8 INDRETS DE BARCELONA QUE VAN SER TESTIMONI DELS HORRORS DE LA GUERRA CIVIL

 

Patrimoni Cultural, Catalunya, Guerra Civil


Barcelona és una ciutat amb un excepcional patrimoni, testimoni de més de 5.000 anys d’història, que en la majoria de casos reflecteix un passat brillant i del què sentir-se’n orgullós. No obstant, Barcelona també va conèixer etapes fosques, que han de ser recordades. La Guerra Civil -i també el Franquisme- és un d’aquests episodis tristos i foscos de la història de Barcelona, i per tota la ciutat hi ha diversos indrets que ens recorden aquest trist passat. 

En la present entrada he fet una selecció de 8 indrets de Barcelona que directa o indirectament van tenir relació amb la Guerra Civil i amb les barbaritats i atrocitats comeses tant per part del bàndol franquista com del republicà.

Alguns d’aquests indrets de Barcelona que he seleccionat tenen el valor afegit que a més d’estar relacionats amb la Guerra Civil són llocs o monuments de gran bellesa, o bé ofereixen excel·lents vistes panoràmiques.

Bé, som-hi amb aquests 8 indrets de Barcelona que van ser testimoni dels horrors de la Guerra Civil.

 

1- Castell de Montjuïc

Patrimoni Cultural, Guerra Civil, Catalunya


El Castell de Monjtuïc va tenir des dels inicis de la Guerra Civil un protagonisme directe, atès que va funcionar com a presó i com a escenari d’afusellament dels presoners partidaris del bàndol franquista. Els primers en ser afusellats van ser els militars de les casernes de Barcelona que havien recolzat l’ “Alzamiento” del 18 de juliol i havien intentat sense èxit assolir el control de la ciutat.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), al Castell de Montjuïc s’hi van empresonar gairebé 1.500 persones i se’n va executar unes 250, la majoria militars i civils acusats d’alta traïció i espionatge contra la República. Només l’11 d’agost de 1938, al fossat de Santa Elena van ser afusellades 62 persones.

Així mateix cal destacar l’important paper del Castell de Montjuïc com àrea d’artilleria durant la Guerra Civil a Barcelona, atès que s’hi van instal·lar diverses bateries, tant antiaèries com de costa.

Després que les tropes de Franco entressin a Barcelona al gener de 1939, el Castell de Montjuïc va ser utilitzat durant uns 20 anys més com a presó militar i com a seu de consells de guerra i d’afusellaments. Cal recordar que Lluís Companys, President legítim de la Generalitat de Catalunya, va ser afusellat al Castell de  Montjuïc el 15 d’octubre de 1940.

Actualment el Castell de Montjuïc és de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona i és visitable (entrada de pagament, excepte els diumenges a partir de les 15.00, i el primer diumenge de cada mes tot el dia).

Aquí us deixo l’enllaç a la web oficial del Castell de Montjuïc


2- Búnquers del Carmel

Catalunya, Guerra Civil


De la muntanya de Montjuïc passem al Turó de la Rovira, gairebé a l’altre extrem de Barcelona.  A l’igual que a Montjuïc, s’hi va instal·lar una bateria antiaèria, que va començar a funcionar a inicis de 1938.

Finalitzada la Guerra Civil, les antigues estructures de la bateria antiaèria del Turo de la Rovira van ser aprofitades per a construir-hi barraques. Fins a més de 100 barraques s’hi van arribar a construir, i les últimes van ser enderrocades l’any 1990.

Després de molts anys d’abandonament, l’Ajuntament de Barcelona va  recuperar i musealitzar aquest espai, que va ser inaugurat l’any 2011. Des d’aleshores la seva popularitat ha augmentat de manera gairebé exponencial, i s'ha tornat un lloc molt massificat, perquè és un dels millors miradors de Barcelona per a contemplar la posta de sol.

Cal aclarir que la denominació popular de “búnquers del Carmel” és errònia, perquè aquests antics “búnquers” i bateries de la Guerra Civil no són al Turó del Carmel, sinó al Turó de la Rovira.

Aquí us deixo l’enllaç a la web oficial dels búnquers del Carmel

 

3- Plaça de Sant Felip Neri

Església de Sant Felip Neri, Ciutat Vella, Barri Gòtic, Guerra Civil


Al cor del Barri Gòtic de Barcelona hi trobareu la bonica i popular plaça de Sant Felip Neri, que va ser escenari d’un fets tràgics el 30 de gener de 1938. Aquell dia l’aviació feixista italiana va bombardejar Barcelona de forma ininterrompuda, i la plaça de Sant Felip Neri va resultar-ne molt afectada, de tal manera que només va quedar dempeus la façana de l’església de Sant Felip Neri.

En aquest bombardeig hi van morir més de 200 persones, entre els què cal destacar especialment una vintena de nens que estaven a l’església, que durant la Guerra Civil va ser un refugi per a la mainada.

Encara són ben visibles els efectes de la metralla de les bombes de l’aviació a la façana de l’església, i durant molts anys la propaganda franquista va fer circular el relat que en realitat eren les marques que havien deixat les bales utilitzades per part del bàndol republicà per afusellar als sacerdots de l’església de Sant Felip Neri.

 

4- Església de Betlem

Art Barroc, Catalunya, Guerra Civil


Sense moure’ns del districte de Ciutat Vella anirem a la coneguda església de la Mare de Déu de Betlem, un dels monuments barrocs més bonics de Barcelona, però que va quedar molt malmesa a resultes de la Guerra Civil.

L'església de Betlem va ser una d'entre les moltes esglésies i convents de Barcelona que l'any 1936 van ser objecte de les ires d’alguns grups de revolucionaris, majoritàriament anarquistes, que van dedicar-se a saquejar i cremar indiscriminadament edificis religiosos i de culte, uns fets que no eren nous a Barcelona, perquè ja havien succeït durant la Setmana Tràgica de l’any 1909.  

Lamentablement tota la decoració interior de l’església de Betlem fou cremada, i les voltes s’ensorraren. Òbviament després de la Guerra Civil va haver de ser reconstruïda.

Aquí teniu aquest enllaç a la web del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat amb la fitxa de l'església de la Mare de Déu de Betlem 

 

5- Refugi 307

Patrimoni Cultural, Catalunya, Guerra Civil


Ara ens desplacem al barri del Poble Sec, als peus de la muntanya de Montjuïc, per visitar el Refugi 307, un dels molts refugis antiaeris que van ser construïts a Barcelona durant la Guerra Civil per tal de protegir la població de les bombes de l’aviació del bàndol franquista.

D’acord amb un llistat de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona de la Guerra Civil s’han identificat gairebé 1.300 refugis antiaeris a Barcelona,  però això no significa pas que realment tots arribessin a existir, perquè simplement es tracta d’una llista on es demanava permís per a la construcció del refugi o adaptació d’espais per a la seva defensa.

El Refugi 307 va ser construït l’any 1937 per iniciativa del veïns i té gairebé 400 metres de túnels amb una alçada de 2,10 metres i una amplada que oscil·la 1,5 i 2 metres. A més a més  disposa d’un equipament molt complert, amb lavabos, font, infermeria, sala d’infants i llar de foc. Va ser descobert casualment l’any 1995 durant l’enderroc d’una fàbrica de vidre, i les posteriors obres de rehabilitació han fet possible que sigui visitable des de l’any 2007.

Enllaç a la web oficial del Refugi 307

 

6- Gran Via cantonada carrer Balmes

bomba de la Gran Via, Guerra Civil, Catalunya


Sense perdre el fil dels bombardeigs per part de l’aviació del bàndol franquista, entre els dies 16 i 18 de març de 1938 va tenir lloc el pitjor i més prolongat bombardeig que es produí a Barcelona durant la Guerra Civil.

Concretament el més mortífer d’aquests atacs per part de l’aviació feixista italiana, aliada de Franco, va succeir el dia 17 de març, quan una de les bombes va caure de ple sobre un camió que transportava 4 tones de trilita i circulava per la Gran Via a l’alçada del carrer Balmes. L’explosió va ser terrible, i es calcula que almenys hi van morir 500 persones.

Al mateix  lloc on havia explotat aquesta bomba, just davant del cinema Coliseum, s’hi va erigir el monument  “Encaix”, de l’escultora Margarita Andreu, i inaugurat l’any 2003.  A la base d’aquesta gran escultura d’acer s’hi pot llegir la següent inscripció: “A les persones mortes als bombardeigs feixistes (1937-1939) de la Guerra Civil a Barcelona i a tots els pobles víctimes d’altres guerres”.

Enllaç a la web del monument "Encaix"


7- Txeca de Sant Elies

Barcelona, Guerra Civil


Txeca és un mot que prové de "Txrezvitxàinaia Komissia" (Comissió Extraordinària), creada a Rússia l'any 1917 pels bolxevics per reprimir amb duresa qualsevol acció considerada contrarrevolucionària.

Així doncs inspirant-se en aquest model, a diverses ciutats espanyoles del bàndol republicà van crear-se centres de detenció que funcionaven al marge de la legalitat per interrogar, torturar, jutjar de forma sumaríssima i executar sospitosos de simpatitzar amb el bàndol contrari. Bàsicament les txeques van estar controlades per sindicats i/o partits d'ideologia anarquista o comunista, i s'hi van cometre moltes atrocitats.

A Barcelona una de les txeques que va tenir més mala fama quant a crueltats, tortures i assassinats va ser la txeca situada a l’antic convent de Santa Maria de Jerusalem, al carrer de Sant Elies, al barri de Sant Gervasi.

Un cop les tropes de Franco van entrar a Barcelona, la txeca de Sant Elies va complir les funcions de presó de persones “enemigues” del règim, fins que va ser tancada definitivament a finals de 1942.

Actualment és la Parròquia de Sant Elies.

Enllaç a aquest interessantíssim reportatge de Beteve de la txeca de Sant Elies

 

8-  Camp de la Bota

Guerra Civil, Catalunya, Fòrum


Finalitzo amb el Camp de la Bota, un altre indret de Barcelona de trist record, no només de la Guerra Civil sinó també del Règim Franquista.

En ple barri del Fòrum i a uns 200 metres de la gran Pèrgola fotovoltaica trobareu el monument “Parapet de les executades i executats a Barcelona 1939-1952”, erigit l’any 2019 en memòria de les més de 1.700 persones assassinades pel Règim Franquista en aquest període a Barcelona, la majoria de les quals van morir al Camp de la Bota, a uns centenars de metres d’on és aquest monument. El lloc exacte on eren afusellats era un mur de formigó que actualment és sota les aigües del port esportiu del Fòrum.

Els afusellaments del Règim Franquista van començar el 10 de febrer de 1939, només uns pocs dies després que les tropes de Franco haguessin entrat a Barcelona, i les darreres execucions van ser l’any 1952.

No obstant, és important tenir en compte que als inicis de la Guerra Civil el govern de la República ja havia afusellat al Camp de la Bota 44 militars que havien donat suport al “Alzamiento” del 18 de juliol. Personalment considero que al monument, o bé al costat del monument també s’hauria d’haver fet menció d’aquestes víctimes de la Guerra Civil, malgrat haguessin estat militars partidaris de la sublevació contra el legítim govern de la República.

Aquí teniu l’enllaç a la web oficial del monument “ Parapet de les executades i executats a Barcelona 1939-1952"


 

Mapa interactiu amb la localització dels 8 indrets de Barcelona que van ser testimoni de la Guerra Civil



Comentaris

  1. Superinteressant Dani. M'ha sorprès molt que dins del refugi del Poble Sec hi hagués lavabos, font, llar de foc, infermeria, sala per la mainada... està clar que no només estava pensat per refugiar-se dels bombardeigs sinó que estava ideat per estar-hi temps vivint sota terra.
    Gràcies per compartir els teus coneixements.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies. En efecte el Refugi 307 estava molt ben dissenyat. Una altra cosa que no explico del Refugi 307 és que a la Postguerra va ser aprofitat com habitatge i per a conrear xampinyons. Una abraçada. Dani

      Suprimeix
  2. Molt interessant, m'ha agradat molt aquest recull de llocs històrics, tristament històrics, que de tant en tant va bé recordar

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies. Malauradament massa horrors van patir els nostres pares i avis durant la Guerra. Una forta abraçada

      Suprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

10 LLOCS MÀGICS DE CATALUNYA RECOMANATS PER 10 BLOGGERS

4 RUTES SENDERISTES FÀCILS PEL BERGUEDÀ

15 INDRETS DELS PIRINEUS RECOMANATS PER "BLOGGERS"