RUTA ARQUEOLÒGICA PEL VALLÈS ORIENTAL (BARCELONA)

El Vallès Oriental és una comarca catalana amb importants contrastos: d'una banda la indústria amb totes la seves infraestructures està fortament implantada a bona part del territori; però  no és menys cert que alguns espais naturals emblemàtics de la província de Barcelona es localitzen en aquesta comarca: el Montseny, el Montnegre, el Corredor, la Serralada Litoral, o els Cingles de Bertí.

En aquest marc geogràfic l’home ja s’hi va instal.lar durant el Paleolític, en què s’han documentat i excavat uns pocs jaciments, com el de Can Garriga, a Bigues i Riells.

En canvi el període Neolític (V- III Mil.lenis a C) hi ha deixat moltes més restes, igual que l’època ibèrica i romana ( I Mil.leni aC – S V dC).

Precisament atès que el període  ibèric i romà estan molt ben representats al Vallès Oriental, he triat 4 jaciments que corresponen a aquestes 2 apassionants etapes de la història antiga.

Mapa amb els jaciments arqueològics de la ruta

Abans de començar amb la ruta arqueològica us donaré alguns consells:

- És una ruta que podeu realitzar perfectament en una sola jornada si veniu des de Barcelona, perquè el jaciment més allunyat, el Puig del Castell de Samalús, és a només 43 km de la Ciutat Comtal. De totes maneres a finals de tardor i inicis d'hivern, quan els dies són més curts, haureu de matinar per tal de poder visitar els 4 jaciments sense presses.

- Heu de portar calçat apte per a caminar (calçat de trekking recomanable), perquè hi ha 2 jaciments en què no hi podreu arribar amb cotxe, i un d’ells, el Puig del Castell de Samalús, únicament és accessible per un sender que té trams amb fort pendent.

La ruta també us permetrà gaudir del paisatge, com aquest que es contempla des del Puig del Castell de Samalús

- No espereu jaciments molt espectaculars i amb grans restes com Empúries o Ullastret, perquè podríeu quedar decebuts. No obstant la ruta pot deixar ben satisfets als qui us agradi l’arqueologia i als qui busqueu conèixer nous jaciments, i també als amants dels bons paisatges, perquè els 2 poblats ibèrics de la ruta tenen molt bones vistes.

Bé, comencem amb la ruta:

1 – Poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús)

(Marcat al mapa amb la A)

Al capdamunt d’un turó situat als contraforts meridionals del Montseny els ibers van construir un poblat fortificat cap el S V aC, i va estar ocupat fins a mitjan de S I aC, moment en què va ser abandonat.

Les excavacions arqueològiques, iniciades l’any 2011, han posat al descobert una part del perímetre de la muralla, que en algun punt concret es conserva força bé, amb parets que superen els 2 m d’alçada.

Les grans dimensions i la complexitat de les estructures defensives trobades fins el moment han fet creure als arqueòlegs que ens trobem davant de la ciutat ibèrica de Lauro,  un important "oppidum", que va arribar a encunyar moneda pròpia –poques ciutats tenien aquesta capacitat-. En aquest sentit aquesta hipòtesi es veuria reforçada amb el fet que més del 75% de les monedes trobades amb la inscripció Lauro s’han localitzat en un radi inferior a 30 km del jaciment.

Si us interessa ampliar informació aquí teniu l’enllaç a aquest article del poblat ibèric del  Puig del Castell de Samalús.

Detall d'una torre de la muralla del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús

Com arribar:

Des de la Garriga cal agafar la carretera BP-5107 direcció Cànoves i Samalús. Poc després de passar el petit nucli de Samalús,  al km 37.5, i al mig d’una recta que fa lleugera pujada, us haureu  de desviar a ma esquerra. Hi ha un petit rètol que indica  “Centre Cívic” i “Poblat ibèric”. Després d’aparcar el vehicle a una gran explanada de seguida trobareu les indicacions del sender local que hi puja, el  SL-C 89.

El sender té alguns trams amb fort pendent, i per això us torno a aconsellar d’anar amb un bon calçat per a caminar. L’horari teòric és de 45 minuts, però si esteu mínimament en forma hi podeu pujar en 30-35 minuts.

2- Vil.la romana de Can Terrers (la Garriga)

(Marcat al mapa amb la B)

Al S I aC a la Garriga es va construir una vil.la romana, tot aprofitant les òptimes condicions d’aquesta zona del Vallès, tant naturals (una plana al.luvial amb molt bon potencial per a l’agricultura) com de comunicació ( molt a prop hi passava la via romana que connectava Barcino amb Ausa -la Vic romana-).

La part que s’ha conservat millor són les termes, en què es poden apreciar amb més o menys dificultats les diferents parts: apodyterium (vestidor), tepidarium (bany tebi), caldarium (bany calent)...

Els materials recuperats a les excavacions arqueològiques, iniciades als anys 60 del S XX, han posat de manifest que la vil.la va estar ocupada fins el S V dC i cal destacar que s'han trobat restes d’escultura, de pintura mural i d’inscripcions sobre marbre.

Una última recomanació: si no heu estat a la Garriga, la visita a la vil.la romana és molt bona excusa per a fer un tomb pel municipi, que té un patrimoni cultural molt interessant, especialment de l’època modernista.

Com arribar:

La vil.la romana és als afores de la Garriga, i si veniu per la C-17, haureu d’agafar la sortida de “la Garriga Sud”. De seguida anireu trobant cartells que indiquen la direcció del jaciment, que és al costat de la carretera.

3- Termes romanes (Caldes de Montbui)

(Marcat al mapa amb la C)

Caldes de Montbui és una població que destaca per les surgències d’aigües termals, amb un total de 12 fonts, en què l’aigua emergeix a una temperatura que arriba als 74 C en el cas de la Font del Lleó, una de les temperatures més altes de tota Europa.

Aquest fenomen natural no va passar desapercebut als romans, que van construir-hi unes monumentals termes, que es conserven parcialment.

No es coneix amb exactitud la data de construcció de l’edifici termal, ubicat a la plaça de la Font del Lleó, però per l’estil arquitectònic la cronologia possiblement sigui d’època d’August (finals S I aC).

La part més important que es conserva de les termes correspon a una piscina rectangular (11,60 x 6,60 m) d’opus signinum, amb grades als quatre costats, i rodejada d’una galeria perimetral amb arcs de mig punt i volta de canó. Fins l’any 1956 aquestes restes arqueològiques estaven integrades dins les dependències de l’antic ajuntament, moment en què una reforma urbanística va enderrocar l’edifici de l’ajuntament, i va fer possible que les termes fossin ben visibles des de qualsevol punt de la plaça.

De totes maneres no són les úniques restes que es conserven de les termes romanes, perquè tant al subsòl de l’antic Hospital de Santa Susanna (actualment la seu del Museu Thermalia), com al subsòl del Balneari Rius i del Balneari Broquetas han aparegut diverses estructures d’època romana.

La plaça de la Font del Lleó, amb les termes romanes en 1r terme, i al fons el Balneari Broquetas

Si voleu ampliar informació aquí us deixo l’enllaç a aquest interessant article de les Termes romanes de Caldes de Montbui.


A l’igual que la Garriga, Caldes de Montbui té un interessant patrimoni cultural, amb diferents elements tant d’època medieval, com de finals de S XIX i inicis de S XX, quan anar a prendre banys d’aigües termals als balnearis es va posar de moda entre les classes més benestants. Per tant us aconsello de donar un tomb pel nucli antic de la població.

Com arribar:

No té pèrdua, perquè la plaça de la Font del Lleó és al “rovell de l’ou” del nucli antic de Caldes de Montbui.

4- Poblat ibèric de la Torre Roja (Caldes de Montbui)

(Marcat al mapa amb la D)

Gairebé al capdamunt del Turó de la Torre Roja trobem aquest homònim assentament ibèric, situat a 1’5 km en línia recta a l’oest de Caldes de Montbui.

La fase inicial del poblat  és de mitjan s. VI aC i va estar ocupat ininterrompudament fins a finals de S I aC, moment en què s’abandona, i que possiblement coincideix amb la fundació del nou nucli termal de Caldes de Montbui.
No obstant a l’Alta Edat Mitjana el poblat va tornar a ser ocupat i va construir-se la Torre Roja, una estructura defensiva circular, que dóna nom al poblat. Precisament existeix una llegenda medieval vinculada amb la Torre Roja, que narra l’ultratge que suposadament van patir 6  donzelles en època de Guifré el Pelós.

El material arqueològic d’època ibèrica trobat al poblat ha aportat informació molt interessant, i ha permès documentar un taller dedicat a la metal.lúrgia del ferro, un àmbit destinat a magatzem de cereals o líquids (vi, oli o cervesa), i uns enterraments perinatals (nens nascuts morts o morts al poc temps de néixer) sota el paviment d’algunes cases.

Si voleu ampliar informació, aquí teniu l’enllaç a aquest interessant article del poblat ibèric de la Torre Roja.

Com arribar

Des de Plaça de Taunusstein de Caldes de Montbui, al costat del camp de futbol municipal, surt un sender senyalitzat amb marques blanques i grogues de 3 km de recorregut. Inicialment és pista i els 1.5 km inicials són aptes per a turismes que no siguin gaire baixos. 
Si feu tot el recorregut a peu tardareu 1 – 1’15 hores.