12 GRANS PLACES D'EUROPA QUE SÓN OBRES D'ART (O GAIREBÉ)

Versión en español

English Version

La plaça ha estat un dels espais públics més importants de la ciutat, essent l’àgora de les polis gregues possiblement el precedent més antic que es coneix.

A l’antiga Grècia l’àgora era “l’ànima” de la ciutat, perquè a més ser el centre administratiu, religiós i comercial de la ciutat també ho va ser a nivell polític: el lloc on es reunien els ciutadans  - quedaven excloses les dones - en assemblea per a decidir qüestions de transcendència per a la polis i per a elegir càrrecs públics, en definitiva el bressol de la democràcia.

Davant d’això no seria gens d’estranyar que quan el filòsof grec Aristòtil va afirmar que “l’home és un ser social per naturalesa”, s’hi hagués inspirat al contemplar la gran activitat que es concentrava al voltant de l’àgora.

Segles més tard Roma va agafar el relleu de Grècia, i de l’àgora es va passar al forum, que tenia unes funcions molt similars, si bé potser arquitectònicament va ser un espai més monumental.

A l’Edat Mitjana l’urbanisme de les ciutats no és resultat de cap planificació -amb algunes excepcions com les bastides del Sudoest França-, i per això és freqüent trobar molts carrers estrets sense traçat rectilini. La plaça continua sent un dels espais més importants de la ciutat, però sovint hi conviuran 2 grans places, un reflex de la dualitat del món medieval : per una part trobem la plaça de l’església (o de la catedral), que representa el món espiritual i de la fe, que pertany a Déu; i d’altra banda la plaça del mercat, associada a  l’activitat comercial i terrenal, pròpia de l’home.

El Renaixement suposa un retorn a l’urbanisme planificat de les places, i el disseny de les noves places sovint s’inspira en els grans espais públics dels fòrums de les ciutats romanes.

El Barroc incorpora una sèrie d’elements que faran de la plaça un gran conjunt que integra arquitectura, escultura, jardins i fonts.

A partir del S XIX, amb la revolució industrial i el creixement desmesurat de moltes ciutats, el concepte clàssic de la plaça major com ànima de la ciutat comença a perdre força.

Al present article farem un recorregut per 12 grans places europees de diferents èpoques que he visitat, i cadascuna d’un país diferent. Òbviament ha estat una tria difícil i potser injusta, perquè han quedat fora places de gran bellesa com la Place des Vosges de París, la Plaza Mayor de Pedraza, o la Plaza Mayor d’Ainsa...

Mapa d'Europa amb la localització de les 12 places

Abans que us mostri aquestes places, us deixo els enllaços a les 12 propostes dels meus amics Floren i Jordi, amb els què participo en aquest nou repte; no deixeu de llegir-los:

-Floren: 12 plazas europeas que espero que veas

-Jordi: Las 12 plazas más bellas de Europa

1- Forum, Pula (Croàcia)

Visitar aquesta monumental plaça és fer un viatge en el temps, a l’època dels romans, quan van fundar la Colonia Pietas Iulia Pola Pollentia Herculanea, l’antiga Pula, que va esdevenir una de les ciutats més grans i importants de l’Adriàtic durant l’Imperi Romà.  

De l’antic fòrum romà només ha quedat dempeus el Temple d’August, però la plaça té altres edificis de gran bellesa, com el Palau Comunal del S XIII, i tot plegat forma un bonic conjunt.

 2- Piazza dell’Anfiteatro, Lucca (Itàlia)

Ara anirem a una altra antiga ciutat romana, Lucca, a la Toscana, molt coneguda entre altres coses per ser la població natal del gran compositor italià Giacomo Puccini.

La Piazza dell’Anfiteatro és una original plaça que conserva la forma el.líptica del desaparegut amfiteatre romà.

A l’Edat Mitjana va ser un dels centres neuràlgics de la ciutat, perquè és on s’hi celebraven els mercats, tant importants en la vida econòmica de les ciutats medievals.

Actualment el mercat té el seu propi edifici, i la plaça està plena de terrasses de bars i restaurants, en què molts veïns de la ciutat aprofiten per a fer vida social tot gaudint d’un refrescant “prosecco” o d’una  “relaxing cup of capuccino”.

3- Tartinijev trg (Plaça Tartini), Piran (Eslovènia)

Aquesta bonica plaça té un origen força modern, perquè durant molts segles va ser un moll interior on hi podien entrar els vaixells més petits.

