DESCOBRINT EL PERIGORD (II): LES BASTIDES MEDIEVALS DE VILLERÉAL, MONPAZIER I DOMME

 

Perigord porpra, França, Nova Aquitània, patrimoni cultural

El primer dia del nostre viatge al Perigord  vam visitar els pobles medievals de  Villeréal,  Monpazier i Domme. Aquestes 3 poblacions són bastides medievals, és a dir, un conjunt de viles i ciutats (més de de 300 en total ) fundades al sud-oest de França durant els s. XIII i XIV, amb unes característiques urbanístiques i arquitectòniques pròpies.

En línies generals les bastides neixen en un context de creixement demogràfic, i els promotors de les bastides, ja sigui la noblesa, la Monarquia (francesa, anglesa o navarresa) o els monestirs, creen aquestes viles noves amb la intenció de colonitzar territoris desocupats situats en llocs estratègics, bé a la vora de rius navegables, o bé a llocs de pas d’importants vies de comunicació com el Camí de Sant Jaume.

Un altre factor a tenir en compte en el naixement de les bastides és el context polític del moment: el  Tractat de París, signat  l’any 1229,  posava “oficialment” fi a la Croada contra els Càtars i obligava al comte de Tolosa a cedir bona part dels seus territoris a la Corona de França.  Això va motivar que tant el comte de Tolosa com el rei de França volguessin consolidar els seus dominis amb la fundació de noves ciutats. D’altra banda, el matrimoni d'Enric II Plantagenet, rei d’Anglaterra amb d'Elionor d'Aquitània l’any 1152  havia suposat la incorporació  a Anglaterra de tot el territori aquità, situat al sud-oest de França. Per tant, i per tal de reforçar les fronteres entre Capets (la dinastia reial de França)  i Plantagenet, cada casa reial va emprendre la construcció de ciutats.

Perigord negre, Nova Aquitània, França, patrimoni cultural, bastides medievals
Place de la Halle, Domme. Era la plaça on s'hi celebrava el mercat, de vital importància en l'economia de les bastides medievals


Quant a l’estructura de les bastides medievals, aquesta segueix un sistema de planta ortogonal i planificada prèviament, amb una gran plaça, normalment porxada, que feia les funcions de mercat, de vital importància econòmica pels nous habitants de les bastides, que hi podien vendre els seus productes agrícoles i altres matèries.

Molt a prop de la plaça s’hi troba l’església, generalment fortificada, perquè les bastides no tenien castells i en molts casos tampoc tenien muralles en els seus inicis. Sovint la bastida i l’església en un moment inicial van ser construccions de fusta, que amb el temps van ser substituïdes per edificacions de pedra.

També és important destacar que no totes les bastides medievals són de nova construcció, sinó que algunes aprofiten petis nuclis de població preexistents.

 

VILLERÉAL


França, bastides medievals, patrimoni cultural, Nova Aquitània


Villeréal (Vilareal en occità) és una bastida medieval situada al Departament francès de Lot i Garona, essent fundada l’any 1267 per Alfons de Poitiers, germà del rei de França Lluís IX. Encara conserva alguns dels típics elements de les bastides medievals del sud-oest de França: la plaça amb el vell mercat cobert de fusta, del s. XIV, l’església fortificada del s. XIII, amb 2 imponents torres connectades per un passeig de ronda cobert i protegit amb merlets, el traçat ortogonal dels carrers, i algunes cases amb l’entramat de fusta.

Prop de l'església, amb la qual es comunicava, s'havia construït un fort amb quatre torres, que era l'habitatge de l'agutzil i la presó. El fort va ser arrasat l'any 1786, i només queda el nom que va rebre el lloc.

La vila va estar envoltada inicialment d’un ample fossat excavat pels habitants de la bastida, de manera que només s’hi podia entrar pel carrer Saint-Michel, on un pont permetia creuar el fossat.

La bastida medieval de Villeréal està considerada com un dels pobles més bonics de França, tot i que a mi no em va semblar un poble especialment atractiu. Només us recomano visitar-lo si us ve de pas i si us sobra temps.


MONPAZIER


Perigord negre, Nova Aquitània, bastides medievals, patrimoni cultural, França


Monpazier (Mont Pasièr en occità) és una bastida medieval situada al Perigord porpra, essent fundada l’any 1284 per Jean de Grailly, senescal del rei d’Anglaterra Eduard I.

La documentació del s. XIII menciona Monpazier en la forma llatinitzada de "Castrum Montis Pazerii", que significa "castell o lloc fortificat de la muntanya de la pau". No obstant, els fets posteriors han demostrat en repetides ocasions que Monpazier no és sinònim de lloc de pau, sinó tot el contrari: ha estat escenari de la Guerra dels Cent anys, de les Guerres de religió franceses, o de la revolta dels “Croquants”. Malgrat tot això, Monpazier ha aconseguit conservar-se gairebé intacte al llarg dels més de 700 anys d’història.

Monpazier és considerat com un model de bastida medieval, amb un reeixit traçat ortogonal, que ha estat objecte de grans lloances per part d’arquitectes posteriors com Viollet-le-Duc o Le Corbusier.

Així, a nivell urbanístic Monpazier té planta rectangular, amb 4 barris delimitats per 4 carrers principals que es creuen en angle recte.  

A més a més hi ha una xarxa de carrers més estrets, els anomenats “Carreyrous ”,  carrers  de vianants que divideixen les illes de cases  en diverses parts i permeten l'accés a les cases per la part del darrera. Aquests “Carreyrous” tenen un encant especial, perquè alguns d’ells estan guarnits amb flors i altres elements.

