EL VESUVI I HERCULÀ, CRÒNICA D'UNA ERUPCIÓ ANUNCIADA

Campania, Itàlia, arqueologia, Patrimoni de la Humanitat, Unesco Heritage Site


El Vesuvi és un volcà situat a la regió italiana de la Campània, a uns 12 km de Nàpols, amb una  alçada de 1.277 m. És l'únic volcà en actiu de l'Europa continental, i la seva darrera erupció va ser l'any 1944. 

No obstant, la seva erupció més coneguda – i també la més tràgica- va ser la que va succeir l'any 79 dC, en què va enterrar i esborrar del mapa les ciutats de Pompeia, Herculà, Stabia i Oplontis i va acabar amb la vida de mil·lers de persones.

Durant el meu viatge a Nàpols i la Campània vaig dedicar un dia a pujar al Vesuvi i a visitar les ruïnes d'Herculà, 2 experiències ben diferents, però que es complementen a la perfecció i factibles en un sol dia, perquè en comparació amb Pompeia Herculà és un jaciment arqueològic relativament “petit” que en unes poques hores podreu visitar. 

Som-hi doncs amb la crònica de la fantàstica experiència pel Vesuvi i Herculà

 

ASCENSIÓ AL VESUVI

 

Campania, Itàlia, Patrimoni de la Humanitat, Unesco Heritage Site, senderisme

La pujada al Vesuvi és gairebé un passeig, assequible per a totes les edats, amb un tram per una pista que dura uns 30-40 minuts des de l'aparcament d'autobusos. Si aneu amb vehicle particular, us obligaran a deixar-lo a un aparcament situat més avall, de manera que suposa allargar l'excursió uns 45 minuts més entre anar i tornar.

Val la pena pujar tranquil·lament per tal de gaudir de les bones vistes del  Golf de Nàpols i de la Península Sorrentina, sempre que els núvols ho permetin, perquè molts dies els núvols baixos s'enganxen a la part superior del Vesuvi i formen una boira que impedeix contemplar el panorama. 

Campania, Itàlia, senderisme, natura
Ample camí de pujada al Vesuvi

Un cop arribeu al cràter del Vesuvi només podreu recórrer una part del seu perímetre, perquè cal autorització per pujar fins el punt més elevat del cràter i del volcà. El cràter del Vesuvi té un diàmetre de  450 m i una profunditat de  300 m, unes dades que vaig saber gràcies a la petita visita guiada gratuïta pel cràter que fan els guardes del Parc Nacional del Vesuvi, que us explicaran altres dades interessants tant de geologia i biologia com d'història. Entre altres coses també vaig saber que va existir un petit funicular que arribava fins el cràter del Vesuvi i que va funcionar entre 1880 i 1944. Encara s'aprecien els petits vestigis d'aquella infraestructura entre les roques volcàniques. 

Des de l'any 1995 el Vesuvi gaudeix de la protecció legal de Parc Nacional, i 2 anys més tard va ser declarat Reserva de la Biosfera per la Unesco, amb un total de 13.500 ha protegides. A més del gran interès geològic i paleontològic, el Vesuvi té una excepcional biodiversitat, amb més de 700 espècies vegetals, i una gran varietat de fauna, en què destaquen especialment les aus, atès que el Vesuvi és un important lloc de pas i de descans de les aus migratòries.

 Com arribar al Vesuvi des de Nàpols

Campània, Itàlia, natura, senderisme


Quant a dades pràctiques us comentaré l'opció que vaig triar per a l'aproximació i ascensió al Vesuvi, possiblement la més còmoda, però no la més barata:

Vaig agafar el tren  "Circumvesuviana" , que cobreix el trajecte entre Nàpols i Sorrento, i vaig baixar a l’estació “Ercolano Scavi”. A la mateixa plaça de l’estació del tren hi ha la companyia privada Vesuvio Express, que tenen autobusos que surten des d’allà mateix i arriben fins l’aparcament més proper al cim del Vesuvi. El preu és de 20 euros (preus de setembre de 2019) anar i tornar, que inclou el trajecte amb autobús (10 euros), així com l’entrada al Parc Nacional del Vesuvi (10 euros); i aproximadament surten cada 30 minuts des de l’estació “Ercolano Scavi”. L’inconvenient és que només donen uns 90 minuts per pujar, passejar pel cràter i baixar, molt just de temps per a les persones grans o que caminen lentament.

Si per la tarda voleu visitar Herculà, tal com vaig fer jo, ho teniu fàcil, perquè des de l'estació "Ercolano Scavi" fins el Parc Arqueològic d'Herculà són uns 10 minuts a peu.

Existeix una opció més barata per anar al Vesuvi des de Nàpols, un autobús de línia que surt des de Nàpols i tarda 1.30 h en arribar a l’aparcament més proper al cim del Vesuvi, amb un preu de 3.50 euros per trajecte, però us ho desaconsello, perquè només n´hi ha 2 diaris tant d’anada com de tornada, i a més segons alguns comentaris del fòrum de tripadvisor és un servei deficient, que sovint no passa per totes les parades.

 

PARC ARQUEOLÒGIC D'HERCULÀ

 

Campània, Itàlia, arqueologia, Patrimoni de la Humanitat, Unesco Heritage Site

Efectes de l’erupció del Vesuvi i primeres excavacions a Herculà

Herculà és juntament amb Pompeia la ciutat romana millor conservada, i va ser possible a causa de l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC, que amb l’emissió de diferents fluxos piroclàstics (mescla de gasos volcànics calents, cendres i fragments de roques que es desplaça per terra)  va acabar per enterrar i preservar la ciutat d’Herculà durant més de 1.600 anys. En el cas d’Herculà els fluxos piroclàstics van ser tan densos i abundants que al refredar-se van cobrir tota la ciutat i van arribar a formar una capa de fins a 26 metres de gruix! En canvi a Pompeia  els efectes dels fluxos piroclàstics i de les cendres de l’erupció del Vesuvi van ser “menys devastadors”, i el gruix màxim va arribar als 6 metres.

Aquesta diferent afectació de les erupcions del Vesuvi va ser important quant al desenvolupament dels treballs arqueològics, perquè a Herculà van ser molt més complexos i lents, de tal manera que les primeres excavacions a mitjan s. XVIII van fer-se a través d’una xarxa de pous i túnels que havien d’arribar fins a una profunditat de 20 metres.

Cal fer especial esment que durant molt de temps s’ha cregut que la data exacta de l’erupció del Vesuvi va ser el 24 d’agost de l’any 79 dC, però el fet d’haver trobat restes de roba d’abric en alguns esquelets, així com restes d’aliments més propis de la tardor, ha fet pensar que l’erupció del Vesuvi va succeir a finals d’octubre de l’any 79 dC.

Tant Herculà com Pompeia són Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1997, com a part integrant del bé “Zones arqueològiques de Pompeia, Herculà i Torre Annunziata".

 

Breu història de la ciutat romana d'Herculà

 

Arqueologia, Campània, Itàlia, Patrimoni de la Humanitat, Ercolano, Unesco Heritage
Mostrador d'un "thermopolium" a Herculà, l'equivalent a un "fast food" de l'antiga Roma


A l’igual que Roma, Herculà té un origen llegendari, recollit a l’obra de Dionís d’Halicarnàs al s. I aC, que narra que l’heroi grec Hèrcules va fundar la ciutat després de tornar de la Península Ibèrica a finals del II mil·leni aC.

Òbviament és una hipòtesi basada en mites i llegendes, i és difícil conèixer amb exactitud l’origen d’Herculà, a causa de la manca de restes arqueològiques dels primers segles de vida de la ciutat, però possiblement va ser fundada pels etruscs al s. IX o VIII aC.

En el què sí coincideixen diverses fonts escrites és que Herculà fou annexionada definitivament a Roma l’any 89 aC., després que les tropes de Titus Didius, llegat del conegut general i dictador romà Sul·la (Sila en castellà), haguessin conquerit la ciutat, que s’havia rebel·lat contra Roma. Això va suposar que Herculà esdevindria a partir d’aquell moment “Municipium” romà de ple dret.

Durant les darreres dècades de la República és quan Herculà va assolir una gran prosperitat, perquè molts patricis s’hi van instal·lar, atrets pel bon clima i per l’òptima ubicació de la ciutat, a la vora del mar i al centre del Golf de Nàpols.

En època d’August, el primer Emperador romà, va tenir lloc una gran reforma urbanística de la ciutat, i molts edificis públics van ser rehabilitats o construïts de nou, com el teatre, l’aqüeducte o les termes.

L’any 62 dC. un gran terratrèmol va afectar la ciutat, de manera que quan el Vesuvi va entrar en erupció l’any 79 dC, molts edificis d’Herculà encara estaven en fase de reconstrucció. Aquest terratrèmol possiblement anunciava la gran erupció que arribaria 17 anys més tard.

 

Alguns apunts de la visita al Parc Arqueològic d'Herculà

 

Arqueologia, Campània, Itàlia, Patrimoni de la Humanitat, Unesco Heritage

En comparació amb Pompeia, Herculà era una ciutat molt més petita, d’unes 20 hectàrees d’extensió, de les que només s’han excavat unes 4,5 hectàrees, i la seva població seria d’uns 4.000 habitants. Una altra diferència notable respecte Pompeia és que els edificis es troben molt millor conservats, arribant en alguns casos fins a 3 plantes i encara amb estructures de fusta de fa gairebé 2.000 anys.

L’extensió total d’Herculà s’aprecia ràpidament abans de començar la visita, perquè queda uns quants metres per sota del nivell del carrer i des de les taquilles la perspectiva és molt àmplia. En aquest sentit, és un dels pocs jaciments arqueològics que abans de visitar-lo, més o menys sabrem què ens hi trobarem, bé menys a l’interior dels edificis, és clar.

Malgrat sigui més petit que Pompeia, igualment té molt per veure, de manera que breument us citaré alguns dels què considero els imprescindibles d’Herculà. He d’aclarir que no vaig poder visitar 3 indrets emblemàtics d’Herculà, perquè en el moment de la visita estaven tancats: la Vil·la dels Papirs, les Termes Suburbanes, i la Casa del Bicentenari; aquesta darrera va ser reoberta un mes més tard de la meva visita, després d’haver estat tancada al públic durant més de 30 anys.

 - Casa de l’entramat de fusta (“Casa a Graticcio” en italià): Era un habitatge de lloguer i a la primera planta hi vivien diverses famílies. És un cas excepcional que es conserva d’edifici construït amb entramat de fusta (opus craticium), una tècnica constructiva de baix cost, però que en cas d’incendi es cremava molt ràpidament.  A l’interior de la casa s’hi van trobar restes de fusta carbonitzada dels llits, armaris i d’un retrat.

 - Termes urbanes d’Herculà: A uns pocs metres de la Casa de l’entramat de fusta hi trobareu les termes masculines i femenines, ubicades a dos edificis diferents, però contigus. Algunes parts es conserven molt bé, com el caldarium (piscina d’aigua calenta) o l’apodyterium (vestidors) i alguns paviments encara estan decorats amb els bells mosaics de fa gairebé 2.000 anys.

Ercolano, arqueologia, Campània, Itàlia, Patrimoni de la Humanitat, Unesco Heritage Site
Apodyterium (vestidor) de les termes femenines d'Herculà

 - Seu dels Sacerdots Augustals: Situat molt a prop del fòrum, destaca per les pintures murals amb motius mitològics molt ben conservades. Així mateix, a l’interior de l’edifici s’hi va trobar estirat al llit l’esquelet d’un home, al crani del qual segons estudis molt recents s’han descobert restes de teixit cerebral.

 - Casa de Neptú i Amfitrite: Aquesta luxosa casa romana s’anomena així degut al mosaic mural situat a la paret oriental del triclini (menjador) d’estiu que representa Neptú i Amfitrite. Annexa a aquesta vivenda s’hi va trobar una botiga de queviures molt ben conservada, encara amb els prestatges de fusta i un altell per a les àmfores.

 - Casa dels Cérvols: És una de les cases més complexes d’Herculà, amb diverses estances, algunes d’elles decorades amb frescos. Al triclini s’hi va trobar el grup escultòric d’uns cérvols atacats per gossos, que és el què va donar el nom a la casa.  

Arqueologia, Ercolano, Campània, Itàlia, Patrimoni de la Humanitat, Unesco Heritage Site
Mosaic de Neptú i Amfitrite, Casa de Neptú i Amfitrite, Herculà


 - “Fornici”: són la darrera edificació que visitareu abans de sortir d’Herculà i “pujar novament a la superfície”. Els "Fornici" eren unes construccions voltades que tenien la funció de magatzems portuaris i per a guardar les barques de pesca, atès que estaven a la vora del mar. A nivell arquitectònic són poc interessants, però durant les excavacions de 1980 s’hi van desenterrar més 300 esquelets humans, les restes dels qui van intentar fugir de l’erupció del Vesuvi tot cercant refugi provisional sota les estructures dels "Fornici" abans de poder marxar amb barca. Dos anys més tard, l’any 1982, s’hi va trobar una barca molt ben conservada amb l’esquelet del remer i el d’un soldat amb 2 espases i una bossa amb monedes. 

Alguns d’aquests esquelets encara són “in situ” dins dels “fornici”, i la veritat és que impressiona, al posar-se en la pell d’aquests habitants, que d’acord amb recents estudis científics, van morir asfixiats i de manera lenta, enlloc de morir vaporitzats i de forma ràpida.


Mapa amb la ruta a peu al Vesuvi detallada i amb la ubicació d'Herculà


Si us agrada molt l’arqueologia i teniu temps, us faig 2 recomanacions, que complementen molt bé la visita a Herculà:

 1- Òbviament la primera és Pompeia, l’altra gran ciutat romana enterrada i conservada sota les cendres i fluxes piroclàstics del Vesuvi.

2-  El Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, que exhibeix moltes peces i obres d’art originals tant d’Herculà com de Pompeia.

Finalitzo amb aquests 2 enllaços:

1- Web oficial en italià i anglès del Parc Arqueològic d'Herculà, amb dades pràctiques dels preus, horaris, com arribar, així com àmplia informació històrica i arqueològica de la ciutat romana d’Herculà.

2- Web amb un plànol en pdf del Parc Aqueològic d'Herculà. Heu de tenir present que hi manca la Casa del  Bicentenari, que va ser reoberta l'octubre de 2019.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

10 LLOCS MÀGICS DE CATALUNYA RECOMANATS PER 10 BLOGGERS

15 INDRETS DELS PIRINEUS RECOMANATS PER "BLOGGERS"

4 RUTES SENDERISTES FÀCILS PEL BERGUEDÀ