Finalment davant els problemes d’higiene que ocasionaven les aigües residuals, les autoritats locals van decidir tapar tot l’espai i fer una gran plaça l’any 1894.

L’elegant plaça està presidida per una estàtua del compositor i violinista que hi dóna el nom, Giuseppe Tartini (1692-1770), que té la seva casa natal a la mateixa plaça.

4- Marienplatz, Munic, (Alemanya)

Aquesta coneguda plaça és el centre neuràlgic del nucli medieval de la capital bavaresa.

Un dels elements més emblemàtics de Marienplatz és el Glockenspiel, el carrilló del Nou Ajuntament, que toca diàriament 3 vegades – 2 a l’hivern- convocant centenars de persones que tornen a reviure 2 històries del S XVI, representades amb 32  figures humanes de mida natural que es mouen amb la melodia de les 43 campanes.

Així mateix al bell mig de la plaça es troba la Mariensäule, una columna de marbre dedicada a la Verge Maria, que dóna el nom a la plaça, i que va ser construïda l’any 1638 durant la Guerra dels 30 anys, per a celebrar que la ciutat s’havia pogut alliberar de les tropes del poderós Imperi Suec.

 5- Münsterplatz, Basilea (Suïssa)

Aquesta plaça de grans dimensions és un dels llocs més destacats del casc antic de Basilea, perquè està presidida per la gran catedral, construïda entre els anys 1019 i 1500, en estil romànic i gòtic, i amb un característic color vermell del gres.

En aquesta mateix indret, ubicat en un estratègic turó amb molt bones vistes del Rin i dels voltants, ja s’hi van instal.lar fa més de 2.000 anys els celtes, i posteriorment els romans.

Aquesta plaça és ideal per a prendre’s uns minuts de repòs, asseguts en un banc sota l’ombra d’algun dels arbres que embelleixen la plaça.

6- Piazza San Pietro, Roma (El Vaticà)

El gran arquitecte i escultor italià  Gian Lorenzo Bernini va dissenyar al S XVII la Plaça de Sant Pere, una de les obres mestres del barroc italià, que va ser construïda en 11 anys (1656-1657).

La monumental columnata, amb forma el.líptica, en paraules del propi artista simbolitzava els braços estesos i oberts de l’Església que rebia els fidels i acollia els heretges i els infidels.

A més a més la columnata va solucionar el problema d’un espai obert exposat a la intempèrie, sense possibilitat d’aixoplugar-se o de trobar ombra durant el recorregut de les cerimònies solemnes que s’hi celebraven.

Les dimensions de la columnata són impressionants: 340 x 240 m, 284 columnes repartides en 4 fileres, 2 a banda i banda, 140 estàtues de sants, i al bell mig de la columnata un obelisc egipci de 25 m d’alçada portat a Roma en època de l’Emperador Calígula.

7- Plaça Dam, Amsterdam (Països Baixos)

Entre tants canals  a Amsterdam és possible trobar una gran plaça, i aquesta és la Plaça Dam, un dels punts neuràlgics de la ciutat.

La Plaça Dam originàriament va ser una presa al curs inferior del riu Amstel i alhora va ser molt útil per unir els 2 nuclis de població separats pel riu. De fet el nom Dam significa presa en neerlandès.

Durant molts segles va ser el centre econòmic, polític i religiós  de la ciutat, del que en són testimoni el bonic edifici neoclàssic del Palau Reial – anteriorment havia estat la seu de l’Ajuntament-, o la “Nieuwe Kerk” (Església Nova), del S XV.

Així mateix durant uns quants segles va ser un important mercat, especialment del peix, on hi arribaven directament els vaixells, fins que al S XIX la  Plaça Dam va urbanitzar-se del tot.

A nivell històric la Plaça Dam va ser escenari d’una tragèdia el dia 7 de maig de 1945, quan molts holandesos que celebraven el final de la 2a Guerra Mundial – l’exèrcit d’ocupació alemany  havia capitulat oficialment 1 dia abans a la ciutat neerlandesa de Wageningen- van ser tirotejats per les tropes alemanyes, amb el resultat de 31 morts.

Un monument inaugurat l’any 1956 a la mateixa plaça fa un homenatge a totes les víctimes neerlandeses de la 2a Guerra Mundial.

8 – Grote Markt, Anvers (Bèlgica)

No és la plaça més coneguda i potser tampoc la més bella de totes les Grans Places de Flandes i Bèlgica, però la Grote Markt (Plaça Major) d’Anvers per a mi té un encant especial.

