DESCOBRINT SPACCANAPOLI I EL CENTRE HISTÒRIC DE NÀPOLS
És possible que us pugui arribar
a agradar una ciutat caòtica, descuidada, amb escombraries que s’acumulen als
carrers durant dies, on se sent constantment el clàxon dels vehicles, on sovint
la gent crida més que parla...? Doncs a Nàpols
sí és possible, i no és fàcil trobar explicació de perquè em va agradar tant.
Aquest magnetisme que exerceix
Nàpols ja va atraure fa més de 2.500 anys els grecs, que procedents de la
propera colònia de Cumas, van fundar una
nova ciutat, Neapolis.
Així doncs Nàpols té més de 25
segles d’història, i a mi sempre m’han agradat les ciutats com Nàpols, que són
testimonis de tants segles d’història i d’haver vist passar diverses cultures.
Això va ser un dels motius pels
quals la Unesco decidís declarar Patrimoni de la Humanitat el Centre Històric de Nàpols l’any 1995.
En aquest sentit, un dels
documents de la Unesco que acompanyen aquesta inscripció de Nàpols com a
Patrimoni Mundial afirma que «Nàpols és una de les ciutats més antigues d’Europa, el teixit urbà
contemporani del qual conserva els elements de la seva llarga i eficaç
història. El traçat rectangular de l'antiga fundació grega de la Neàpolis és encara
discernible i ha continuat proporcionant la forma bàsica per al teixit urbà
actual del Centre Històric de Nàpols, una de les principals ciutats port
mediterrànies. Des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, Nàpols va ser un punt
focal en termes d’art i arquitectura, expressat en els seus antics forts, els
conjunts reials com el Palau Reial de 1600 i els palaus i esglésies
patrocinades per les famílies nobles.»
Centre històric de Nàpols
Atès que el Centre Històric de Nàpols protegit per la Unesco s’estén per una superfície molt gran de més de 1.000 ha, em centraré en una part, el barri que ocupa l’antiga ciutat grega i romana, un dels més atractius de Nàpols segons el meu parer.
Aquest barri del centre històric
s’estructura entorn 2 grans eixos que van d’Est a Oest i paral·lels a la costa:
són la Via dei Tribunali i la Via San Biagio dei Librai – popularment coneguda
com Spaccanapoli- , que segueixen exactament l’antic traçat del decumanus
maximus i del decumanus inferior respectivament.
Malgrat ser carrers estrets i
molt freqüentats tant per turistes com pels mateixos napolitans, és agradable
passejar-hi i perdre’s per tot aquest laberint, perquè hi podreu captar
l’ambient i l’ànima de Nàpols.
Bé, som-hi amb aquest recorregut per
Spaccanapoli i el Centre Històric de Nàpols, que no pretén ser exhaustiu
ni molt menys, sinó tan sols un «tast»
amb 12 indrets d’aquesta ciutat tan horriblement atractiva
Proposta de recorregut per Spaccanapoli i el Centre Històric de Nàpols
1- Duomo de Nàpols
(Punt A al mapa interactiu)
El «Duomo» o « cattedrale metropolitana di Santa Maria Assunta» és el lloc ideal per començar el recorregut pel Centre Històric de Nàpols, atès que hi és present gran part de la història de la ciutat: des de l’època greco-romana (ruïnes al subsol, malauradament tancades «temporalment» des de fa temps), paleocristiana, gòtic, Renaixement, barroc, fins l’estil neogòtic del s. XIX de la façana.
El «Duomo» o « cattedrale metropolitana di Santa Maria Assunta» és el lloc ideal per començar el recorregut pel Centre Històric de Nàpols, atès que hi és present gran part de la història de la ciutat: des de l’època greco-romana (ruïnes al subsol, malauradament tancades «temporalment» des de fa temps), paleocristiana, gòtic, Renaixement, barroc, fins l’estil neogòtic del s. XIX de la façana.
Tot i estar dedicada a
l’Assumpció, el gran protagonista del Duomo és Sant Gener – San Gennaro- el
patró de Nàpols, si bé en alguns moments vaig arribar a dubtar si en
realitat el patró més venerat i estimat a Nàpols no és pas “San Diego Armando
Maradona”.
San Gennaro hi té dedicada una important capella barroca al Duomo, i a més a més les seves restes descansen dins d’una urna ubicada a la cripta de la catedral.
Una de les manifestacions més
importants de la devoció dels napolitans per San Gennaro es produeix 3 cops
l’any, quan s’exhibeix al públic la sang solidificada del màrtir a l’espera
que tingui lloc el prodigi de la seva liqüefacció. Al
voltant d’aquest fet, que a vegades es produeix, existeixen algunes
explicacions científiques (Revista Nature, núm. 353, 1991).