No obstant, l’element que més em va agradar de  Monpazier no és pas cap carrer ni “carreyrou”, sinó una plaça, la Place des Cornières, el centre neuràlgic de la vila, on s’hi celebrava – i encara es celebra-  el mercat, de gran importància en l’economia de les bastides medievals del sud-oest de França. Com a testimoni d’aquestes activitats comercials que s’hi feien hi trobareu a la “Halle” (el mercat cobert), situada en un angle de la plaça, les unitats de mesura que s'utilitzaven en el comerç del gra.

Quant a la disposició,  la Place des Cornières és una plaça totalment porticada, amb 23 cases construïdes entre els s. XIII i XVII, que formen un conjunt de gran bellesa. Les arcades que sustenten les cases de la plaça s’anomenen “cornières”, i per tant va ser l’origen del nom d’aquesta bonica plaça.

Perigord negre, Nova Aquitània, bastides medievals, patrimoni cultural, pobles amb encant, França
Porte Saint-Jacques, una de les 3 portes medievals de la bastida de Monpazier que encara es conserven


A pocs metres de la Place des Cornières hi trobareu l’església de Saint-Dominique (Sant Domènec), un dels primers edificis que es van construir a la bastida de Monpazier, entre finals de s. XIII i inicis de s. XIV. És d’estil gòtic, si bé va ser modificada en èpoques posteriors, a causa de la destrucció parcial en el marc de les diverses guerres i revoltes.

A més dels carrers, de la gran plaça central i de l’església, cal esmentar les antigues muralles medievals de la bastida de Monpazier, que encara es conserven parcialment. Així mateix l’antiga muralla tenia 8 portes, de les que en resten dempeus 3.

Monpazier també està considerat com un  dels pobles més bonics de França, i pertany a l’associació que els agrupa.

 

DOMME

 

Perigord negre, Nova Aquitània, bastides medievals, patrimoni cultural, França

Domme (Doma en occità) és l’última bastida medieval del Perigord que vam visitar. A diferència de les bastides de Villéreal i de Monpazier, Domme va ser construïda al capdamunt d’una cinglera, que domina estratègicament la vall del riu Dordonya, de manera que el traçat dels seus carrers no és tan regular, perquè va haver d’adaptar-se a l’orografia del terreny.

La bastida medieval de Domme va ser fundada l’any 1281 per Simon de Melun, senescal del rei de França Felip III, en una zona de frontera entre els Regnes de França i d’Anglaterra, que en aquella època estaven força enemistats, atès que eren els anys previs a l’inici de la Guerra dels Cent Anys (1337-1453). Al llarg d’aquesta Guerra Domme va canviar de mans franceses a angleses en diverses ocasions, malgrat estar ben fortificada i protegida per les defenses naturals, fins que l’any 1437 va passar definitivament a sobirania francesa.

A l’igual que Monpazier, Domme és un poble que mereix una visita a foc lent; el primer element visible de la bastida medieval són les muralles i les portes que encara es conserven, essent la més espectacular la “Porte des Tours”, la monumental porta d’entrada a Domme pel cantó de llevant, flanquejada per dos majestuoses torres circulars.

No obstant, la “Porte des Tours” va associada a una tràgica història: l’any 1307 hi van estar empresonats a les masmorres del soterrani d’aquesta porta molts cavallers templers, entre ells el seu últim gran mestre Jacques Bernard de Molay, que moriria l’any 1314 cremat a la foguera i acusat d’heretge per la inquisició. A les parets de les masmorres hi ha gravats diversos “graffitis” amb alguns símbols misteriosos, l’autoria dels quals s’ha atribuït als templers, però un nou estudi d’aquests gravats realitzat l’any 2018 ho qüestiona.

Un cop entreu al recinte emmurallat de Domme, trobareu la Place de la Roda, una de les dos grans places d’aquesta bastida medieval. A partir d’aquesta plaça els carrers es fan costeruts, perquè van directes al capdamunt del turó. Us recomano pujar amb tranquil·litat per qualsevols dels carrers que trieu, perquè hi trobareu molts racons amb encant. Un d’aquests indrets és la Casa dels Cònsols, l’edifici més antic de Domme.

Perigord, Domme, Nova Aquitània, bastides medievals, França
Espectacular panorama de la vall del riu Dordonya des de la bastida medieval de  Domme


Quan arribeu al capdamunt del turó trobareu l’altra gran plaça de la bastida medieval de Domme, la Place de la Halle, al centre de la qual hi ha el mercat cobert, un dels elements més importants de les bastides medievals. També a la Place de la Halle, però al subsòl, podreu visitar la Grotte de Domme, una cova amb un recorregut de 450 m de galeries amb estalactites i estalacmites.

Gairebé a tocar de la Place de la Halle hi ha un gran mirador, que està situat al capdamunt de la cinglera. Des d’aquest mirador surt un agradable passeig de ronda amb una zona enjardinada que us permetrà contemplar l’excel·lent panorama de la vall del riu Dordonya. Aquest passeig arriba fins el castell, però malauradament és un monument privat que no és visitable.

Finalitzo aquests breus apunts dedicats a Domme amb aquest enllaç en pdf del plànol amb una ruta per Domme que proposa l’oficina de turisme.


Mapa amb la ubicació de les bastides medievals de Villeréal, Monpazier i Domme






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

10 LLOCS MÀGICS DE CATALUNYA RECOMANATS PER 10 BLOGGERS

4 RUTES SENDERISTES FÀCILS PEL BERGUEDÀ

10 CIUTATS EUROPEES QUE EM TENEN EL COR ROBAT