Durant la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement Flandes va ser un dels motors econòmics de l’Europa Occidental, en què la manufactura i exportació dels apreciats draps flamencs hi va jugar un paper importantíssim.

La Grote Markt d’Anvers és un fidel reflex d’aquest gran enriquiment i prosperitat de la burgesia del S XVI dedicada al comerç, perquè és on van instal·lar-s’hi les seus dels principals gremis, en uns luxosos i elegants edificis de nova construcció.

Així mateix  un altre edifici singular és l’Ajuntament del S XVI, construït en estil manierista sota influències tant italianes com flamenques. L’any 1999 va ser inscrit en la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco, formant part del bé cultural “Campanars municipals de Flandes i Valònia”, posteriorment ampliat amb alguns campanars del nord de França.

9- Place du Tilleul, Perouges (França)

Perouges és una bonica “cité” medieval, que va conèixer uns segles de gran prosperitat econòmica gràcies especialment al comerç dels teixits.

Un dels elements més emblemàtics del recinte medieval és la Place du Tilleul (Plaça del Til.ler), que està presidida per un gran i elegant til.ler, plantat l’any 1792, durant la Revolució Francesa. Atès que es va plantar en aquesta etapa tan transcendental de la història de França és també conegut com “l’Arbre de la llibertat”.

De la Place du Tilleul igualment cal destacar que és l’indret on antigament es trobaven les llotges medievals (en francès “halles”), de les que encara es conserva la dels teixidors, un bonic edifici amb bigues de fusta a la façana.

Un altre element d’interès de la Plaça és el bonic rellotge solar instal.lat a una de les façanes.

10- Plaza Mayor, Peñaranda de Duero (Espanya)

Peñaranda de Duero (Burgos) va esdevenir una important  població fortificada durant l’Alta Edat Mitjana, gràcies a la seva situació estratègica, molt a prop del riu Duero, la frontera natural durant molts anys entre Al Andalus i els territoris cristians.

La població conserva molts elements d’època medieval: el castell, les muralles, algunes cases senyorials.

No obstant, per la seva bellesa destaca especialment la  Plaza Mayor, un notable conjunt del S XVI, amb cases porxades, un rotllo de justícia gòtic i 2 grans joies renaixentistes: la Colegiata de Santa Ana, i el Palacio de Avellaneda.

11. Praça do Comércio, Lisboa (Portugal)

La Praça do Comércio és una de les places més emblemàtiques de Lisboa, i la seva privilegiada situació, a la vora del riu Tajo, fa que sigui un indret molt agradable per a passejar-hi i contemplar el seu extens i majestuós estuari.

Des del S XVI ha estat un indret important en la vida de Lisboa, perquè el rei Manuel I va decidir construir-hi el Palau Reial.

No obstant l’any 1755 un gran terratrèmol i el posterior incendi van afectar gairebé tota la ciutat, de manera que el Palau Reial no va lliurar-se de la destrucció.

En la planificació urbanística de reconstrucció de la ciutat la Plaça do Comércio va ser un espai prioritari, de forma que va néixer una plaça amb forma d’U, oberta al riu, amb tres grans edificis porticats i un monumental arc de triomf.

Com a fet històric – aquest és de record agradable -  va ser un important escenari de la Revolució dels Clavells, que va enderrocar la dictadura de manera pacífica, i va permetre el retorn de la democràcia a Portugal l’any 1974. 

12. Plaça de Galceran de Pinós, Bagà (Catalunya)

Bagà va ser la capital de la Baronia de Pinós, un llinatge d’origen incert que va dominar la major part del territori que actualment correspon amb l’Alt Berguedà (Barcelona).

La Plaça de Galceran de Pinós està situada al bell mig del nucli antic de Bagà, i a l’igual que moltes altres poblacions catalanes d’origen medieval és totalment porxada. Se’ns dubte és un dels elements arquitectònics més bonics de tot Bagà, una vila que encara conserva molts racons que et transporten a l’Edat Mitjana.

Aquesta plaça és gairebé segur que va ser testimoni de l’arribada de molts càtars o bons homes, que fugint de Montsegur, el darrer reducte càtar que va caure al sud de França l’any 1244, van trobar acollida en algunes famílies nobles del vessant sud dels Pirineus, entre elles la dels Pinós.

Un dels senders de gran recorregut més emblemàtics del Pirineu, el GR-107, o Camí dels Bons Homes, segueix precisament aquesta travessa que havien realitzat aquests càtars fa més de 700 anys; i òbviament Bagà és un dels llocs de pas del GR-107.