RUTA PEL MATARRANYA I ELS PORTS (TEROL I CASTELLÓ)
El quart dia de la nostra
escapada al Matarranya vam fer
una ruta que ens va endinsar pel sud de la comarca aragonesa del Matarranya i
per la comarca dels Ports, aquesta darrera ja situada a la província de Castelló.
Durant el recorregut vam visitar
un santuari mudèjar a Pena-roja de Tastavins, vam visitar els pobles d’Herbers i Morella, i vam fer una petita
caminada fins les Roques del Masmut, una
espectacular formació geològica.
Mapa amb els llocs visitats durant la ruta pel Matarranya i els Ports
1- SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA FONT (Pena-roja de Tastavins, Matarranya)
(Punt B al mapa interactiu)
El Santuari de la Mare de Déu de
la Font està situat a uns 2 km de Pena-roja de Tastavins, i vist des de
l’exterior us podria semblar que té poc interès. Nogensmenys tot el contrari,
perquè el seu interior amaga una gran obra d’art del mudèjar, el sostre de
fusta, decorat amb formes geomètriques, vegetals,
antropomorfes i elements heràldics, en què destaca especialment la Creu de
Calatrava. Això pot ser degut a que l’Orde de Calatrava possiblement va
finançar total o parcialment les obres de construcció de la nova ermita gòtica
al s. XIV, que substituïa una
d’anterior.
A més de la decoració mudèjar del
sostre de fusta cal destacar les escultures dels capitells gòtics tant de
l’interior de l’ermita com de les arquivoltes de la portada, que mostren
diferents escenes del Nou Testament. La portada a més a més té un bonic timpà,
amb una imatge de la Verge en Majestat envoltada de quatre àngels.
A uns metres de l’ermita gòtica i
hi ha la petita església barroca dels s. XVII-XVIII, edificada al mateix indret
on estava el primitiu Santuari del s XIII, i que segons una llegenda s’hi havia
trobat una imatge de la Verge abans de construir-hi res.
2- ROQUES DEL MASMUT (Pena-roja de Tastavins, Matarranya)
(Punt C al mapa interactiu)
Les Roques del Masmut són un
petit massís rocallós situat molt a prop de Pena-roja de Tastavins. El seu particular relleu retallat i les tonalitats vermelloses i ataronjades de la roca calcària hi donen una especial i original bellesa.
El topònim Masmut podria derivar
del poble bereber dels masmuda, que s’haurien instal.lat en aquesta zona del Matarranya durant els segles de
la dominació musulmana.
Per accedir a les Roques del Masmut heu d'entrar a
Pena-roja de Tastavins i agafar una pista forestal que fa pujada i que és apta
per a turismes durant el primer quilòmetre, fins arribar a una bifurcació, on
us recomano aparcar el vehicle i continuar a peu per la pista de la dreta.
En uns pocs minuts arribareu a
una collada des de la qual és possible pujar per un corriol fins als cims de les Roques del
Masmut. No obstant si continueu per la pista, després de 20 minuts de caminar
arribareu fins un mirador amb excel.lents vistes de les Roques del Masmut.
Malgrat ser una caminada de curta durada, us aconsello assaborir-la bé, perquè
el paratge s’ho mereix.
3 – HERBERS (els Ports, Castelló)
(Punt D al mapa interactiu)
Des de Pena-roja de Tastavins surt una estreta i revirada carretera local que porta fins Herbers, el primer poble de la província de Castelló.
Herbers és un petit municipi de menys de 100 habitants de la comarca dels Ports situat al fons d’una estreta vall.
El més interessant del poble és
el Palau del Baró d’Herbers, una gran casa senyorial del s XVI, que
malauradament no vam ni poder acostar-nos-hi, perquè s’hi feien obres de rehabilitació i tot el recinte estava barrat.
Herbers com a conjunt no em va
semblar particularment atractiu, tot i que té alguns carrers bonics amb cases d’arquitectura de pedra
tradicional amb balconades de
fusta. Això sí, el poble respira una gran pau i tranquil.litat.
