PEGUERA I LA SERRA D'ENSIJA: UN PETIT PARADÍS DE CATALUNYA

Vall de Peguera Alt Berguedà Serra d'Ensija


Avui us portaré a un lloc molt especial, un dels racons amagats que més m’agrada de Catalunya.

Hem d’anar fins l’Alt Berguedà, comarca de l’extrem  Nord de Barcelona, a tocar dels Pirineus. Per una  estreta carretera de muntanya que no para de pujar i que després es transforma en una pista sense asfaltar arribarem fins Peguera, poble abandonat situat a gairebé 1.700 m, entre els Rasos de Peguera i la Serra d’Ensija.

Mapa de l'Alt Berguedà Serra d'Ensija Peguera


Mapa de la situació de Peguera i la Serra d'Ensija


Peguera és una població amb més de 900 anys d’història, atès que el Castell de Peguera ja apareix citat a la documentació a finals de  S XI.
Malauradament no queda cap resta visible del castell, que estava dalt del cim rocallós que presideix la població.

Peguera és un topònim habitual dins la geografia catalana, que fa referència a la pega, derivat de la resina del pi, que tenia diferents aplicacions: arma defensiva, en la construcció, medicinal... Per tant, la població té uns orígens íntimament lligats amb l’explotació forestal.




Peguera


A partir de mitjan del  S XIX, amb la revolució industrial,  l’activitat econòmica de la vall es transforma, atès que comencen a explotar-se fins un total de 4 mines de carbó pels voltants del poble de Peguera. Tot això va acompanyat de la construcció d’importants infraestructures: un ferrocarril que uneix Cercs amb Peguera, i 3 telefèrics.
Durant tots aquests anys Peguera serà la residència d’una part dels treballadors de la mina.

L’any 1928, a causa dels problemes financers de l’empresa que explota les mines, l’activitat extractiva finalitza, però l’explotació forestal continuarà encara uns pocs anys més.

Finalment l’any 1942 s’acaba per desballestar tant el ferrocarril com els telefèrics i la pau i tranquil·litat tornen a la vall.





La Vall de Peguera


Actualment Peguera és un poble deshabitat situat en una idíl·lica i bonica vall, on l´únic soroll que es pot sentir és el del cant dels ocells o el de les esquelles de les vaques.

La vall convida a gaudir de la natura i el paisatge al ritme que hom desitgi:

-Com a primera opció, recomenada sobretot per als que estan en millor forma, es pot pujar fins el cim de la Gallina Pelada, el punt més alt de la Serra d’Ensija, a 2.321 m., una excursió d’una durada total d’unes 5 hores.




Serra d'Ensija


No obstant existeixen 3 alternatives menys exigents físicament:

1-   La primera d’elles és arribar fins els peus de la Roca Gran d’en Ferrús, una impressionant paret vertical de més de 300 m, amb algunes vies d’escalada, i situada a la Serra d’Ensija. Des de Peguera entre anar i tornar poden ser unes 2’5 hores


Alt Berguedà


Roca Gran d'En Ferrús



2-  En direcció contrària a la Serra d’Ensija podem arribar fins els Rasos de Peguera per camins envoltats de boscos de pi negre. Unes 3-3’5 hores en total.

3-   La darrera proposta és recorre un petit tram del Camí dels Bons Homes, el GR 107, pintat amb marques vermelles i blanques, que en direcció SudEst ens portarà fins una magnífica fageda, l’obaga de les Nou Comes. Unes 3 hores en total.




L'obaga de Nou Comes a la tardor



Com a darrer atractiu de la vall he de recomanar-vos que visiteu el jaciment d’icnites de Fumanya, on és possible apreciar les empremtes dels dinosaures del Cretaci Superior. El jaciment és a uns 5 km. de Peguera i té un accés molt còmode, ja que hi arriba una carretera asfaltada.



Jaciment d'icnites de Fumanya


Malauradament no sabem si la pau i tranquil.litat  existents a Peguera seran definitives, perquè el poble va ser comprat l’any 2003 per un magnat àrab que té el projecte de construir-hi un petit hotel de luxe i rehabilitar les cases deshabitades per a transformar-les en apartaments de lloguer.


Finalitzaré amb algunes dades pràctiques:

Com arribar:

Des de Barcelona cal agafar la C-16 direcció Túnel del Cadí i Andorra. Entre el km. 107 i 108, i molt poc després de passar la gran Central tèrmica de Cercs, trobem un rètol que indica la carretera a “Sant Corneli i Fígols” a ma esquerra . Aquí hem de desviar-nos,  agafar aquesta carretera, la BV-4025, i seguir-la durant  uns 13 km, fins que trobem a ma esquerra una desviació amb un rètol que indica “Peguera”. Hem de desviar-nos  per aquesta pista sense asfaltar, apta per a turismes, que en 1’5 km. ens portarà al destí.

On menjar:

A Sant Corneli, situat a uns 8 km. de Peguera, hi ha el conegut Restaurant Santa Bàrbara, que té un menú de 18 euros – festius inclòs – “pantagruèlic”, amb entrant, 2 plats, aigua i vi, postres, copa de moscatell i cafè.


Altres #posts del blog relacionats, especialment indicats per si voleu fer una escapada de més d'un dia pel Berguedà:

L'art romànic al Berguedà (I)
L'art romànic al Berguedà (II)



  VERSIÓN EN CASTELLANO

PEGUERA Y LA SERRA D'ENSIJA: UN PEQUEÑO PARAÍSO DE CATALUNYA

Hoy os llevaré a un lugar muy especial, uno de los rincones escondidos que más me gustan de Cataluña. 

Tendremos que ir hasta el Alto Berguedà, comarca del extremo Norte de Barcelona, a tocar de los Pirineos. Por una estrecha carretera de montaña que no para de subir y que después se transforma en una pista sin asfaltar llegaremos hasta Peguera, pueblo abandonado situado a casi 1.700 m, entre los Rasos de Peguera y la Sierra de Ensija.


Peguera es una población con más de 900 años de historia, dado que el Castillo de Peguera ya aparece citado en la documentación a finales de S. XI. 

Desgraciadamente no queda ningún resto visible del castillo, que estaba en el peñasco que preside la población.


Peguera es un topónimo habitual dentro de la geografía catalana, que hace referencia a la pega, derivado de la resina del pino, que tenía diferentes aplicaciones: arma defensiva, en la construcción, medicinal... Por lo tanto, la población tiene unos orígenes íntimamente ligados con la explotación forestal.


A partir de medios del S XIX, con la revolución industrial, la actividad económica del valle se transforma, dado que empiezan a explotarse hasta un total de 4 minas de carbón en las proximidades del pueblo de Peguera. Todo esto va acompañado de la construcción de importantes infraestructuras: un ferrocarril que une Cercs con Peguera, y 3 teleféricos.

Durante todos estos años Peguera será la residencia de una parte de los trabajadores de la mina.


En el año 1928, debido a los problemas financieros de la empresa que explota las minas, la actividad extractiva finaliza, pero la explotación forestal continuará todavía unos pocos años más.


Finalmente en 1942, se acaba por desmantelar tanto el ferrocarril como los teleféricos y la paz y tranquilidad vuelven al valle.


Actualmente Peguera es un pueblo deshabitado situado en un idílico y bonito valle, cuyo ruido que puedes escuchar es lo del canto de los pájaros o el de los cencorros de las vacas. 


El valle invita a disfrutar de la naturaleza y el paisaje al ritmo que se desee:

-Como primera opción, aconsejable sobretodo para los que están en mejor forma, se puede subir hasta la cumbre de la Gallina Pelada, el punto más alto de la Sierra de Ensija, a 2.321 m., una excursión de una duración total de unas 5 horas.

No obstante existen 3 alternativas menos exigentes físicamente:

1- La primera de ellas es llegar hasta los pies de la Roca Gran d’en Ferrús, una impresionante pared vertical de más de 300 m, con algunas vías de escalada, y situada en la Sierra de Ensija. Desde Peguera entre ir y volver pueden ser unas 2’5 horas.

2- En dirección contraria a la Sierra de Ensija podemos llegar hasta los Rasos de Peguera, por pistas y caminos rodeados de bosques de pino negro. Unas 3-3’5 horas en total.

3- La última propuesta es recorrer un pequeño tramo del Camí dels Bons Homes (Camino de los Hombres Buenos), el GR 107, pintado con marcas rojas y blancas, que en dirección Sureste nos llevará hasta un magnífico hayedo, la “obaga de les Nou Comes”. Unas 3 horas en total.



Como último atractivo del valle debo aconsejaros que visitéis el yacimiento de icnitas de Fumanya, donde es posible apreciar las huellas de los dinosaurios del Cretáceo Superior. El yacimiento está a unos 5 km. de Peguera y tiene un acceso muy cómodo, puesto que llega una carretera asfaltada.


Desgraciadamente no sabemos si la paz y tranquilidad existentes en Peguera serán definitivas, porque el pueblo fue comprado en 2003 por un magnate árabe que tiene el proyecto de construir un pequeño hotel de lujo y rehabilitar las casas deshabitadas para transformarlas en apartamentos de alquiler.



Finalizaré con algunos datos prácticos:


Como llegar: 

Desde Barcelona hay que tomar la C-16 dirección Túnel del Cadí y Andorra. Entre el km. 107 y 108, y muy poco después de pasar la gran Central térmica de Cercs, encontraremos un letrero que indica la carretera a “Sant Corneli y Fígols” a mano izquierda . Aquí debemos desviarnos, coger esta carretera, la BV-4025, y seguirla durante unos 13 km, hasta que encontramos a mano izquierda otro desvío con un letrero que indica “Peguera”. Tenemos que desviarnos por esta pista sin asfaltar, apta para turismos, que en 1’5 km. nos llevará al destino.


Donde comer:



En Sant Corneli, situado a unos 8 km. de Peguera, hay el conocido Restaurante SantaBàrbara, que tiene un menú de 18 euros –incluido festivos– “pantagruélico”, con entrante, 2 platos, agua y vino, postre, copa de moscatel y café.




Otros #posts del blog relacionados, especialmente indicados por si queréis hacer una escapada de varios días por el Berguedà:

Comentaris

  1. El pasado febrero estuve con mi pareja por Berguedà y la zona nos encantó. Vimos un montón de pueblitos de la zona y disfrutamos de su gastronomía. Nuestro plan era ir de relax, pero para la próxima seguro que tomamos como referencia el valle que nos muestras y nos damos un buen paseo. ¡Nos encanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miryam,

      Ya recuerdo tu post. El Berguedà es una de mis zonas favoritas de Catalunya, por no decir la que más. Por estar a poco más de 1 hora en coche de Barcelona, es una comarca ideal para encontrar la tranquilidad y respirar aire puro. Un poco de paseo también es relax, no? Saludos

      Elimina
  2. Me viene muy bien tu propuesta. Cuántos fines de semana nos apetece salir de la gran ciudad y renovar un poco el espíritu. No tengas duda, cuando esté caminando por algún sendero de Peguera me acordaré de tus consejos para elegir la mejor ruta y por supuesto reponer fuerzas. Por cierto, fantásticas las fotos!...........gracias Dani.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si vas por Peguera no te arrepentirás. Ahora es buen momento, porque una de las rutas que propongo es llegar a un hayedo, que en unas 2 o 3 semanas estará precioso de colores. Gracias por tu comentario Pedro

      Un saludo

      Elimina
  3. Respostes
    1. Luis, a ver si os animáis a visitar este pequeño paraíso de Catalunya. Saludos

      Elimina
  4. Uyyy y que cerca de casa! Un rincón que da la excusa perfecta para escaparse! Gracias por la entrada, la verdad que no lo conocía... guardado en futuribles :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un paisaje diferente a lo que te puedes encontrar en la Laponia Noruega, pero es de gran belleza y donde sin duda podrás sacar "humo" a tu cámara de fotos ;) Gracias por tu comentario

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

10 LLOCS MÀGICS DE CATALUNYA RECOMANATS PER 10 BLOGGERS

4 RUTES SENDERISTES FÀCILS PEL BERGUEDÀ

10 CIUTATS EUROPEES QUE EM TENEN EL COR ROBAT