RUTA PEL MATARRANYA I LA TERRA ALTA (ARAGÓ-CATALUNYA)

El segon dia de la nostra escapada pel Matarranya vam fer una ruta centrada exclusivament en el patrimoni cultural, que vam finalitzar a Arnes, poble ja situat a la comarca tarragonina de la Terra Alta.

En aquesta ruta pel Matarranya i la Terra Alta vam poder visitar un total de 6 llocs: 3 pobles amb encant, 2 dels quals són conjunt històric (Calaceit i Arnes), i 3 jaciments arqueològics.

Bé, comencem amb la ruta

Mapa amb els indrets visitats durant la nostra ruta pel Matarranya i la Terra Alta

1- Queretes (Cretas en castellà)

Queretes és un poble que em va sorprendre, fins el punt que les expectatives prèvies que tenia van ser superades després de la  visita.

El seu centre històric té molts carrers i racons amb encant, amb abundants testimonis del seu passat medieval, renaixentista i barroc.

Val la pena passejar amb calma pel seu nucli antic i poder admirar el carrer Major, amb algunes cases i palaus medievals, la bonica plaça Major, els antics portals medievals de Vallderoures, Sant Antoni i Sant Roc, o l’església parroquial de l’Assumpció, d’estil gòtico-renaixentista.

Portal-Capella de Sant Antoni Abad, a Queretes, una construcció habitual als pobles del Matarranya

Fora del centre històric de Queretes cal fer especial esment del seu fantàstic patrimoni arqueològic, atès que dins del seu terme municipal hi trobareu les pintures rupestres del barranc de Calapatà, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, així com diversos jaciments de l’Edat del Bronze i ibèrics, essent el més destacat el poblat ibèric dels Castellans. Per qüestions de temps i de prioritats, vam haver de renunciar a la visita d’algun d’aquests jaciments arqueològics.

2 – Túmuls funeraris de Mas de Toribio I, II, III i IV (Arenys de Lledó)

Aquests túmuls funeraris de cista es situen en un context cultural preibèric o ibèric antic, amb una cronologia del s. VII- VI a C.

El més interessant dels quatre túmuls funeraris és el de Mas de Toribio I,  perquè és el que està millor conservat, de tal manera que s’aprecia perfectament bona part del túmul, de gairebé 5 m de diàmetre, i la cista, on es va dipositar l’urna o vas funerari amb les cendres del difunt, que amb tota seguretat va pertànyer a la classe aristocràtica dirigent d’algun dels poblats ibèrics de la zona.

És una visita que us recomano, fins i tot als no fanàtics de l’arqueologia,  perquè són 2 jaciments situats a tocar de la carretera que va de Queretes a Calaceit ( km 8 de la carretera A-1413), i podreu fer una ràpida visita sense perdre gaire temps.

3 – Calaceit

El nom de Calaceit deriva del topònim àrab “Qal’at Zayd” (Castell dels Zayd), si bé la història de la vila és molt més antiga, tal com ho demostren les restes del poblat ibèric de Sant Antoni, situat a 1 km de Calaceit.

El nucli històric de Calaceit és de gran bellesa, va ser declarat conjunt històrico-artístic l’any 1974,  i encara és possible apreciar el seu traçat urbà medieval, que conserva dos dels portals de l’antiga muralla.

El carrer Major, un dels carrers més bonics de Calaceit

No obstant cal precisar que la major part del nucli antic  de Calaceit és d’època posterior a la medieval, bàsicament dels s. XVII i XVIII, i això és degut a que l’any 1644 les tropes del Rei Felip IV van destruir i incendiar la vila gairebé en la seva totalitat.

Entre els racons amb més encant de Calaceit us recomano visitar la Plaça d'Espanya, presidida pel bonic Ajuntament renaixentista; els carrers Major, Maella i Roquetas, amb belles mansions senyorials barroques; o els originals portals-capella de Sant Antoni i de la Verge del Pilar.

