4 RUTES DE SENDERISME I MUNTANYA PER LA VALL DE BENASC (PIRINEU ARAGONÈS)
La Vall de Benasc (Benás en aragonès, Benasque en castellà) és una vall situada a l’extrem nordoriental del
Pirineu d’Osca, una zona privilegiada dels Pirineus on trobareu els 2 cims més
elevats de tota aquesta gran serralada i també alguns paratges que són un
autèntic regal per als sentits.
Bé, doncs en la present entrada
us proposo quatre rutes de senderisme per la Vall de Benasc que us permetran
conèixer alguns d’aquests indrets paradisíacs que s’amaguen en aquesta zona
del Pirineu Aragonès. Són 4 rutes sense dificultat tècnica sempre que no les feu amb
neu, i de diversa exigència física, des de la més fàcil, que són només unes 3
hores de caminar; fins la més dura, que requereix unes 7 hores de caminada i de superar un desnivell de més de 1.000 metres.
Bé, som-hi amb aquestes 4 rutes
de senderisme per la Vall de Benasc.
1- Circ d’Armenya
El Circ d’Armenya es troba situat
a l’extrem sud-occidental de la Vall de Benasc, als peus del majestuós Cotiella,
un cim que malgrat no arribar als 3.000 m – en fa 2.912 m- és considerat per molts muntanyencs i alpinistes com un dels
“imprescindibles” dels Pirineus.
Tot i ser no tan espectacular com
els populars circs de Gavarnie o de Troumouse, als Pirineus francesos, el Circ
d’Armenya és un indret de gran bellesa, on és possible apreciar les capritxoses
formacions geològiques de la roca calcària. El refugi lliure d’Armenya, ubicat
gairebé al bell mig del Circ d’Armenya, hi posa el toc bucòlic. És un refugi
molt útil com a base per a pujar al Cotiella, un cim recomanat per a persones amb experiència en alta muntanya, perquè hi ha algun pas
una mica tècnic que requereix grimpada.
De les 4 propostes de rutes
senderistes per la Vall de Benasc aquesta és la més fàcil, amb una durada total
d’unes 3-3.5 hores, i una bona varietat de paisatges: boscos de pi negre,
profunds barrancs, prats alpins, i un petit llac poc abans d’arribar al Circ
d’Armenya.
Dades pràctiques de la ruta senderista del circ d’Armenya
- Durada total: 3-3,5 hores
- Distància: 7 km
- Desnivell positiu (de pujada) acumulat: 514 m
- Grau de dificultat: baixa; és factible fer-la amb nens, però haureu
d’estar atents a l’arribar al Barranc de Bilse, un pas suficientment ample, però amb un precipici important.
- Millor època: Tot l’any, excepte l’hivern.
- Circular: No
- Senyalització: bona; una part de la ruta coincideix amb el traçat del
GR11, senyalitzat amb els colors blanc i vermell.
- Fonts: al Refugi d’Armenya hi ha una font, i en cas de necessitat
podríeu beure aigua d’algun dels torrents que trobareu.
- Punt de sortida: Aparcament al final de la pista de 4 km que surt des
de l’entrada del poble de Barbaruens. En el meu cas vaig aparcar el vehicle a
una bifurcació situada al km 3 de la pista, perquè l’estat de la pista havia
empitjorat. Amb un cotxe alt no tindreu problemes per fer els 4 km de pista.
- Cartografia disponible de la ruta: Sí, al wikiloc
2- Vall de Grist (Eriste en castellà)
L’Aigüeta de Grist és un cabalós
afluent del riu Éssera que neix al massís del Posets, i durant el seu curt
recorregut ha modelat una profunda i estreta vall glacial, que és la que
recorre aquesta ruta senderista, situada íntegrament dins del Parc Natural
Posets-Maladeta.
Òbviament l’aigua és un dels grans
protagonistes d’aquesta ruta senderista, perquè el camí va paral·lel al riu
durant bona part del trajecte, i els salts d’aigua hi són ben presents, com la
Cascada d’Espigantosa, un afluent de l’Aigüeta de Grist que us trobareu al poc
de començar l’excursió.
La ruta senderista finalitza al
Refugi Ángel Orús, situat estratègicament a la Pleta del Forcau, una gran balconada
natural a 2.148 m que ofereix una excel·lent panoràmica de la Vall de Grist i
de les muntanyes dels voltants. El Refugi Ángel Orús és el punt de sortida per
emprendre les ascensions al Posets, el segon pic més alt dels Pirineus amb 3.369
m , i a altres cims que superen els 3.000 metres. No obstant són rutes
físicament exigents, gairebé totes amb desnivells superiors als 1.000 m, i que
quasi durant tot l’any requereixen de piolet i grampons.
Dades pràctiques de la ruta senderista de la Vall de Grist
- Durada total: 3-3,5 hores
- Distància: 7 km
- Desnivell positiu (de pujada) acumulat: 600 m
- Grau de dificultat: baixa-mitja; és factible fer-la amb nens.
- Millor època: Tot l’any, excepte l’hivern.
- Circular: No
- Senyalització: bona, coincideix amb el traçat del sender de petit
recorregut PR-HU 36, marcat amb els colors blanc i groc.
- Fonts: al llarg del camí trobareu algunes fonts.
- Punt de sortida: Aparcament d’Espigantosa, situat al final de la pista
de 5 km que surt a mà esquerra al final del poble de Grist (Eriste). El darrer
quilòmetre de la pista no és asfaltat, però un turisme hi puja bé. Heu de
tenir en compte que és una pista regulada durant
els mesos d’estiu, de manera que per arribar fins l’aparcament d’Espigantosa
haureu d’agafar un minibús, o bé pujar a peu des de Grist.
- Cartografia disponible de la ruta: Sí, al wikiloc i a la pàgina oficial dels espais naturals d'Aragó
3 – Val de Batisielles
Batisielles, situat al cor del
Parc Natural Posets-Maladeta, és considerat per molts com un dels grans tresors
de la Vall de Benasc i del Pirineu aragonès, i la veritat és que no estan
mancats de raó.
La ruta senderista per la Val de
Batisielles us permetrà descobrir paratges espectaculars: fagedes, prats alpins
d’un verd ben viu, llacs d’alta muntanya, salts d’aigua...I com a cirereta del
pastís, els Ibons (llacs) d’Escarpinosa, presidits per la imponent Agulla de
Perramó, que són el destí final de l’excursió; uns llacs de postal que no tenen
res a envejar als paisatges que us podríeu trobar al Tirol o als Alps Suïssos.
Opcionalment podeu allargar
l’excursió i pujar fins els ibons de Perramó i/o el Gran Ibon de Batisielles.
Dades pràctiques de la ruta senderista de Batisielles
- Durada total: 5 hores
- Longitud: 13 km
- Desnivell positiu (de pujada) acumulat: 780 m
- Grau de dificultat: mitja; és factible fer-la amb nens.
- Millor època: Tot l’any, excepte l’hivern. Molt recomanable a la
tardor, per gaudir dels canvis de color de les fagedes.
- Circular: No
- Senyalització: bona; tant el tram inicial per l'ampla pista de la Vall d’Estós, com el camí que puja als llacs de Batisielles estan marcats amb els colors blanc i vermell del GR 11. La desviació cap a Batisielles
està perfectament senyalitzada des de la Vall d’Estós.
- Fonts: al llarg del camí trobareu fonts.
- Punt de sortida: Aparcament situat a l’inici de la Vall d’Estós, a uns
3.5 quilòmetres de Benasc.
- Cartografia disponible de la ruta: Sí, al wikiloc i a
la pàgina oficial dels espais naturals d'Aragó
4 – El Turbó (Turbón en castellà)
El Turbó és un cim emblemàtic de la Vall de Benasc, malgrat que
tingui una alçada “relativament” modesta, de 2.492 m. La seva ubicació més
meridional i desplaçada respecte els grans cims del Pirineu Axial fa que sigui un massís aïllat i ben visible
des de la llunyania, amb un relleu calcari ben vistós i espectacular, de grans parets
verticals que cauen de manera vertiginosa a diversos punts.
A més a més el Turbó és una
muntanya associada a diverses llegendes, especialment de bruixeria i
aquelarres.
La ruta senderista que us proposo
puja al Turbó per la cara nord des de la Múria, i posarà a prova la vostra
forma física, perquè haureu de superar més de 1.000 m de desnivell. No obstant,
el vostre esforç serà recompensat amb escreix, atès que les vistes des del cim
són IMPRESSIONANTS, amb un extens panorama que arriba fins el Pedraforca! Òbviament
és una ruta llarga i variada, i al meu parer reservada a persones amb certa experiència en alta muntanya i bon sentit de l’orientació, perquè a partir que
abandoneu la pista de pujada, el camí està senyalitzat amb fites (ocasionalment també amb algun pal senyalitzador), que en algun
punt em va costar de seguir. Aquest problema de trobar les fites també em va
succeir de forma puntual durant la baixada per la variant del Port de la Múria.
Dades pràctiques de la ruta senderista del Turbó
- Durada total: 7-8 hores
- Longitud: 18 km
- Desnivell positiu (de pujada) acumulat: 1.200 m
- Grau de dificultat: alta pel desnivell; és factible fer-la amb nens
que aguantin bé caminar moltes hores.
- Millor època: Tot l’any, excepte l’hivern.
- Circular: Parcialment.
- Senyalització: Regular. El tram inicial és per pista. A partir que
agafeu el corriol, que està ben indicat, només trobareu fites, que en algun
moment em van costar de seguir.
- Fonts: No recordo trobar cap font, però la pujada final va per una petita vall amb un torrent,
on podeu agafar aigua.
- Punt de sortida: Zona de pícnic de les Fonts de la Múria. Per
arribar-hi cal que agafeu la carretera N-260 (l’Eix Pirinenc) fins el Coll de
Fadas (km 375), on us haureu de desviar (a mà dreta, si veniu des de Castejón
de Sos) i seguir per una estreta carretera local direcció San Feliu de Veri i
després la Múria. La zona de pícnic és a uns 500 m del petit llogaret de la Múria.
Té una petita caseta amb barbacoes, on hi podeu dormir, però sense cap comoditat, perquè no hi ha lliteres. Sempre
que hi he anat l’he trobada neta i sense tancar amb clau. Per tant, cal deixar-la tal com l'heu trobat.
- Cartografia disponible de la ruta: Sí, al wikiloc. Vaig fer aquesta ruta en sentit invers, la pujada per SelvaPlana, i la
baixada pel Port de la Múria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada