UNA RUTA DE TARDOR PEL PIRINEU OCCIDENTAL (II): LA SELVA D'IRATI I OTSAGABIA

El primer dia de la nostra escapada de tardor pels Pirineus Occidentals vam anar a la Selva d’Irati i a Otsagabia, al Nord-est de Navarra.

Mapa detallat de la zona amb els llocs visitats del Pirineu de Navarra

Selva d’Irati

La Selva d'Irati és un gran bosc mixt d’avets i faigs, amb una superfície total superior als 170 km² – repartits entre Navarra i una petita part a França -, la segona massa forestal més gran a Europa d’aquestes característiques, només superada per la Selva Negra a Alemanya.

Espectaculars colors de tardor a la Selva d'Irati

A més de la gran extensió d’Irati, cal destacar que és un bosc en un estat de salut òptim, un autèntic santuari de la biodiversitat, en què no només hi són presents els arbres, sinó també la flora i la fauna, destacant alguns endemismes de fauna com el tritó pirinenc o la granota pirinenca.

Atès que el faig és un dels arbres més representats a Irati, no cal dir que la tardor és una de les millors èpoques per anar-hi, just quan es produeix el fantàstic espectacle del canvi dels colors de les fulles dels arbres caducifolis.

Pel que respecta a la visita a aquest gran espai natural, té 2 accessos : des d’Orbaitzeta, o bé des d’Otsagabia.

El riu Irati a l'alçada de les Cases d'Irati, l'entrada de l'espai natural venint des d'Otsagabia

L’accés per Otsagabia, el que nosaltres vam utilitzar, és una estreta i revirada carretera de 23 km que finalitza a les Cases d’Irati, després de superar l’Alt de Tapla. A les Cases d’Irati hi ha una zona d’aparcament i cal pagar una taxa de 5 euros per cotxe per al manteniment de la Selva d’Irati, que també inclou un detallat mapa de la zona amb les diferents rutes senderistes.

Nosaltres vam fer l’itinerari  senyalitzat com a SL NA 63A, que va paral.lel al riu Irati per la riba dreta fins arribar a la cua de l’Embassament d’Irabia. En aquest punt vam deixar l’àmplia pista i vam baixar per un corriol fins una petita casa forestal i tot seguit vam creuar la cua de l’embassament per un pont. Un cop a la riba esquerra l’itinerari canvia de nom, i es transforma en el sender SL NA 53C , que nosaltres vam seguir fins  la presa d’Irabia.

Aquest embassament va ser construït l’any 1921, amb una doble finalitat: per una part com a minicentral hidroelèctrica, i d’altra banda com a suport a l’explotació forestal; és a dir, quan s’obrien les comportes de la presa, l’augment de cabal feia possible que els troncs talats anessin lliscant riu avall en forma de rais, que a Navarra reben el nom d’ “almadías”.

La Selva d'Irati vista des de la presa d'Irabia

El sender SL NA 53C dóna la volta sencera a l’embassament d’Irabia, però nosaltres vam optar per tornar pel mateix camí amb una petita variant, perquè sinó haguéssim arribat massa tard al cotxe, i no ens hagués donat temps a visitar Otsagabia amb llum diürna.

Al meu parer la part més maca de l’excursió és la que voreja l’embassament d’Irabia, perquè té més perspectiva, i en els moments en què hi ha alguna clariana al bosc,  és possible contemplar el reflex dels faigs i dels avets a les aigües del pantà, i a la tardor ofereixen un impressionant espectacle. Llàstima que l’embassament estava força buit, i li restava una mica d’encant.

Colors de tardor al bosc de Zabaleta, molt a prop de les Cases d'Irati

De totes maneres, el sender que uneix la cua de l’embassament d’Irabia amb les Cases d'Irati, és igualment bonic, i transcorre per dins del bosc de Zabaleta, que a la tardor és un festival de colors. Només afegiré que és una ruta per a fer tranquil.lament, sense presses, i gaudir de qualsevol racó del bosc. Si porteu càmera de fotos, us fareu un fart de disparar.

En conclusió puc afirmar que Irati és un dels millors indrets dels Pirineus per a caminar durant la tardor.

L'alt de Tapla, excel.lent mirador dels Pirineus de Navarra

De camí a Otsagabia vam aturar-nos a l’Alt de Tapla, que és un excel·lent mirador, així com un bon punt de partida per a diferents rutes a peu. Una d’aquestes rutes permet combinar natura amb patrimoni cultural, perquè passa pel costat d’algun dolmen, que hi són ben presents per tot el territori d’Irati, ja sigui a la Vall de Salazar (Otsagabia), o bé a la Vall d’Aezkoa (Orbaitzeta).

Otsagabia

Otsagabia és un poble situat al fons de la vall del Salazar, a l’aiguabarreig dels rius Zatoia i Andunya, que aigües avall a partir d’aquest punt s’anomena riu Salazar.

Otsagabia és un poble mil·lenari, donat que ja apareix documentat al S XI, i aquest aire medieval encara es respira tot passejant pels estrets carrers empedrats del nucli antic.

El riu Andunya és l’eix vertebrador del poble, de manera que  les cases es situen ambdós costats del riu. Precisament un dels elements arquitectònics emblemàtics d’Otsagabia és el bonic pont de pedra medieval que travessa el riu Andunya.

Otsagabia, pont medieval

A nivell arquitectònic també cal destacar alguns palaus medievals i cases blasonades dels S XVIII i XIX.

Quant a arquitectura religiosa són interessants l’església de Sant Joan Evangelista - d’origen medieval, i modificada als S XVI i XVII-, i l’ermita romànica de Muskilda, situada a uns 2 km d’Otsagabia, al capdamunt d’un turó que domina el poble.

Muskilda és un lloc que està associat amb aquelarres, que van ser objecte de moltes persecucions i actuacions a Navarra per part de la inquisició, especialment durant els S XVI i XVII.

En aquest sentit està molt ben documentat  un procés inquisitorial contra la bruixeria i els aquelarres que es practicaven a  Otsagabia i a altres pobles de la Vall del Salazar l’any 1539.

Carrer d'Otsagabia

Finalitzaré amb una petita recomanació gastronòmica: Otsagabia és una de les poques poblacions del Pirineu de Navarra on s’elabora la basaka o patxaka, un licor similar al patxaran, però que es fa amb pomes silvestres enlloc d’aranyons. Té un gust molt bo i no és especialment fort, uns 20 graus.

En definitiva si aneu a la Selva d’Irati per la Vall del Salazar, visitar Otsagabia  és un gran complement a la ruta senderista, i és una manera fantàstica d'arrodonir el dia.