ELS COLORS DE LA TARDOR (VI)

Un any més ha arribat la tardor, l’estació que ens regala un dels millors espectacles de la natura: el canvi de colors de les fulles dels arbres caducifolis. És per tant l’excusa perfecta per sortir a contemplar i gaudir d’aquest gran festival de colors que ofereixen els boscos amb arbres de fulla caduca.

Després d’un parèntesi de 2 anys, torno amb 4 propostes que us acostaran fins 4 fantàstics boscos caducifolis distribuïts per Catalunya i la Catalunya Nord. Malauradament he de reconèixer que una part important del territori (Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre) no està representada. Espero esmenar-ho en propers lliuraments.

Som-hi amb aquestes 4 propostes de colors de tardor!

Mapa interactiu amb la localització dels 4 boscos caducifolis

1 – BUFADORS DE BEVÍ

Els Bufadors de Beví estan ubicats a la Serra de Bufadors, una petita cadena muntanyosa que s’estén al límit nord-oriental de la província de Barcelona, si bé una petita part d’aquesta serra ja pertany a la comarca gironina del Ripollès.

És als vessants més obacs de la Serra de Bufadors on es localitzen els Bufadors de Beví, que són uns avencs i escletxes de les roques que en determinades condicions atmosfèriques creen corrents d’aire, de tal manera que sembla que bufin. Per això el nom de bufadors.

La cirereta del pastís la posa el bosc, que als vessants obacs és una bonica fageda, que crea una atmosfera molt especial en aquest paratge de roques, avencs i escletxes.

Enllaç al wikiloc de la ruta senderista als Bufadors de Beví

Com arribar als bufadors de Beví

Des de Barcelona cal seguir l’autovia C-17 fins Sant Quirze de Besora, on caldrà desviar-se i agafar la carretera direcció Santa Maria de Besora i Vidrà (Ctra. BV-5227). Al final del poble de Santa Maria de Besora surt a mà esquerra una pista asfaltada que indica “Llaés”. Haureu de seguir aquesta pista durant uns 2 km, fins que arribareu al Coll de Beví, on haureu d’aparcar el vehicle. Des d’aquí un rètol a mà esquerra indica el corriol, que en uns 20 minuts us portarà fins els Bufadors de Beví.

Opcionalment podeu pujar des del Castell de Montesquiu (s’hi arriba amb cotxe per carretera asfaltada des del poble de Montesquiu), una bonica excursió d’unes 4 hores de durada que us recomano.

2 – VILADRAU

El Montseny és un parc natural emblemàtic de Catalunya, en què la fageda s’hi troba molt ben representada, essent especialment popular i coneguda la de Santa Fe, de la què us en vaig parlar en la primera entrada de colors de tardor.

No obstant, avui us recomanaré un altre paratge del Montseny molt menys freqüentat que Santa Fe, que òbviament ofereix més garanties per gaudir en silenci dels colors de tardor.

Es tracta dels boscos situats al voltant de l’ermita de l’Erola i del Santuari de Sant Segimon, a prop de Viladrau. El bosc més proper a l’ermita de l’Erola és bàsicament de castanyers, amb alguns arbres que arriben als 300 anys d’edat. En canvi el faig és l’arbre predominant en els boscos que envolten el Santuari de Sant Segimon, on a més podreu gaudir de molt bones vistes degut a la posició enlairada del santuari. 

Enllaç al wikiloc de la ruta senderista a l'ermita de l'Erola i al Santuari de Sant Segimon

Com arribar a l’ermita de l’Erola i al Santuari de Sant Segimon

Cal arribar amb vehicle fins al restaurant la Solana dels Molins, situat a menys de 2 quilòmetres de Viladrau, al km 1.7 de la carretera GI-520. Al costat del restaurant hi ha una gran explanada per aparcar i des d’aquí haureu de travessar la carretera, agafar una pista i seguir el sender PR –C 205 direcció l’Erola i Matagalls. Fins l’ermita de l’Erola tardareu una hora, i fins el Santuari de Sant Segimon 2 hores.

3 – PRATS DE MOLLÓ

Prats de Molló és una bonica població situada als peus del Canigó, a la comarca nord-catalana del Vallespir, i un dels seus grans atractius és el fantàstic entorn natural, on no hi falten les fagedes.

Molt a prop del pas fronterer del Coll d’Ares hi trobareu una bella fageda, que s’estén pels vessants del Puig de les Basses de Fabert. Una pista s’hi endinsa per aquesta fageda i arriba fins la Torre del Mir, una torre de guaita medieval des de la qual podreu contemplar un excel·lent panorama, amb el Canigó, Prats de Molló i l’Alta Vall del Tec.

Enllaç al wikiloc de la ruta senderista per la fageda de Prats de Molló

Com arribar a la fageda de Prats de Molló

Des de Barcelona cal anar fins Ripoll per l’autovia C-17, i després agafar la carretera C-38 direcció Camprodon i Coll d’Ares. Un cop arribeu al Coll d’Ares i entreu en territori francès heu de continuar per la carretera direcció Prats de Molló durant uns 2 km aproximadament fins al segon revolt pronunciat a la dreta. Des d’aquí surt una pista a mà esquerra que s’endinsa a la fageda i arriba fins la Torre del Mir en aproximadament 1 hora. Possiblement no tindreu prou espai per aparcar el vehicle al revolt, però uns cent metres més enllà sí que podreu aparcar còmodament.

4 – EL MONTNEGRE

El Montnegre és un massís muntanyós que forma part de la serralada litoral i que s’estén per les comarques barcelonines del Maresme i el Vallès Oriental, i la gironina de la Selva.

Degut a la seva proximitat a la costa i a les seves altituds modestes (el punt més elevat és el Turó d’en Vives, a 760 m) predominen clarament els hàbitats mediterranis, si bé és possible trobar al vessant nord tant castanyedes com una petita fageda.

L’ermita de Sant Martí de Montnegre és el punt de partida ideal per conèixer aquestes castanyedes, atès que s’hi endinsen tant el GR-92 com diverses pistes i corriols.

Enllaç al wikiloc de la ruta senderista per Sant Martí de Montnegre i el Turó Gros

Com arribar a Sant Martí de Montnegre

Des de Barcelona heu d’anar a Sant Celoni per l’autopista AP-7 o bé la carretera C-35. Un cop a Sant Celoni haureu de continuar per la carretera C-35 en direcció Hostalric, i estar atents, perquè als afores de Sant Celoni, i a l’alçada del km 57.5, surt una pista a mà dreta senyalitzada amb “Can Coll, Boscos de Montnegre, Cal Batlle”, que és la que haureu d’agafar, i seguir les indicacions de Sant Martí de Montnegre. En total són uns 11 km, gairebé tots per pista sense asfaltar, però en bon estat.

Altres posts del meu blog relacionats

- Els colors de la tardor (I)

>>>>>>

- Els colors de la tardor (II)

>>>>>>

- Els colors de la tardor (III)

>>>>>>