DESCOBRINT EL PERIGORD (II): LES BASTIDES MEDIEVALS DE VILLERÉAL, MONPAZIER I DOMME
El primer dia del nostre viatge al Perigord vam visitar els pobles medievals de Villeréal, Monpazier i Domme. Aquestes 3 poblacions són bastides medievals, és a dir, un conjunt de viles i ciutats (més de de 300 en total ) fundades al sud-oest de França durant els s. XIII i XIV, amb unes característiques urbanístiques i arquitectòniques pròpies.
En línies generals les bastides
neixen en un context de creixement demogràfic, i els promotors de les bastides,
ja sigui la noblesa, la Monarquia (francesa, anglesa o navarresa) o els
monestirs, creen aquestes viles noves amb la intenció de colonitzar territoris
desocupats situats en llocs estratègics, bé a la vora de rius navegables, o bé a
llocs de pas d’importants vies de comunicació com el Camí de Sant Jaume.
Un altre factor a tenir en compte
en el naixement de les bastides és el context polític del moment: el Tractat de París, signat l’any 1229,
posava “oficialment” fi a la Croada contra els Càtars i obligava al
comte de Tolosa a cedir bona part dels seus territoris a la Corona de França. Això va motivar que tant el comte de Tolosa
com el rei de França volguessin consolidar els seus dominis amb la fundació de
noves ciutats. D’altra banda, el matrimoni d'Enric II Plantagenet, rei
d’Anglaterra amb d'Elionor d'Aquitània l’any 1152 havia suposat la incorporació a Anglaterra de tot el territori aquità,
situat al sud-oest de França. Per tant, i per tal de reforçar les fronteres
entre Capets (la dinastia reial de França)
i Plantagenet, cada casa reial va emprendre la construcció de ciutats.
Quant a l’estructura de les
bastides medievals, aquesta segueix un sistema de planta ortogonal i planificada
prèviament, amb una gran plaça, normalment porxada, que feia les funcions de
mercat, de vital importància econòmica pels nous habitants de les bastides, que
hi podien vendre els seus productes agrícoles i altres matèries.
Molt a prop de la plaça s’hi troba
l’església, generalment fortificada, perquè les bastides no tenien castells i
en molts casos tampoc tenien muralles en els seus inicis. Sovint la bastida i
l’església en un moment inicial van ser construccions de fusta, que amb el
temps van ser substituïdes per edificacions de pedra.
També és important destacar que
no totes les bastides medievals són de nova construcció, sinó que algunes aprofiten petis
nuclis de població preexistents.
VILLERÉAL
Villeréal (Vilareal en occità) és
una bastida medieval situada al Departament francès de Lot i Garona, essent fundada l’any
1267 per Alfons de Poitiers, germà del rei de França Lluís IX. Encara conserva
alguns dels típics elements de les bastides medievals del sud-oest de França:
la plaça amb el vell mercat cobert de fusta, del s. XIV, l’església fortificada
del s. XIII, amb 2 imponents torres connectades per un passeig de ronda cobert
i protegit amb merlets, el traçat ortogonal dels carrers, i algunes cases amb
l’entramat de fusta.
Prop de l'església, amb la qual
es comunicava, s'havia construït un fort amb quatre torres, que era l'habitatge de
l'agutzil i la presó. El fort va ser arrasat l'any 1786, i només queda el nom que
va rebre el lloc.
La vila va estar envoltada inicialment d’un ample fossat excavat pels habitants de la bastida, de manera que només s’hi podia entrar pel carrer Saint-Michel, on un pont permetia creuar el fossat.
La bastida medieval de Villeréal està considerada com un
dels pobles més bonics de França, tot i que a mi no em va semblar un
poble especialment atractiu. Només us recomano visitar-lo si us ve de pas i si
us sobra temps.
MONPAZIER
Monpazier (Mont Pasièr en occità)
és una bastida medieval situada al Perigord porpra, essent fundada l’any 1284 per Jean
de Grailly, senescal del rei d’Anglaterra Eduard I.
La documentació del s. XIII menciona
Monpazier en la forma llatinitzada de "Castrum Montis Pazerii", que
significa "castell o lloc fortificat de la muntanya de la pau". No
obstant, els fets posteriors han demostrat en repetides ocasions que Monpazier
no és sinònim de lloc de pau, sinó tot el contrari: ha estat escenari de la
Guerra dels Cent anys, de les Guerres de religió franceses, o de la revolta
dels “Croquants”. Malgrat tot això, Monpazier ha aconseguit conservar-se
gairebé intacte al llarg dels més de 700 anys d’història.
Monpazier és considerat com un
model de bastida medieval, amb un reeixit traçat ortogonal, que ha estat
objecte de grans lloances per part d’arquitectes posteriors com Viollet-le-Duc
o Le Corbusier.
Així, a nivell urbanístic Monpazier
té planta rectangular, amb 4 barris delimitats per 4 carrers principals que es
creuen en angle recte.
A més a més hi ha una xarxa de
carrers més estrets, els anomenats “Carreyrous ”, carrers
de vianants que divideixen les illes de cases en diverses parts i permeten l'accés a les
cases per la part del darrera. Aquests “Carreyrous” tenen un encant especial,
perquè alguns d’ells estan guarnits amb flors i altres elements.
No obstant, l’element que més em
va agradar de Monpazier no és pas cap
carrer ni “carreyrou”, sinó una plaça, la Place des Cornières, el centre
neuràlgic de la vila, on s’hi celebrava – i encara es celebra- el mercat, de gran importància en l’economia
de les bastides medievals del sud-oest de França. Com a testimoni d’aquestes activitats
comercials que s’hi feien hi trobareu a la “Halle” (el mercat cobert), situada
en un angle de la plaça, les unitats de mesura que s'utilitzaven en el comerç
del gra.
Quant a la disposició, la Place des Cornières és una plaça totalment
porticada, amb 23 cases construïdes entre els s. XIII i XVII, que formen un
conjunt de gran bellesa. Les arcades que sustenten les cases de la plaça
s’anomenen “cornières”, i per tant va ser l’origen del nom d’aquesta bonica
plaça.
A pocs metres de la Place des
Cornières hi trobareu l’església de Saint-Dominique (Sant Domènec), un dels
primers edificis que es van construir a la bastida de Monpazier, entre finals
de s. XIII i inicis de s. XIV. És d’estil gòtic, si bé va ser modificada en
èpoques posteriors, a causa de la destrucció parcial en el marc de les diverses
guerres i revoltes.
A més dels carrers, de la gran
plaça central i de l’església, cal esmentar les antigues muralles medievals de
la bastida de Monpazier, que encara es conserven parcialment. Així mateix
l’antiga muralla tenia 8 portes, de les que en resten dempeus 3.
Monpazier també està considerat
com un dels pobles més bonics de França,
i pertany a l’associació que els agrupa.
DOMME
Domme (Doma en occità) és
l’última bastida medieval del Perigord que vam visitar. A diferència de les bastides de
Villéreal i de Monpazier, Domme va ser construïda al capdamunt d’una cinglera, que
domina estratègicament la vall del riu Dordonya, de manera que el traçat dels
seus carrers no és tan regular, perquè va haver d’adaptar-se a l’orografia del
terreny.
La bastida medieval de Domme va
ser fundada l’any 1281 per Simon de Melun, senescal del rei de França Felip
III, en una zona de frontera entre els Regnes de França i d’Anglaterra, que en
aquella època estaven força enemistats, atès que eren els anys previs a l’inici
de la Guerra dels Cent Anys (1337-1453). Al llarg d’aquesta Guerra Domme va
canviar de mans franceses a angleses en diverses ocasions, malgrat estar ben
fortificada i protegida per les defenses naturals, fins que l’any 1437 va
passar definitivament a sobirania francesa.
A l’igual que Monpazier, Domme és
un poble que mereix una visita a foc lent; el primer element visible de la
bastida medieval són les muralles i les portes que encara es conserven, essent la més
espectacular la “Porte des Tours”, la monumental porta d’entrada a Domme pel
cantó de llevant, flanquejada per dos majestuoses torres circulars.
No obstant, la “Porte des Tours”
va associada a una tràgica història: l’any 1307 hi van estar empresonats a les
masmorres del soterrani d’aquesta porta molts cavallers templers, entre ells el
seu últim gran mestre Jacques Bernard de Molay, que moriria l’any 1314 cremat a
la foguera i acusat d’heretge per la inquisició. A les parets de les masmorres
hi ha gravats diversos “graffitis” amb alguns símbols misteriosos, l’autoria
dels quals s’ha atribuït als templers, però un nou estudi d’aquests gravats
realitzat l’any 2018 ho qüestiona.
Un cop entreu al recinte
emmurallat de Domme, trobareu la Place de la Roda, una de les dos grans places
d’aquesta bastida medieval. A partir d’aquesta plaça els carrers es fan
costeruts, perquè van directes al capdamunt del turó. Us recomano pujar
amb tranquil·litat per qualsevols dels carrers que trieu, perquè hi trobareu
molts racons amb encant. Un d’aquests indrets és la Casa dels Cònsols,
l’edifici més antic de Domme.
Quan arribeu al capdamunt del
turó trobareu l’altra gran plaça de la bastida medieval de Domme, la Place de
la Halle, al centre de la qual hi ha el mercat cobert, un dels elements més
importants de les bastides medievals. També a la Place de la Halle, però al subsòl,
podreu visitar la Grotte de Domme, una cova amb un recorregut de 450 m de
galeries amb estalactites i estalacmites.
Gairebé a tocar de la Place de la Halle hi ha un gran mirador, que està situat al capdamunt de la cinglera. Des d’aquest mirador surt un agradable passeig de ronda amb una zona enjardinada que us permetrà contemplar l’excel·lent panorama de la vall del riu Dordonya. Aquest passeig arriba fins el castell, però malauradament és un monument privat que no és visitable.
Finalitzo aquests breus apunts dedicats a Domme amb aquest enllaç en pdf del plànol amb una ruta per Domme que proposa l’oficina de turisme.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada