RUTA DE 4 DIES PER SEGÒVIA I SÒRIA (I)




Aquest any teníem moltes ganes de fer algun viatge per Setmana Santa, atès que l’any anterior ens havíem quedat a casa. El que no teníem clar era on anar: Provença, Perigord, Gers, Terol, Pirineus catalans o aragonesos... Finalment ens vam decidir per una zona que no sortia a les “travesses”: Segòvia. Una molt bona oferta  trobada a Atrapalo.com d’hotel + esmorzar de Dijous Sant fins  Dilluns de Pàsqua va ser el factor determinant.
Des del principi ens va fer molta il.lusió, perquè era una zona gairebé inèdita per a nosaltres i sempre és un al·licient molt gran descobrir nous territoris.

L’allotjament reservat estava a Cantalejo, província de Segòvia, molt proper al Parc Natural de las Hoces del río Duratón, i a uns 50 km. de Segòvia.


Mapa de la província de Segòvia amb els llocs visitats durant els 2 primers dies encerclats en vermell


Això és el resum del que vàrem visitar durant els 4 dies:

1r dia: Dijous 28 de març

Dia de ruta, atès que treballem Dijous Sant pel matí i no podem sortir de BCN fins les 16.00.
La ruta triada, tant aconsellada per viamichelin.es, com pel GPS, és: BCN- Saragossa –Sòria- San Esteban de Gormaz – Cantalejo; amb un total de 630 km.
Arribem a Cantalejo a les 22.45, després d’haver fet algun petit descans.

2n dia: Divendres 29 de març

El dia no comença especialment bé, perquè està molt tapat i plou, encara que de moment amb poca intensitat.
No ens agafa per sorpresa, ja que havíem consultat la predicció del temps i anunciaven un divendres amb pluges. Per sort, durant els 4 dies només vam tenir com a dia plujós divendres pel matí.
Ho tenim clar: visitarem Segòvia; en cas de mal temps sempre tens més recursos i opcions a una ciutat.

Segòvia és una ciutat que ja impressiona a 1r cop d’ull: només entrar amb el cotxe se t’apareix el majestuós Aqüeducte, meravella de l’arquitectura romana.

Què més destaca de Segòvia? l’art romànic sense cap dubte, que és present per tota la ciutat, amb més de 20 esglésies. Lògicament només vam visitar-ne algunes, i no sabria dir quina d’elles em va agradar més, perquè cadascuna tenia el seu atractiu. La que sí vaig trobar més especial i original no tinc dubtes: és la de la Veracruz, una església construïda per l’Orde del Sant Sepulcre, amb una única nau gairebé circular de dotze costats.

 Església romànica de la Veracruz en 1r terme i al fons l'Alcázar


No puc obviar tampoc el famós Alcázar, una fortalesa medieval imponent que domina la ciutat i amb molt bones vistes;  igual que la Catedral, d’estil gòtic flamíger. En fi,  la llista de monuments és molt llarga.
A tot això s’ha d’afegir l’emplaçament espectacular de la part monumental: dalt d’un turó amb tot el perímetre emmurallat, tot plegat formant un conjunt més que notable.

Panoràmica des de l'Alcázar: les muralles i la Catedral gòtica


A banda del tema patrimonial, un altre aspecte en el què destaca Segòvia, i molt, és el de la gastronomia: es respira “cochinillo”(garrí) per tota la ciutat....Hi ha una gran oferta de restaurants que t’ofereixen aquest àpat tant característic de la ciutat, començant pels 3 amb més renom: Cándido, José María i Duque. Nosaltres no vam triar cap d’aquests, sino que ens vam decidir per La Codorniz (http://www.restaurantelacodorniz.com/), aconsellats pel responsable de l’hotel on estàvem allotjats. La decisió va ser un encert, atès que vam dinar molt bé i a un preu raonable: 50 Euros total per 2 menús del “cochinillo”. Un consell: si voleu tastar garrí, heu de reservar abans, tal com vàrem fer nosaltres, perquè sinó podeu quedar-vos sense taula.

L’única nota “negativa” del dia és que a darrera hora de la tarda i quan ens disposàvem a contemplar l’Alcázar per un bonic passeig per la vora del riu, vam haver de desistir: s’havia acabat la treva que ens havia donat el temps durant la tarda i vam haver de tornar a obrir els paraigües i marxar prematurament d’una ciutat que ens havia deixat una boníssima impressió.

Per si us interessa ampliar informació sobre el romànic de Segòvia aquí us deixo un interessant enllaç: http://www.arteguias.com/romanico_ciudadsegovia.htm

3r dia: Dissabte 30 de març

Avui canviem la ciutat per la natura; tenim intenció de fer un recorregut a peu pel Parc Natural de las Hoces del Río Duratón, que tenim a menys de 20 km. de Cantalejo, on estem allotjats.
Malauradament no podem fer aquest itinerari previst, donat que el riu Duratón ha sortit de mare per les pluges continuades de tota la setmana i ha inundat el sender.


El riu Duratón, totalment desbordat


És un petit contratemps que no ens perjudica gaire, perquè Segòvia té moltíssim per fer i per veure i ens permetrà visitar altres llocs no previstos inicialment.

De totes maneres, encara no abandonem las Hoces del Duratón, ja que amaga altres secrets que no estan inundats. El primer d’ells és San Frutos, una ermita romànica ubicada en un entorn espectacular: en una estreta franja rocallosa rodejada per un pronunciat meandre que fa el riu Duratón. La veritat és que es tracta d’un paratge impressionant, que no us podeu perdre per res del món si algun dia aneu per Segòvia.
Tenia por de trobar-ho molt freqüentat, però a l’arribar al parking que és a uns 10-15 minuts de l’ermita, només trobem 2 o 3 cotxes aparcats, genial!! No sé si és perquè els turistes arrenquen una mica tard, venen de més lluny, o pel dia lleugerament desagradable que fa, tot i que no plou.



San Frutos i las Hoces del Duratón


Aquí us deixo 2 enllaços:

- Molt bona informació en format PDF del Parque Natural de las Hoces del río Duratón

- #Postamic del blog Mis viajes y sensaciones amb un article dedicat a Las Hoces del río Duratón

Després de marxar molt impressionats de San Frutos ens dirigim a Sepúlveda, població situada a la capçalera de la Hoces del Duraton i principal porta d’entrada d’aquest Parc Natural.
Sepúlveda és una vil.la monumental, declarada conjunt històric, i de gran importància històrica en la Reconquesta del Regne de Lleó durant els S X i XI.
Afortunadament d’aquest brillant passat medieval es conserven abundants monuments, entre els que trobem 4!! esglésies romàniques, varies cases nobiliàries, el castell, restes de muralles...
No obstant, de les coses que  més em va agradar de Sepúlveda és la Plaça Major, parcialment porticada, presidida pel castell, centre neuràlgic de la vil.la, i que curiosament queda fora del nucli medieval emmurallat. Això és degut a que inicialment era el lloc destinat a mercat, i a festes populars com balls i curses de braus, però amb el pas del temps i a mida que anava creixent la població més enllà de les muralles, aquesta va acabar per transformar-se en el nucli principal.
A més a més, a la Plaça Major vam descobrir una pastisseria-forn de pa on vam tenir l’oportunitat de tastar un dolç típic de Segòvia que vàrem trobar excel.lent: el “ponche segoviano”.


Sepúlveda, Plaza Mayor


Havent dinat vàrem dirigir-nos cap a Maderuelo, una població situada al límit de la província amb Sòria, a 34 km. de Sepúlveda, i també declarada conjunt històric.
Maderuelo no és tant espectacular i monumental com Sepúlveda, però és igualment atractiva, amb un bonic conjunt emmurallat situat dalt d’un turó, i a més és molt més tranquil.la en quant a turisme i visitants, amb prou feines vam creuar-nos amb 4 o 5 persones durant el nostre recorregut per la població.


Maderuelo


El dia estava resultant molt profitós, però encara disposàvem d’unes 3 hores més de llum solar, i podíem treure’n més suc.
Total, que vam posar rumb als Pobles Vermells, a la Sierra d’Ayllón, un conjunt de pobles anomenats així pel color de llurs cases, moltes d’elles construïdes amb pedra vermella calcària de la zona.
El poble vermell que personalment més em va agradar va ser Madriguera, i per primavera feien un bonic contrast entre el vermell de les cases i el verd  dels camps.


Madriguera, un dels Pueblos Rojos


Encara no havíem finalitzat la jornada, doncs mancava una darrera visita: els Pobles Negres, també molt característics de la Sierra d’Ayllón, i molt més abundants a la veïna província de Guadalajara que no pas a Segòvia. Com podeu suposar tenen aquest nom a causa de l’ús de la pissarra negra com a principal material constructiu, molt abundant per la zona.
El poble negre visitat va ser El Muyo, i és interessant constatar que els pobles d’arquitectura negra són ben a la vora dels d’arquitectura vermella.


El Muyo, poble d'Arquitectura Negra


Fins aquí la 1a part del viatge per terres segovianes, properament publicaré la 2a i última part, en què continuarem meravellant-nos per l’excepcional patrimoni de la zona.




POR TIERRAS CASTELLANAS: LA MONUMENTALIDAD DE SEGOVIA Y SU PROVINCIA (Semana Santa 2013)- 1a parte

Este año teníamos muchas ganas de hacer algún viaje por Semana Santa, dado que el año pasado nos quedamos en casa. Lo que no teníamos claro era donde ir: Provenza, Perigord, Gers, Teruel, Pirineos catalanes o aragoneses... Finalmente nos decidimos por una zona que no salía en las “quinielas”: Segovia. Una muy buena oferta encontrada en Atrapalo.com de hotel + desayuno de Jueves Santo hasta Lunes de Pascua fue el factor determinante. 

Desde el principio nos hizo mucha ilusión, porque era una zona casi inédita para nosotros y siempre es un aliciente muy grande descubrir nuevos territorios.

El alojamiento reservado estaba en Cantalejo, provincia de Segovia, muy cercano al Parque Natural de las Hoces del río Duratón, y a unos 50 km. de Segovia.

Esto es el resumen del que visitamos durante los 4 días:

1r día: Jueves 28 de marzo

Día de ruta, dado que trabajamos Jueves Santo por la mañana y no podemos salir de BCN hasta las 16.00.
La ruta elegida, tanto aconsejada por viamichelin.es, como por el GPS, es: BCN- Zaragoza –Soria- San Esteban de Gormaz – Cantalejo; con un total de 630 km. 
Llegamos a Cantalejo a las 22.45, después de haber hecho algún pequeño descanso.

2º día: Viernes 29 de marzo

El día no empieza especialmente bien, porque está muy tapado y llueve, aunque de momento con poca intensidad.
No nos coge por sorpresa, puesto que habíamos consultado la predicción del tiempo y anunciaban un viernes con lluvias. Por suerte, durante los 4 días sólo tuvimos como día lluvioso viernes por la mañana.
Lo tenemos claro: visitaremos Segovia; en caso de mal tiempo siempre tienes más recursos y opciones en una ciudad.

Segovia es una ciudad que ya impresiona en un  1r vistazo: sólo entrar con el coche se te aparece el majestuoso Acueducto, maravilla de la arquitectura romana.

Que más destaca de Segovia? el arte románico sin lugar a dudas, que está presente por toda la ciudad, con más de 20 iglesias. Lógicamente sólo visitamos algunas, y no sabría decir cual de ellas me gustó más, porque cada una tenía su atractivo. La que sí encontré más especial y original no tengo dudas: es la de la Veracruz, una iglesia construida por la Orden del Santo Sepulcro, con una única nave casi circular de doce lados.