Abans de finalitzar el Duomo he d’esmentar dos elements de gran interès d’origen paleocristià, actualment integrats al conjunt catedralici : la Basílica de Santa Restituta i el Baptisteri di San Giovanni in Fonte. Aquest darrer destaca especialment pels bonics mosaics del s. V de la cúpula, alguns dels quals representen escenes del Nou Testament. La visita al Baptisteri és de pagament (2 euros).
A tocar de la «Via dei
Tribunali», l’antic decumanus maximus de la Nàpols romana, trobareu aquest conjunt de galeries, túnels i cisternes
subterranis amb una antiguitat que es remunta a l’època grega, i que van ser aprofitats
fins ben entrat el s. XX com a refugi antiaeri durant la II Guerra Mundial.
La visita guiada, que dura
gairebé 2 hores i té un preu de 10 euros – 9 amb la Campania Arte Card –, també
inclou les ruïnes del teatre greco-romà, situat molt a prop de les galeries de
«Napoli Soterranea».
3- Basílica de San Lorenzo Maggiore
(Punt C al mapa interactiu)
També a tocar de la Via dei Tribunali i de Napoli Soterranea hi trobareu la magnífica basílica de San Lorenzo Maggiore, una de les esglésies gòtiques més importants de Nàpols. Així mateix cal destacar que al seu subsòl és possible visitar les restes del fòrum romà. Els 9 euros (7 amb la Campania Arte Card) de l'entrada inclouen la zona arqueològica, el claustre i altres dependències de l'antic convent, així com un petit museu. En el meu cas únicament vaig visitar l'interior de l'església gòtica.
4- Via San Gregorio Armeno
(Punt D al mapa interactiu)
Aquest petit i estret carrer que
comunica els antics decumanus maximus (Via Dei Tribunali) i decumanus inferior
(Spaccanapoli) és mundialment conegut per les seves botigues i aparadors
dedicats a les figures del Pessebre de Nadal, una tradició molt arrelada a
Nàpols, i documentada almenys des del s. XVII.
Aquest carrer té una altra
particularitat, i és que per anar de punta a punta d’aquesta Via haureu de
passar sota el bonic campanar de l’església de San Gregorio Armeno
5- Cappella Sansevero
(Punt E al mapa interactiu)
Detall del Cristo Velato
(Foto obtinguda de commons.wikimedia.org/wiki/, autor David Sivyer)
La Capella Sansevero és un petit temple d’estil barroc, destinat com a panteó familiar dels di Sangro, un important llinatge que va acumular diversos títols nobiliaris, entre ells el de Príncep de Sansevero.
Actualment la capella està
desacralitzada i al seu interior hi podreu contemplar diferents obres tan
pictòriques com escultòriques de gran valor artístic, essent la més emblemàtica
el “Cristo Velato” (Crist Vetllat), una impressionant escultura del cos sense
vida de Jesucrist cobert amb un subtil vel transparent, i que va ser realitzada
per Giuseppe Sanmartino l’any 1753 sota l’encàrrec de Raimondo di Sangro, el
gran impulsor del panteó del llinatge dels di Sangro, i molt vinculat a la
maçoneria i l’esoterisme.
El preu de l’entrada és de 8
euros (6 amb la Campania Arte Card), i no és permès fer-hi fotos.
6 – Monestir de Santa Chiara
(Punt F al mapa interactiu)
Ubicat a Spaccanapoli, l’antic
decumanus inferior, el monestir de Santa Chiara (Santa Clara) és un altre dels
grans monuments del Centre Històric de Nàpols, vinculat amb una de les famílies
més importants de l’Europa Baix Medieval: la casa Anjou, atès que va ser el rei
de Nàpols Robert I d’Anjou, qui va posar la primera pedra del monestir l’any
1310. Per tant l’església i una part de les dependències del monestir són en
estil gòtic, peró també cal destacar el claustre, originalment redissenyat al
s. XVIII amb pilars, rajoles i ceràmica majòlica. Així mateix al subsòl hi
trobareu les restes d’unes termes romanes.
Malauradament els bombardeigs de
la II Guerra Mundial van causar importants desperfectes en el conjunt del
monestir.
L’entrada costa 6 euros, si bé jo
només vaig arribar a visitar l’interior de l’església.
7 – Església del Gesù Nuovo
(Punt G al mapa interactiu)
Molt a prop del monestir de Santa Chiara, trobareu l’església del Gesú Nuovo o de la Trinità Maggiore, un altre edifici religiós de Nàpols de gran interès, amb una bona mostra tant de pintura com d’escultura barroca.
Quant a l’arquitectura de
l’església cal fer especial esment de la façana, perquè originàriament era la
del Palau renaixentista Sanseverino, fins que els béns de la nissaga
Sanseverino van ser confiscats per les autoritats i el Palau va ser adquirit
per la Companyia de Jesús, els Jesuïtes, que van transformar-lo en una església
al s. XVII.
8- Piazza Bellini
(Punt H al mapa interactiu)
La Piazza Bellini no destaca per
la seva bellesa, però sí que és important per les restes arqueològiques que
encara es conserven al bell mig de la plaça. Es tracta d’un petit tram de les
muralles de la Neàpolis grega, datades del s. IV aC.
Així mateix cal mencionar que és
una plaça força animada, tant per la presència de bars i restaurants, així com
la d’alguns centres universitaris i del conservatori de música.
9- Piazza Dante
(Punt I al mapa interactiu)
La Piazza Dante és una de les places més importants de Nàpols, i és el límit occidental de la ciutat medieval emmurallada i el punt on neix la comercial i concorreguda Via Toledo.
Fins a mitjan s. XVIII va ser la
seu d’un dels 2 grans mercats de Nàpols, moment en què va ser objecte d’una
important reforma per part de l’arquitecte Luigi Vanvitelli, que li va donar
l’actual forma. La gran estàtua dedicada al poeta Dante va ser afegida l’any
1871.
En un dels extrems de la plaça hi
ha la Porta d’Alba, una de les entrades de la ciutat emmurallada, i així
anomenada per ser don Antonio Álvarez de Toledo, duc d'Alba, qui la va fer
construir l’any 1625 .
10 – Porta San Gennaro
(Punt J al mapa interactiu)
La Porta San Gennaro és una de
les més antigues de Nàpols, i ja apareix documentada al s. X, si bé l’emplaçament
actual no es correspon amb l’original, que havia estat traslladada més d’una
vegada, la darrera l’any 1537, sota les ordres de Pedro de Toledo .
El gran fresc ubicat damunt l’arc
de la porta és de Mattia Preti, que havia rebut l’encàrrec de pintar un motiu
religiós relacionat amb l’epidèmia de pesta que havia afectat Nàpols l’any
1656. En el fresc apareixen Sant Gennaro, Sant Francesc Saverio i Santa Rosalia
, els tres patrons de la ciutat, que supliquen
per la fi d’aquesta terrible plaga.
Annex: Castel Nuovo i Piazza del Plebiscito
Tant el Castel Nuovo com la
Piazza del Plebiscito són 2 indrets que per uns centenars de metres queden fora del que
seria l’antiga ciutat grega i romana de Nàpols, però pel seu gran interès i
bellesa he considerat que són mereixedors amb escreix d’entrar en aquesta
proposta de recorregut.
El Castel Nuovo és un espectacular
castell medieval que va fer construir el rei Carles I d’Anjou l’any 1279. Amb
el pas del temps va anar canviant de mans i també va ser objecte de diferents
reformes, la més destacada de les quals va ser al s. XV sota Alfons el Magnànim,
rei d’Aragó i comte de Barcelona, que va fer construir la gran Sala dels Barons
i l’arc triomfal de l’entrada principal.
La Piazza del Plebiscito és una
bonica plaça presidida pel Palau Reial i per la basílica de Sant Francesc de
Paula. Un gran i elegant columnata semicircular envolta la mencionada basílica,
que recorda la columnata de Bernini de la Plaça de Sant Pere del Vaticà a Roma.
Recomanació gastronòmica de Nàpols
La pizza és un dels grans
protagonistes de la gastronomia napolitana, i un local on us recomano tastar-la és la Pizzeria di Matteo
, situada a la cèntrica Via Tribunali, 94, molt a prop del Duomo.
A més de les pizzes també preparen unes “frittatina” molt bones, que tenen la fama de ser les millors de Nàpols.
Les “frittatina” són petits timbals fregits de pasta amb salsa beixamel normalment
farcits de carn picada o pernil. Tant les pizzes com les "frittatina" podeu menjar-les al local o bé emportar-vos-les.
Així mateix faré esment de 2
altres locals propers que també tenen molt bona fama quant a les seves pizzes: da
Michele i Sorbillo. No obstant ambdós restaurants són molt freqüentats i sempre
que vaig passar-hi pel davant vaig veure llargues cues
Agraiment final
A la M Teresa T i a la Pepa, autora del bloc Caliope Viajes y vivencias, per
les seves recomanacions tan valuoses.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada