RUTA PEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I MEDIEVAL DE TARRAGONA I LA COSTA DAURADA

 

La Costa Daurada, tal com es coneix el litoral de la província de Tarragona, és un dels destins més atractius de Catalunya, ja que cada any hi arriben milers de turistes cercant bàsicament sol i platja.

No obstant, seria tremendament injust limitar la Costa Daurada únicament al sol i platja, perquè la llista de coses per fer i per veure a la província de Tarragona és ben llarga: des dels seus apreciats vins del Priorat o la gastronomia, fins als seus espais naturals, o el patrimoni cultural i monumental, amb 4 béns reconeguts per la Unesco com a Patrimoni material i immaterial de la Humanitat: els castells, l’art rupestre, el Monestir de Poblet i el Conjunt Arqueològic de Tarraco.

Bé, doncs precisament d’arqueologia tractaré en la present entrada, amb una proposta de ruta centrada exclusivament en el patrimoni arqueològic i medieval de Tarragona i la Costa Daurada, que inclou alguns indrets que formen part del Conjunt Arqueològic de Tarraco. No pretenc fer una ruta exhaustiva ni molt menys, sinó un petit tast d’aquest patrimoni arqueològic i medieval i em limitaré a les comarques del Tarragonès i del Baix Camp, que concentren una gran riquesa arqueològica i patrimonial. Atès que aquesta ruta inclou Tarragona, us recomano dedicar-hi un mínim de 2 dies, perquè és una ciutat amb molt per fer i per veure, especialment quant a patrimoni arqueològic i medieval.

Bé, som-hi amb aquesta ruta medieval i arqueològica per aquests 6 indrets de Tarragona i la Costa Daurada,

 

1- ALTAFULLA

Altafulla és un bonic poble d’origen medieval que ja apareix documentat al s. XI, amb el seu nucli antic situat al capdamunt d’un petit turó molt a prop de la costa, presidit pel castell i l’església.  

El  conjunt arquitectònic d'Altafulla destaca per l'harmonia i  qualitat  de  les  seves places, carrers i edificis, i  s'estructura  en la Vila Closa i els ravals.

La Vila  Closa  és  el  nucli medieval, i està protegida per un  recinte  emmurallat  amb  les  corresponents torres i portes  d'accés, de les quals es conserven encara notables elements. La  majoria  de  cases  situades  dintre  el clos emmurallat  són  dels  segles XVI, XVII i XVIII, amb una  barreja   d'edificis   de   tipus  rural  i  altres  de  més  senyorials,  que  es  mantenen  força  sencers. Això fa que es conservin moltes finestres i portals renaixentistes i  barrocs, que  fan  que  el conjunt de la Vila Closa es pugui  considerar   el   més   destacat   de  totes  les  comarques  tarragonines  pel  que  fa  a l'estil barroc.

Els ravals són conseqüència  del creixement demogràfic del set-cents, que va  desbordar la Vila Closa i es va estendre vers les faldes del  turó.

L’any 1998 el nucli antic d’Altafulla va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Conjunt Històric.

Una mica allunyada del nucli antic d’Altafulla i gairebé a la vora del mar, trobareu la Vil·la Romana dels Munts, un jaciment arqueològic que forma part del Conjunt Arqueològic de Tarraco, que l’any 2000 va ser inscrit com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Si voleu ampliar informació, poder llegir aquest article que vaig publicar dedicat a la Vil·la romana dels Munts i al Conjunt Arqueològic deTarraco.

2- CASTELL DE TAMARIT (Tarragona)

El Castell de Tamarit és una de les fortaleses més espectaculars i fotogèniques de Catalunya, destacant imponent a la vora del mar, al capdamunt d’un petit esperó rocós, a menys de 5 km del nuli antic d’Altafulla.

És d’origen medieval, apareixent ja citat al s. XI, com un indret estratègic en l’avenç i consolidació dels territoris conquerits als sarraïns per part del Comte de Barcelona.

Actualment, dins del recinte del castral de Tamarit hi ha les restes del castell amb una torre de planta quadrangular i diverses dependències, l'església de Santa Maria, la rectoria, l'antiga casa del comú, alguns habitatges, una bateria del segle XVI i diversos espais sense edificar. Aquest conjunt d'edificis envolten una plaça i resten protegits per una muralla.

Moltes d'aquestes construccions són d'època romànica i gòtica, però també són fruit de nombroses ampliacions i restauracions, la més destacada de les quals va ser la realitzada durant els anys 20 del s. XX per l’empresari nord-americà Charles Deering, que pocs anys abans havia comprat el castell de Tamarit a l’Arquebisbat de Tarragona.

Actualment el castell de Tamarit és propietat d’una empresa, que el lloga per actes i casaments, i entre els famosos que hi van celebrar el casament hi ha Don Andrés Iniesta.

Malauradament l’empresa no permet les visites turístiques, i us haureu de conformar amb contemplar-lo des de l’exterior.

3- CONJUNT MONUMENTAL DE CENTCELLES (Constantí)

Centcelles és un conjunt arquitectònic situat al poble de Constantí i construït a inicis del s. V dC, amb una funció que encara no està clara: edifici religiós? Mausoleu? vil·la romana? campament militar?

De tot el Conjunt Monumental de Centcelles sens dubte el que més destaca és la sala de planta circular amb la cúpula, que estava tota decorada amb mosaics policromats que representen motius bíblics, de cacera, de les 4 estacions, i altres escenes pitjor conservades, en què apareixen quatre persones entronitzades, que han generat diverses interpretacions sobre la funció del monument.

Centcelles, a l’igual que la Vil·la romana dels Munts, és un dels 14 jaciments arqueològics que formen part del Conjunt Arqueològic de Tarraco.

4- TARRAGONA

Tarragona és una ciutat amb un patrimoni espectacular, que reflecteix el seu brillant passat, especialment durant l’època romana, en què va esdevenir la capital de la Província romana de la Hispania Citerior.

La llista de monuments romans repartits per la ciutat de Tarragona és molt llarga, i destaquen sobretot els 8 (11 si comptem els monuments que són dins del terme municipal de Tarragona, però fora del nucli urbà) que formen part del Conjunt Arqueològic de Tarraco: les Muralles romanes, el Recinte de culte imperial, la Plaça de representació del fòrum provincial, el Circ, el Fòrum de la colònia, el Teatre romà, l’Amfiteatre, i la Necròpolis paleocristiana.

No obstant, Tarragona també té un notable patrimoni medieval, en què destaca en primer lloc la Catedral, construïda entre els s. XII i XIV, en estil de transició del romànic al gòtic.

Al voltant de la Catedral, i dins del recinte emmurallat, que va aprofitar bona part de les muralles romanes, va créixer la Tarragona medieval.

Nombrosos testimonis queden de la Tarragona medieval:  La Torre de les Monges, El Castell del Rei, la Casa Balcells, els porxos del carrer Merceria...

Alguns d’aquests monuments medievals, com la Torre de les Monges o el Castell del Rei, van aprofitar les estructures d’edificacions romanes preexistents.

5- POBLAT IBÈRIC DE LA PUNTA DE LA CELLA (Salou)

El poblat ibèric de la Punta de la Cella és un jaciment arqueològic situat molt a prop del Cap de Salou i que va ser ocupat des d’inicis de s. IV fins a mitjan s. III aC, moment en què va ser abandonat de forma pacífica.

Les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de la Punta de la Cella, iniciades l’any 2001, han descobert un total de 21 edificis i un tram de muralla, que en alguns punts supera 1,5 m d’alçada.

Entre el material recuperat cal destacar la important presència d’àmfores d’importació de procedència ebussitana (Eivissa), de manera que reforça la hipòtesi que el poblat ibèric va tenir una finalitat clarament comercial i d’intercanvi, afavorit per la privilegiada ubicació costanera del poblat.

Dins del terme municipal de Salou, però més a ponent, hi ha un altre jaciment arqueològic visitable, la vil·la romana de Barenys, però al meu parer el seu interès és baix o molt baix.

6- VIL·LA ROMANA DE LA LLOSA (Cambrils)

Dels ibers passem de nou als romans, que van construir al s. I aC la vil·la romana de la Llosa a tocar de la platja.

L’època de més esplendor de la vil·la romana va ser al s. II dC, quan es realitzen ampliacions, i el triclinium (menjador) és objecte d’una gran reforma, que consisteix en la col·locació d'un nou paviment d’opus sectile (marbre) i en pintures murals.

És en aquest context de luxe del s. II dC que cal situar la principal troballa d’aquest jaciment arqueològic que va tenir lloc l’any 1992: un conjunt de peces de bronze decoratives, algunes amb una funció d’il·luminació. El més probable és que formessin part del mobiliari decoratiu del triclinium, atès que s’han documentat peces molt similars als triclinis d’algunes domus de Pompeia.

Durant la fase final de la vil·la romana de la Llosa molts sectors del jaciment arqueològic es reaprofiten com espais funeraris, abans del seu abandonament definitiu a finals de s V o inicis s. VI dC.

Mapa interactiu de la ruta pel patrimoni arqueològic i medieval de Tarragona i la Costa Daurada

 Dades pràctiques de la ruta pel patrimoni arqueològic i medieval de Tarragona i la Costa Daurada

Si voleu conèixer tant els horaris de visita, així com el preu de les entrades als jaciments arqueològics, us deixo els enllaços següents:

- Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT)

- Museu d'Història de Tarragona (MHT)

- Patronat de Turisme de Salou

- Museu d'Història de Cambrils

 

Heu de tenir en compte que el MNAT, que depèn de la Generalitat de Catalunya, gestiona els jaciments arqueològics de la vil·la romana dels Munts, Centcelles, la Necròpolis Paleocristiana, i el Museu Arqueològic i ofereix una entrada conjunta per a tots aquests monuments i el museu arqueològic a un preu de 7 euros.

Així mateix, el MHT, que depèn de l’Ajuntament de Tarragona, gestiona els jaciments arqueològics de l’Amfiteatre, el Circ romà, el Fòrum de la Colònia i el Fòrum Provincial i Pretori, i ofereix un entrada conjunta per aquests 4 monuments a un preu de 7,40 euros.

L'ideal seria que existís una entrada conjunta dels 14 jaciments arqueològics que formen part del Conjunt Arqueològic de Tarraco, però malauradament encara no s'han posat d'acord entre el MNAT i el MHT per fer-ho realitat.