4- MORELLA (els Ports, Castelló)
(Punt E al mapa interactiu)
Morella és una vila amb un excepcional patrimoni monumental i artístic, i sens dubte és un dels pobles més bonics no només de la província de Castelló, sinó també de tot el País Valencià.
D’entrada una de les coses que més destaquen només arribar a Morella són
les seves imponents muralles, que es conserven en tot el perímetre, un fet poc
habitual. En total són 2 quilòmetres de muralla amb 7 portes i 10 torres, que
continuen dempeus des dels s. XIV-XV, si bé el seu origen és anterior, d’època
islàmica.
Un cop dins del recinte
emmurallat prepareu-vos per fer un viatge a l’Edat Mitjana, gairebé obligat de
començar-lo amb la visita al castell de Morella, ben visible des de la
llunyania, perquè va ser construït aprofitant el gran cim rocós que domina la
població.
Portal medieval de Sant Miquel, Morella
Aquest emplaçament natural tan privilegiat del castell de Morella ja va ser aprofitat fa uns quants mil·lennis, tal com han evidenciat les restes neolítiques, de l’Edat del Bronze, ibèriques i romanes trobades a la zona.
El recinte fortificat del castell de Morella té forma circular i s’estructura en tres nivells cada vegada més reduïts i que arriben progressivament fins la part més elevada del turó, que és la més espectacular del castell, accessible únicament mitjançant uns graons excavats a la roca al final dels quals hi havia un fossar que només podia ser superat amb un pont llevadís.
Les estructures del castell daten
de diverses èpoques, des de l’Edat Mitjana, fins al s. XIX, moment en què van
tenir un gran protagonisme les Guerres Carlines, especialment la Primera Guerra
Carlina (1833-1840), en què el famós
general carlí Ramon Cabrera, conegut com el “Tigre del Maestrat”, va
aconseguir resistir heroicament durant 2 anys el setge de Morella. Una estàtua
eqüestre del general Cabrera situada al recinte jussà del castell recorda aquests
fets.
Darrers metres d'esforç abans d'arribar al recinte superior del castell de Morella
La visita al castell de Morella també us permetrà conèixer un altre monument emblemàtic de la ciutat, el convent de Sant Francesc, perquè de fet l’entrada al castell és des del mencionat convent, un magnífic exponent de l’arquitectura gòtica.
En estil gòtic també trobareu a
Morella un altre gran monument mereixedor de ser visitat, l’Església
Arxiprestal de Santa Maria la Major, que destaca per 2 magnífiques portalades,
la de les Verges i la dels Apòstols, i a l’interior pel cor amb la seva escala
de cargol, i per l’altar major, d’estil xurrigueresc.
No obstant el patrimoni
monumental de Morella no s’acaba amb l’Església de Santa Maria la Major, perquè
la vila amaga molts altres racons i edificis de gran bellesa en què cal
destacar l’Ajuntament (segles XIV-XV), el palau dels Ciurana de Quadres (s
XIV), la Casa Piquer (s XVI) i el bonic carrer porticat de Blasc d’Alagó.
Fora de les muralles cal esmentar
l’aqüeducte medieval de Santa Llúcia, en un bon estat de conservació.
Imatge nocturna del bonic carrer porticat de Blasc d'Alagó, Morella
Tots aquests monuments van poder ser construïts perquè Morella va esdevenir entre els s. XIII i XV una de les ciutats més riques i pròsperes del Regne de València, fins el punt que a les Corts hi va tenir algun representant gairebé sempre .
Com a darrer consell us
suggereixo que espereu a que es faci de
nit, encara que no us allotgeu a Morella, perquè fan molt de goig tant les
muralles com els monuments il.luminats.
Finalment, per si us interessa ampliar informació de Morella, us deixo aquest enllaç molt útil a un fitxer amb pdf de turisme de Morella.
Finalment, per si us interessa ampliar informació de Morella, us deixo aquest enllaç molt útil a un fitxer amb pdf de turisme de Morella.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada