3 DIES A MARRÀQUEIX

Marràqueix és una de les grans ciutats històriques del Marroc, amb una antiguitat de gairebé 1.000 anys, des que va ser fundada pels almoràvits al s. XI i va esdevenir en poc temps la capital d’un gran imperi que va estendre’s des dels territoris de l’actual Senegal fins la Península Ibèrica.

L’esplendor de Marràqueix durant els almoràvits va tenir continuïtat amb els almohades durant els s. XII i XIII, i per tant  no us ha de sorprendre que alguns dels grans monuments de Marràqueix fossin construïts durant els dominis dels almoràvits i dels almohades.

El gran llegat tan urbanístic com arquitectònic i artístic del període almoràvit i almohade ha estat un dels motius pels quals la Unesco  decidís declarar la Medina de Marràqueix com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1985.

No obstant, el patrimoni monumental dels almoràvits i almohades és només una part dels atractius de Marràqueix, què no només és arquitectura, monuments i museus, sinó també els socs, la gastronomia, degustar un bon te a la menta...

Durant els 3 dies sencers que vaig estar a Marràqueix vaig poder fer un tast de tot això, i a continuació us resumiré les meves experiències. He d’aclarir-vos que pràcticament em vaig limitar a visitar la Medina, amb una petita incursió a la Nouvelle Ville (Ciutat Nova), tot i que fora de la cèntrica Medina hi ha grans atractius com els Jardins Majorelle, el museu Macma o els Jardins Menara.

També he d’esmentar que alguns indrets molt importants de la Medina de Marràqueix com la Madrassa ben Youssef o el Palau Badi estaven tancats quan hi vaig anar.

Mapa interactiu de la Medina de Marràqueix amb els llocs que vaig visitar

Bé som-hi amb aquest resum del meu recorregut per la Medina de Marràqueix

- Muralles de la Medina de Marràqueix

Les muralles de la Medina de Marràqueix són òbviament el primer que contemplareu quan entreu a la Medina. És un dels monuments més antics de Marràqueix, perquè van ser construïdes pels almoràvits poc temps després de la fundació de la ciutat, i posteriorment van ser ampliades pels almohades.

A diferència de la majoria dels grans recintes emmurallats europeus, que són de grans blocs de pedra, les muralles de Marràqueix són de tovot, amb arrebossat de tonalitats rosades i amb unes dimensions impressionants: 19 km de perímetre, més de 200 torres i 19 portes.

L’indret més bonic de la muralla que vaig visitar és la Porta de Bab Agnaou, del s. XII, i que donava accés a la casba reial, al sector sud de la Medina de Marràqueix.

- Djemà-el-Fna

La Plaça Djemà-el-Fna és un dels indrets més emblemàtics de tot Marràqueix, i no és degut a la seva bellesa. Més que una plaça és un gran espai obert amb una extraordinària vitalitat que cada dia s’omple de gom a gom especialment a partir de la posta de sol, moment en què trobareu les parades dels petits restaurants que cada dia es munten i desmunten al bell mig de la plaça, els venedors ambulants, els domadors de monos, encantadors de serps, músics, dansaires, tatuadors/es de henna, rapsodes ...  Tot plegat un és un gran festival per als sentits: vista, oïda, gust i olfacte.

La Unesco va decidir declarar la Plaça Djemà-el-Fna com a patrimoni immaterial de la humanitat l’any 2008, i així ho justificava: “la Plaça Djemà-el-Fna és un dels principals espais culturals de Marràqueix i un símbol de la ciutat des de la seva fundació al segle XI. Presenta una concentració excepcional de tradicions culturals populars marroquines que s’expressen a través de la música, la religió i diverses expressions artístiques”.

No obstant, la Unesco també adverteix en el mateix document – i amb raó -  que el turisme i la globalització poden afectar l’autenticitat de la plaça de Djemà-el-Fna.

Finalitzo amb dos consells: el primer és que si voleu fotografiar els músics, els encantadors de serps o altres, ho feu de manera molt discreta, perquè us empaitaran i exigiran un “donatiu”. En segon lloc és que el personal dels restaurants de Djemà-el-Fna són molt insistents i pesats buscant clientela. Potser degut a aquesta insistència excessiva no hi vaig arribar a menjar, malgrat que algunes guies de viatge com la Lonely Planet ho recomanen.

- Mesquita de Koutoubia

La mesquita de Koutoubia és un dels elements més representatius de Marràqueix, i és que el seu minaret del s. XII és tot un referent de l’arquitectura islàmica medieval, i va ser model d’inspiració del minaret Torre Hassan de Rabat i de la Giralda de Sevilla. A més a més amb els seus 69 m d’alçada és la construcció més alta de tot Marràqueix, atès que la normativa no permet construir-hi edificis més alts que la Koutoubia. Malauradament els que no som musulmans no podem entrar-hi, i hem de conformar-nos amb contemplar el seu exterior.

Els voltants de la Mesquita de la Koutoubia són un gran espai lliure enjardinat, ideal per a passejar-hi tranquil·lament.

- Socs de Marràqueix

La meva relació amb els socs (en castellà "zocos") de Marràqueix va ser d’amor i odi a la vegada. Per a mi que era el primer viatge al Marroc va ser tota una descoberta endinsar-me en aquest immens laberint amb tota mena de productes: roba, catifes, cuir, fusta, metall, espècies, dolços, perfums...

L'aspecte negatiu és que massa estona passejant pels socs de Marràqueix em cansava i acabava atabalat, no tant per la insistència dels venedors, sinó més per l’alta concentració de gent en carrers ben estrets que semblen inacabables. I és que el soc de Marràqueix és el més extens de tot el Marroc.

Teòricament el soc de Marràqueix té diferents barris separats segons els gremis: tintorers, joiers, marroquineria, pelleteria...No obstant, jo no vaig ser capaç d’apreciar-ho del tot, perquè sovint vaig trobar botigues situades una al costat de l’altra que venien productes ben diferents.

Com a consell per a passejar pels socs he d’advertir-vos 2 coses: en primer lloc, molt amb compte amb fer fotos, que algunes persones s’enfaden moltíssim quan se n’adonen de la intenció de fer una fotografia, inclús d’un pla llunyà, especialment els adobers de pell. En segon lloc és els preus, que no sempre són els millors: serveixi d'exemple que vaig haver de comprar pastissets d’ametlla a una pastisseria fora del soc, on la diferència de preu era més que notable.

Aquí teniu un enllaç d'utilitat a un mapa dels socs de Marràqueix

- Tombes Sadites

Les Tombes sadites són un altre dels grans tresors monumentals i artístics de Marràqueix, un llegat  de la dinastia sadita, que va regnar al Marroc entre els s. XVI i XVII.

Destaca especialment la Sala de les 12 columnes per la bellesa i riquesa de la seva decoració. En aquesta sala trobareu la tomba del sultà Ahmed al-Mansur i la d’alguns descendents seus.

Com a curiositat aquest monument no va ser redescobert fins l’any 1917, perquè la dinastia successora dels sadites va tapar els accessos a les Tombes sadites.

El preu de l’entrada és de 70 Dirhams – 6.60 Euros (novembre 2019)-   i us recomano entrar-hi a primera hora, perquè en el meu cas vaig haver de fer uns 45 minuts de cua per visitar la sala de les 12 columnes.

- Palau de Bahia

El Palau de Bahia va ser construït entre 1859 i 1873 pel visir Si Musa, i posteriorment va ser ampliat pel seu fill Ba Ahmed entre 1894 i 1900, que va aconseguir crear un un gran i luxós palau de 8 hectàrees d’extensió, més de 150 habitacions, diversos riads i un gran pati de marbre blanc de més de 50 m de llarg.

Per tal de fer realitat aquest projecte va fer venir els millors artesans del país, que van emprar material decoratiu de primeríssima qualitat com cedre de l’Atles, rajoles de Tetuan i marbre de Méknes.

El nom del palau, Bahia, siginifica “la favorita”, possiblement una de les amants del visir Ba Ahmed. És un dels monuments més visitats de Marràqueix, i per tant és habitual que hagueu de fer una mica de cua tant per comprar l’entrada (70 Dirhams novembre 2019) com per visitar les diferents estances obertes al públic.

- Museu Dar Si Said

Dar Si Said és un altre palau de la Medina de Marràqueix, construït durant la segona meitat del s. XIX, per tant coetani del Palau de Bahia, tot i que és més petit i menys luxós que aquest darrer.  Les estances del palau allotgen des de 1930 l’interessant Museu de les Arts Marroquines, que inclou una variada col·lecció de joies, artesania de fusta, ceràmica, tapissos, teixits..., centrada especialment en la regió de l’Atles i el sud del Marroc. Especialment interessant em va semblar la secció dedicada a la manufactura dels teixits, en què documenta molt bé tot el procés d’elaboració i permet endinsar-nos en la història i etnografia locals.

Dels 3 monuments de pagament de la Medina de Marràqueix que vaig visitar, és amb diferència el menys massificat, de manera que va ser ideal per aïllar-me una estona del bullici dels carrers de la Medina. Per tant, és una visita molt recomanable, a un preu que considero molt raonable (40 Dirhams novembre 2019).

- Barri i cementiri jueu de Marràqueix

Molts jueus que van ser expulsats d’Espanya a finals de s. XV van instal·lar-se al Marroc, i van formar en algunes ciutats importants comunitats anomenades “mellah” al Marroc. A Marràqueix el “mellah”  ocupa els carrers del voltant del Palau de Bahia, i va arribar a ser una comunitat de més de 20.000 persones, si bé actualment només són unes 200 persones.

Encara sobreviuen 2 sinagogues i el cementiri, de grans dimensions, que reflecteix les èpoques en què el “mellah” va ser una comunitat molt nombrosa.

Pels carrers de la “mellah” també s’estén el soc de les espècies, menys freqüentat i més tranquil que  no pas els socs propers a Djema-el-Fna.  

3 breus apunts pràctics de Marràqueix

El Camell, un mitjà de transport que fa un segle seria molt més habitual

1- En primer lloc, si voleu saber les meves recomanacions d’allotjament, aquí teniu l’enllaç a l'entrada que vaig publicar de l'allotjament durant el meu viatge al Marroc per lliure, que inclou els 2 riads de la Medina de Marràqueix on vaig dormir.

2- En segon lloc, si voleu saber com arribar a Marràqueix des de l'aeroport, teniu 2 opcions: amb autobús o bé amb taxi.

-  L’autobús que va fins el centre de Marràqueix (Djemà-el-Fna) és el número 19, té la parada al costat de la terminal, el trajecte dura uns 40 minuts i podeu comprar el bitllet al mateix conductor per un preu de 30 Dirhams (2,8 Euros) anada i tornada. La freqüència “teòrica” és cada 20 minuts, però no és gaire fiable.

- Si us decidiu pel taxi, haureu de negociar el preu amb el taxista abans de pujar. En el meu cas vaig compartir el taxi amb una parella de Valladolid que havia conegut a l’aeroport, i vam pagar 100 Dirhams (9,5 Euros), un preu que considero correcte, perquè inicialment demanaven més de 200 Dirhams. Si aneu sols al taxi i sabeu regatejar, és possible que pugueu aconseguir pagar uns 70 o 80 Dirhams. El taxi és especialment recomanable en el cas que l’hotel o el riad estiguin allunyats de Djemà-el-Fna, perquè us deixarà a la porta de l’allotjament sempre que el carrer sigui suficientment ample i transitable.

3- Moneda: us recomano canviar moneda només arribar a l'aeroport, perquè la targeta de crèdit s'accepta a molt pocs llocs, i canvieu únicament la necessària, atès que el canvi és poc favorable. El lloc on vaig trobar el millor canvi a Marràqueix és a la cèntrica plaça Djema-el-Fna.