RUTA D'UN DIA PER L'ALTA ANOIA (BARCELONA)
L’Alta Anoia és un petit territori de la Catalunya Central format per 11 municipis, essent el més important Calaf, amb gairebé 3.500 habitants.
Administrativament pertany a l'Anoia, comarca situada al límit occidental de la província de Barcelona i és un dels grans desconeguts de la Catalunya Central, malgrat estar molt ben comunicada per carretera tant amb Barcelona com amb Lleida i Girona.
Gràcies al Consorci de l'Alta Anoia, al Consell Comarcal de
l’Anoia i a Barcelona és molt més, l’òrgan de promoció turística de la
Diputació de Barcelona, vam poder fer un tast de l’Alta Anoia, atès que aquest darrer ens hi
va convidar junt amb altres socis de bcnTB.
La ruta va ser prou variada i
interessant i en un intens i gèlid diumenge de finals de novembre vam descobrir
alguns dels principals atractius de l’Alta Anoia, una subcomarca injustament
poc coneguda.
Heus aquí l’itinerari:
Mapa amb els llocs visitats de l'Alta Anoia
1 – PARC EÒLIC DE RUBIÓ
(Punt A al mapa)
Va ser el primer indret que vam
visitar, i el fort i gèlid vent que bufava a primera hora del matí va ser motiu
suficient per a que entenguéssim que la Serra de Rubió reuneix les òptimes
condicions per a ubicar-hi un parc eòlic.
El Parc eòlic de Rubió va ser
inaugurat l’any 2005, i amb un total de 50 aerogeneradors de 80 metres d’alçada
cadascun és capaç de produir suficient electricitat com per a abastir 50.000
llars en un any.
La visita del parc eòlic va anar
a càrrec de la Montse, tècnica de Gaia Serveis Ambientals, l’empresa que
gestiona les visites guiades.
Reconec que els parcs eòlics no són
un tema que m’atregui especialment, però només per les vistes que té,
especialment de Montserrat, ja val la pena acostar-s’hi.
La següent visita va ser Castellfollit de Riubregós, el poble triat per a fer la pausa de l’esmorzar, al Restaurant Can Pep, que ens van obsequiar amb un pantagruèlic àpat en que no hi va mancar la botifarra, la cansalada, el fuet, la truita, ni el pa amb tomàquet.
A nivell patrimonial
Castellfollit de Riubregós té 2 elements d’origen medieval molt interessants,
que són el Castell de Sant Esteve i el Priorat de Santa Maria, però no vam poder-los visitar per manca de
temps.
3 - CAMPAMENT D'INSTRUCCIÓ DE L'EXÈRCIT REPUBLICÀ A PUJALT (1938-1939)
Pujalt va ser la població triada per part del Govern de la Segona República per a instal.lar una base d’instrucció per als soldats que havien d’anar a lluitar al front contra les tropes rebels de Franco, que a la primavera de l’any 1938 havien arribat al Mediterrani, havien aconseguit dividir el territori republicà en dues zones no connectades, i havien començat a ocupar alguns territoris de l’oest de Catalunya.
L’elecció de Pujalt com a seu del Campament d’Instrucció del
XVIIIè Cos de l’Exèrcit Popular de la República va obeir especialment a motius logístics, perquè estava situat a mig camí entre el front, a 60 km, i la gran metròpoli de Barcelona, i a més
estava ben comunicat per carretera.
Durant la visita guiada vam fer
un recorregut per algunes de les instal.lacions que van construir-se: barracots
per als soldats, les latrines, restes de les tendes de campanya, polvorí,
habitatge semisoterrat, i un refugi antiaeri.
La part que més em va agradar va
ser la visita al refugi antiaeri, on hi
trobareu reproduccions a escala real
d’alguns soldats que estaven esperant un possible bombardeig aeri.
Entrada al refugi antiaeri del Campament d'Instrucció de l'Exèrcit Republicà de Pujalt
Entrada al refugi antiaeri del Campament d'Instrucció de l'Exèrcit Republicà de Pujalt
El recorregut pel Campament
d’Instrucció de l’Exèrcit Republicà va finalitzar amb una ràpida visita a una
sala d’exposicions amb fotografies, documents, i alguns objectes militars i
quotidians de la Guerra Civil.
Si voleu ampliar informació aquí teniu aquest complert enllaç a la web oficial de l'antic Campament d'Instrucció de l'Exèrcit Republicà de Pujalt.
A menys d’1 quilòmetre del
Campament d’Instrucció de l’Exèrcit Republicà hi ha l’Observatori de Pujalt, un centre meteorològic i astronòmic que funciona des de l’any 2004.
La nostra curta visita –
malauradament anàvem molt escanyats de temps – va consistir en assistir a una
demostració pràctica i interessantíssima del com i perquè succeeixen alguns
fenòmens meteorològics: altes pressions, tempestes, huracans...
Aquesta demostració es va fer amb
objectes tan senzills com un fogonet de gas, una olla, ampolles d’aigua, o una
llauna de refresc buida, i a mi em va tocar fer d’ajudant de laboratori
improvisat en un dels experiments.
És una experiència que crec que
els més petits de la casa – i adults també – poden gaudir-la moltíssim.
5 – CAL SENYORET (Conill)
Finalitzada la gran lliçó de meteorologia vam anar a dinar a Cal Senyoret, un allotjament rural situat a Conill, un llogaret del municipi de Pujalt.
Cal Senyoret és una casa pairal
amb més de quatre segles d’història que reuneix les condicions ideals per a desconnectar uns dies de la civilització,
però sense haver de renunciar a algunes comoditats
i petits luxes com la piscina coberta, l’spa o el gimnàs, i en un entorn de
gran tranquil.litat i amb grans vistes panoràmiques.
El menjar va ser variat i de
qualitat, amb una especial atenció als productes locals, com els cigronets de
l’Alta Anoia, o el mató i el formatge fresc de Veciana.
Els cigronets de l'Alta Anoia, una de les especialitats gastronòmiques de la zona que vam tastar a Cal Senyoret
Els cigronets de l'Alta Anoia, una de les especialitats gastronòmiques de la zona que vam tastar a Cal Senyoret
Com a únic aspecte que considero
a millorar dins la valoració molt positiva del dinar de Cal Senyoret és el segon plat, el costellam a les herbes,
que pel meu gust tenia un excés de sal.
6 – TORRE DE LA MANRESANA
Havent dinat vam fer la darrera
visita del dia, la Torre de la Manresana (municipi dels Prats de Rei), una torre de vigilància medieval amb uns orígens que es remunten al S X, i que
va tenir la missió de protegir un
territori de frontera que el comtat
d’Osona havia començat a repoblar.
Vuit segles més tard,
concretament l’any 1711, la Torre de la Manresana va tornar a viure moments
convulsos, perquè va ser escenari d’un important esdeveniment bèl·lic: la Batalla dels Prats de Rei, que s’emmarca
dins de la Guerra de Successió Espanyola, i que va suposar la derrota de les
tropes borbòniques.
Aquesta batalla i el seu context històric estan explicats amb molt rigor històric en un audiovisual situat
en un petit edifici molt proper a la Torre de la Manresana.
A més a més per si sou uns apassionats de les guerres i batalles històriques,
heu de saber que hi ha una ruta senyalitzada
de 17 km que recorre els principals escenaris de la Batalla dels Prats de Rei.
Des de la Torre de la Manresana vam poder gaudir d'un espectacular capvespre
Des de la Torre de la Manresana vam poder gaudir d'un espectacular capvespre
Quant a les característiques del
monument cal destacar que és una torre circular de 21 metres d’altura, construïda
amb carreus de pedra ben tallats, units amb morter, i compta amb una única
porta a mitja alçada, a la qual s'accedia a través d'una escala llevadissa, que
ja no existeix i que ha estat substituïda per una moderna escala de cargol que
permet pujar fins dalt de tot i poder gaudir d’un fantàstic panorama.
Des de les altures de la Torre de
la Manresana i amb les darreres llums solars ataronjades del dia vam donar per
finalitzada aquesta intensa i interessantíssima ruta d'un dia per l’Alta Anoia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada