dilluns, 3 de febrer de 2014

SCOTLAND: ALGUNES DADES PRÀCTIQUES (Epíleg)




Hi ha una part importantíssima dels viatges, la referent a logística, allotjament i menjar, que reconec que sovint obvio o em limito a escriure unes poques ratlles.

Avui faré una excepció i tractaré únicament sobre aquests temes pràctics, perquè considero que aquesta informació pot ser molt útil per Escòcia, un país més car que el nostre. És per això que  intentaré donar-vos alguns consells que permetin ajustar més el pressupost del viatge, en temes com l’allotjament, el menjar, el transport i visites als monuments.


Allotjament


Típic Bed and breakfast escocès

Aspecte bàsic d’un viatge, amb freqüència dóna molts maldecaps ja sigui perquè és molt car o simplement perquè és difícil trobar habitacions disponibles si no s’ha reservat amb molta antelació.

Si volem visitar Escòcia, sobretot durant el mes d’agost, tant la guia Lonely Planet (LP) com la revista Altair aconsellen reservar amb temps, opinió que comparteixo.

En el nostre cas vàrem reservar per internet a mitjans de juny per 7 nits: del 20 al 27 d’agost.

L’allotjament va ser variat: “hostels” (4 nits), hotel (2 nits) i bed and breakfast (B& b) (1 nit), si bé on vam dormir més nits va ser en albergs (hostels),  2  dels quals eren de la xarxa Scotish Youth Hostel Association (SYHA), que qualifico de molt correcta, per tractar-se d’hostels . Els hostels de la xarxa van ser a Broadford (Isle of Skye), i Aviemore.

Això va ser degut bàsicament pel preu, molt més assequible que un hotel o b&b: l’hostel més car va ser a Broadford, on l’habitació doble sense esmorzar va costar gairebé 60 euros.

La 1a nit vam dormir en un b&b, concretament el Firnhill Bed and Breakfast, i el factor decisiu de la seva elecció va ser el de proximitat a l’aeroport, atès que l’avió arribava gairebé a mitjanit i a aquella hora tant l’agència de lloguer de cotxes com el tren i autobusos ja no funcionaven. Per un preu de 60 lliures (uns 72 euros) vam dormir i vam menjar un completíssim “scotish breakfast” (esmorzar escocès) amb salsitxes, mongetes, bacon, ous ferrats, crepes, fruita, cereals... Vam reservar-ho per www.booking.com/ i la veritat és que és un establiment que aconsello al 100%, tant per la qualitat de l’allotjament com pel tracte rebut.


Les 2 nits restants – les 2 últimes – vam allotjar-nos a l'Hotel Pitbauchlie House,  a Dunfermline, que curiosament va sortir millor de preu (100 euros 2 nits) que no pas l’hostel més car. També ho vam reservar per www.booking.com  i òbviament la opinió és favorable. Únicament té el problema que si no vas amb cotxe l'estació de tren queda una mica allunyada, uns 20 minuts a peu.

Acabaré el tema de l’allotjament amb un comentari sobre Edimburg:  l’agost és temporada altíssima a causa dels famosos Edinburgh International Festival i  resulta molt car l’allotjament, inclús els hostels. Per això vam allotjar-nos fora de la capital, si bé vam triar una població amb bona comunicació amb transport públic.

Menjar

El menjar és un altre factor que sovint encareix el pressupost dels viatges, i  per això us donaré algunes recomanacions:
El  típic pub britànic és un bon recurs per a gastar “poc”. No espereu gastronomia de qualitat o “delicatessen”, sinó plats senzills: hamburgueses, “fish and chip”, botifarra, pollastre, o el “haggis” (típica vianda escocesa que no vam tastar) amb abundant guarnició, de manera que amb 1 d’aquests plats tindreu suficient. A més a més sovint fan ofertes entre setmana del plat del dia. Aproximadament 1 plat principal + 1 pinta de cervesa surt per unes 10 lliures.



Clàssic pub escocès al casc antic d'Stirling


Un altre avantatge que ofereixen és el de l’ampli horari de cuina: nosaltres en 1 ocasió vàrem “dinar” més tard de les 16.00 i no van posar cap problema a servir-nos.

Un altre recurs és el dels locals “take away”, és a dir de menjar per recollir i emportar-se’n. Ofereixen una mica més de varietat que els pubs, perquè a més d’hamburgueses, “fish and chip” i pollastre, també tenen pizzes i fins i tot kebabs. És interessant tenir en compte que alguns d’aquests locals tenen 1 o 2 taules amb cadires per a menjar “in situ”, sense necessitat de buscar un altre lloc o de portar-ho a l’habitació de l’hotel, on sovint és prohibit pujar menjar.

He d’afegir que un dia vam sopar a un bufet xinès, que a l’igual que aquí, tenen uns preus molt competitius. Si us agrada el menjar xinès i oriental és una altra opció a valorar seriosament.

Un altre detall important de la gastronomia a tenir en compte és el de l’esmorzar.
En el nostre cas, tots els allotjaments, excepte el de la 1ª nit, que era un b&b,  no incloïen l’esmorzar, i si el volies, el preu s’incrementava notablement. En algun hostel tenien com a “gran oferta” l’esmorzar a base de cafè amb llet, 1 pasta i un suc de fruita no natural per 4,5 Lliures!!


Degustant un plat tan genuinament britànic com el "fish and chips"


Per evitar aquest sobrecost us facilito algunes alternatives:

-Molts bars o pubs tenen ofertes d’”Scotish breakfast”, esmorzar abundant, molt contundent i calòric. No és barat, però equival a un àpat fort de manera que per “lunch time” – el dinar -  amb alguna cosa de picar serà suficient.

-Moltes botigues de queviures o petits supermercats tenen màquines de cafè i cafè amb llet soluble, que es pot acompanyar d’un “sandwich” envasat al buit o d’alguna pasta per un preu que pot oscil·lar entre les 2 i 3’5 lliures. Això també pot ser útil per a dinar, en cas que haguem fet un esmorzar fort o vulguem aprofitar el temps al màxim.

- Les habitacions dels hotels habitualment tenen petits electrodomèstics per fer cafè i te. Només cal comprar el dia abans una pasta o sandwich  i ja podrem esmorzar a l’habitació.

-  A les ciutats trobem els clàssics McDonalds o similars, amb interessants ofertes d’esmorzar. A Stirling ens va ser molt útil, perquè era diumenge al matí i era l’únic local obert a les 8.30 h.

Acabaré el tema gastronòmic amb la beguda, acompanyament indispensable del menjar: la cervesa, contràriament al que esperava, no és gaire més cara que aqui: 1 pinta (0,57 l ) pots trobar-la a molts locals o pubs a un preu inferior a  3 lliures.

Transport

És un tema del que no puc opinar gaire, atès que vam llogar cotxe i l´únic mitjà de transport públic que vam usar va ser el tren per anar i tornar de Dunfermline a Edimburg, que per cert el vaig trobar car (gairebé 10 lliures anar i tornar per un trajecte de 30 km).

L’opció de llogar cotxe al meu parer és molt aconsellable, pels motius següents:

-1r pel preu; 1 setmana 1 cotxe del grup A amb assegurança a 3rs va sortir per una mica menys de 200 euros amb www.ealquilerdecoches.es
- Malgrat que condueixin per l’esquerra, els britànics - concretament els escocesos – tenen un comportament al volant molt tranquil, respectuós amb els senyals de trànsit, amb la distància de seguretat..., en fi molt diferent de la conducció més agressiva i transgressora d’Espanya, Itàlia o Grècia.
-Dóna una gran llibertat d’horaris i de visitar llocs recòndits on el transport públic és mínim o bé no existeix.



El "senzill" utilitari que inicialment teníem previst llogar :D



El cotxe que vam llogar definitivament, perquè era més petit i manejable 

Això sí, el preu del combustible és més car que a Espanya, aproximadament un 15% més. Aquí us deixo un enllaç amb els preus actualitzats del combustible a tots els països de la UE  www.energy.eu/fuelprices/


Monuments

És el darrer aspecte que considero interessant comentar.

Els que heu anat seguint les entrades que he publicat d’Escòcia haureu apreciat que hem visitat uns quants castells, on era obligat comprar entrada de pagament – a tots excepte 1-,  que en alguns monuments superava els 16 euros.


Kilchurn Castle, Loch Awe; l´únic castell que vam visitar amb entrada  lliure


Això implica un desemborsament important de diners certament, però el Govern d’Escòcia ofereix un abonament anomenat Explorer Pass que permet visitar els monuments i castells de titularitat pública a un preu molt interessant. També ofereix l’avantatge de no haver de fer cua per treure l’entrada, cosa que s’agraeix quan es tracta dels castells més visitats del país com Edimburg i Stirling, especialment el 1r, al qual aconsello entrar a 1a hora per evitar massificacions.

Hi ha diferents tipus d’abonament, i nosaltres vam comprar un passi que per unes 38 lliures ens permetia visitar lliurement durant 7 dies – no era necessari que fossin consecutius, sinó en un marge de 14 dies -  tots els monuments públics inclosos a l’Explorer Pass, que són 78.
Aquest passi es pot comprar in situ a Edimburg i a uns pocs monuments com el Castell d’Edimburg o el d’Stirling; o bé còmodament per internet (Explorer Pass on line), tal com vam fer nosaltres. Si el compres per internet, t’envien 1 e-mail de confirmació amb un document annex  en pdf amb un codi de barres que s’ha d’imprimir i mostrar a l’entrada de cada monument.


Tantallon Castle, North Berwick, un dels castells inclosos a l'Explorer Pass



Això sí, per amortitzar-lo cal visitar uns quants monuments, però amb la visita als Castells d’Edimburg i d’Stirling – els més cars – ja s’amortitza  mig passi.
També heu de tenir present que alguns dels monuments més emblemàtics d’Escòcia com Eilean Donan Castle, Rosslyn Chapel, Balmoral Castle o Scone Castle entre altres, no entren dins l’Explorer Pass.
Malgrat això, considero que val la pena comprar l’Explorer Pass, atès que els castells són un dels principals atractius d’aquest fantàstic país, que us animo a visitar.

Per acabar, vull agrair a Madaboutravel  per la part del seu temps que va dedicar a explicar-me alguns secrets i consells d'aquest meravellós país que és ESCÒCIA

Els #posts del blog del viatge a Escòcia 2013

-Viatge a Escòcia - 1a part
-Viatge a Escòcia - 2a part
-Viatge a Escòcia - 3a part
-Viatge a Escòcia - 4a part
-Viatge a Escòcia - 5a part

- Relats d'altres viatgers #postamic

Postamigo


-  Viajar Code Verónica ha publicat l'article Escocia: itinerari i preparació
-  Descubriendo Mundo y Vida ha publicat l'article Com planificar un viatge per Escòcia


          VERSIÓN EN CASTELLANO

SCOTLAND: ALGUNOS DATOS PRÁCTICOS (Epílogo)

Hay una parte importantísima de los viajes, la referente a logística, alojamiento y comidas, que reconozco que a menudo obvio o me limito a escribir unas pocas líneas.

Hoy haré una excepción y trataré únicamente sobre estos temas prácticos, porque considero que esta información puede ser muy útil para Escocia, un país más caro que el nuestro. Es por eso que intentaré daros algunos consejos que permitan ajustar más el presupuesto del viaje, en temas como el alojamiento, la comida, el transporte y visitas a los monumentos.



Alojamiento

Aspecto básico de un viaje, con frecuencia da muchos quebraderos de cabeza ya sea porque es muy caro o simplemente porque es difícil encontrar habitaciones disponibles si no se ha reservado con mucha antelación.


Si queremos visitar Escocia, sobre todo durante el mes de agosto, tanto la guía Lonely Planet (LP) como la revista Altair aconsejan reservar con tiempo, opinión que comparto.

En nuestro caso reservamos por internet a mediados de junio 7 noches: del 20 al 27 de agosto.


El alojamiento fue variado: “hostels” (4 noches), hotel (2 noches) y bed & breakfast (B&b) (1 noche), si bien donde dormimos más noches fue en albergues (hostels), de los cuales, 2 eran de la red Scotish Youth Hostel Association (SYHA), que califico de correcta, por tratarse de hostels. 


Esto fue debido de básicamente por el precio, mucho más assequible que los hoteles o b&b: el hostel más caro fue en Broadford (Isle of Skye), donde la habitación doble sin desayuno costó casi 60 euros.

La 1a noche dormimos en un b&b, concretamente el Firnhill Bed and Breakfast, y el factor decisivo de su elección fue el de  la proximidad al aeropuerto, porque el avión llegaba casi a medianoche, y a esa hora tanto la agencia de alquiler de coches como  tren y autobuses ja no funcionaven. Por un precio de 60 libras (unos 72 euros) dormimos i desayunamos un completísimo “scotish breakfast” (desayuno escocès) amb salsichas, alubias, bacon, huevos fritos, crepes, fruta, cereales... Lo reservamos por www.booking.com/ y la verdad es que es un establecimiento que aconsejo al 100%, tanto por la calidad del alojamiento  como por el trato recibido.


Las 2 noches restantes – las 2 últimas – nos alojamos en el  Hotel Pitbauchlie House,  en Dunfermline, que curiosamente salió más barato  (100 euros 2 nits) que no el hostel más caro. También  lo reservamos por www.booking.com  y obviamente nuestra opinión es favorable, aunque tiene el problema que si no vas en coche queda algo alejado de la estación de tren, unos 20 minutos a pie.

Acabaré el tema del alojamiento con un comentario sobre Edimburgo: en agosto es temporada altísima debido a los famosos Edinburgh International Festival y resulta muy caro el alojamiento, incluso los hostels. Por eso nos alojamos fuera de la capital, si bien elegimos una población con buena comunicación con transporte público.

Comida

La comida es otro factor que a menudo encarece el presupuesto de los viajes, y por eso os daré algunas recomendaciones:

El típico pub británico es un buen recurso para gastar “poco”. No esperéis gastronomía de calidad o “delicatessen”, sino platos sencillos: hamburguesas, “fish and chip”, salchichas, pollo, o el “haggis” (típico embutido escocés que no probamos) con abundante guarnición, de manera que con 1 de estos platos tienes suficiente. Además a menudo hacen ofertas entre semana del plato del día y probablemente el plato principal + pinta de cerveza no supere las 10 Libras.

Otra ventaja que ofrecen es el del amplio horario de cocina: nosotros en 1 ocasión llegamos a comer más tarde de las 16.00 y no pusieron ningún problema en servirnos.

Otro recurso es lo de los locales “take away”, es decir de comida para recoger y llevarse. Ofrecen algo más de variedad que los pubs, porque además de hamburguesas, “fish and chip” y pollo, también tienen pizzas e incluso kebabs. Es interesante tener en cuenta que algunos de estos locales tienen 1 o 2 mesas con sillas para comer “in situ”, sin necesidad de buscar otro lugar o de subir la comida a la habitación del hotel, donde a menudo está prohibido.

Tengo que añadir que un día cenamos en un bufet chino, que al igual que aquí, tienen unos precios muy competitivos. Si os gusta la comida china y oriental es otra opción a valorar seriamente.


Otro detalle importante de la gastronomía a tener en cuenta es el del desayuno.
En nuestro caso, todos los alojamientos, excepto el de la 1ª noche, que era un b&b, no incluían el almuerzo, y si lo querías, el precio se incrementaba notablemente. En algún hostel vimos como “gran oferta” el desayuno a base de café con leche, 1 pasta y un zumo de fruta no natural por 4,5 Libras!!

Para evitar este sobrecoste os facilito algunas alternativas: 

-Muchos bares o pubs tienen ofertas de ”Scotish breakfast”, desayuno abundante, muy contundente y calórico. No es barato, pero equivale a una comida fuerte de manera que al mediodía comer un tentempié puede ser suficiente.

-Muchas tiendas de víveres o pequeños supermercados tienen máquinas de café y café con leche soluble, que se puede acompañar de un “sandwich” envasado al vacío o de alguna pasta por un precio que puede oscilar entre las 2 y 3’5 libras. Esto también puede ser útil para comer, en caso de que hayamos hecho un desayuno fuerte o queramos aprovechar el tiempo al máximo.


- Las habitaciones de los hoteles habitualmente tienen pequeños electrodomésticos para hacer café y té. Sólo hay que comprar el día antes una pasta o sandwich y ya podremos desayunar en la habitación.

- En las ciudades encontramos los clásicos McDonalds o similares, con interesantes ofertas de desayuno. En Stirling nos fue muy útil, porque era domingo por la mañana y era el único local abierto a las 8.30 h.

Acabaré el tema gastronómico con la bebida, acompañamiento indispensable de la comida: la cerveza, contrariamente a lo que esperaba, no es mucho más cara que aquí: 1 pinta (0,57 l ) podéis encontrarla en muchos locales o pubs por un precio inferior a 3 libras.

Transporte

Es un tema del que no puedo opinar mucho, dado que alquilamos coche y el único medio de transporte público que utilizamos fue el tren para ir y volver de Dunfermline a Edimburgo, que por cierto lo encontré caro (casi 10 libras ida y vuelta por un trayecto de 30 km).


La opción de alquilar coche a mi parecer es muy aconsejable, por los motivos siguientes:

-1º por el precio; 1 semana 1 coche del grupo A con seguro a 3os salió por algo menos de 200 euros con www.ealquilerdecoches.es.

-  Pese a que conduzcan por la izquierda, los británicos - concretamente los escoceses – tienen un comportamiento al volante muy tranquilo, respetuoso con las señales de tráfico, con la distancia de seguridad..., en fin muy diferente de la conducción más agresiva y transgresora de España, Italia o Grecia.

-Da una gran libertad de horarios y de  poder visitar lugares recónditos donde el transporte público es mínimo o bien no existe.

Eso sí, el precio del combustible es más caro que en España, aproximadamente un 15% más. Aquí os dejo un enlace con los precios actualizados del combustible de todos los países de la UE  www.energy.eu/fuelprices/


Monumentos

Es el último aspecto que considero interesante comentar.

Los que habéis ido siguiendo las entradas que he publicado de Escocia habréis apreciado que hemos visitado unos cuántos castillos, cuya entrada era pago – todos excepto 1-, que en algunos monumentos superaba los 16 euros.


Esto implica un desembolso importante de dinero ciertamente, pero el Gobierno de Escocia ofrece un abono llamado Explorer Pass que permite visitar los monumentos y castillos de titularidad pública a un precio muy interesante. También ofrece la ventaja de no tener que hacer cola para sacar la entrada, cosa que se agradece cuando se trata de los castillos más visitados del país como Edimburgo y Stirling, especialmente el 1º, al que aconsejo entrar a 1a hora para evitar masificaciones.


Hay diferentes tipos de abono, y nosotros compramos un pase que por unas 38 libras nos permitía visitar libremente durante 7 días – no era necesario que fueran consecutivos, sino en un margen de 14 días - todos los monumentos públicos incluidos en el Explorer Pass, que son 78. 

Este pase se puede comprar in situ en Edimburgo y en unos pocos monumentos como el Castillo de Edimburgo o el de Stirling; o bien cómodamente por internet, tal como hicimos nosotros. Si lo compráis por internet, os envían 1 e-mail de confirmación con un documento anejo en pdf con un código de barras que se tiene que imprimir y mostrar en la entrada de cada monumento.


Eso sí, para amortizarlo hay que visitar unos cuántos monumentos, pero con la visita a los castillos de Edimburgo y de Stirling – los más caros – ya se amortiza medio pase.
También debéis tener en cuenta que algunos de los monumentos más emblemáticos de Escocia como Eilean Donan Castle, Rosslyn Chapel, Balmoral Castle o Scone Castle entre otros, no están incluidos en el Explorer Pass.



A pesar de esto, considero que vale la pena comprar el Explorer Pass, dado que los castillos son uno de los principales atractivos de este fantástico país, que os animo a visitar.



Para acabar, quiero agradecer a Madaboutravel por la parte de su tiempo que dedicó a contarnos algunos secretos y consejos de este maravilloso país que es ESCOCIA.

Loss #posts del blog dedicados a nuestro viaje a ESCOCIA 2013

-Viaje a Escocia - 1a parte
-Viaje a Escocia - 2a parte
-Viaje a Escocia - 3a parte
-Viaje a Escocia - 4a parte
-Viaje a Escocia - 5a parte



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...