No puedo obviar tampoco el famoso Alcázar, una fortaleza medieval imponente que domina la ciudad y con muy buenas vistas; igual que la Catedral, de estilo gótico flamígero. En fin, la lista de monumentos es muy larga.
A todo esto se tiene que añadir el emplazamiento espectacular de la parte monumental: en un cerro con todo el perímetro amurallado,  formando un conjunto más que notable.

Además del tema patrimonial, otro aspecto en el qué destaca Segovia, y mucho, es el de la gastronomía: se respira cochinillo por toda la ciudad....Hay una gran oferta de restaurantes que te ofrecen esta comida tan característica de la ciudad, empezando por los 3 con más renombre: Cándido, José María y Duque. Nosotros no elegimos ninguno de estos, sino que nos decidimos por La Codorniz (http://www.restaurantelacodorniz.com/), aconsejados por el responsable del hotel donde estábamos alojados. La decisión fue un acierto, dado que comimos muy bien y a un precio razonable: 50 Euros en total por 2 menús del “cochinillo”. Un consejo: si queréis probar el cochinillo, tenéis que reservar antes, tal como hicimos nosotros, porque sino, podéis quedaros sin mesa.

La única nota “negativa” del día es que a última hora de la tarde y cuando nos disponíamos a contemplar el Alcázar por un bonito paseo junto al río, tuvimos que desistir: se había acabado la tregua que nos había dado el tiempo durante la tarde y tuvimos que volver a abrir los paraguas y marchar prematuramente de una ciudad que nos había dejado una buenísima impresión.

Por si os interesa ampliar información sobre el románico de Segovia aquí os dejo un interesante enlace: http://www.arteguias.com/romanico_ciudadsegovia.htm

3r día: Sábado 30 de marzo

Hoy cambiamos  ciudad por naturaleza; tenemos intención de hacer un recorrido a pie por el Parque Natural de las Hoces del Río Duratón, que tenemos a menos de 20 km. de donde estamos alojados.
Desgraciadamente no podemos hacer este itinerario previsto, porque el río Duratón se ha desbordado a causa las lluvias continuadas de toda la semana y ha inundado el sendero.

Es un pequeño contratiempo que no nos perjudica mucho,  ya que Segovia tiene muchísimo por hacer y por ver y nos permitirá visitar otros lugares no previstos inicialmente.
De todos modos, todavía no abandonamos las Hoces del Duratón, puesto que esconde otros secretos que no están inundados. El primero de ellos es San Frutos, una ermita románica ubicada en un entorno espectacular: en una estrecha franja rocosa rodeada por un pronunciado meandro que hace el río Duratón. La verdad es que se trata de un paraje impresionante, que no os podéis perder por nada del mundo si algún día vais por Segovia.
Tenía miedo de encontrarlo muy frecuentado, pero al llegar al parking que está a unos 10-15 minutos de la ermita, sólo encontramos 2 o 3 coches aparcados, genial!! No sé si es porque los turistas arrancan un poco tarde, vienen de más lejos, o por el día ligeramente desagradable que hace, a pesar de que no llueve.
Aquí us dejo 2 enlaces:

- Información muy útil en formato PDF sobre el Parque Natural de la Hoces del Río Duratón: http://www.miespacionatural.es/files/FOLLETO%20GENERAL.pdf

- #PostAmigo del blog Mis viajes y sensaciones, que ha escrito un artículo del Parque natural de las Hoces del río Duratón

Después de marchar muy impresionados de San Frutos nos dirigimos a Sepúlveda, población situada en la cabecera de la Hoces del Duraton y principal puerta de entrada de este Parque Natural.
Sepúlveda es una villa monumental, declarada conjunto histórico, y de gran importancia histórica en la Reconquista del Reino de León durante los s. X y XI.
Afortunadamente de este brillante pasado medieval se conservan abundantes monumentos, entre los que encontramos 4!! iglesias románicas, varaas casas nobiliarias, el castillo, restos de murallas...
No obstante, de las cosas que más me gustó de Sepúlveda es la Plaza Mayor, parcialmente porticada, presidida por el castillo, centro neurálgico de la villa, y que curiosamente queda fuera del núcleo medieval amurallado. Esto es debido a que inicialmente era el lugar destinado a mercado, y a fiestas populares como bailes y corridas de toros, pero con el paso del tiempo y a medida que iba creciendo la población más allá de las murallas, esta acabó por transformarse en el núcleo principal.
Además, en la Plaza Mayor descubrimos una pastelería-panadería donde tuvimos la oportunidad de probar un dulce típico de Segovia que encontramos excelente: el ponche segoviano.

Después de comer nos dirigimos hacia Maderuelo, una población situada en el límite de la provincia con Soria, a 34 km. de Sepúlveda, y también declarada conjunto histórico.
Maderuelo no es tan espectacular y monumental como Sepúlveda, pero es igualmente atractiva, con un bonito conjunto amurallado situado en un cerro, y además es mucho más tranquila en en cuanto a turismo y visitantes; apenas nos cruzamos con 4 o 5 personas durante nuestro recorrido por la población.

El día estaba resultando muy provechoso, pero todavía disponíamos de unas 3 horas más de luz solar, y podíamos "exprimirlo" un poco más.
Total, que pusimos rumbo a los Pueblos Rojos, en la Sierra de Ayllón, un conjunto de pueblos denominados así por el color de sus casas, muchas de ellas construidas con piedra caliza roja de la zona. 
El pueblo rojo que personalmente más me gustó fue Madriguera, y por primavera hacían un bonito contraste entre el rojo de las casas y el verde de los campos.

Todavía no habíamos finalizado la jornada, pues faltaba una última visita: Los Pueblos Negros, también muy característicos de Sierra de Ayllón, y mucho más abundantes en la vecina provincia de Guadalajara. Cómo podéis suponer tienen este nombre debido al uso de la pizarra negra como principal material constructivo, muy abundante por la zona.
El pueblo negro visitado fue El Muyo, y es interesante constatar que los pueblos de arquitectura negra están muy próximos a los de los de arquitectura roja.

Hasta aquí la 1ª parte del viaje por tierras segovianas, próximamente publicaré la 2ª y última parte, en que continuaremos maravillándonos con el excepcional patrimonio de la zona.

Comentaris

  1. Tinc pendent una visita pel romànic castellà (de Castella) ja que el de casa nostra el tinc força conegut. Ja fa uns anys vaig fer una ruta per les capitals de Castella-Lleó i potser Segòvia és de les ciutats que menys em va agradar, comparada amb Ávila o Salamanca. I, em guardes un secret? Jo vaig menjar "cochinillo" a Casa Cándido i no em va agradar gens...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sandra,
      A nosaltres ens va agradar el "cochinillo", però si he de triar davant una cuixa o espatlla de xai al forn, no hi ha color: el xai guanya per golejada. ;) Salutacions

      Elimina
  2. Estuve en Segovia 2 veces. Me gusta la ciudad, pero falta algo para conquistarme de vez, eso sí me gusto mucho el Alcazar. Quizás necesite una tercera visita, ya que dicen que a la tercera va la vencida :) apuntaré lo de la Madriguera y los pueblos rojos, parecen interesantes.

    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mónica,
      Por su proximidad a Madrid, Segovia es una ciudad que recibe muchas visitas, y eso le resta algo de atractivo. Los Pueblos Rojos son muy bonitos y originales, muy aconsejable su visita, ya que además no están nada masificados. Saludos

      Elimina
  3. Hola Eva,

    La verdad es que por ser una escapada decidida casi a última hora, nos salió muy bien y volvimos encantados de Segovia y su provincia. Saludos

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

10 LLOCS MÀGICS DE CATALUNYA RECOMANATS PER 10 BLOGGERS

4 RUTES SENDERISTES FÀCILS PEL BERGUEDÀ

10 CIUTATS EUROPEES QUE EM TENEN EL COR ROBAT