4- Poblat ibèric del Tossal Redó (Calaceit)

El poblat ibèric del Tossal Redó és dalt d’un petit turó ovalat situat a uns 3 km al Nord-oest de Calaceit, i dataria dels s. VII-VI a C, en un horitzó cronològic d’ibèric antic.

A nivell urbanístic el poblat s’organitzava entorn d’un carrer central, als costats del qual es distribueixen els habitatges, amb la porta d’entrada orientada al carrer. A més d’aquest carrer central, durant les excavacions,  realitzades entre 1914 i 1917 , els arqueòlegs van descobrir les restes d’una doble línia de muralles.

Així mateix cal destacar que el poblat estava format per 2 assentaments: el principal, situat dalt del turó, i un de més petit i pitjor conservat, ubicat als peus del turó.

La consolidació i neteja del poblat ibèric realitzades durant 2007 i 2008 va permetre incloure’l dins la Ruta dels ibers del Baix Aragó.

5 – Poblat ibèric de Sant Antoni (Calaceit)

El poblat ibèric de Sant Antoni és al turó de San Cristóbal, situat a 1 km de Calaceit, i va ser ocupat des de finals s. VII o inicis s. VI a C, fins  a finals de s. III – inicis s. II a C, moment en què es destrueix i s’abandona.

De totes maneres cal precisar que no hi ha unanimitat en la datació de l’etapa fundacional del poblat, i alguns arqueòlegs donen una cronologia del s. V a C.

En una fase inicial  (s. VI – IV a C) el poblat únicament va ocupar la part superior del turó de San Cristóbal, amb un primer recinte emmurallat i una trentena d’habitatges.

En una segona fase d’ocupació (s. III – II a C) el poblat s’estén pels vessants del turó, amplia el perímetre de muralles i dobla la seva superfície total. És en aquesta 2a fase quan es construeixen 2 dels elements més característics del poblat de Sant Antoni: una gran torre defensiva semicircular i una bassa de recollida d’aigües pluvials.

Sant Antoni de Calaceit, a l’igual que el seu veí poblat del Tossal Redó també està inclòs dins la ruta dels ibers del Baix Aragó.

6- Arnes (Terra Alta)

Arnes, poble que ja pertany a la comarca tarragonina de la Terra Alta, va ser la darrera visita del dia.

Per la seva particular ubicació, al capdamunt d’un turó a tocar del Part natural dels Ports, Arnes ofereix una atractiva simbiosi entre natura i patrimoni cultural.

Res millor per adonar-nos d’aquesta privilegiada situació d’Arnes, que contemplar el gran panorama del massís dels Ports des del mirador situat a la Plaça de la Vila, al costat de l’Ajuntament.  

Òbviament Arnes és el punt de partida de diverses rutes que s’endinsen al Parc natural dels Ports, entre elles el Toll del Vidre, els Estrets d’Arnes, o bé el Riuet de les Valls.

Quant al patrimoni cultural, cal esmentar que Arnes té un bonic nucli antic, que encara conserva una part del seu recinte emmurallat, que en els seus orígens havia estat una petita alqueria sarraïna.

Dins del nucli històric d’Arnes cal destacar en primer lloc el seu ajuntament, un bell edifici renaixentista,  que és un dels primers d’aquest estil que es conserven a Catalunya. Malauradament l’ajuntament va ser incendiat l’any 1835 en el marc de les Guerres Carlistes, i de l’interior ja no es conserva cap part original del s. XVI.

El bonic edifici d'estil renaixentista de l'Ajuntament d'Arnes

Just davant de l’Ajuntament d’Arnes hi trobareu un altre monument destacat, l’església parroquial de Santa Magdalena, d’estil barroc,  i aixecada damunt les runes de l’anterior temple gòtic.

No obstant el centre històric d’Arnes té més elements de gran interès:  les restes del castell medieval, antics portals de les muralles, estrets carrerons amb encant... Tot plegat va ser motiu més que suficient per a que l’any 1992 Arnes hagués estat declarat com a Conjunt històric.

Des d’Arnes vam poder contemplar una fantàstica posta de sol que va suposar  la cirereta del pastís d’un gran dia de ruta pel Matarranya i la Terra Alta.