rialp.
En su diminuto casco histórico se
aprecian diversas construcciones de interés, entre las que se encuentra la
iglesia dedicada a San Acisclo y Santa Victoria.
Fue construida a finales del
siglo XI y comienzos del XII, aunque ha sufrido alguna remodelación posterior
que no ha afectado en demasía a su aspecto actual.
Destaca el ábside románico, donde
se encontraban importantes pinturas murales que han sido trasladadas a diversos
museos en Barcelona, la Seu d'Urgell y Toledo (Ohio, Estados Unidos). A
mencionar también el campanario, de dos pisos y estilo románico lombardo.
5 – BENÀS - SARLLÉ (Benasque – Cerler), Pirineo Aragonés
El municipi de Benàs (Benasque) està
situat a la comarca de la Ribagorça, a la província d’Osca, junt al riu Ésera.
Forma part del Parc Natural Posets-Maladeta, cosa que fa que destaqui
especialment pel seu interès paisatgístic i natural.
Una bona opció per conèixer tant la localitat com els voltants és triar un hotel a la mateixa població i fer des d’allà excursions d’un dia.
Una bona opció per conèixer tant la localitat com els voltants és triar un hotel a la mateixa població i fer des d’allà excursions d’un dia.
Val la pena perdre’s pels carrers
de Benàs i gaudir de l’encant d’un típic poble de muntanya amb construccions de
pedra i fusta. Molt recomanables l’església de Santa Maria la Major, per als
apassionats del romànic, i el Palau dels Comtes de Ribagorça, típica casona
senyorial de la zona. També és un lloc on podràs gaudir d’una excel·lent oferta
gastronòmica, variada i a bon preu. Molt recomanables l’Hotel Aneto (amb
piscina climatitzada) i el restaurant La Parrilla.
A 7 km de Benàs està el poblet de
Sarllé, proper a l’estació d’esquí Aramon-Cerler, que durant l’hivern és un
destí indiscutible dels apassionats dels esports de neu, però que amb
l’arribada del bon temps es converteix en un lloc excel·lent per practicar
senderisme i muntanya.
Des de la zona d’Ampriu pots
pujar fàcilment fins el mateix pic Cerler, una curiosa muntanya amb forma de
piràmide, des d’on es gaudeix de fantàstiques vistes de 360º sobre altres pics dels
Pirineus, entre ells l’Aneto. L’ascens es pot fer pels senderons de les pistes
d’esquí, o bé amb els telecadires, com una excel·lent alternativa per a visitar
la muntanya amb poc esforç.
En resum, un lloc ideal per al
turisme en família i pels amants de la muntanya, i per a trobar tranquil·litat
i repòs.
6- ESTANY DES CABIDORNATS (Pirineus de Lleida)
La Val d’Aran es muy especial
para mí, y para muchos vascos. Tenemos la suerte de tener un acceso bastante
rápido por Francia al valle donde nace el río Garona, y he tenido la suerte de
practicar senderismo y esquiar allí muchas veces.
Es difícil quedarse con un solo rincón de este
peculiar valle pirenaico, pero sí puedo asegurar que guardo muy buen recuerdo
de los lagos de Colomers.
Hay una ruta que une estos estanhs (‘lagos' en aranés), alguno artificial y otros naturales, y es una de las rutas de senderismo más sencillas y bonitas del valle de Arán, y de todo el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Para los más valientes y bien preparados, reseñar que en invierno esta ruta se puede realizar en raquetas de nieve.
Hay una ruta que une estos estanhs (‘lagos' en aranés), alguno artificial y otros naturales, y es una de las rutas de senderismo más sencillas y bonitas del valle de Arán, y de todo el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Para los más valientes y bien preparados, reseñar que en invierno esta ruta se puede realizar en raquetas de nieve.
Quizás sea esa combinación
bucólica de tonos azules, verdes y las rocas de granito la que hacen a este
rincón especial. Hilando más fino, dentro de los lagos, yo tengo mi preferido:
el Estanh de Cabidornats.
¿Serán sus tranquilas e inquietantes aguas, los felices renacuajos (‘cabidornat' es ‘renacuajo' en aranés) que allí habitan, o tendrán algo que ver los hipnóticos reflejos creados por las cumbres del macizo de Colomers? Qué más da.
Es un sitio de los de parar y sentarse a reflexionar; la esencia de los Pirineos se concentra aquí para hacernos disfrutar del momento, de la montaña, y de la vida.
¿Serán sus tranquilas e inquietantes aguas, los felices renacuajos (‘cabidornat' es ‘renacuajo' en aranés) que allí habitan, o tendrán algo que ver los hipnóticos reflejos creados por las cumbres del macizo de Colomers? Qué más da.
Es un sitio de los de parar y sentarse a reflexionar; la esencia de los Pirineos se concentra aquí para hacernos disfrutar del momento, de la montaña, y de la vida.
En el Pirineo Aragonés podemos visitar muchos lagos de origen glaciar ubicados en entornos espectaculares, pero el Ibón de Plan, también conocido como Basa de la Mora, fue el lago que más nos gustó de todos los que visitamos en nuestro viaje al Pirineo.
Su fácil acceso en coche desde
Saravillo nos permite disfrutar de un entorno natural de esta zona del Valle de
Gistain, en la Comarca de Sobrarbe.
Se encuentra cobijado en un pequeño circo glaciar entre altas paredes
rocosas de más de 2.600 metros de altura y rodeado de un bosque de abetos y
pinos negros. Un entorno paisajístico espectacular donde merece la pena hacer
una pequeña excursión de 1,5 kilómetros que rodea el ibón, para así contemplar
este maravilloso y hermoso lago desde diferentes perspectivas.
Amb 2833 metres d’alçada, el Montardo no és el cim més alt de la Val d’Aran, ni el més difícil, però és possiblement el més bonic.
Situat al fons de la vall de Valarties, la seva silueta s’eleva més de 1400 metres del fons del riu i es converteix en una de les grans cares nord del Pirineu que, encara que no tingui complicació d’escalada, és una de les més belles.
He pujat una quinzena de vegades
al cim del Montardo, normalment sempre per la ruta de la presa de la Restanca
el Lac deth Cap deth Pòrt i el Coll de Güellcrestada. I cada ascensió ha estat
diferent: per l’època de l’any, la climatologia o la gent que m’hi acompanyava.
També hi he pujat sol, amb xancletes i per a fer-hi un bivac estival. Però sempre hi ha una cosa que no ha canviat en el Montardo: les vistes. Un dels millors paisatges muntanyencs dels Pirineus, començant per la pròpia vall de Valarties estenent-se als peus fins al poble d’Arties i seguint amb la visió dels alts cims propers, com el Mauberme, els Besiberris o la Maladeta i l’Aneto coronant-la...
També hi he pujat sol, amb xancletes i per a fer-hi un bivac estival. Però sempre hi ha una cosa que no ha canviat en el Montardo: les vistes. Un dels millors paisatges muntanyencs dels Pirineus, començant per la pròpia vall de Valarties estenent-se als peus fins al poble d’Arties i seguint amb la visió dels alts cims propers, com el Mauberme, els Besiberris o la Maladeta i l’Aneto coronant-la...
9 - AIAKO HARRIA, extremo occidental de los Pirineos (Gipuzkoa)
Text i foto: Haritz Rodríguez, de TokitanCuando se habla o escribe sobre los Pirineos, a menudo tendemos a pensar en la parte oscense o catalana, y en menor medida en la navarra, y nos olvidamos frecuentemente de que esta cordillera se extiende entre el cabo de Eiger y el de Creus.
Al margen del imaginario pirenáico, Aiako
Harria (Peñas de Aia en castellano) es un macizo que técnicamente pertenece al
extremo más occidental de los Pirineos. Se trata de uno de los montes más
populares de Gipuzkoa, y destaca por ser además la única mole granítica de este
territorio. Eso quiere decir que se formó mucho antes que la mayoría de los montes
vascos, y le confiere una apariencia espectacular.
El macizo lo conforman varias cumbres que se
pueden encadenar fácilmente, con algún paso delicado para los menos
acostumbrados, que se salva con la ayuda de una anilla fija. Hay diferentes
opciones para ascender, tanto a pie como trepando (existe una vía llamada
Basurdeen Begiratokia, el mirador de los jabalíes). Los caminos más concurridos
parten desde el collado de Elurretxe o desde Aritxulegi, donde se puede dejar
el coche.
Recomiendo la vuelta circular de unos 5
kilómetros que sale de Elurretxe y permite encadenar las cuatro cimas principales: Erroilbide (832 m.) Txurrumurru (821 m.),
Hirumugarrieta (809 m.) y Muganix (758 m). Situado entre Oiartzun e Irun, el
cordal linda al sureste con Navarra, y en días despejados sus cimas ofrecen
unas vistas privilegiadas de la desembocadura del Bidasoa y la bahía de
Txingudi.
10 – PARQUE NACIONAL DE AIGÜESTORTES Y ESTANY DE SANT MAURICI (Pirineus de Lleida)
Me resulta muy difícil elegir un lugar de los Pirineos que me guste
especialmente, porque todavía no conozco ninguno que no me haya gustado. Pero
ya que tengo que seleccionar uno solo, me voy a decantar por el Parque Nacional
de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici, porque es el lugar en el que he visto
alguno de los paisajes más impresionantes de montaña, y es el lugar de los
Pirineos que acumula mayor cantidad de lagos de alta montaña, que aquí se
denominan estanys.
El Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici se encuentra en
el Pirineo catalán, al norte de la provincia de Lleida y dentro de la comarca
del Pallars Sobirà. Se puede entrar al parque por dos sitios: por el Valle de Boí o por el pueblo de Espot,
a través del Valle del río Escrita.
He visitado las dos zonas: en el Valle de Boí tengo que destacar sus
maravillosas iglesias románicas, obra cumbre del románico catalán, declaradas
Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO; y en el Valle del Escrita es
ineludible hacer una ruta para ver el Estany de Sant Maurici y Els Encantats,
las famosas montañas gemelas.
Un dels llocs del Pirineu que des de ben
petita m’hi havien portat a caminar és la Vall del Madriu-Perafita-Claror, a
Andorra. És una Vall que l’any 2004 va ser declarada Paisatge Cultural del
Patrimoni Mundial per la Unesco.
Es tracta d’un camí de dificultad mitja les
dues primeres hores fins arribar al Refugi de Font Verd i de més dificultad les
2/3 hores restants fins al Refugi de l’Illa on hi trobareu l’estany de l’Illa.
En aquest camí, a més a més de gaudir de les muntanyes i paisatges també trobareu Bordes i orris que mostren l’activitat ramadera i agrícola dels habitants de principis del segle passat, una mostra la veureu a Ràmio. Sens dubte, un lloc on gaudir del senderisme als Pirineus.
En aquest camí, a més a més de gaudir de les muntanyes i paisatges també trobareu Bordes i orris que mostren l’activitat ramadera i agrícola dels habitants de principis del segle passat, una mostra la veureu a Ràmio. Sens dubte, un lloc on gaudir del senderisme als Pirineus.
12- PORT DE LA BONAIGUA (Pirineu de Lleida)
Text i foto: Tania Baena, de La Guía de los TrotafurgosEl Port de la Bonaigua está entre el Pallars Sobirá y la Val d'Aran, a 2072 m. de altura.
A lo largo de la carretera del Port de la Bonaigua hay puntos desde los que hacer muchísimas actividades, tanto en invierno, si no está cerrada por nieve, como en verano.
En la cota 2072 y 1900 se encuentran los remontadores de la Bonaigua y la Peulla de las pistas de esquí de Baqueira, y en esta zona también hay unas excursiones impresionantes para hacer splitboard y raquetas de nieve hasta bien avanzada la primavera por su situación privilegiada.
Para hacer paseos accesibles para toda la familia el Valle de Gerber es ideal, considerado el bosque de abetos más importante de toda la Península Ibérica, con saltos de agua y lagos.
No podemos olvidar la bicicleta;
tanto si eres de carretera como de montaña, en la Bonaigua encontrarás tu
ruta.
Recuerdo los veranos pasados en Pirineos cuando era una niña de la edad
aproximada de mi hijo. Tendría 11 ó 12 años cuando fuimos por primera vez a
pasar unas cuantas semanas de agosto al Balneario de Panticosa.
El viaje era muy largo, tanto, que solíamos hacer noche en la provincia de
Soria o en la de Zaragoza. Las carreteras distaban mucho de ser como ahora,
eran los años 80, y el viaje se hacía algo pesado
El Balneario de Panticosa se sitúa en un circo de montaña en pleno valle de
Tena (Huesca) y a él se accede por una sinuosa carretera desde el pueblo de
Panticosa. Todavía, de vez en cuando aparecen noticias de que la carretera está
cortada por la nieve.
Ahora cuenta con instalaciones modernas y llenas de glamour; pero entonces
estaba formado por un conjunto de edificaciones de estilo “belle-epoque”. En un
par de ellas había sendos hoteles, en otras restaurantes, alquiler de material
deportivo en la de más allá. Era como un pequeño pueblo encantador a orillas de
un lago.
Lo bueno de las vacaciones de Panticosa es que salíamos de la rutina de
playa, que era más habitual. Entrábamos en contacto con la naturaleza pirenaica,
visitábamos lugares diferentes y hacíamos deporte.
Además, yo hice pandilla con unos hermanos vascos a los que conocí en
alguno de los campeonatos de tiro con arco que se organizaban. Había
excursiones a pie a los ibones de los alrededores que duraban casi todo el día
y eran la mar de divertidas.
Sin lugar a dudas, allí pasé algunos de los veranos más memorables de mi
infancia, disfruté de la naturaleza y tenía la independencia ansiada muchas
veces por los niños de ciudad.
Seguramente ahora sea más moderno, más cómodo y más caro pero no sé si
tendrá el encanto de hace treinta años. ¡Ojalá sí!
14 - REFUGI JOSEP MARIA BLANC (Pirineus de Lleida)
—Carinyo. No puc més.
—Confia amb mi. No falta massa,
un últim esforç i arribem.
—Això m’has dit fa una estona. On
està el refugi? —, pregunta ell gairebé sense alè—. No saps el que pagaria per
estar tombat a una cala del Cap de Creus.
—Ja hi haurà temps per això. Veus
els arbres al fons del camí? Des d’allà es veu el llac i el refugi.
T’encantarà. Pensa que ens espera una xemeneia encesa, sopar calent i el millor
paisatge del Pirineu.
—Creu-me que aquesta me l’apunto.
L’any que ves escullo jo les vacances, ja t’ho dic ara.
La parella camina uns centenars
de metres. La neu esquitxa les fulles dels arbres, el silenci trencat pels seus
passos embolica un paisatge de somni. Al girar un revolt apareix, de sobte, el
refugi Josep Maria Blanc en la seva màxima esplendor, a un lloc privilegiat del
llac Trullo.
—Mare de Déu. Es preciós
—esbufega ell amb un somriure orgullós.
—Saps el millor de tot? —ella li
agafa la mà i li dóna un petó tendre als llavis—. A l’estiu és encara més
bonic.
—Ben pensat carinyo, saps què? L’estiu que ve tornem.
15 - PEDRAFORCA Y REFUGIO LLUÍS ESTASEN (Prepirineo de Barcelona)
En el Pirineo catalán y concretamente en la provincia de Barcelona, en el
Parque Natural de Cadí-Moixeró, se encuentra una de las montañas míticas del
Pirineo por su forma de dos cabezas que te llama a acercarte a ella sin ningún
pretexto.
Me refiero al Pedraforca (2.498 m.), pero no vamos a ver como se sube a ella, cosa que es para personas en buen estado físico y habituadas a la montaña, pero sí que vamos a dar un paseo hasta el refugio de Lluis Estasen a los pies del Pedraforca, pasando por la localidad de Saldes y llegando hasta el mirador de Gresolet, donde aparcaremos el vehículo.
Me refiero al Pedraforca (2.498 m.), pero no vamos a ver como se sube a ella, cosa que es para personas en buen estado físico y habituadas a la montaña, pero sí que vamos a dar un paseo hasta el refugio de Lluis Estasen a los pies del Pedraforca, pasando por la localidad de Saldes y llegando hasta el mirador de Gresolet, donde aparcaremos el vehículo.
El refugio de Lluis Estasen se encuentra dentro del itinerario de Cavalls
del Vent, un recorrido circular que une varios refugios en los que poder hacer
noche y más que recomendable para los amantes de la montaña.
Disfruta de la Naturaleza y de la Montaña, pero tenla mucho respeto.
Una recopilación de lo más interesante, precisamente ahora estamos en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, así que vamos a intentar hacer alguna ruta por aquí y por el Valle de Arán que todavía no habíamos hecho. Ha llegado el post justo a tiempo.
ResponEliminaMuchas gracias por contar conmigo.
Besos.
Hola Mar,
Eliminala verdad es que alguna de las recomendaciones os puede ir bien, porque hay varias de los colaboradores han elegido lugares del Pallars y de la Val d'Arán. La número 6, Lac de Cabidornats, es una excelente propuesta en la Val d'Aran. Gracias a ti por haber colaborado y que tengáis una feliz estancia en el Pirineo de Lleida. Besos. Dani
Penso com tú que potser els Pirineus formen part del meu ADN perquè els vaig recorrer a peu de jove, de camping i caminant amb els meus fills petits i de persona madura tornant a llocs que estimo molt, en la furgo i turisme rural. Alguna de les propostes les tindré en compte per quan torni.Salutacions carinyoses
ResponEliminaHola, me n'alegro que opinis igual. De les 15 propostes hi ha algunes que són realment molt interessants i també hi ha algun lloc que no coneixia, com l'església de St Iscle i Sta Victòria al Pallars Sobirà, que té molt bona pinta. Gràcies pel teu comentari. Salutacions
EliminaLlocs ben bonics tots ells encara que no tots el coneixo. Últimament he estat a Ordesa i em va encantar, però la merca zona preferida continua sent la d'Aigüestortes i Sant Maurici. Molt bona llista i molt bona llista de col.laboradors triats.
ResponEliminaHola Jordi, jo tinc molts dubtes a l'hora de triar un indret dels Pirineus, perquè des del Cap de Creus fins el Cap Higuer és ple de paratges increïbles. Gràcies pel comentari i bones vacances. Dani
EliminaA mi també em queden alguns llocs per conèixer, ideals per fer escapades de cap de setmana.
ResponEliminaUna entrada molt interessant
Hola M Teresa, els Pirineus estan plens de llocs per fer escapades; no te'ls acabes. Moltes gràcies per la teva aportació, que m'ha fet venir moltes ganes de tornar a la Vall de Cardós, que fa anys que no visito. Una abraçada. DAni
Elimina